Procés del delicte i perfil dels penats. VIDO i DS. Ana Lamelas Seminari de mesures penals alternatives. Delictes sexuals i de violència de gènere: perfils i intervenció. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 22 de maig de 2014

1. VIDO i DS
Procés del delicte i perfils
dels penats
Ana Lamelas Sánchez
22 de maig de 2014
Seminari de mesures penals alternatives
Delictes sexuals i de violència de gènere: perfils i intervenció
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del
material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús
comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.

2. VIDO. Definició
• Delicte de desenvolupament prolongat.
• Es produeix en un entorn de vincle afectiu.
• Deriva de la desigualtat de poder entre
homes i dones.
• És una forma de relació basada en el control
i la violència psicològica.

3. VIDO. Procés de violència:
de la dominació a la violència
Violència impulsiva
•Cíclica: a través de fases, com
una espiral.
•Només l’home pot
interrompre-la.
•Dificultats per controlar els
seus enuigs i les seves
emocions.
Violència instrumental
•Instrumental: és permanent
(compulsiva).
•Hi ha més control emocional,
més manipulació de manera
instintiva. Hostilitat constant i
insidiosa.
•L’agressió només és un instrument que permet obtenir o
conservar allò que l’agressor desitja: el poder.

4. VIDO. Perfil dels penats: la seva
vinculació amb la víctima (I)
• Escassa autoestima. Sensació d’impotència interna que
impulsa el subjecte a voler controlar i dominar per alleugerir
les seves tensions i disminuir la seva angoixa. Acte violent
que funciona com una protecció per a la seva integritat
psicològica.
• Dependència i angoixa per por de l’abandonament. El
subjecte només es conté mitjançant un control permanent de
la dona. Pot esclatar en atac de gelosia i ira. És cíclic
(moments que intenta demanar perdó). Acte violent que
té com a funció evitar el sentiment de dependència o
l’abandonament.

5. VIDO. Perfil dels penats: la seva
vinculació amb la víctima (II)
• Sentiment d’inseguretat. Estableix una relació fusional
(les dues persones de la parella són com una sola
persona).
o Massa proximitat: els inquieta / Excessiva distància:
reactiva la por de l’abandonament.
o Confusió d’amor amb possessió. El menor canvi posa
en perill la parella.
Acte violent que té la funció de restablir l’equilibri que
ha vist compromès.

6. VIDO. Perfil dels penats: la seva
vinculació amb la víctima (III)
• Narcisistes. La relació s’estableix per qualitats que creuen que
necessiten. És instrumental, permanent.
o Són tranquils, freds. Sembla que sempre controlin la situació.
o La relació és a través de rebre de l’altra persona allò que
necessiten i descarregar en l’altra persona la seva insatisfacció
crònica.
o Donen una bona imatge de si mateixos. Necessiten l’altra
persona, que l’altre reflecteixi només els seus aspectes
positius.
o Tenen dificultats per reconèixer sentiments de tristesa o de
dol. Acte violent que té la funció d’afirmar-se i descarregar
sentiments de decepcions.

7. VIDO. Perfil dels penats: la seva
vinculació amb la víctima (IV)
• Personalitats paranoiques. Desconfien de tot, encara més en un
vincle pròxim. Mantenen relacions fortes i tiràniques. És instrumental,
permanent.
o Senten temor de ser abandonats o enganyats. Control de tot, fins i
tot dels pensaments de l’altra persona.
o Oculten les pròpies emocions, no suporten les rialles i el bon
humor al seu voltant.
o Meticulosos, perfeccionistes, són tirans domèstics, no reconeixen
quan s’equivoquen perquè això debilita la seva autoritat. Davant
«l’autoritat» acostumen a ser submísos.
Acte violent que té la funció d’evitar l’abandonament exercint
sense límit la seva intolerància.

8. Procés del delicte i perfils dels
penats. Agressor sexual
Des de l’impuls fins al procés del delicte

9. DS. Definició
• La sexualitat es desenvolupa i s’expressa de diferent
manera al llarg de la vida. Té:
o Una intencionalitat.
o Un desig.
o Una elecció de l’objecte de desig sexual.
• DS és el resultat desviat d’aquests estats que es
desenvolupen abans, durant i després de la conducta
delictiva:
o En el procés de cerca de plaer.
o És una elecció intencional.
o És necessari prendre decisions personals.

10. DS. Procés del delicte sexual (I)
• No és un fet impulsiu.
• El DS és un procés que s’inicia en un moment
concret i finalitza amb la realització del fet
delictiu.
o És el que s’anomena impulsivitat planejada.
Produeix una gratificació immediata.

11. DS. Procés del delicte sexual (II)
1r. cicle de pre-DS. Sistema precoç d’alarma:
conductes, emocions i pensaments que
porten a la insatisfacció (econòmica, laboral,
social, parella, consum, temps lliure, salut i
aspecte físic).
2n. Cicle de DS. Emocions (negatives abans
del delicte) – Delicte – Pensaments
(distorsions cognitives).

12. Estat emocional negatiu
Fantasia sexual desviada
Distorsions cognitives
Pla (decisions aparentment
irrellevants)
DS

13. DS. Perfils bàsics: en funció de
diferents mecanismes de regulació
d’emocions i motivacions
• Subjectes que delinqueixen per millorar un estat
d’ànim que, en general, és positiu. No es donen
nivells intensos d’estrès o de malestar emocional.
Amb el DS busquen una gratificació sexual.
• Subjectes que presenten alts nivells d’estrès i
d’emocions de tristesa o angoixa. El DS és un
important regulador del seu estat d’ànim.
• Subjectes amb inestabilitat emocional, estats d’ira,
rebuig i la percepció d’un greuge infligit per altres
persones que és compensat amb el DS.

14. VIDO. Responsabilitat
davant el delicte (I)
• Tendeixen a minimitzar els seus actes i a buscar-hi causes
externes. Externalitzar la seva responsabilitat.
• Tipus d’excuses:
o Reducció de la responsabilitat en «el problema».
o Acusar la víctima d’haver fet una falsa denúncia.
o Definir el seu comportament com a no violent: «Només una discussió.»
o Desprestigiar la víctima: «És una descuidada.»
o Desvincular-se de l’acció quant a la voluntat: «Vaig tenir un rampell.»
o Justificar l’acció: «Va ser un accident.»
o Impossibilitat d’actuar d’una altra manera: «Anava begut, no era jo.»

15. VIDO. Responsabilitat
davant el delicte (II)
• Assumir la responsabilitat és un procés.
o És desmuntar justificacions, mecanismes de
defensa, creences i formes de vinculació.
o Reconèixer el seu propi malestar i fer-se’n
càrrec.

16. DS. Responsabilitat
davant el delicte (I)
• La negació es considera un dels mecanismes
de defensa més importants en els agressors
sexuals. És el que més desvincula la
responsabilitat de l’acció.
• És difícil negar per complet la vinculació amb
els fets, en alguns casos.

17. DS. Responsabilitat
davant el delicte (II)
• Tipus d’excuses: la negació no sempre es dóna en tot el fet.
o Negar la responsabilitat: «No ho vaig fer», «Anava begut»,
«No sabia el que feia».
o Negar la intenció: «Va passar sense voler, mai havia pensat
en això.»
o Negar el dany: «No li vaig fer mal com ella diu, no n’hi ha
per a tant.»
o Negar la fantasia: «No ho vaig desitjar, simplement va
passar.»

18. DS. Responsabilitat
davant el delicte (III)
• Altres mecanismes de defensa:
o Minimització.
o Racionalització (causalitat, justificació
racional del seu comportament).
Important: l’agressor sexual pot aprendre a
parlar sobre la seva responsabilitat només
superficialment.

19. DS. Responsabilitat
davant el delicte (IV)
• Acceptació: reconèixer els mecanismes de defensa que
s’han utilitzat NO és suficient. Per acceptar la
responsabilitat del delicte s’han de transformar.
o Acceptar la intenció: «Volia fer-ho.»
o Acceptar el dany: «Comprenc el dany que vaig
causar.»
o Acceptar la fantasia: «A vegades segueixo excitant-
me, quan hi penso.»
o Acceptar la responsabilitat: «Sí, ho vaig fer.»