5. Nord:
Sud:
material es pissarrós. Acantilats.
poques platges.
material pedra calç.
platges d’arena fina. Blanc i groc
Arena: prové de l’erosió i degradació de
les pedres, de les closques dels mol·luscs i
de posidònia oceànica.
6. Però que es una platja?
Què trobam?
Arena?
Animals?
Pedres?
Plantes?
Algues?
10. Coris julis
Donzella.
Tots els fons, sobretot, a zones amb
pedres i roques
Menja petits crustacis i moluscs.
Al vespre s’enterra davall l’arena.
11. Diplodus vulgaris
Variada
L’agrada viure a puestos amb roques, però a prop de
zones arenoses.
També viu a prederes submarines.
Son omnívors, tot i que s’estimes més
crustacis, cucs i peixos més petits.
12. Mullus surmuletus
Moll
Viu a fons rocosos i arenosos o
praderas.
En grups de pocs exemplars o en
solitari.
Menja cucs, larves o petits crustacis que
viuen soterrats.
Remou l’arena amb les barbes.
13. Oblada melanura
Oblada
Viu a aigues de poca fondaria amb fons pedregós i arenós
Son carnívors.
Forman grans bancs y nedan molt rapit.
14. Muraena helena
Morena
Es un peix de roca, preferentement a prop de praderes.
S’amaga dins forats, i només mostra es cap
i les dents.
Menja de vespre de crustàcis,
moluscs, equinoderms i peixos.
16. Trachinus draco
Aranya
Viu a fons arenosos i amb fang, a prop de pedres.
Es soterra a l’arena i només mostra es cap i l’aleta dorsal.
Té poderoses espines verinoses.
18. Serranus cabrilla
Serrà
Viu a fons rocosos amb acantilats, fons de pedres i praderes de posidonia
Menja petits peixos i invertebrats.
19. Syngnathus acus /
Syngnathus typhle
Agulla
Viu a praderes de posidonia, camuflat entre les fulles.
Alla espera que arribin les seves preses
El mascle incuba els ous
20. Serranus scriba
Vaca
Fons rocosos de mitjana fondaria. Es mou molt a prop del fons i
de les pedres que forman el seu territori.
Menjen peixos i crustacis.
25. Actinia equina
Tomatic de mar
Aferrat a roques i forats.
Pot viure sense aigua temporalment.
Els seus tentàcles s’obren al vespre i ocasionalment quan baten ses ones.
Es troben a zones d’ombra.
Té sis corones amb quasi 200 tentàcles
Menja petits peixos, crustàcis i moluscs.
És molt urticant
26. Anemonia sulcata
Anémona de mar.
Ortigues.
Damunt pedres a aigues de poca fondaria. Molt a prop de costa.
Menjen petits peixos i crustàcis.
Tenen entre 180 i 200 tentàcles molt urticants.
32. Holothuria tubulosa
pepino de mar
A tots els fons
Solitaria
Si es veu amenaçada, expolsa una part del seu aparell intestinal,
els túbuls de Cuvier, el regenera en poques setmanes
36. Ulva lactuca
Lechuga de mar,
A zones rocoses y a forats
Tambè es troba ales basses que es formen per les ones i per
les pujades i davallades de la mar.
37. Posidonia oceanica
Es una fanerógama marina endémica del
Mediterrà.
Forman praderes a fons
rocosos o molls.
Estan en regresió per la contaminació de
les aigues amb residus i per l’us
indiscriminat com a punt d’anclatje.
38. Larus michahellis
Gaviota patiamarilla
Viu per tot!!!!
Fa els nius a acantilats
Menja invertebrats, peixos, bogamarins, musclus, materia orgànica,
I fins i tot pollets d’altres aus.
39.
40.
41.
42. Que faig jo per ajudar a conservar la mar i la platja?