3. Definició
• La síl·laba és la unitat mínima d’articulació
de sons. Tots els sons de totes les
llengües humanes s’articulen en forma de
síl·labes.
• Totes les síl·labes tenen un nucli, i poden
tenir elements marginals.
• En català, el nucli és SEMPRE una vocal,
i els elements marginals SEMPRE són
consonants.
4. Estructura de la síl·laba
R I M A
Consonant( Vocal Consonant(
s) s)
(Obertura NUC (Coda)
) LI
Simple: un Complexa: més Simple: un Complexa: més
sol element d’un element sol element d’un element
5. Classificació de les síl·labes
• Estructural:
– Síl·laba lliure la que no té coda
– Síl·laba travada la que té coda
– Síl·laba oberta la que no té obertura
• Funcional:
– Síl·laba tònica la que té major força articulatòria
– Síl·laba àtona la que s’oposa a la tònica perquè té
menor força articulatòria
6. Estructures sil·làbiques del
català
Ober-
Coda - 1 element 2 elements 3 elements
tura
V VC VCC VCCC
-
a en arc arcs
CV CVC CVCC CVCCC
1 element
pa pam parc parcs
CCVCC
CCV CCVC CCVCC
2 elements C
pla plat trist
T rists
8. Definició
• Articulatòria: so que es produeix sense
que l’aire trobi cap tipus d’obstacle entre
les cordes vocals i l’exterior
• Funcional: la vocal és la condició
necessària i suficient per tenir una síl·laba,
en català
9. Classificació de les vocals
• Segons el grau d’obertura de la boca:
– + tancades
– + obertes
• Segons la localització dins la boca:
– + anteriors
– + posteriors
17. Els diftongs
• Es diu que una síl·laba conté un diftong
quan s’hi troba una semivocal.
• L’IEC proposa, ortològicament, que una
vocal tancada, [i] / [u] esdevé consonant,
[j] / [w] (és a dir, deixa de poder exercir de
nucli sil·làbic i en conseqüència necessita
recolzar-se en una vocal) en uns
contextos determinats.
18. Els tipus de diftong
• DIFTONG DECREIXENT: Aquell que té la semivocal en
posició de coda.
• DIFTONG CREIXENT: Aquell que té la semivocal en
posició d’obertura.
• El català, almenys tradicionalment, té afinitat pels
diftongs decreixents, però rebutja els creixents.
• Dues vocals consecutives, òbviament pertanyents a
síl·labes diferents, reben el nom d’HIAT. Quan un hiat és
imprevisible, sempre es marca ortogràficament.
19. Els contextos de diftong
• DIFTONG DECREIXENT
– Sempre Quan no es produeix, l’hiat és
imprevisible.
• DIFTONG CREIXENT
– Entre vocals: V + [j]/[w] + V
– Als grups gràfics qua, qüe, qüi, quo, gua, güe, güi, guo.
– A principi absolut de paraula: [j]/[w] + V
20. D if t o n g d e c r e ix e n t D if t o n g c r e ix e n t
[ˈij] Nuvii [nu . ˈβij] V + [j] + V Noia [ˈnɔ . jə]
[ˈej] Rei [ˈrej] V + [w] + V Cauen [ˈka . wən]
[ˈɛj] Remei [rə . ˈmɛj] qua Pasqua [ˈpas . kwə]
[ˈaj] Mai [ˈmaj] qüe Qüestió [kəs . ti . ˈo]
[ˈɔj] Noi [ˈnɔj] qüi Aqüífer [ə . ˈkwi . fər]
[ˈoj] Coi [ˈkoj] quo Quota [ˈkwɔ . tə]
[ˈuj] Cuina [ˈkuj . nə] gua Guant [ˈɡwan]
[əj] Aiguat [əj . ˈɣwat] güe Aigües [ˈaj . ɣwəs]
[ˈiw] Viu [ˈbiw] güi Pingüí [piŋ . ˈɡwi]
[ˈew] Teu [ˈtew] guo Aiguota [əj . ˈɣwɔ . tə]
[ˈɛw] Peu [ˈpɛw] [j] + V (ppi abs) Hiena [ˈjɛ . nə]
[ˈaw] Nau [ˈnaw] [w] + V (ppi abs) Uep! [ˈwep]
[ˈɔw] Cou [ˈkɔw]
[ˈow] Tou [ˈtow]
[ˈuw] Nuu [ˈnuw]
[əw] Europa [əw . ˈɾɔ . pə]
22. Definició
• Articulatòria: són aquells sons que, en
produir-se, l’aire topa amb algun tipus
d’obstacle en el seu camí cap a l’exterior.
• Funcional: són aquells elements
articulatoris que només poden aparèixer
en posicions marginals dins la síl·laba.
23. Característiques de les
consonants
• El so es produeix en un punt concret del tracte
bucal: PUNT D’ARTICULACIÓ.
• L’aire troba obstacles de diferent naturalesa:
MODE D’ARTICULACIÓ.
• Hi ha consonants que es produeixen sense
vibració de les cordes vocals: SONORITAT.
• Les consonants s’estudien en funció,
bàsicament, d’aquests tres elements.
24. El mode d’articulació (I)
• Segons el tipus d’obstacle amb què es
troba l’aire, el MA pot ser:
– Obstruent: constricció total o molt important
del pas de l’aire.
• Oclusiu: obstrucció total + alliberament sobtat.
• Fricatiu: pas molt estret que provoca un flux
turbulent.
• Africat: obstrucció total + alliberament fricatiu.
25. El mode d’articulació (II)
– Continu: obstrucció més lleu del pas de l’aire.
• Nasal: l’aire surt per la cavitat nasal, cosa que li
dóna una sonoritat addicional.
• Líquid: únics sons que poden ser els segons
elements d’obertures complexes.
– Lateral: l’aire surt per un lateral de la boca.
– Bategant: l’aire surt després d’un batec molt lleu d’un
articulador.
– Vibrant: l’aire troba un articulador en vibració.
• Aproximants: els articuladors s’aproximen
lleument.
26. El punt d’articulació
• És el punt del tracte bucal on es produeix la
màxima constricció de l’aire.
– Bilabial: a la unió dels dos llavis.
– Labiodental: a la unió del llavi inferior i els incisius
superiors.
– Dental: darrere els incisius superiors.
– Alveolar: als alvèols superiors.
– Prepalatal: entre els alvèols superiors i la volta
palatina.
– Palatal: al sostre de la volta palatina.
– Velar: al paladar blan (també anomenat vel del
paladar).
27. La sonoritat
• Segons si el so es produeix amb vibració
o no de les cordes vocals, es classifiquen
en:
– SONS SORDS: es produeixen SENSE
vibració de les cordes vocals.
– SONS SONORS: es produeixen AMB vibració
de les cordes vocals.
– COMPTE!!!
• Només els sons obstruents poden ser sords.
• Sempre que apareix un so sord, té el seu
equivalent sonor.
![ELS SONS DEL CATALÀ
[fu . ‘nɛ . ti . kə]?
[‘a]! [ʎə . ,ʒɛʒ . məj . [ pə . ɾə . ,kɛ . koj .
ðəs . ku . ‘βɾɛ .ʃu] sər . ,βɛ . ʒə . ‘ʃɔ]?](https://image.slidesharecdn.com/elssonsdelcatal2-120414044409-phpapp02/85/Els-sons-del-catala-1-320.jpg)
