1. Tema 4:
Impacte ambiental de l´activitat tecnològica
i l´explotació de recursos.
Tècniques de tractament i reciclatge de
residus.
INDEX:

2. _______________________________Tema4: Impacte ambiental. Reciclatge. ________
1. Impacte ambiental de l´activitat tecnològica i l´explotació de
recursos. .................................................................................................. 3
1.1. Contaminació de l´atmòsfera...........................................................3-4
1.1.1. Contaminants biològics................................................4
1.1.2. Contaminants físics.....................................................4
1.1.3. Contaminants químics..................................................5
1.2. Contaminació de les aigües..................................................................5
1.2.1. Contaminants biològics................................................6
1.2.2. Contaminants físics......................................................6
1.2.3. Contaminants químics...................................................6
1.3. Contaminació del sòl..............................................................................7
1.3.1. Contaminants biològics.................................................7
1.3.2. Contaminants físics......................................................7
1.3.3. Contaminants químics...................................................7
1.4. Estudis d´impacte ambiental................................................................8
2.Tècniques de tractament i reciclatge de residus..........................9
2.1. Classificació dels residus...................................................................9
2.2. Gestió dels R.S.U.................................................................................10
2.2.1. Pre-recollida................................................................10
2.2.2. Recollida i transport.................................................10
2.2.3.Tractament ..................................................................11
2.2.3.1. Abocador controlat .............11
2.2.3.2. Incineració ...........................11
2.2.3.3. Compostatge .................. 11-12
2.2.3.4. Reciclatge .............................12
2.2.3.5. Altres tractaments ............12
3. Bibliografia ..........................................................................................12
1. Impacte ambiental de l´activitat tecnològica i l´explotació de
recursos.
_________________________________________________________________ 2

3. _______________________________Tema4: Impacte ambiental. Reciclatge. ________
L´impacte de les activitats tecnològiques sobre el medi ambient sempre ha
existit. Tanmateix es durant l´últim segle quan ha passat a ser un tema
preocupant.
La preocupació pel medi ambient és una prioritat en el àmbit polític i social.
Aquest impacte ambiental és degut a les obres d´adaptació d
´infraestructures, a les fabricacions industrials, etc.
La OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix la contaminació com: la
introducció mitjançant l´activitat humana directa o indirectament de
substàncies, preparats, calor o soroll a l´atmòsfera, a l´aigua, o al subsòl,
que posin o contribueixen a posar en perill la salut dels homes i les dones,
que causin danys als recursos biològics, els ecosistemes o els béns
materials o que deteriorin o perjudiquin el gaudiment o altres utilitzacions
legítimes del medi ambient.
Segons aquesta definició la contaminació es pot realitzar a l´atmòsfera, a l
´aigua o al sòl. A més de l´aparició d´algun tipus de contaminant és
important destacar la calor dels vertits que poden provocar l´augment de la
temperatura en les aigües d´un río, causant la mort de peixos, i altres
animals aquàtics. Al sòl o a l´atmòsfera, que poden provocar un
calentament general de la Terra, un desglaçament de les zones àrtiques,
una subida del nivell del mar, uns cicles atípics de sequera e inundacions,
etc. És a dir, un canvi climàtic en general.
1.1. Contaminació de l´atmòsfera.
L´atmòsfera és la capa gasosa que rodeja la Terra i és l´encarregada de
protegir les diferents formes de vida contra les radiacions que procedeixen
del exterior, incloses les radiacions solars. Té un espessor d´uns 800 Km i
està formada per diferents capes com la litosfera, la troposfera, la
estratosfera, la termosfera.
La mescla de gasos que composa l´atmòsfera es denominada aire.
En l´aire existeix una proporció més o menys constant d´oxigen, nitrogen i
alguns gasos nobles, i una concentració variable de diòxid de carboni, vapor
d´aigua, ozó, òxids de sofre i nitrogen, metà, amoníac, etc.
El diòxid de carboni ( CO 2) es troba en l´aire procedent de dos fonts, la
respiració dels éssers vius, i la combustió. En una mesura raonable
desapareix, gràcies a l´acció fotosintètica de les plantes i per la fixació
química al convertir- se en carbonats.
El vapor d´aigua procedeix de l´evaporació de les aigües existents en ríos,
mars,... i de la transpiració dels éssers vius, la seva desaparició es produeix
per condensació i per precipitació.
_________________________________________________________________ 3

4. _______________________________Tema4: Impacte ambiental. Reciclatge. ________
L´ozó (O3) és una varietat d´oxigen que es troba en una franja situada
entre els 10 i els 35 Km del sòl. Protegeix de determinades radiacions
solars. La seva destrucció s´origina per l´absorció de radiació ultravioleta
que el converteix en oxigen molecular (O2).
El pols atmosfèric pot tenir dos procedències. D´una banda la natural, entre
la que es troba els grans de sorra, de polen que són arrastrats pel vent i
que es solen dipositar en el sòl, i per altra banda, la que depèn de les
activitats industrials i que està composta per fums i partícules en suspensió
que en moltes ocasions poden alterar inclús el clima d´ una zona
geogràfica.
Els contaminants atmosfèrics són els que assoleixen nivells o concentracions
tals que poden alterar l´ambient normal i produir riscos, danys o molèsties
a les persones, ecosistemes o medis. Els podem classificar en contaminants
biòlogics, físics i químics.
1.1.1. Contaminants biològics
Els contaminants biològics poden ser organismes vius, com les bactèries, els
virus, els fongs, etc. que poden produir enfermetats infeccioses.
Altres contaminants que poden produir enfermetats respiratòries o al·lèrgies
són els procedents de plantes com el polen, la pols vegetal, o els que
procedeixen de restes animals con pèls i plomes.
1.1.2. Contaminants físics.
Són els contaminants més coneguts: soroll, radiacions ionitzants, radiacions
calorífiques.
Els sorolls afecten nagativament a la persona o animal que els pateix, els
seus efectes depenen del nivell d´intensitat, la freqüència i la durada. Les
seves conseqüències poden arribar a ser molt greus.
Les radiacions ionitzants són aquelles que poden travessar la matèria i
alterar la seva estructura. Per exemple els raigs X, les partícules alfa, les
beta i les gamma. Totes elles es troben en els processos radioactius i
nuclears.
Un altre tipus de radiacions menys perilloses són, les radiacions calorífiques
que eleven la temperatura dels éssers vius o del seu ambient. Aquestes
estan originades per processos industrials de fabricació.
1.1.3. Contaminants químics
_________________________________________________________________ 4

5. _______________________________Tema4: Impacte ambiental. Reciclatge. ________
Són els més nombrosos i procedeixen de la combustió de combustibles
fòssils, com el petroli i el carbó i dels processos industrials. Uns s´emiteixen
des del focus contaminant i altres es formen en la pròpia atmosfera a partir
de reaccions químiques.
Entre ells tenen especial importància els òxids de nitrogen (NO,NO2 i NO 3)
i els compostos de sofre (SO2) que ocasionen pluja àcida, i el monòxid i
diòxid de carbó (CO i CO2) que provoquen l´efecte hivernacle.
En la zona de la litosfera l´ozó és altre contaminant que provoca problemes
respiratoris en els éssers vius. Altres contaminants són els compostos
halogenats els metalls pesants, i els seus òxids, les dioxines i els CFC.
La principal font de creació d´aquests gasos contaminants és la combustió
de grans quantitats de combustible fòssils realitzades en centrals tèrmiques,
alts forns, vehicles.. etc.
Per limitar els seus efectes es pot:
Reduir el contingut de sofre dels combustibles mitjançant el procés de
desulfuració.
Utilitzar combustibles amb menys quantitat de sofre (com el gas natural).
Instal·lar filtres de captació en les centrals tèrmiques, refineries, alts forns,
etc. El funcionament d´un filtre captador o desulfurador insertat en la zona
alta d´una xemeneia està basat en la reacció entre la cal (CaO) i el diòxid
de sofre (SO2). Com a resultat es forma sulfit de calci (CaSO3), que
reacciona posteriorment amb l´oxigen (O2) formant sulfat de calci(CaSO4).
D´aquesta manera evitem l´emissió de sofre a l´atmòsfera.
1.2. Contaminació de les aigües
Les aigües existents en el nostre planeta es poden classificar en superficials
i subterrànies, així com en marines i continentals.
Les aigües subterrànies en general no contenen matèries vives i es troben
en capes interiors de la Terra, o en forma de corrents o en forma de bosses.
Surten al exterior per medi de fonts, mamantials o pous.
Les aigües superficials, tant marines com continentals posseeixen
composicions diferents que són les que determinen la qualitat de les aigües
(clorurs, sulfats, sodi, magnesi,...) A més, en aquestes aigües viuen un gran
nombre d´organismes i animals.
L´aigua requerida per activitats industrials o agràries no sol ser de la
mateixa qualitat que la utilitzada per al consum humà, pel que existeixen
distints tractaments a efectuar en l´aigua de subministre en funció de la
seva posterior utilització.
Al igual que en l´atmòsfera existeixen contaminants físics, químics i
biològics.
1.1.1. Contaminants biològics
Són els microorganismes que viuen en el aigua i que en l´història de l
´humanitat han estat els causants de les grans epidèmies de còlera, tifus,
etc.
_________________________________________________________________ 5

6. _______________________________Tema4: Impacte ambiental. Reciclatge. ________
Tots els contaminants biològics en l´aigua de subministre poden convertir-
se en focus immensos d´infeccions. Per això l´aigua es tractada abans de
ser utilitzada tant per usos industrials com domèstics.
1.1.2. Contaminants físics
Són les partícules sòlides o líquides que, procedents de l´activitat humana
arriben als rius, mars i inclús a les aigües subterrànies modificant la qualitat
de l´aigua, la duresa, la seva conductivitat, el grau de mineralització, la
quantitat d´oxigen dissolt, la penetració de la llum, etc. Fent que en
numeroses ocasions perillin la vida d´animals i organismes aquàtics.
1.1.3. Contaminants químics
Tenen un efecte altament nociu sobre l´aigua e impedeixen completament
la seva utilització sense un tractament previ.
Els principals contaminants químics són els compostos de sofre, com sulfurs
i sulfats, compostos del nitrogen com els derivats del amoníac, els
compostos de carboni, com l´àcid carbònic i les seves sals , el diòxid de
carboni, etc.
1.3. Contaminació del sòl.
El sòl és el resultat de la mescla de matèria orgànica e inorgànica, així com
de minerals, aire, etc. Suposa el suport per la vida de la majoria d´animals
de la Terra.
El sòl té unes característiques pròpies en funció de la seva naturalesa, els
seus components, les seves propietats químiques, etc.
Les propietats que més influeixen en la classificació dels sòls són les
següents:
-la porositat
-la temperatura
-l´estat àcid-bàsic del sòl
-les propietats coloidals
-la capacitat d´intercanvi iònic
-etc
Igual que en l´atmòsfera i el aigua, en el sòl trobem uns contaminats físics,
biològics i químics.
Així tenim:
_________________________________________________________________ 6

7. _______________________________Tema4: Impacte ambiental. Reciclatge. ________
1.1.1. Contaminants biològics.
Es produeixen quan s´afegeixen al sòl espècies o cepes patògenes, que no
són les pertanyents al sòl i que poden afectar nocivament a l´estabilitat de l
´ecosistema.
1.1.2. Contaminants físics
Són aquells que actuen sobre el sòl produint-se variacions en les seves
propietats físiques com la temperatura, la radioactivitat del seus
components, etc.
1.1.3. Contaminants químics
Són aquells que s´han afegit al sòl i han alterat la seva composició original.
Així és molt freqüent l´adicció al sòl de metalls pesants altament nocius, de
contaminants orgànics com els fenols o compostos aromàtics, àcids
proviments de la pluja àcida, etc.
1.4. Estudis d´impacte ambiental
Des de fa uns anys s´intenta controlar els efectes produïts per l´evolució
tecnològica i que contaminen el medi ambient.
Abans de realitzar una obra d´ infraestructura o l´instal.lació d´una
determinada fàbrica, es mesura i avalua els efectes que el projecte pot tenir
sobre les persones, els animals, les plantes, els ecosistemes existents i tot
el medi ambient local. Es mesuraran els efectes de les radiacions, els
_________________________________________________________________ 7

8. _______________________________Tema4: Impacte ambiental. Reciclatge. ________
gradients tèrmics generats, els canvis en cursos d´aigua, etc. En funció del
resultat obtingut en l´estudi es concediran o no les corresponents llicències
per a dur a terme els treballs necessaris.
Totes les administracions, tant estatals con autonòmiques i locals han dictat
les lleis, reglaments i demés normatives per a regular tots els efectes
medioambientals de les empreses, les seves medicions, els seus controls,
les seves mesures correctores, quan és preceptiu realitzar un estudi
d´Impacte Ambiental (EIA).
Així determinades obres o empreses es troben obligades a realitzar un
estudi medioambiental abans de poder rebre cap tipus de llicència. Com,
per exemple, abans de realitzar una carretera, un viaducte, un túnel, un
aeroport o qualsevol altra obra important, una empresa química, un centre
de tractamant de residus, etc.
L´l EIA és un document tècnic que fa un procés d´avaluació que permetrà
al òrgam ambiental competent dictar les condicions d´admissió o denegació
del projecte. Per tant els EIA tindràn que ajustar-se a la magnitud del
projecte.
Esquema metodològic de l´estudi d´impacte ambiental:
C:EIA.ppt
2.Tècniques de tractament i reciclatge de residus.
Es denomina residu a qualsevol substància u objecte del qual es desprèn el
seu posseïdor o tingui l´obligació de desprendre´s en virtut de les
disposicions en vigor.
Per tant, es pot tractar de qualsevol material sòlid, líquid o gasós resultant
d´un procés d´extracció de la natura, de transformació, de fabricació o de
consum, del que el seu posseïdor decideix desprendre´s.
_________________________________________________________________ 8

9. _______________________________Tema4: Impacte ambiental. Reciclatge. ________
El problema és que en aquests moments la producció de residus porta
conseqüències que poden ser irreparables en els ecosistemes , el que
suposa una greu amenaça pel medi ambient. Per això es necessiten
polítiques urgents i pràctiques sobre el tractament i reciclatge dels residus.
Cal reduir els residus, eliminant en la mesura que sigui possible el consum
innecessari de matèries primes, així com les fonts d´energia.
Cal reciclar, es poden tornar a reciclar molts materials que tradicionalment
eren desterrats com el cartró, el vidre, els metalls, els plàstics, etc.
Cal reutilitzar sense necessitat de reciclar. Existeixen molts productes que
poden ser utilitzats repetidament sense perdre les seves propietats. Així,
tenim les ampolles de vidre, les bosses de plàstic, les safates de poliexpan,
etc.
2.1. Classificació dels residus
Els residus generats per l´home i els seus processos productius, així com
per la societat de consum es poden classificar de la següent manera.
Residus inerts:
Són aquells que per la seva composició i característiques no fan mal al medi
ambient, però si afecten a l´ entorn i ocupen grans superfícies. A més molt
d´ells podrien i deurien ésser reciclats o reutilitzats. Dintre d´aquest tipus
tenim els vidres, la xatarra, les escòries, els escombres, els fangs inerts,...
Residus urbans:
Són aquells que procedeixen de l´activitat comercial, industrial i de consum
que es generen dintre dels nuclis urbans a on la societat resideix. Es
generen tant en les vivendes con en les indústries. La majoria d´ells són
residus sòlids i adquireixen la denominació de Residus sòlids Urbans(RSU).
Aquest residus sí suposen un risc si es dipositen en verteders no controlats
ja que, en gran part són fermentables i combustibles.
Residus especials:
Són tots aquells que per les seves especials característiques suposen un
greu risc per al medi ambient i per la salut de les persones.
Cadascun d´ells requereix un tractament específic i existeixen lleis i
normatives que els regulen. Per tant, necessiten un transport, un
emmagatzematge i un tractament especial. Poden ser radioactius, tòxics o
biosanitaris.
2.2. Gestió dels R.S.U
S´entén per gestió de RSU al conjunt d´operacions realitzades des de la
seva generació fins al seu destí final més adequat des del punt de vista
ambiental i sanitari, d´acord amb les seves característiques de procedència,
costos, possibilitats de recuperació i comercialització, i directrius
administratives.
La gestió de residus comprèn les diferents fases de pre-recollida, recollida,
transport i tractament dels mateixos.
_________________________________________________________________ 9

10. _______________________________Tema4: Impacte ambiental. Reciclatge. ________
2.2.1. Pre-recollida
L´envasat dels residus en el seu lloc de generació constitueix el primer pas
per al procés de gestió. Una preparació dels residus per a la seva recollida
eficaç és un pas fonamental per a la gestió. Per tant, la primera decisió
important és si es realitza la recollida amb un cert grau de separació o no.
Es pot fer amb una separació única (materials reciclables i no reciclables ) o
amb separació d´origen múltiple (papel, vidre, plàstics,...). Actualment, el
més habitual, és una separació selectiva amb contenidors especials per a
paper i cartró, vidre, plàstics i metalls, piles i matèria orgànica.
2.2.2. Recollida i transport
Aquesta fase compren el conjunt d´operacions des de que els residus són
recollits fins a que són descarregats en un centre de tractament.
El cost d´aquesta gestió suposa entre el 60% i el 80% dels costos globals
de gestió de la RSU.
L´ubicació dels centres de tractament de RSU cada cop més allunyats dels
centres urbans fa convenient separar la funció de recollida de la del
transport. El sistema de recollida més comú és mitjançant camions que
buiden els RSU en les denominades Estacions de Transferència, a on es
transvasen a camions de més volum optimitzant d´aquesta forma els
rendiments.
2.2.3.Tractament
Aquesta fase de la gestió dels residus està formada pel conjunt d
´operacions que serveixen per eliminar aquests residus o per aprofitar-los.
Existeixen diferents formes de tractar els RSU que són les que veurem a
continuació.
2.2.3.1. Abocador controlat
_________________________________________________________________ 10

11. _______________________________Tema4: Impacte ambiental. Reciclatge. ________
Aquest sistema consisteix en soterrar el màxim volum de residus possibles
en un espai mínim.
Es denomina abocador controlat quan es prenen les mesures necessàries
per evitar tot allò que pogui resultar nociu o molest i pugui provocar un
deteriorament del medi. A Espanya encara queden un 15% d´abocadors
incontrolats. El lloc dels abocadors controlats té que ser escollit des del
punt de vista hidrogeològic, amb capacitat suficient i bones comunicacions.
2.2.3.2. Incineració
Durant anys es va considerar l´incineració com la única solució realment
eficaç per a l´eliminació dels RSU. Tanmateix, hi ha que considerar que l
´incineració no fa altra cosa que transformar un residu sòlid en altre gasós.
L´incineració és un procés de combustió controlada que transforma els RSU
en materials inerts (cendres) i gasos. En aquest procés s´efectua una
reducció de pes del 70% i en volumen del 80-90%. Això unit a que es
necessita poc espai per a la seva ubicació explica la favorable acollida d
´aquest sistema.
La gran majoria de centres d´incineració de RSU tenen acoblada la
combustió dels RSU amb la generació d´energia.
2.2.3.3. Compostatge
El compostatge és un procés de descomposició biològica de la matèria
orgànica obtesa en els RSU que té com objecte la seva transformació en un
producte orgànic utilitzable per a la millora del sòl en agricultura. El
compost no és un adob sinó un condicionador del terreny, encara que a la
pràctica sol substituir a adobs orgànics (estiércol) degut a la seva alta
qualitat.
Generalment a una planta de compostatge s´envien tota una sèrie de
residus vegetals (resta de poda, fulles, herbes, etc.) procedents de moltes
zones verdes de les ciutats i arborat d´aliniació. També arriben RSU
classificats com a matèria orgànica. Aquest residus fins fa poc eren
dipositats en els abocadors controlats o en els centres d´incineració.
2.2.3.4. Reciclatge
Dintre dels residus sòlids urbans una gran part correspon a materials
reciclables, el que fa que , poc a poc, es vagin aprofitant d´aquesta
_________________________________________________________________ 11

12. _______________________________Tema4: Impacte ambiental. Reciclatge. ________
manera. El primer pas radica en la separació d´aquests residus reciclables
dels que no ho són.
La separació pot donar- se des de l´origen, mitjançant la utilització de
contenidors per a paper i cartró, per a vidre, per a metalls, plàstics, piles,
neumàtics.
En el cas de no realitzar- se aquesta separació prèvia es deurà fer en la
planta de tractament dels residus, incrementant-se considerablement la
feina i l´import de les tarees.
2.2.3.5. Altres tractaments
Existeix un sistema de fermentació per mitjà de l´utilització d´un
determinat tipus de cuc. En aquest procés, els cucs ingereixen la matèria
orgànica dels residus transformant-los en un compost no contaminant que
presenta característiques competitives vers als fertilitzants tradicionals.
Altre mètode utilitzat algunes vegades és la piròlisi. Aquest és un procés de
descomposició dels residus a altes temperatures (1600-1700ºC) en
atmosferes deficients en oxigen, produint una mescla de gasos i líquids
combustibles i un residu sòlid final. El poder calorífic dels residus és del
ordre de 1400 Kcal/ m3.
3. Bibliografia
-Cen.edu. Oposiciones Profesores Secundaria.
_________________________________________________________________ 12