Procés del delicte i perfil dels penats. Ana Lamelas

636 views

Published on

Procés del delicte i perfil dels penats. VIDO i DS. Ana Lamelas
Seminari de mesures penals alternatives. Delictes sexuals i de violència de gènere: perfils i intervenció.
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 22 de maig de 2014

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
636
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6
Actions
Shares
0
Downloads
10
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Procés del delicte i perfil dels penats. Ana Lamelas

  1. 1. VIDO i DS Procés del delicte i perfils dels penats Ana Lamelas Sánchez 22 de maig de 2014 Seminari de mesures penals alternatives Delictes sexuals i de violència de gènere: perfils i intervenció Avís legal Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.
  2. 2. VIDO. Definició • Delicte de desenvolupament prolongat. • Es produeix en un entorn de vincle afectiu. • Deriva de la desigualtat de poder entre homes i dones. • És una forma de relació basada en el control i la violència psicològica.
  3. 3. VIDO. Procés de violència: de la dominació a la violència Violència impulsiva •Cíclica: a través de fases, com una espiral. •Només l’home pot interrompre-la. •Dificultats per controlar els seus enuigs i les seves emocions. Violència instrumental •Instrumental: és permanent (compulsiva). •Hi ha més control emocional, més manipulació de manera instintiva. Hostilitat constant i insidiosa. •L’agressió només és un instrument que permet obtenir o conservar allò que l’agressor desitja: el poder.
  4. 4. VIDO. Perfil dels penats: la seva vinculació amb la víctima (I) • Escassa autoestima. Sensació d’impotència interna que impulsa el subjecte a voler controlar i dominar per alleugerir les seves tensions i disminuir la seva angoixa. Acte violent que funciona com una protecció per a la seva integritat psicològica. • Dependència i angoixa per por de l’abandonament. El subjecte només es conté mitjançant un control permanent de la dona. Pot esclatar en atac de gelosia i ira. És cíclic (moments que intenta demanar perdó). Acte violent que té com a funció evitar el sentiment de dependència o l’abandonament.
  5. 5. VIDO. Perfil dels penats: la seva vinculació amb la víctima (II) • Sentiment d’inseguretat. Estableix una relació fusional (les dues persones de la parella són com una sola persona). o Massa proximitat: els inquieta / Excessiva distància: reactiva la por de l’abandonament. o Confusió d’amor amb possessió. El menor canvi posa en perill la parella. Acte violent que té la funció de restablir l’equilibri que ha vist compromès.
  6. 6. VIDO. Perfil dels penats: la seva vinculació amb la víctima (III) • Narcisistes. La relació s’estableix per qualitats que creuen que necessiten. És instrumental, permanent. o Són tranquils, freds. Sembla que sempre controlin la situació. o La relació és a través de rebre de l’altra persona allò que necessiten i descarregar en l’altra persona la seva insatisfacció crònica. o Donen una bona imatge de si mateixos. Necessiten l’altra persona, que l’altre reflecteixi només els seus aspectes positius. o Tenen dificultats per reconèixer sentiments de tristesa o de dol. Acte violent que té la funció d’afirmar-se i descarregar sentiments de decepcions.
  7. 7. VIDO. Perfil dels penats: la seva vinculació amb la víctima (IV) • Personalitats paranoiques. Desconfien de tot, encara més en un vincle pròxim. Mantenen relacions fortes i tiràniques. És instrumental, permanent. o Senten temor de ser abandonats o enganyats. Control de tot, fins i tot dels pensaments de l’altra persona. o Oculten les pròpies emocions, no suporten les rialles i el bon humor al seu voltant. o Meticulosos, perfeccionistes, són tirans domèstics, no reconeixen quan s’equivoquen perquè això debilita la seva autoritat. Davant «l’autoritat» acostumen a ser submísos. Acte violent que té la funció d’evitar l’abandonament exercint sense límit la seva intolerància.
  8. 8. Procés del delicte i perfils dels penats. Agressor sexual Des de l’impuls fins al procés del delicte
  9. 9. DS. Definició • La sexualitat es desenvolupa i s’expressa de diferent manera al llarg de la vida. Té: o Una intencionalitat. o Un desig. o Una elecció de l’objecte de desig sexual. • DS és el resultat desviat d’aquests estats que es desenvolupen abans, durant i després de la conducta delictiva: o En el procés de cerca de plaer. o És una elecció intencional. o És necessari prendre decisions personals.
  10. 10. DS. Procés del delicte sexual (I) • No és un fet impulsiu. • El DS és un procés que s’inicia en un moment concret i finalitza amb la realització del fet delictiu. o És el que s’anomena impulsivitat planejada. Produeix una gratificació immediata.
  11. 11. DS. Procés del delicte sexual (II) 1r. cicle de pre-DS. Sistema precoç d’alarma: conductes, emocions i pensaments que porten a la insatisfacció (econòmica, laboral, social, parella, consum, temps lliure, salut i aspecte físic). 2n. Cicle de DS. Emocions (negatives abans del delicte) – Delicte – Pensaments (distorsions cognitives).
  12. 12. Estat emocional negatiu Fantasia sexual desviada Distorsions cognitives Pla (decisions aparentment irrellevants) DS
  13. 13. DS. Perfils bàsics: en funció de diferents mecanismes de regulació d’emocions i motivacions • Subjectes que delinqueixen per millorar un estat d’ànim que, en general, és positiu. No es donen nivells intensos d’estrès o de malestar emocional. Amb el DS busquen una gratificació sexual. • Subjectes que presenten alts nivells d’estrès i d’emocions de tristesa o angoixa. El DS és un important regulador del seu estat d’ànim. • Subjectes amb inestabilitat emocional, estats d’ira, rebuig i la percepció d’un greuge infligit per altres persones que és compensat amb el DS.
  14. 14. VIDO. Responsabilitat davant el delicte (I) • Tendeixen a minimitzar els seus actes i a buscar-hi causes externes. Externalitzar la seva responsabilitat. • Tipus d’excuses: o Reducció de la responsabilitat en «el problema». o Acusar la víctima d’haver fet una falsa denúncia. o Definir el seu comportament com a no violent: «Només una discussió.» o Desprestigiar la víctima: «És una descuidada.» o Desvincular-se de l’acció quant a la voluntat: «Vaig tenir un rampell.» o Justificar l’acció: «Va ser un accident.» o Impossibilitat d’actuar d’una altra manera: «Anava begut, no era jo.»
  15. 15. VIDO. Responsabilitat davant el delicte (II) • Assumir la responsabilitat és un procés. o És desmuntar justificacions, mecanismes de defensa, creences i formes de vinculació. o Reconèixer el seu propi malestar i fer-se’n càrrec.
  16. 16. DS. Responsabilitat davant el delicte (I) • La negació es considera un dels mecanismes de defensa més importants en els agressors sexuals. És el que més desvincula la responsabilitat de l’acció. • És difícil negar per complet la vinculació amb els fets, en alguns casos.
  17. 17. DS. Responsabilitat davant el delicte (II) • Tipus d’excuses: la negació no sempre es dóna en tot el fet. o Negar la responsabilitat: «No ho vaig fer», «Anava begut», «No sabia el que feia». o Negar la intenció: «Va passar sense voler, mai havia pensat en això.» o Negar el dany: «No li vaig fer mal com ella diu, no n’hi ha per a tant.» o Negar la fantasia: «No ho vaig desitjar, simplement va passar.»
  18. 18. DS. Responsabilitat davant el delicte (III) • Altres mecanismes de defensa: o Minimització. o Racionalització (causalitat, justificació racional del seu comportament). Important: l’agressor sexual pot aprendre a parlar sobre la seva responsabilitat només superficialment.
  19. 19. DS. Responsabilitat davant el delicte (IV) • Acceptació: reconèixer els mecanismes de defensa que s’han utilitzat NO és suficient. Per acceptar la responsabilitat del delicte s’han de transformar. o Acceptar la intenció: «Volia fer-ho.» o Acceptar el dany: «Comprenc el dany que vaig causar.» o Acceptar la fantasia: «A vegades segueixo excitant- me, quan hi penso.» o Acceptar la responsabilitat: «Sí, ho vaig fer.»

×