i Recursos  naturals Impactes  ambientals
Un  recurs natural  és qualsevol component del medi natural, tant matèria com energia, que és interessant per a l’ús de le...
Els residus L’ús de recursos genera residus. RESIDUS DOMÈSTICS RESIDUS INDUSTRIALS
Els residus Per disminuir la quantitat de residus que generem i minimitzar el nostre impacte ambiental sobre el planeta, é...
L’impacte ambiental Un  impacte ambiental  és la modificació, directa o indirecta que qualsevol activitat humana provoca s...
El desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat...
ELS COMBUSTIBLES FÒSSILS I ELS SEUS  IMPACTES  AMBIENTALS
El carbó El  carbó o carbó mineral  és una roca sedimentària de color negre, molt rica en carboni, utilitzada com a combus...
El petroli El  petroli  és un líquid de color fosc (marró fosc – negre), d’aspecte oliós i normalment de viscositat elevad...
Extracció: Per saber si hi ha petroli en un indret s’estudien les estructures tectòniques i els estrats del terreny. No ob...
Infografia interactiva Els derivats del petroli
Central tèrmica
El gas natural El  gas natural , tal com es troba a la natura, està format bàsicament per metà (70%) barrejat amb età, pro...
El gas natural Extracció : El gas natural s’extreu realitzant una perforació, de manera similar a com es fa l’extracció de...
Central de tractament de gas natural
Central de cicle combinat Vídeo
Els impactes ambientals dels combustibles fòssils Influència sobre el sòl :  La pluja àcida produeix la deterioració de la...
Els impactes ambientals dels combustibles fòssils Influència sobre l'atmosfera :  En la combustió s'originen una sèrie de ...
Pluja àcida
Efecte hivernacle
Efecte hivernacle
Smog fotoquímic
La contaminació de l’atmosfera <ul><li>Actualment, </li></ul><ul><li>- Majors nivells de contaminació als centes urbano-in...
ELS  RECURSOS  MINERALS
Exploració. Se seleccionen les zones on es donen diversos factors favorables a l’existència de mineralitzacions. Prospecci...
L’urani L'urani és l’element radioactiu més utilitzat en les centrals nuclears: mitjançant reaccions de fissió nuclear, se...
Central nuclear
Els impactes ambientals de l’energia nuclear Influència sobre el sòl i els éssers vius :  Causa problemes d’emmagatzematge...
El panorama nuclear a Espanya
Minerals metàl·lics Són aquells dels quals s’extreu el metall que contenen. Determinats processos naturals geològics conce...
Usos d’alguns minerals metàl·lics
Minerals no metàl·lics Són aquells en els quals el mineral s'aprofita amb altres finalitats diferents de l'obtenció dels m...
Roques industrials <ul><li>Les roques industrials es poden classificar en cinc grups: </li></ul><ul><ul><li>Els  àrids  es...
Roques industrials Les  roques de construcció  són roques tallades. Si es fan blocs de roca sense polir, s'anomenen pedres...
Explotacions de recursos miners
Influència sobre el sòl i els éssers vius :   Deforestació a causa de la preparació dels camins d'accés i la construcció d...
RECURSOS  NATURALS POTENCIALMENT RENOVABLES
Biomassa És la matèria orgànica (vegetal o animal) originada en un procés biològic, espontani o provocat, utilitzable com ...
Biomassa
Central de cogeneració de biomassa
Aire net L'aire net és fonamental, indispensable, però a la vegada poc valorat. La qualitat de l’aire depèn de la concentr...
Aigua <ul><li>L’aigua dolça és un recurs vital per les éssers humans, tant per l’ús domèstic (beure, higiene, ...) com per...
El cicle de l’aigua Infografia  interactiva
Gestió de l’aigua <ul><li>Només una bona gestió permetrà respondre tant a les demandes actuals com a les futures. </li></u...
Estalvi domèstic d’aigua
El cicle urbà de l’aigua Infografia interactiva
Sòl fèrtil El sòl fèrtil és el suport activitat agrícola i ramadera (només 22% de la terra emergida és adequada per l'agri...
Aridesa
<ul><li>El sòl fèrtil es regenera molt lentament (només 0,2mm/any). Per tant, és important intentar evitar la desertitzaci...
Aliments Els aliments són recursos naturals, però existeixen problemes globals respecte aquest tema: La problemàtica sobre...
Biodiversitat Gran quantitat d’espècies extingides o amenaçades, per diverses raons Contaminació  La contaminació atmosfèr...
RECURSOS  NATURALS  RENOVABLES
L’energia solar L'energia solar és l'energia produïda pel sol i que pot ésser convertida en energia útil per l'ésser humà....
L’energia solar tèrmica
Les plaques termosolars
L’energia solar fotovoltaica
L’energia eòlica L’ energia eòlica  és l‘energia obtinguda del vent, és a dir, l‘energia cinètica generada per l'efecte de...
Els aerogeneradors
Mapa de l’energia eòlica
L’energia hidràulica Es denomina energia hidràulica o energia hídrica a aquella que s'obté de l'aprofitament de les energi...
Central hidroelèctrica
L’energia mareomotriu L’ energia mareomotriu  és la que resulta d'aprofitar les marees, és a dir, la diferència d'altura m...
Energia geotèrmica L' energia geotèrmica  és una energia renovable obtinguda de la calor produïda a l'interior de la Terra...
Central geotèrmica
L’ELECTRICITAT
L’electricitat Ús de l’electricitat en una llar:
Mesures per estalviar electricitat
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Recursos i impactes ambientals

7,410 views

Published on

Presentació sobre els recursos naturals i els impactes ambientals d'algunes d'elles

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
7,410
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
140
Actions
Shares
0
Downloads
146
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Recursos i impactes ambientals

  1. 1. i Recursos naturals Impactes ambientals
  2. 2. Un recurs natural és qualsevol component del medi natural, tant matèria com energia, que és interessant per a l’ús de les persones Poden ser RENOVABLES  NO RENOVABLES  Formen part d’un cicle natural pel qual es regeneren després d’utilitzar-los. Ús il·limitat. Sense possible regeneració. S’exhaureixen amb l’ús. Poden ser Els recursos naturals ENERGÈTICS  NO ENERGÈTICS  Se n’aprofita l’energia. Se n’aprofita una altra qualitat. (segons si n’obtenim energia o no) (segons la taxa de renovació) POTENCIALMENT RENOVABLES  Regeneració natural mitjançant un cicle. Capacitat de recàrrega del recurs. La sobreexplotació porta a l'exhauriment.
  3. 3. Els residus L’ús de recursos genera residus. RESIDUS DOMÈSTICS RESIDUS INDUSTRIALS
  4. 4. Els residus Per disminuir la quantitat de residus que generem i minimitzar el nostre impacte ambiental sobre el planeta, és important seguir la regla de les 3 erres: REDUIR REUTILITZAR RECICLAR L’organització Greenpeace va reinventar aquestes 3 erres per transformar-les en: REPENSAR REESTRUCTURAR REDISTRIBUIR plantejant que hem de repensar la nostra manera de vida, les nostres necessitats bàsiques per a diferenciar-les de les prescindibles. També reestructurar el sistema econòmic perquè, en lloc de produir béns superflus, es concentri en la satisfacció de les necessitats de tots, i redistribuir per repartir els béns entre tots els habitants del planeta.
  5. 5. L’impacte ambiental Un impacte ambiental és la modificació, directa o indirecta que qualsevol activitat humana provoca sobre el medi que l’envolta. Si els impactes ambientals constitueixen agressions al medi és quan parlem de PROBLEMA AMBIENTAL. <ul><li>Quan es produeixen? </li></ul><ul><li>Quan intentem obtenir recursos per </li></ul><ul><li>satisfer les nostres necessitats </li></ul><ul><li>Quan intentem eliminar residus derivats </li></ul><ul><li>de l’obtenció i la utilització dels recursos </li></ul><ul><li>Com s’agreugen? </li></ul><ul><li>Degut al creixement exponencial de la </li></ul><ul><li>població humana </li></ul><ul><li>Degut a la concentració de la població </li></ul><ul><li>en determinades zones </li></ul>
  6. 6. El desenvolupament sostenible és el desenvolupament que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves necessitats, i es basa en la capacitat de sustentació del medi natural. La sobreexplotació dels recursos s’oposa a la sostenibilitat, i sovint va molt lligada a la contaminació. Explotació sostenible dels recursos  Ús il·limitat dels mateixos. La contaminació és l’alteració de les propietats d'un medi per incorporació, generalment deguda a l'acció directa o indirecta de l'home, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura i la funció dels ecosistemes afectats. Un contaminant és qualsevol substància o soroll que, per la seva interacció amb la natura deteriora les condicions normals que imperen en ella. La sostenibilitat
  7. 7. ELS COMBUSTIBLES FÒSSILS I ELS SEUS IMPACTES AMBIENTALS
  8. 8. El carbó El carbó o carbó mineral és una roca sedimentària de color negre, molt rica en carboni, utilitzada com a combustible fòssil gràcies al seu gran poder calorífic. Formació : S’origina per la descomposició de vegetals terrestres, fulles, fustes, escorces, i espores, que s'acumulen en zones pantanoses, lacustres o marines, de poca profunditat. Després d’una lenta transformació, mitjançant la qual s’anirà produint un progressiu enriquiment en carboni, es formarà el carbó. Extracció: Explotació a cel obert : Es duu a terme quan el jaciment es troba en la superfície o a escassa profunditat. Les excavadores remouen fins a 100 m de terra. El seu principal inconvenient radica en el greu impacte paisatgístic i mediambiental que genera el moviment de terres. El carbó obtingut és de baixa qualitat. Explotacions subterrànies : S'utilitza quan el carbó es troba a gran profunditat. Es perforen pous fins a arribar a la veta i a continuació s'excaven galeries per procedir a l'extracció del mineral.
  9. 9. El petroli El petroli és un líquid de color fosc (marró fosc – negre), d’aspecte oliós i normalment de viscositat elevada. Està constituït per una barreja d’hidrocarburs en proporcions molt variables. Conté també petites quantitats d’oxigen, sofre i nitrogen. El petroli brut no té aplicació directa; se n’han de separar els components per destil·lació en les refineries. Formació : El petroli va iniciar la seva formació fa 600 anys per l’acumulació de microorganismes que constituïen el plàncton marí. En ser arrossegats pels corrents cap a la costa, morien, es dipositaven al fons i quedaven coberts per successives capes de sorra, argila i fang. La matèria orgànica, en quedar atrapada, va experimentar una descomposició aeròbia i després una descomposició anaeròbia. Aquestes, juntament amb els factors de pressió i temperatura, van originar diferents hidrocarburs que constitueixen el petroli. El seu estat líquid en va permetre el desplaçament cap a l’interior de les roques poroses, fins arribar a roques impermeables que el deixaven atrapat formant dipòsits o bosses de petroli. Infografia interactiva
  10. 10. Extracció: Per saber si hi ha petroli en un indret s’estudien les estructures tectòniques i els estrats del terreny. No obstant, sense perforar és impossible afirmar si hi haurà petroli o no. Per perforar es construeix una torre de perforació i s’obre un pou de prova. Una sonda perfora i si troba petroli s’obren més pous per determinar la quantitat i la qualitat del cru. Si l’avaluació és positiva es procedeix a l’extracció. L’ extracció natural es produeix quan el petroli es troba pressionat i puja espontàniament pel tub de sondeig. En l’ extracció artificial s’injecta aigua a través de tubs de la sonda, que obliga el petroli a pujar a la superfície, o s’utilitzen bombes aspirants per fer-ho. A la superfície se separen el gas i l’aigua que acompanyen al cru i s’emmagatzema per transportar-lo a la refineria. El petroli
  11. 11. Infografia interactiva Els derivats del petroli
  12. 12. Central tèrmica
  13. 13. El gas natural El gas natural , tal com es troba a la natura, està format bàsicament per metà (70%) barrejat amb età, propà i butà. Es troba formant bosses, sol o associat a petroli, cobertes per capes impermeables que n’impedeixen la propagació. Formació: Seria com la del petroli però e l gas, més lleuger, ocupa la part superior de la cavitat on s’hauria acumulat la matèria orgànica (el petroli ocuparia la part inferior). Amb gran freqüència es forma una massa de gas tancada entre el petroli líquid i les capes rocoses de tancament o segell en una borsa petrolífera. A grans pressions el gas es barreja amb el petroli o es dissol en ell. En conclusió, el gas natural es troba en roques poroses de l'escorça terrestre. Se sol trobar conjuntament amb jaciments de petroli o a prop d'ells. Donat el seu estat (gasós) pot presentar-se també sol (en borses a part de les de petroli): es tracta llavors d'un jaciment de gas natural.
  14. 14. El gas natural Extracció : El gas natural s’extreu realitzant una perforació, de manera similar a com es fa l’extracció de petroli. Transport : Es pot dur a terme mitjançant gasoductes o vaixells metaners . Si es fa mitjançant vaixells metaners es sotmet el gas a una transformació que consisteix en canviar l’estat físic del gas per convertir-lo en líquid (d’aquest procés se’n diu liqüefacció i consisteix en disminuir la temperatura del gas fins a -163ºC). Del gas en aquest estat se’n diu GNL: gas natural liquat. D’aquesta manera el gas ocupa 600 vegades menys volum i és més econòmic transportar-lo d’un lloc a l’altra. Un cop a prop de les fonts de consum el gas es regasifica i recupera el seu estat gasós. Infografia interactiva
  15. 15. Central de tractament de gas natural
  16. 16. Central de cicle combinat Vídeo
  17. 17. Els impactes ambientals dels combustibles fòssils Influència sobre el sòl : La pluja àcida produeix la deterioració de la capa superficial. A més, deteriora el patrimoni arquitectònic. Està causada pels òxids de sofre i de nitrogen. Afecta principalment a la vegetació. Destrucció del mantell fèrtil del sòl i de gran part dels boscos. Influència sobre la hidrosfera : La central tèrmica necessita un circuit de refrigeració que recull aigua d'un riu o del mar i que sol retornar al mateix a elevada temperatura, la qual cosa ocasiona la destrucció de la vida animal i vegetal del riu en qüestió. Encara que això s'evita amb les torres de refrigeració i aprofitant la calor residual per a altres usos. D'altra banda, l'aigua emprada en el rentat del carbó arrossega partícules als rius i al mar, amb la contaminació de l'ecosistema proper.
  18. 18. Els impactes ambientals dels combustibles fòssils Influència sobre l'atmosfera : En la combustió s'originen una sèrie de productes i residus volàtils que passen a l'atmosfera (CO2, vapor d'aigua, SOx, NOx, hidrocarburs, partícules sòlides) i són la causa d'efectes perjudicials com: Efecte hivernacle: El responsable és el CO2. A més és la causa del temible canvi climàtic. Smog fotoquímic: Es forma quan els hidrocarburs, els òxids de nitrogen i l’oxigen reaccionen amb l’energia de la radiació uv provinent del sol, donant lloc a substàncies oxidants com l’ozó o els PAN (nitroperòxids d’acil). “ Forat” de la capa d’ozó: la concentració d’ozó estratosfèric disminueix degut a compostos com els CFC (clorofluorocarbonats), el metà i els òxids de nitrogen, ja que aquests reaccionen amb l’ozó i el destrueixen.
  19. 19. Pluja àcida
  20. 20. Efecte hivernacle
  21. 21. Efecte hivernacle
  22. 22. Smog fotoquímic
  23. 23. La contaminació de l’atmosfera <ul><li>Actualment, </li></ul><ul><li>- Majors nivells de contaminació als centes urbano-industrials. </li></ul><ul><li>- Majors nivells d’emissions als països rics (sobretot EUA) i cada cop més a les potències emergents (sobretot Xina) </li></ul><ul><li>En el futur, es preveu un augment dels nivells de contaminació, baixant així la qualitat de l’aire. </li></ul><ul><li>- S’estabilitzaran les emissions als països rics. </li></ul><ul><li>Augmentaran les emissions als països pobres. </li></ul><ul><li>Cal sempre considerar que les emissions contaminants són locals, tot i que els efectes poden ser també regionals o globals. </li></ul>
  24. 24. ELS RECURSOS MINERALS
  25. 25. Exploració. Se seleccionen les zones on es donen diversos factors favorables a l’existència de mineralitzacions. Prospecció. S'estudia amb mètodes geofísics (anomalies gravimètriques, magnètiques, elèctriques, etc.) i geoquímics (concentració de certs cations a les aigües o a la mateixa roca) la possibilitat de trobar indicis minerals. Posteriorment, amb treballs de mineria lleugera (sondatges) es confirma la mineralització i se'n calcula el tonatge o volum. Valoració de la rendibilitat. Tenint en compte el tonatge, així com el preu del mineral al mercat, les dificultats d'extracció, els salaris, etc., es decideix si l'explotació és rendible o no. Elaboració d'un pla d'explotació. Aquest pla haurà d'incloure el sistema concret d'extracció, així com les mesures preventives i correctores (pla de restauració, minimització d'impactes i riscos, etc.). Extracció del mineral. Es realitzarà d'acord amb el pla d'explotació. S'extrauran el mineral (mena) i la roca encaixant (ganga) alhora. Separació del mineral. El mineral en brut és triturat o mòlt i, posteriorment, separat de la ganga per diversos mètodes (per densitats, per dissolució, etc.). Explotació de minerals Fases per a la utilització dels recursos minerals: 1. 2. 3. 4. 5. 6.
  26. 26. L’urani L'urani és l’element radioactiu més utilitzat en les centrals nuclears: mitjançant reaccions de fissió nuclear, se n'obté energia que es fa servir per produir electricitat. L'urani natural s'extreu majoritàriament del mineral anomenat uraninita (UO2). A les centrals nuclears, els àtoms d'urani es bombardegen amb neutrons. El nucli dels àtoms d'urani els absorbeix; això determina que els àtoms d'urani es trenquin i alliberin energia i més neutrons, els quals bombardegen més àtoms d'urani, i així successivament. Aquest procés continuat s'anomena reacció en cadena. El mineral d'urani té tres isòtops: 238U (99,28% de l’urani), 235U (0,71%) i 234U (0,01%). L'urani que s'utilitza com a combustible primari a les centrals nuclears és 235U i, com que la seva proporció és escassa, cal un procés d’enriquiment (purificat i refinat) per augmentar-ne la concentració fins al 3 %. L'urani que s’utilitzarà en el reactor es prepara en petites pastilles que es posen en barres. Moltes d‘elles, juntament amb un moderador i barres de control, constitueixen el reactor. L’electricitat es genera amb la calor produïda en la fissió, la qual escalfa un circuit d'aigua que es transforma en vapor i que fa funcionar una turbina connectada a un generador.
  27. 27. Central nuclear
  28. 28. Els impactes ambientals de l’energia nuclear Influència sobre el sòl i els éssers vius : Causa problemes d’emmagatzematge de residus radioactius, ja que aquests tenen una persistència molt gran i una perillositat molt elevada. El material radioactiu pot provocar mutacions, malalties, etc. a curt i llarg termini. A més, els efectes de la radioactivitat poden ser hereditaris. Contaminació visual i paisatgística. Influència sobre la hidrosfera : Escalfament localitzat de rius i llacs per l’ús de l’aigua com a refrigerant, que provoca la mort d’espècies i la proliferació d’algues.
  29. 29. El panorama nuclear a Espanya
  30. 30. Minerals metàl·lics Són aquells dels quals s’extreu el metall que contenen. Determinats processos naturals geològics concentren certs elements químics en mineralitzacions, que quan s’exploten s’anomenen jaciments. Els filons o capes sedimentaries solen ser els llocs on apareixen la majoria d’aquestes mineralitzacions. Això facilita la seva extracció mitjançant les galeries i els pous de les mines. En els jaciments de minerals metàl·lics es denomina mena a aquells minerals d’on es pot obtenir un metall. El terme ganga s’utilitza per referir-se al minerals que envolten a la mena, generalment no tenen interès econòmic.
  31. 31. Usos d’alguns minerals metàl·lics
  32. 32. Minerals no metàl·lics Són aquells en els quals el mineral s'aprofita amb altres finalitats diferents de l'obtenció dels metalls. El seu origen, si bé és variat, podem dir que és majoritàriament sedimentari. El terme fundent s'utilitza per referir ﷓ se a aquells materials que rebaixen la temperatura de fusió d'altres materials. Alguns minerals no metàl·lics solen presentar-se com a ganga d'altres minerals metàl·lics que acompanyen, però això no significa que no tinguin valor econòmic. Exemples d’això poden ser la fluorita, la baritina o la calcita.
  33. 33. Roques industrials <ul><li>Les roques industrials es poden classificar en cinc grups: </li></ul><ul><ul><li>Els àrids estan constituïts per fragments de diferents mides (graves, sorres, llims i argiles). El seu origen pot ser natural o artificial. </li></ul></ul><ul><li>En el primer cas, s'extreuen directament de sediments, de les lleres dels rius o dels deltes. L'extracció, que es realitza en una zona anomenada gravera, es fa directament amb excavadores, ja que no cal trencar la roca. </li></ul><ul><li>Els àrids artificials són aquells que es fabriquen per trituració de grans blocs extrets de pedreres, que normalment són de granit o de calcària. En tots dos casos cal realitzar un procés de selecció i tamisatge per tal de seleccionar fragments de diferents mides. </li></ul><ul><li>S'utilitzen com a components del formigó, en la realització de fonaments i com a paviment de carrers i carreteres. </li></ul><ul><li>La calç és un potent aglomerant que prové de les calcàries. </li></ul><ul><li>El ciment es fabrica bàsicament amb roca calcària i amb una proporció menor de roca argilosa. Ha de seguir tot un procés d'escalfament. </li></ul><ul><li>El guix s'extreu directament de les pedreres i només necessita un procés de purificació. La majoria d'aquests materials s'utilitzen en la construcció. Exemples d'aglomerants són el formigó i l’aglomerat de guix (se'n comercialitzen plaques per fer envans o sostres falsos). </li></ul>Els aglomerats estan formats per fragments cohesionats amb matèria aglomerant. Els aglomerants són materials que s'endureixen en entrar en contacte amb l’aire, com les reïnes, la calç, el guix i el ciment.
  34. 34. Roques industrials Les roques de construcció són roques tallades. Si es fan blocs de roca sense polir, s'anomenen pedres de construcció. Es fan servir en la construcció com a elements rústics, i formen part de parets i teulades o bé del mobiliari urbà. Si les roques de construcció es poleixen, s'anomenen roques ornamentals i s'utilitzen com a taulells de cuina, lavabos i per recobrir façanes. El vidre es fabrica bàsicament amb quars, un mineral que es troba sobretot en sorres, quarsites i en filons de quars, En el procés de fabricació solen afegir-se al quars altres productes, sobretot òxids alcalins (Na20, K20), calç, fluor, etc. Els productes ceràmics (elaborats per la indústria ceràmica, que empra l'argila com a matèria primera) es distribueixen en tres grups: les terrisses de fang i la porcellana, les rajoles utilitzades en la construcció i els productes refractaris a la calor.
  35. 35. Explotacions de recursos miners
  36. 36. Influència sobre el sòl i els éssers vius : Deforestació a causa de la preparació dels camins d'accés i la construcció d’instal·lacions que suposen una destrucció del territori i una ocupació del sòl important. Com a conseqüència augmenta l’ erosió en la zona i es redueix l’hàbitat de diferents espècies. Acumulació de residus de roca sense valor econòmic, que solen formar enormes muntanyes de vegades més grans que la superfície explotada. Influència sobre la hidrosfera : Consum d'aigua que requereix l'activitat minera. Generalment redueix la capa freàtica de l’indret, arribant a assecar pous d'aigua. L'aigua sol acabar contaminada a causa del productes químics perillosos utilitzats en les diferents fases de processament dels metalls, com a cianur, àcids concentrats i compostos alcalins. Si bé suposadament estan controlats, és habitual que acabin, d'una forma o una altra, en el sistema de drenatge. Influència sobre l’atmosfera : La pols produïda per l’activitat minera pot constituir una causa greu de malaltia, generalment de trastorns respiratoris de les persones, i d'asfíxia de plantes i arbres. D'altra banda, sol haver-hi emanacions de gasos i vapors tòxics, producció de diòxid de sofre -responsable de la pluja àcida - pel tractament dels metalls, i de diòxid de carboni i metà -dos dels principals gasos d'efecte hivernacle causants del canvi climàtic - per la crema de combustibles fòssils i la creació de llacs artificials darrere dels embassaments hidroelèctrics destinats a proporcionar energia per als forns de fosa i les refineries. Els impactes de la mineria
  37. 37. RECURSOS NATURALS POTENCIALMENT RENOVABLES
  38. 38. Biomassa És la matèria orgànica (vegetal o animal) originada en un procés biològic, espontani o provocat, utilitzable com a font d’energia. Es refereix a la biomassa útil en termes energètics: les plantes transformen l’energia radiant del sol en energia a travès de la fotosíntesi, i part d’aquesta energia química queda emmagatzemada en forma de matèria orgànica. L’energia química de la biomassa pot ser recuperada cremant-la directament o transformant-la en biocombustibles. Bioetanol: És un alcohol que es fabrica a partir d’una fermentació similar al de les begudes alcohòliques. Un cop obtingut l’etanol, aquest és destilat en la seva forma final. Es produeix principalment a partir de canya de sucre o blat de moro. Biodièsel: A partir de llavors oleaginoses com la soja o el girasol o de greixos animals es produeix, gràcies a una transesterificació dels glicèrids, un éster que s’anomena biodièsel. Biogas: És el gas creat mitjançant la fermentació bacteriana de la matèria orgànica en condicions anaeròbiques. El producto obtingut es troba format per metà, diòxid i monòxid de carboni i altres gasos en menor proporció.
  39. 39. Biomassa
  40. 40. Central de cogeneració de biomassa
  41. 41. Aire net L'aire net és fonamental, indispensable, però a la vegada poc valorat. La qualitat de l’aire depèn de la concentració de determinades substàncies. Si arriben a un determinat punt, esdevenen perilloses. Les causes i contaminants atmosfèrics més freqüents són: Contaminació natural Contaminació antròpica (molt més important) Els impactes de la contaminació atmosfèrica els vam veure amb anterioritat. Volcans  SO X , partícules Vegetals  Hidrocarburs, CH 4 Bestiar  CH 4 Incendis forestals  CO, CO 2 , NO X , partícules Indústria  SO X , NO X , clorofluorocarbonats Combustió vehicles  CO, CO 2 , NO X , hidrocarburs, plom Centrals tèrmiques  SO X , NO X , CO 2 , metalls pesants Calefaccions domèstiques  SO X , NO X , hidrocarburs, metalls pesants
  42. 42. Aigua <ul><li>L’aigua dolça és un recurs vital per les éssers humans, tant per l’ús domèstic (beure, higiene, ...) com per activitats com l’agricultura i la indústria. </li></ul><ul><li>És un recurs potencialment renovable perquè es regenera i es purifica gràcies al cicle hidrològic, però si es contamina l’aigua a una taxa més alta de la que aquesta es pot depurar, no hi haurà aigua disponible pels diferents usos. </li></ul><ul><li>Problemes associats a l’aigua com a recurs : </li></ul><ul><li>Distribució poc uniforme en el planeta. </li></ul><ul><ul><li>Hi ha zones on l’aigua és un recurs molt escàs. </li></ul></ul><ul><li>La demanda augmenta contínuament. </li></ul><ul><ul><li>S’extreu aigua i es contamina a una velocitat més alta que la dels processos de reciclatge i purificació naturals. </li></ul></ul>
  43. 43. El cicle de l’aigua Infografia interactiva
  44. 44. Gestió de l’aigua <ul><li>Només una bona gestió permetrà respondre tant a les demandes actuals com a les futures. </li></ul><ul><li>Evitar les pèrdues d’aigua que es produeixen en els sistemes de transport i distribució </li></ul><ul><li>Canviar els sistemes de reg tradicionals per altres de més eficients  reg per degoteig </li></ul><ul><li>Disminuir la despesa d’aigua reduint-ne el consum i utilitzant sistemes que permetin reciclar i reutilitzar tant com es pugui les aigües ja utilitzades </li></ul>Ús de l’aigua a Catalunya
  45. 45. Estalvi domèstic d’aigua
  46. 46. El cicle urbà de l’aigua Infografia interactiva
  47. 47. Sòl fèrtil El sòl fèrtil és el suport activitat agrícola i ramadera (només 22% de la terra emergida és adequada per l'agricultura moderna). Malauradament, pateix de: Desertització i desertificació Es dóna quan un territori esdevé erm. Si és un procés natural parlem de desertització, però si és resultat de l'acció antròpica, aleshores l'anomenem desertificació. Normalment és el resultat final d'una intensa desforestació seguida d'una gran erosió. Erosió L'erosió destrueix el sòl fèrtil (el principal agent erosiu és l'aigua). Es veu afavorida, per exemple, per tècniques agrícoles deficients (monoconreus intensius) i tècniques ramaderes incorrectes (sobrepastura). Deforestació La pèrdua de superfície vegetal (ja sigui natural o antròpica) afavoreix l’erosió del terreny, ja que l’aigua o les partícules del vent no són retingudes per la vegetació. Pot ésser deguda a incendis, a tales d’arbres, etc. Ocupació del territori i sobreexplotació Extensions de sòl fèrtil poden ser eliminades per l’ocupació de ciutats, polígons industrials, etc. A més, la plantació d’espècies que empobreixen el sòl per part de la indústria (biodièsel, paper, biomassa, ...) fa que amb posterioritat no s’hi pugui cultivar res.
  48. 48. Aridesa
  49. 49. <ul><li>El sòl fèrtil es regenera molt lentament (només 0,2mm/any). Per tant, és important intentar evitar la desertització i la desertificació. </li></ul><ul><li>Com evitar-ho? </li></ul><ul><li>Repoblar (terres marginals) amb espècies autòctones </li></ul><ul><li>Protegir els vessants amb petits murs </li></ul><ul><li>Conservar vegetació, sobretot a: </li></ul><ul><li>- Capçaleres dels rius </li></ul><ul><li>- Zones amb fort pendent </li></ul><ul><li>Evitar sobrepastura </li></ul><ul><li>Evitar agricultura intensiva en zones àrides </li></ul><ul><li>Millorar les tècniques de regadiu </li></ul>Com evitar la pèrdua de sòl fèrtil
  50. 50. Aliments Els aliments són recursos naturals, però existeixen problemes globals respecte aquest tema: La problemàtica sobre la gana i l'alimentació al món és una qüestió crucial a tot el planeta. Als països pobres es presenta fonamentalment relacionada amb la gana i la desnutrició, mentre que als països rics està més associada a la mala alimentació i als problemes de salut derivats del model de producció industrial d'aliments i a un model de consum alimentari determinat. També cal destacar que hi ha un desequilibri entre la distribució de la riquesa entre productors primaris i distribuïdors finals d’aliments, així com la qüestió dels aliments transgènics que es produeixen en molts països. La sobirania alimentària és el dret dels pobles a determinar les polítiques agrícoles i alimentàries que els afecten: a tenir dret i accés a la terra, als recursos naturals, a poder alimentar-se de forma sana i saludable amb aliments lliures de transgènics, a protegir i a regular la producció i el comerç agrícola interior amb l'objectiu d'aconseguir un desenvolupament sostenible i garantir la seguretat alimentària.
  51. 51. Biodiversitat Gran quantitat d’espècies extingides o amenaçades, per diverses raons Contaminació La contaminació atmosfèrica, de l’aigua, dels sòls, etc. afecta a la biodiversitat del planeta fins el punt que hi ha un gran nombre d’espècies amenaçades (amb diferents graus de vulnerabilitat) per aquest motiu. Destrucció d’hàbitats Moltes espècies veuen reduït el seu hàbitat degut a causes com la deforestació i la contaminació, de manera que la seva població desdendeix, en alguns casos, dràsticament. Variacions dels patrons climàtics A causa del canvi climàtic els cicles vitals d’algunes espècies es veuen alterats, de manera que les espècies de la xarxa tròfica que hi estan relacionades també es veuen afectades. Espècies exòtiques La introducció d’espècies exòtiques suposa un greu problema, ja que representen una competència per les espècies autòctones que no existiria de manera natural. Així, les espècies al·lòctones poden arribar a desplaçar les espècies autòctones d’un indret. La pèrdua de biodiversistat provoca que els ecosistemes es tornin més vulnerables i tinguin menys capacitat d’adaptació. A més, l’home perd recursos biològics. Per evitar-ho cal una legislació global per tal de protegir els hàbitats en perill i les espècies que en depenen.
  52. 52. RECURSOS NATURALS RENOVABLES
  53. 53. L’energia solar L'energia solar és l'energia produïda pel sol i que pot ésser convertida en energia útil per l'ésser humà. La intensitat d'energia disponible en un punt determinat de la terra depèn, del dia de l'any, de l'hora i de la latitud. A més, la quantitat d'energia que pot recollir-se depèn de l'orientació del dispositiu receptor. Aquesta energia renovable té principalment dos usos (encara que n’hi ha més): 1. Per escalfar (energia solar tèrmica)  per escalfar aliments, biii aigua, etc. 2. Per generar electricitat (energia solar fotovoltaica). Els principals aparells que s'usen en l'energia solar tèrmica són els escalfadors d'aigua i les estufes solars. Per generar l'electricitat s'usen les cèl·lules solars, les quals són l’element principal del que es coneix com panells o plaques solars, que s’encarreguen de transformar l’energia solar en energia elèctrica. Refrigeracio solar
  54. 54. L’energia solar tèrmica
  55. 55. Les plaques termosolars
  56. 56. L’energia solar fotovoltaica
  57. 57. L’energia eòlica L’ energia eòlica és l‘energia obtinguda del vent, és a dir, l‘energia cinètica generada per l'efecte dels corrents d'aire, i que és transformada en d'altres formes útils per a les activitats humanes. Ha estat aprofitada des de l'antiguitat per a moure els vaixells impulsats per veles o fer funcionar la maquinària de molins al moure les seves pales. Actualment, però, l'energia eòlica és utilitzada principalment per a produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors. A finals de 2007, la capacitat mundial dels generadors eòlics va ésser de 94,1 gigawatts. Mentre que l'eòlica genera al voltant de l'1% del consum elèctric mundial, representa al voltant del 19% de la producció elèctrica a Dinamarca, 9% a Espanya i Portugal, i un 6% a Alemanya i Irlanda (Dades del 2007). L'energia eòlica és un recurs abundant, renovable, net i que ajuda a disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) reemplaçant centrals termoelèctriques que funcionen amb combustibles fòssils, la qual cosa la converteix en un tipus d’energia verda. Tot i així, el seu principal inconvenient és la seva intermitència.
  58. 58. Els aerogeneradors
  59. 59. Mapa de l’energia eòlica
  60. 60. L’energia hidràulica Es denomina energia hidràulica o energia hídrica a aquella que s'obté de l'aprofitament de les energies cinètica i potencial del moviment de l’aigua: corrents d'aigua, salts d'aigua, … Es pot transformar a diferents escales, existeixen des de fa segles petites explotacions en les quals el corrent d'un riu mou un rotor de pales i genera un moviment aplicat, per exemple, en molins rurals. No obstant això, la utilització més significativa la constitueixen les centrals hidroelèctriques de represes. Quan el sol escalfa la terra, a més de generar corrents d'aire, fa que l'aigua dels mars, principalment, s'evapori i ascendeixi per l'aire i es mogui cap a les regions muntanyenques, per després caure en forma de pluja. Aquesta aigua es pot recollir i emmagatzemar en embassaments i retenir mitjançant preses. Part de l'aigua emmagatzemada es deixa sortir perquè es mogui una turbina engranada amb un generador d'energia elèctrica.
  61. 61. Central hidroelèctrica
  62. 62. L’energia mareomotriu L’ energia mareomotriu és la que resulta d'aprofitar les marees, és a dir, la diferència d'altura mitjana dels mars segons la posició relativa de la Terra i la Lluna, i que resulta de l‘atracció gravitatòria d'aquesta última i del Sol sobre les masses d'aigua dels mars. Aquesta diferència d'altures es pot aprofitar interposant parts mòbils al moviment natural d'ascens o de descens de les aigües, juntament amb mecanismes de canalització i dipòsit, per obtenir moviment en un eix. Mitjançant el seu acoblament a un alternador es pot utilitzar el sistema per a la generació d’electricitat, transformant així l'energia mareomotriu a energia elèctrica, una forma energètica més útil i aprofitable. L'energia mareomotriu té la qualitat de ser renovable, en tant que la font d'energia primària no s'esgota per la seva explotació, i és neta, ja que en la transformació energètica no es produeixen subproductes contaminants gasosos, líquids o sòlids. Tanmateix, la relació entre la quantitat d'energia que es pot obtenir amb els mitjans actuals i el cost econòmic i ambiental d'instal·lar els dispositius per al seu procés han impedit una proliferació notable d'aquest tipus d'energia. Altres formes d'extreure energia del mar són: les onades; de la diferència de temperatura entre la superfície i les aigües profundes de l'oceà, el gradient tèrmic oceànic; de la salinitat; dels corrents submarins o l’eòlica marina.
  63. 63. Energia geotèrmica L' energia geotèrmica és una energia renovable obtinguda de la calor produïda a l'interior de la Terra com a resultat de la desintegració d'elements radioactius i de la calor que es va originar en les primers moments de formació del planeta i de l'energia solar absorbida per la capa terrestre. Aquesta energia renovable es manifesta per mitjà de processos geològics com ara volcans, guèisers que expulsen aigua calenta i aigües termals. Per a poder obtenir aquesta energia és necessària la presència de jaciments d‘aigua calenta prop d'aquestes zones. Es perfora el sòl i s'extrau el líquid, el qual sortirà en forma de vapor si la seva temperatura és suficientment alta i es podrà aprofitar per accionar una turbina que amb la seva rotació mou un generador que produeix energia elèctrica L'energia geotèrmica a Catalunya s'obté simplement foradant el fons del terra i instal·lant una sèrie de circuits d'aigua, que a l'estiu traslladen la calor de la llar a l'interior i a l'hivern transporta la calor interna cap a la llar. Es basa en el principi que les capes més superficials de l'escorça es refreden i escalfen més ràpidament que les que estan una mica més profundes.
  64. 64. Central geotèrmica
  65. 65. L’ELECTRICITAT
  66. 66. L’electricitat Ús de l’electricitat en una llar:
  67. 67. Mesures per estalviar electricitat

×