SlideShare a Scribd company logo
1 of 38
LA NUTRICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
CONEIXEMENTS PREVIS Quins elements del medi necessiten els éssers vius per mantenir les funcions vitals? És el mateix un aliment que un nutrient? Quina és la diferència? Per què encara no s’han acabat els aliments a la Terra, si hi ha tants éssers vius que s’alimenten? Quina diferència hi ha entre alimentació i nutrició?
Les plantes respiren? Com? Tots els éssers vius respiren? Què creus que vol dir matèria orgànica ? I matèria inorgànica? Podrien viure sense plantes? Per què? Les plantes s’alimenten? Com? Per què les plantes necessiten llum per viure? Què passa amb la matèria orgànica un cop  morta? Digues noms d’animals carnívors, insectívors, herbívors, granívorsi  omnívors
Què creus que deu ser una cadena alimentària? Per què la majoria de les plantes són veredes o tenen parts verdes? Les plantes tenen aparell circulatori? com és?
LA NUTRICIÓ La nutrició és la funció per la qual els éssers vius obtenen del medi ambient  les substàncies que necessiten per viure (nutrients  i oxigen)
FASES DE LA NUTRICIÓ
LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ ALS ORGANISMES UNICEL·LULARS En el cas dels organismes unicel·lulars, tots aquests processos els fa la seva única cèl·lula. En els cas dels organismes pluricel·lulars, poden tenir cèl·lules, teixits, òrgans i aparells especialitzats
ORGANISMES AUTÒTROFS I HETERÒTROFS Tots els organismes estan formats per matèria orgànica Els organismes autòtrofs són capaços de elaborar la matèria orgànica que necessiten  a partir de la matèria inorgànica Els organismes heteròtrofs no poden fer-ho, així que s’alimenten dels autòtrofs o d’altres éssers vius heteròtrofs
Mira aquesta animació i contesta les preguntes de l’exercici 1 de la pàgina 129 del teu llibre de text http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/essersvius/imatges/essers2.swf
Els organismes autòtrofsfabriquen matèria orgànica a partir de la inorgànica gràcies a un pigment anomenat clorofil·la, que els permet fer la fotosíntesi. Són organismes autòtrofes les plantes, i algunes algues i bacteris
CLASSIFICA EN AUTÒTROFS I HETERÒTROFS
LA OBTENCIÓ DE NUTRIENTS Segons la manera d’alimentar-se, els éssers vius poden ser: Productors: són el que fabriquen matèria orgànica a partir de la inorgànica (els autòtrofs) Consumidors: són  els que s’alimenten d’altres éssers vius ( els heteròtrofs) . Els consumidors poden ser: Carnívors Herbívors  Omnívors _ Descomponedors: s’alimenten de restes d’éssers vius , transformant la matèria orgànica morta en matèria inorgànica, que els productors podran absorbir
ORGANISMES PRODUCTORS Els organismes productors sintetitzen matèria orgànica a partir de la inorgànica, fent la fotosíntesi  Això vol dir que elaboren l’aliment que necessita el seu organisme a partir d’elements inerts, com l’aigua, l’aire, la llum del sol o les sals minerals. Ela productors són els organismes autòtrofes Són productors les plantes, algues i alguns fongs
ORGANISMES CONSUMIDORS Obtenen l’aliment d’altres organismes Són consumidors, sobre tot, els animals. Poden ser. herbívors, si s’alimenten de vegetals Carnívors, si s’alimenten d’altres animals Omnívors, si s’alimenten de vegetals i d’animals
ELS DESCOMPONEDORS Obtenen l’aliment de restes d’éssers vius i transformen la matèria orgànica morta en matèria inorgànica, que anirà a parar a sòl i els productors podran absorbir Són descomponedors els bacteris i els fongs
LES CADENES ALIMENTÀRIES El conjunt d’éssers vius que s’alimenten els uns dels altres forma una cadena alimentària
XARXES ALIMENTÀRIES En un ecosistema , les diverses cadenes alimentàries  s’enllacen entre elles i formen una xarxa alimentària
LA FOTOSÍNTESI I LA CLOROFIL·LA La fotosíntesi és el procés que fan els organismes autòtrofs per obtenir matèria orgànica a partir de la matèria inorgànica. La fotosíntesi  també es diu funció clorofíl·lica, perquè la clorofil·la és el pigment que la fa possible i que proporciona el color verd a la planta
LA FOTOSÍNTESI I LA CLOROFIL·LA
LA FOTOSÍNTESI A més de la clorofil·la, per fer la fotosíntesi la planta necessita aigua, llum solar, diòxid de carboni i sals minerals. Un cop realitzada la fotosíntesi, la planta allibera oxigen i vapor d’aigua, i obté la matèria orgànica que li serveix d’aliment
EL TRANSPORT DE SUBSTÀNCIES La planta absorbeix  aigua i sals minerals per les arrels, formant la saba bruta, que puja per uns tubets anomenats vasos llenyosos Un cop feta la fotosíntesi, la saba bruta es transforma en saba elaborada, que circula per tota la planta a través dels vasos liberians
LA RESPIRACIÓ DE LES PLANTES Per a completar la seva nutrició, les plantes necessiten respirar A la respiració, la planta capta l’oxigen de l’aire i produeix diòxid de carboni per poder obtenir energia L’intercanvi de gasos es produeix a uns forats que tenen les fulles, anomenats estomes
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS: LA RESPIRACIÓ RESPIRACIÓ  CUTÀNIA RESPIRACIÓ BRANQUIAL RESPIRACIÓ PULMONAR RESPIRACIÓ  TRAQUEAL
LA RESPIRACIÓ DELS ANIMALS La respiració consisteix en captar oxigen  de l’aire o de l’aigua i expulsar diòxid de carboni Als animals molt senzills, l’intercanvi de gasos es fa directament a cada cèl·lula Els animals més evolucionats tenen un aparell respiratori que pot  ser. Cutani Branquial Traqueal  pulmonar
LA RESPIRACIÓ CUTÀNIA Es produeix a través de la pell, que ha de ser finíssima, estar sempre humida i molt irrigada de vasos sanguinis La respiració cutània és la pròpia dels amfibis adults i d’alguns invertebrats, com els anèlids
LA RESPIRACIÓ BRANQUIAL Es fa mitjançant brànquies, unes làmines molt fines que absorbeixen l’oxigen que hi ha dissolt a l’aigua Les brànquies són pròpies d’animals aquàtics, com els peixos, les cries d’amfibis i alguns invertebrats, com els mol·luscs
RESPIRACIÓ TRAQUEAL Es fa a través de tràquees, uns tubets ramificats per tot el cos que comuniquen amb l’exterior a través de porus La respiració traqueal és pròpia de molts artròpodes
LA RESPIRACIÓ PULMONAR Es produeix gràcies als pulmons, uns òrgans en forma de sac que hi ha a l’interior del cos, on es produeix l’intercanvi de gasos Tenen respiració pulmonar tots els animals vertebrats, menys els peixos.  Els amfibis combinen la respiració pulmonar amb la cutània
INTERCANVI DE GASOS ALS ALVÈOLS PULMONARS
LA RESPIRACIÓ ALS ÉSSERS VIUS http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/essersvius/imatges/essers3.swf
LA DIGESTIÓ, LA CIRCULACIÓ I L’EXCRECIÓ La respiració, la digestió, la circulació i l’excreció són els processos de la nutrició dels éssers vius Aquests processos es produeixen de maneres molt diverses segons el tipus d’éssers vius  Els animals vertebrals tenen aparells especialitzats per dur-los a terme
LA DIGESTIÓ Consisteix en la transformació del aliments en nutrients i en la seva absorció Animals molt senzills, con les esponges, fan la digestió a cada cèl·lula Els animals més evolucionats tenen aparells digestius de diferents tipus
COM SÓN ELS APARELLS DIGESTIUS La base dels aparells digestius és un tub amb dos obertures: la boca i l‘anus La major part dels animals tenen a més d’altres òrgans especialitzats que formen part d’aquest tub i els més evolucionats també tenen altres òrgans auxiliars, com el fetge o el pàncrees
LA CIRCULACIÓ Consisteix en la distribució per totes les cèl·lules del cos de les substàncies nutritives i la recollida de les substàncies de rebuig A la majoria dels animals, la circulació es realitza mitjançant un aparell circulatori
COM SÓN ELS APARELLS CIRCULATORIS L’aparell circulatori de la majoria d’animals consisteix bàsicament en una sèrie de tubs o vasos per on circula la sang i un òrgan que la bomba perquè circuli per tot el cos, el cor
L’EXCRECIÓ L’excreció és l’eliminació de les substàncies de rebuig
L’APARELL EXCRETOR En el cas dels animals vertebrats, les substàncies de rebuig produïdes a cada cèl·lula són recollides per la sang, que porta el diòxid de carboni a l’aparell respiratori  i la resta de substàncies de rebuig a l’aparell urinari o a la pell, perquè siguin eliminades
ELS RONYONS Són els òrgans fonamentals de l’aparell excretor Filtren la sang, retenint els residus, que són expulsats amb l’orina o per la suor

More Related Content

What's hot

Reconeixent els fongs
Reconeixent els fongsReconeixent els fongs
Reconeixent els fongsMprof
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1M T
 
Els éssersvius
Els éssersvius Els éssersvius
Els éssersvius jcontre1
 
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia TorrasOrgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia Torrasalex_mascu
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèriaDani Ribo
 
41. els cilis i els flagels
41. els cilis i els flagels41. els cilis i els flagels
41. els cilis i els flagelsDani Ribo
 
Problemes d'edats i de mòbils
Problemes d'edats i de mòbilsProblemes d'edats i de mòbils
Problemes d'edats i de mòbilstxellrocaprevera
 
Regne animal
Regne animal Regne animal
Regne animal gent3
 
Vinyes verdes vora el mar.pptm
Vinyes verdes vora el mar.pptmVinyes verdes vora el mar.pptm
Vinyes verdes vora el mar.pptmjoanmolar
 
Els éssers vius
Els éssers viusEls éssers vius
Els éssers viusnciuran2
 
Característiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viusCaracterístiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viussonia ruiz
 
Nivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàNivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàjdorca3
 
1 Funcions domini i recorregut
1 Funcions domini i recorregut1 Funcions domini i recorregut
1 Funcions domini i recorreguteixarc
 

What's hot (20)

Reconeixent els fongs
Reconeixent els fongsReconeixent els fongs
Reconeixent els fongs
 
La cèl·lula 1
La cèl·lula 1La cèl·lula 1
La cèl·lula 1
 
Els éssersvius
Els éssersvius Els éssersvius
Els éssersvius
 
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia TorrasOrgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
Orgànuls i les seves funcions. Cèlia Torras
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
41. els cilis i els flagels
41. els cilis i els flagels41. els cilis i els flagels
41. els cilis i els flagels
 
Citoesquelet
CitoesqueletCitoesquelet
Citoesquelet
 
Problemes d'edats i de mòbils
Problemes d'edats i de mòbilsProblemes d'edats i de mòbils
Problemes d'edats i de mòbils
 
Canvis quimics
Canvis quimicsCanvis quimics
Canvis quimics
 
Regne animal
Regne animal Regne animal
Regne animal
 
Vinyes verdes vora el mar.pptm
Vinyes verdes vora el mar.pptmVinyes verdes vora el mar.pptm
Vinyes verdes vora el mar.pptm
 
Els éssers vius
Els éssers viusEls éssers vius
Els éssers vius
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
El cervell
El cervellEl cervell
El cervell
 
L'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORIL'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORI
 
Característiques dels éssers vius
Característiques dels éssers viusCaracterístiques dels éssers vius
Característiques dels éssers vius
 
Nivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàNivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humà
 
Mescles i dissolucions
Mescles i dissolucionsMescles i dissolucions
Mescles i dissolucions
 
Sistemes i aparells
Sistemes i aparellsSistemes i aparells
Sistemes i aparells
 
1 Funcions domini i recorregut
1 Funcions domini i recorregut1 Funcions domini i recorregut
1 Funcions domini i recorregut
 

Similar to La nutrició

La nutrició animal
La nutrició animalLa nutrició animal
La nutrició animalAnna Fané
 
La nutrició animal
La nutrició animalLa nutrició animal
La nutrició animalAnna Fané
 
Power tema 2 abde, inass i mar
Power tema 2 abde, inass i marPower tema 2 abde, inass i mar
Power tema 2 abde, inass i marPep Paunero
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animalsINS Escola Intermunicipal del Penedès
 
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoTreball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoCarles5
 
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoTreball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoIris31
 
Tema1 nutricio
Tema1 nutricioTema1 nutricio
Tema1 nutriciocolobor
 
Productors consumidors descomponedors
Productors consumidors descomponedorsProductors consumidors descomponedors
Productors consumidors descomponedorsmosansar
 
Les funcions vitals
Les funcions vitalsLes funcions vitals
Les funcions vitalsAnna Fané
 
Ccnn2eso cat 002
Ccnn2eso cat 002Ccnn2eso cat 002
Ccnn2eso cat 002mvicensm
 
Treball natus definitiu
Treball natus definitiuTreball natus definitiu
Treball natus definitiuPep Paunero
 
Power nutrició éssers vius david i albert
Power nutrició éssers vius david i albertPower nutrició éssers vius david i albert
Power nutrició éssers vius david i albertPep Paunero
 
Classifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers viusClassifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers viusPEPESTEL
 

Similar to La nutrició (20)

La nutrició animal
La nutrició animalLa nutrició animal
La nutrició animal
 
La nutrició animal
La nutrició animalLa nutrició animal
La nutrició animal
 
La nutrición
La nutrición La nutrición
La nutrición
 
Power tema 2 abde, inass i mar
Power tema 2 abde, inass i marPower tema 2 abde, inass i mar
Power tema 2 abde, inass i mar
 
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALSLA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 08 - Les funcions vitals en els animals
 
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoTreball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gasco
 
Treball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gascoTreball naturals iris vargas i carles gasco
Treball naturals iris vargas i carles gasco
 
Tema1 nutricio
Tema1 nutricioTema1 nutricio
Tema1 nutricio
 
2. funció de nutrició
2. funció de nutrició2. funció de nutrició
2. funció de nutrició
 
Productors consumidors descomponedors
Productors consumidors descomponedorsProductors consumidors descomponedors
Productors consumidors descomponedors
 
Tema 7 medi
Tema 7 mediTema 7 medi
Tema 7 medi
 
Les funcions vitals
Les funcions vitalsLes funcions vitals
Les funcions vitals
 
Ccnn2eso cat 002
Ccnn2eso cat 002Ccnn2eso cat 002
Ccnn2eso cat 002
 
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTESLA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
 
Trabajo 11
Trabajo 11Trabajo 11
Trabajo 11
 
Treball natus definitiu
Treball natus definitiuTreball natus definitiu
Treball natus definitiu
 
Glossari naturals 2
Glossari naturals 2Glossari naturals 2
Glossari naturals 2
 
Power nutrició éssers vius david i albert
Power nutrició éssers vius david i albertPower nutrició éssers vius david i albert
Power nutrició éssers vius david i albert
 
Classifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers viusClassifiquem els éssers vius
Classifiquem els éssers vius
 

More from La cova de la Cova (20)

Barcino, una ciutat amb molt de futur bona
Barcino, una ciutat amb molt de futur bonaBarcino, una ciutat amb molt de futur bona
Barcino, una ciutat amb molt de futur bona
 
El sistema nerviós
El sistema nerviósEl sistema nerviós
El sistema nerviós
 
Tipus de climes
Tipus de climesTipus de climes
Tipus de climes
 
El clima p.point
El clima p.pointEl clima p.point
El clima p.point
 
El clima p.point
El clima p.pointEl clima p.point
El clima p.point
 
El clima p.point
El clima p.pointEl clima p.point
El clima p.point
 
El relleu
El relleuEl relleu
El relleu
 
L’electricitat i el magnetisme
L’electricitat i el magnetismeL’electricitat i el magnetisme
L’electricitat i el magnetisme
 
L’electricitat i el magnetisme
L’electricitat i el magnetismeL’electricitat i el magnetisme
L’electricitat i el magnetisme
 
La pubertat
La pubertatLa pubertat
La pubertat
 
La pubertat
La pubertatLa pubertat
La pubertat
 
La pubertat
La pubertatLa pubertat
La pubertat
 
La pubertat
La pubertatLa pubertat
La pubertat
 
P. point el so cova
P. point el so covaP. point el so cova
P. point el so cova
 
P. point el so cova
P. point el so covaP. point el so cova
P. point el so cova
 
L’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.pointL’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.point
 
La llum i el color
La llum i el colorLa llum i el color
La llum i el color
 
L’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.pointL’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.point
 
L’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.pointL’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.point
 
L’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.pointL’energia i la seva obtenció p.point
L’energia i la seva obtenció p.point
 

Recently uploaded

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 

Recently uploaded (8)

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

La nutrició

  • 1. LA NUTRICIÓ DELS ÉSSERS VIUS
  • 2. CONEIXEMENTS PREVIS Quins elements del medi necessiten els éssers vius per mantenir les funcions vitals? És el mateix un aliment que un nutrient? Quina és la diferència? Per què encara no s’han acabat els aliments a la Terra, si hi ha tants éssers vius que s’alimenten? Quina diferència hi ha entre alimentació i nutrició?
  • 3. Les plantes respiren? Com? Tots els éssers vius respiren? Què creus que vol dir matèria orgànica ? I matèria inorgànica? Podrien viure sense plantes? Per què? Les plantes s’alimenten? Com? Per què les plantes necessiten llum per viure? Què passa amb la matèria orgànica un cop morta? Digues noms d’animals carnívors, insectívors, herbívors, granívorsi omnívors
  • 4. Què creus que deu ser una cadena alimentària? Per què la majoria de les plantes són veredes o tenen parts verdes? Les plantes tenen aparell circulatori? com és?
  • 5. LA NUTRICIÓ La nutrició és la funció per la qual els éssers vius obtenen del medi ambient les substàncies que necessiten per viure (nutrients i oxigen)
  • 6. FASES DE LA NUTRICIÓ
  • 7. LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ ALS ORGANISMES UNICEL·LULARS En el cas dels organismes unicel·lulars, tots aquests processos els fa la seva única cèl·lula. En els cas dels organismes pluricel·lulars, poden tenir cèl·lules, teixits, òrgans i aparells especialitzats
  • 8. ORGANISMES AUTÒTROFS I HETERÒTROFS Tots els organismes estan formats per matèria orgànica Els organismes autòtrofs són capaços de elaborar la matèria orgànica que necessiten a partir de la matèria inorgànica Els organismes heteròtrofs no poden fer-ho, així que s’alimenten dels autòtrofs o d’altres éssers vius heteròtrofs
  • 9. Mira aquesta animació i contesta les preguntes de l’exercici 1 de la pàgina 129 del teu llibre de text http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/essersvius/imatges/essers2.swf
  • 10. Els organismes autòtrofsfabriquen matèria orgànica a partir de la inorgànica gràcies a un pigment anomenat clorofil·la, que els permet fer la fotosíntesi. Són organismes autòtrofes les plantes, i algunes algues i bacteris
  • 11. CLASSIFICA EN AUTÒTROFS I HETERÒTROFS
  • 12. LA OBTENCIÓ DE NUTRIENTS Segons la manera d’alimentar-se, els éssers vius poden ser: Productors: són el que fabriquen matèria orgànica a partir de la inorgànica (els autòtrofs) Consumidors: són els que s’alimenten d’altres éssers vius ( els heteròtrofs) . Els consumidors poden ser: Carnívors Herbívors Omnívors _ Descomponedors: s’alimenten de restes d’éssers vius , transformant la matèria orgànica morta en matèria inorgànica, que els productors podran absorbir
  • 13. ORGANISMES PRODUCTORS Els organismes productors sintetitzen matèria orgànica a partir de la inorgànica, fent la fotosíntesi Això vol dir que elaboren l’aliment que necessita el seu organisme a partir d’elements inerts, com l’aigua, l’aire, la llum del sol o les sals minerals. Ela productors són els organismes autòtrofes Són productors les plantes, algues i alguns fongs
  • 14. ORGANISMES CONSUMIDORS Obtenen l’aliment d’altres organismes Són consumidors, sobre tot, els animals. Poden ser. herbívors, si s’alimenten de vegetals Carnívors, si s’alimenten d’altres animals Omnívors, si s’alimenten de vegetals i d’animals
  • 15. ELS DESCOMPONEDORS Obtenen l’aliment de restes d’éssers vius i transformen la matèria orgànica morta en matèria inorgànica, que anirà a parar a sòl i els productors podran absorbir Són descomponedors els bacteris i els fongs
  • 16. LES CADENES ALIMENTÀRIES El conjunt d’éssers vius que s’alimenten els uns dels altres forma una cadena alimentària
  • 17. XARXES ALIMENTÀRIES En un ecosistema , les diverses cadenes alimentàries s’enllacen entre elles i formen una xarxa alimentària
  • 18. LA FOTOSÍNTESI I LA CLOROFIL·LA La fotosíntesi és el procés que fan els organismes autòtrofs per obtenir matèria orgànica a partir de la matèria inorgànica. La fotosíntesi també es diu funció clorofíl·lica, perquè la clorofil·la és el pigment que la fa possible i que proporciona el color verd a la planta
  • 19. LA FOTOSÍNTESI I LA CLOROFIL·LA
  • 20. LA FOTOSÍNTESI A més de la clorofil·la, per fer la fotosíntesi la planta necessita aigua, llum solar, diòxid de carboni i sals minerals. Un cop realitzada la fotosíntesi, la planta allibera oxigen i vapor d’aigua, i obté la matèria orgànica que li serveix d’aliment
  • 21. EL TRANSPORT DE SUBSTÀNCIES La planta absorbeix aigua i sals minerals per les arrels, formant la saba bruta, que puja per uns tubets anomenats vasos llenyosos Un cop feta la fotosíntesi, la saba bruta es transforma en saba elaborada, que circula per tota la planta a través dels vasos liberians
  • 22. LA RESPIRACIÓ DE LES PLANTES Per a completar la seva nutrició, les plantes necessiten respirar A la respiració, la planta capta l’oxigen de l’aire i produeix diòxid de carboni per poder obtenir energia L’intercanvi de gasos es produeix a uns forats que tenen les fulles, anomenats estomes
  • 23. LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS: LA RESPIRACIÓ RESPIRACIÓ CUTÀNIA RESPIRACIÓ BRANQUIAL RESPIRACIÓ PULMONAR RESPIRACIÓ TRAQUEAL
  • 24. LA RESPIRACIÓ DELS ANIMALS La respiració consisteix en captar oxigen de l’aire o de l’aigua i expulsar diòxid de carboni Als animals molt senzills, l’intercanvi de gasos es fa directament a cada cèl·lula Els animals més evolucionats tenen un aparell respiratori que pot ser. Cutani Branquial Traqueal pulmonar
  • 25. LA RESPIRACIÓ CUTÀNIA Es produeix a través de la pell, que ha de ser finíssima, estar sempre humida i molt irrigada de vasos sanguinis La respiració cutània és la pròpia dels amfibis adults i d’alguns invertebrats, com els anèlids
  • 26. LA RESPIRACIÓ BRANQUIAL Es fa mitjançant brànquies, unes làmines molt fines que absorbeixen l’oxigen que hi ha dissolt a l’aigua Les brànquies són pròpies d’animals aquàtics, com els peixos, les cries d’amfibis i alguns invertebrats, com els mol·luscs
  • 27. RESPIRACIÓ TRAQUEAL Es fa a través de tràquees, uns tubets ramificats per tot el cos que comuniquen amb l’exterior a través de porus La respiració traqueal és pròpia de molts artròpodes
  • 28. LA RESPIRACIÓ PULMONAR Es produeix gràcies als pulmons, uns òrgans en forma de sac que hi ha a l’interior del cos, on es produeix l’intercanvi de gasos Tenen respiració pulmonar tots els animals vertebrats, menys els peixos. Els amfibis combinen la respiració pulmonar amb la cutània
  • 29. INTERCANVI DE GASOS ALS ALVÈOLS PULMONARS
  • 30. LA RESPIRACIÓ ALS ÉSSERS VIUS http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/essersvius/imatges/essers3.swf
  • 31. LA DIGESTIÓ, LA CIRCULACIÓ I L’EXCRECIÓ La respiració, la digestió, la circulació i l’excreció són els processos de la nutrició dels éssers vius Aquests processos es produeixen de maneres molt diverses segons el tipus d’éssers vius Els animals vertebrals tenen aparells especialitzats per dur-los a terme
  • 32. LA DIGESTIÓ Consisteix en la transformació del aliments en nutrients i en la seva absorció Animals molt senzills, con les esponges, fan la digestió a cada cèl·lula Els animals més evolucionats tenen aparells digestius de diferents tipus
  • 33. COM SÓN ELS APARELLS DIGESTIUS La base dels aparells digestius és un tub amb dos obertures: la boca i l‘anus La major part dels animals tenen a més d’altres òrgans especialitzats que formen part d’aquest tub i els més evolucionats també tenen altres òrgans auxiliars, com el fetge o el pàncrees
  • 34. LA CIRCULACIÓ Consisteix en la distribució per totes les cèl·lules del cos de les substàncies nutritives i la recollida de les substàncies de rebuig A la majoria dels animals, la circulació es realitza mitjançant un aparell circulatori
  • 35. COM SÓN ELS APARELLS CIRCULATORIS L’aparell circulatori de la majoria d’animals consisteix bàsicament en una sèrie de tubs o vasos per on circula la sang i un òrgan que la bomba perquè circuli per tot el cos, el cor
  • 36. L’EXCRECIÓ L’excreció és l’eliminació de les substàncies de rebuig
  • 37. L’APARELL EXCRETOR En el cas dels animals vertebrats, les substàncies de rebuig produïdes a cada cèl·lula són recollides per la sang, que porta el diòxid de carboni a l’aparell respiratori i la resta de substàncies de rebuig a l’aparell urinari o a la pell, perquè siguin eliminades
  • 38. ELS RONYONS Són els òrgans fonamentals de l’aparell excretor Filtren la sang, retenint els residus, que són expulsats amb l’orina o per la suor