1. Tema: Si vas en moto, tu ets la carrosseria
Participant: David i Oscar
Com de costum, vàrem quedar en el solar del poble; tots amb les nostres motos i nòvies. Com
sempre, vàrem muntar les rampes i preparàrem el terreny per a lluir-nos davant de les noies
amb els nostres salts de professional amb la moto. Primer va saltar el Manel fent un simple
backflip i va caure perfectament a terra. Després vaig saltar jo però com sempre faig en
l’escalfament, només vaig procurar caure bé i tornar-hi en la pròxima ronda. Seguit de mi i molt
excitat va saltar el Mike, el nostre amic d’Estats Units que va venir a viure a Catalunya fa 15
anys i que el coneixíem des de parvulari, i va fer un perillós doble frontflip i al caure a terra li va
anar ben just d’impactar amb el mur de formigó que limitava el solar. Tots vam fer molts salts i
caigudes per a sorprendre a les noies, però en alguns casos aquestes caigudes gairebé
acaben malament per culpa d’aquesta lleugera excitació que duia el Mike aquella nit, ningú
sabia per què. Al final ens en vam avorrir de tants salts i vam decidir anar a fer unes carreres
pels carrers del poble amb la confiança que en aquelles hores no hi circularia ningú. Així doncs
ens vam dirigir cap al poble per córrer per un circuit que havíem fet servir altres vegades i que
mai ens havia portat problemes. Quan vam començar tot anava bé, la moto del Manel era la
millor, així que era el que solia guanyar. La meva moto també era molt bona, però vaig guanyar
un o dos cops ja que m’ho prenia amb calma, perquè sabia la perillositat que tenia córrer a
aquelles hores de la matinada. Tots ens ho estàvem passant molt bé, fins que va arribar
l’accident, mai se m’oblidarà. El Mike i el Manel es van apostar diners a l’última carrera, així que
se la van prendre molt seriosament. Durant gairebé tota la carrera va estar guanyant el Manel,
però al final el Mike l’anava a avançar, però el Manel no el deixava passar, així que va decidir
creuar-se per davant. Va ser horrible, el Mike va sortir volant uns quinze metres i la seva moto
va passar per damunt del Manel. Ràpidament vaig baixar de la meva moto i em vaig dirigir al
tràgic accident per veure el que havia passat. Després vaig anar corrents a buscar el mòbil que
l’havia deixat en una petita motxilla en un banc d’aquell carrer i vaig trucar a l’ambulància. Quan
van arribar se’n van emportar al Mike i al Manel en una llitera. Després vaig trucar a la meva
mare perquè em vingués a buscar i poder anar a l’hospital per veure com es trobaven. Quan
vaig arribar hi havia els pares del Mike i del Manel. Jo em temia el pitjor i així va ser, al cap de
mitja hora va sortir al metge a dir-nos que no havien pogut fer res i que havien mort. Ens va
impactar molt a tots. Les seves famílies van començar a plorar, jo no vaig poder, em vaig
quedar immòbil pensant que jo podia haver impedit que es juguessin la vida en una absurda
carrera.