Proposta Pla Especial Patrimoni Natural de Tàrrega

1. Diagnosi Tàrrega
1 . M E D I F Í S I C
1. 1. CLI M AT O LO G I A
El bioclima de la Plana d’Urgell1
, que inclou el terme municipal de Tàrrega, és de tipus xerotèric
mediterrani subàrid continental2
, amb una temperatura mitjana anual d’entre 13ºC i 14ºC,
situant-se entre 3ºC i 4ºC la temperatura mitjana del mes més fred, el gener, i entre 23ºC i 24ºC
la temperatura mitjana del mes més càlid, el juliol.
La precipitació mitjana anual és d’entre 400 mm i 500 mm i una evapotranspiració (ETP)
potencial3
d’entre 651 mm i 732 mm.
El diagrama ombrotèrmic s’ha elaborat a partir de la modelització de les dades de precipitació i
temperatura de l’observatori meteorològic de Tàrrega tractades i publicades a l’estudi de
COMA, MªT., corresponents al període 1941 -1981. Tot i no disposar de dades actuals s’ha
d’entendre com un diagrama ombrotèrmic aproximat que ha de permetre marcar les tendències
del comportament de la temperatura i la pluviometria al llarg de l’any.
Font: COMA, Mª Teresa. 1986
Segons les dades de l’observatori meteorològic de Tàrrega, hi ha un dèficit hídric durant la
major part de l’any, incloent els mesos de maig i setembre que són els que presenten la
màxima pluviositat. L’estiu és molt sec, amb un període àrid que no s’acaba fins el mes de
setembre.
1
La Plana d’Urgell és una de les 11 unitats paisatgístiques de les Terres de Lleida.
2
CONESA, J.A. La fauna vertebrada a les terres de Lleida. Universitat de Lleida. 2006
3
Calculada a partir del mètode de Thonthwaite.
pàg. 1
Figura I. Diagrama ombrotèrmic
0
5
10
15
20
25
30
G F M A M J Jl A S O N D
Temperatura
(ºC)
0
10
20
30
40
50
60
Precipitació
(mm)
Temperaturamitjana mensual
precipitació mensual acumulada

2. Diagnosi Tàrrega
La precipitació màxima diària esperada per a un període de retorn de 2 anys és de 40 mm4
.
1. 2. G EO LO G I A
1 . 2 . 1 . E S T R U C T U R A
El municipi de Tàrrega es situa a la Depressió Central Catalana, que forma la part més oriental
de la Conca de l’Ebre. A grans trets, aquesta zona es caracteritza per una sedimentació marina
durant l’Eocè, continental durant l’Oligocè (formació dels dipòsits lacustres i flúvio – lacustres) i
el al Quaternari (dipòsits al·luvials, de fons de vall, i col·luvials).
A finals de l’Eocè, quan va desaparèixer l’última influència marina, l’àrea es delimità, en una
zona més deprimida, tancada i sense comunicació amb el mar, de règim endorreic, on es
dipositaven els materials fruit de l’erosió dels relleus que l’envolten. Els materials més grollers
van quedar a la vores de la cubeta, amb un predomini en el centre de materials més fins,
evaporites i calcàries lacustres. Aquest solc s’aixecà per l’est i desplaça els sediments cap a
l’oest, de manera que els materials són més moderns i menys potents conforme anem en
aquesta direcció. Els materials postoligocènics daten ja del Quaternari i venen caracteritzats pel
sistema de terrasses escalonades del riu Segre i pels materials detrítics del Pla d’Urgell.
Dins del terme municipal s’hi troba un geòtop d’interès, Les pedreres del Talladell (Geòtop 204),
inclòs a l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya realitzat pel Departament de Medi
Ambient i Habitatge. Aquest geòtop es localitza a est del nucli de Tàrrega i és interessant des de
dos punts de vista. D’una banda constitueix un exemple típic de nivell fossilífer que ha
proporcionat una gran quantitat de restes de mamífers, cocodrils i tortugues, i de fulles de fòssils.
De l’altre, inclou part dels millors afloraments de les successions lacustres de l’Oligocè de la
conca de l’Ebre que en aquest sector, enregistren el desenvolupament de llacs on tenia lloc una
sedimentació de carbonats i materials d’origen orgànic.
1 . 2 . 2 . L I T O L O G I A
El registre sedimentari del Terciari al municipi de Tàrrega ve caracteritzat pels materials
continentals de la Formació de les calcàries de Tàrrega. Aquesta formació es caracteritza per
estar constituïda per calcàries lacustres micrítiques, margues grises i vermelles, i argiles amb
intercalacions de calcàries margoses. Les calcàries es presenten formant nivells amb
estratificació fina i contenen restes de vegetals i vertebrats fòssils. Els materials presenten una
disposició molt senzilla amb cabussaments molt dèbils cap al nord-oest. Aquesta inclinació es
deu als efectes del moviment dels Pirineus i la Serralada prelitoral.
4
Segons els Mapes de precipitació màxima diària esperada a Catalunya per a diferents períodes de retorn.
Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2005.
pàg. 2

3. Diagnosi Tàrrega
A la següent taula es detallen les principals característiques de les formacions aflorants al terme
municipal:
pàg. 3

4. Diagnosi Tàrrega
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa Geològic de Catalunya (DMAH).
Materials Període Època (edat) Origen Despripció
Argiles de color vermell i
groc amb nivells de
margues grises
Paleogen Oligocè inferior
Ambient sedimentari al·luvial
distal
S’intercalen capes de gresos i calcàries de 20 a 30 centímetres de
gruixària, i ocasionalment nivells de lignits
Limolites calcàries i lutites
vermelles amb
intercalacions de capes
de gresos i conglomerats
Paleogen Oligocè (Rupelià) Ambient fluvial distal
Aquesta unitat presenta intercalacions conglomeràtiques. Inclou
materials de la formació molassa de Solsona
Lutites vermelloses que
intercalen bancs gresosos
Paleogen
Oligocè (Rupelià –
Catià)
Ambient sedimentari al·luvial
distal
Intercalen bancs gresosos de fins 2'5 m. de potència, organitzats en
seqüències grano i estrato decreixents que presenten superfícies de
reactivació i d'acreció lateral, estratificacions encreuades en solc i
planes, així com ripples de corrent. També s'hi intercalen calcàries que
presenten caràcies, ostràcodes i mol·luscs. Hi ha sectors amb un
enreixat de venes de guix fibrós.
Gresos de color verd,
lutites i argiles de colors
vermell i groc
Paleogen Oligocè inferior Ambient sedimentari fluvial distal
La gruixària de les capes de gresos és de 2 metres. Localment
s’intercalen entre les argiles capes centimètriques de margues, de guix
fibrós i de calcàries, que contenen restes de gasteròpodes, ostràcodes i
fragments d’ossos. La potència màxima és de 50 metres.
Calcàries micrítiques i
dolmicrites que presenten
intercalacions de margues
grises i llims carbonatats
Paleogen Oligocè (Rupelià)
Dipòsits palustres-lacustres
sedimentats en períodes
d’inundació de la plana al·luvial
Presenten aspecte taulejat i laminat amb superfícies d’estratificació
planes. Contenen restes de fòssils reconeguts com gasteròpodes,
ostracodes, i restes orgàniques d’origen vegetal. Aquesta unitat
correspon a les "calcàries de Tàrrega". La potència és de fins a 50 etres.
Margues amb
intercalacions de
biomicrites i calcisilites
Paleogen Oligocè superior (Catià)
Sediments carbonatats d’àrees
lacustres-palustres
Contenen restes d'ostràcodes, caràcies i mol·luscs. La potència és
inferior a 6 metres. Són sediments carbonatats d’àrees lacustres-
palustres
Calcàries micrítiques i
margues
Paleogen Oligocè inferior (Catià)
Són dipòsits d’ambient lacustre
carbonatat i de plana
d’inundació
Les calcàries formen nivells de fins a 0.5 metres de potència. Contenen
restes d’ostracodes i gasteròpodes i poden presentar porositat vacuolar i
cavernosa. La potència és de 3 metres
Fragments angulosos
estan inclosos en una
matriu d'argiles vermelles
Quaternari Pleistocè
Les rieres recents s'han encaixat
en aquests dipòsits
Aquesta unitat agrupa els materials de peu de mont (derrubis de
pendent i fàcies proximals de ventalls al·luvials) recolzats als relleus
principals i que formen acumulacions importants. La seva composició
litològica depèn de la del relleu associat. Els procedents de relleus
calcaris es troben fortament cimentats
Còdols sub-angulosos Quaternari Pleistocè Dipòsits de ventall al·luvial
Còdols sub-angulosos heretats de les Calcàries de Tàrrega, de fins a
25-30 cm i tamany mig de 4-5 cm, envoltats per una matriu lutítica de
tons ataronjats. Les graves presenten bases acanalades i
estratificacions encreuades grolleres tant planars com en solc. Poden
incloure llentions sorrencs o llimosos d'uns quants dm de potència. Són
quatre ventalls al·luvials que constitueixen la major part del recobriment
quaternari del Pla d'Urgell. S'interpreten com dipòsits de ventall al·luvial
amb desenvolupament de canals trenats reomplerts per barres
longitudinals. La seva potència pot arribar a 7 m
Graves amb matriu lutítica Quaternari Pleistocè - Holocè Graves sub-angluars i sub-
arrodonides.
Graves distribuïdes en nivells tabulars amb morfologies sub-angulars a
sub-arrodonides de 8 a 10 cm màxim de diàmetre i moda 2-3 cm, amb
pàg. 4

5. Diagnosi Tàrrega
matriu lutítica, que solen estar poc cimentats. Es disposen en llits
allargats de base canaliforme, sovint imbricats. Corresponen a l'únic
nivell de terrassa dels rius Corb i d'Ondara (on la majoria de clastes són
calcaris, procedents de les calcàries de Tàrrega) i del Rec de la Femosa
(on també hi ha clastes procedents dels Catalànids).
Còdols més o menys
rodats en una matriu més
o menys abundant en
lutites.
Quaternari Holocè Principals rieres
Agrupa els sediments quaternaris recents dipositats al fons de valls,
rieres i dipòsits de peu de mont, tots ells de poca potència o entitat
cartogràfica. La composició litològica depèn de l’àrea font i en general
consisteix en còdols més o menys rodats o angulosos en una matriu
més o menys abundant de lutites.
Còdols angulosos
hetereomètrics amb
matriu llimosa- argilosa
Quaternari Holocè Són dipòsits col·luvials
La composició dels còdols és poligènica i correspon a la del substrat
sobre el qual descansen
Graves, sorres, llims i
localment blocs, que
formen els dipòsits de les
lleres actuals de les rieres
i dels torrents
Quaternari Holocè Dipòsits de les lleres actuals
Inclou els possibles dipòsits de vessant no cartografiables amb els quals
s'indenten lateralment. No es coneix la potència mitja de la unitat.
Graves, sorres i lutites Quaternari Holocè recent
Plana al·luvial i deltaica actual a
part de dipòsits de les lleres de
les rieres actuals.
Representa els sediments més moderns: llera actual, plana d'inundació
ordinària i terrassa més baixa, entre 0 i 2 metres per damunt del nivell
del riu. En general aquests dipòsits s’organitzen en seqüències
granodecreixents, amb graves a la base i sediments cada cop més fins
cap al sostre.
Graves, sorres, llims i
argiles
Quaternari Holocè Terrassa fluvial Terrassa fluvial
pàg. 5

6. Diagnosi Tàrrega
1 . 2 . 3 . G E O M O R F O L O G I A
Els materials que conformen la Depressió central pateixen una lleu erosió (inclinació cap a la
Depressió de l'Ebre) degut a haver-se format amb posterioritat a l'orogènia alpina. Aixó fa que,
juntament amb l'alternança de margues i argiles i gresos, calcàries i conglomerats, el seu
paisatge es dibuixi com un tipus de relleu dissimètric en costes (relleu "en cuesta"), on les
capes més dures, desguarnides totalment o parcial de les més tendres per l'erosió, esdevenen
extensos planells de pendent suau pel cantó inclinat (cap a l'Ebre) mentre que pel cantó oposat
a la inclinació, la capa dura es resol en un abrupte graó, d'acusat pendent, fins i tot, a vegades,
acinglerat.
L’estudi de Coma, Mª T. distingeix la geomorfologia del municipi en unitats morfodinàmiques i
les caracteritza en funció del comportament davant dels agents dinàmics que hi dominen i que
configuren la seva morfologia. A continuació es resumeixen les característiques i la localització
de cada unitat.
Unitats morfodinàmiques Localització Característiques
Fons de vall
Valls de fons pla
• Riu Ondara
• Riu Xercavins
• Clot de Canós
• Riera d’Altet
• Riera de Claravalls
- Valls amb pendents inferiors a un 1%.
- Vall asimètrica respecte el curs que s’hi
encaixa.
- Fons pla i d’amplada variable.
- Vessants modelats en glacis o de tipus
rectilini.
Valls de fons en bressol
• Valls que només
funcionen en dies de
pluges d’elevada
intensitat.
- Valls amb pendents entre un 2% i 3%.
- Valls més estretes i amb forma de
curvatura suau i oberta.
- Vessants modelats en glacis o de tipus
rectilini.
Vessants
Vessants rectilinis
- Superiors a un 20 %. Poden arribar fins
a un 50 % en punts determinats
- La longitud és inferior a 100 m.
- Recobriment vegetal nul amb un domini
d’arbusts silvestres.
Vessants modelats en
glacis
- Pendents suaus que oscil·len entre un 2
i un 10 %.
- Longitud entre 100 m i 3500 m.
- Presenten una intensa explotació
agrícola.
Relleus de superfície plana
A cotes topogràfiques
absolutes des de 450 m
en l’extrem SE de la
zona, fins a 335 en
l’extrem NE.
- Formes extenses.
- Pendents suaus inferiors a un 5 %
- Inclinació NW seguint el cabussament
dels estrats de roques calcàries i
arenisques.
- Formes extenses
Turons testimoni
Turons aïllats que
ressalten en el paisatge.
- La litologia que els caracteritza és una
alternança de margues i lutites amb
calcàries margoses.
1. 3. HI DRO LO G I A I HI DRO G E O LOG I A
pàg. 6

7. Diagnosi Tàrrega
1 . 3 . 1 . L A X A R X A H Í D R I C A
La xarxa hídrica de Tàrrega forma part de la conca hidrogràfica del Segre, en el marc de les
conques internes de Catalunya. El riu Segre neix al vessant septentrional del pic del Segre i
desemboca al riu Ebre, la superfície total de la conca hidrogràfica és de 22.579,0 km2
. Els rius i
rieres que travessen el municipi d’est a oest són afluents del Canal d’Urgell.
La xarxa de drenatge esta presidida per l’Ondara, que procedent de l’altiplà de la Segarra
travessa el terme d’est a oest. El seu afluent principal és el Cercavins que drena l’altiplà de la
Segarra i segueix fins a Verdú. El tram de Tàrrega discorre de sud-est a nord-oest. S’uneixen
entre el nucli de Tàrrega i Vilagrassa. L’Ondara és el riu que més recorregut té dins de les
comarques de l'Urgell i la Segarra: neix a la serra de Montfred, al terme municipal de Talavera, i
abans confluïa al riu Corb, mentre que actualment connecta amb la sèquia segona del canal
d'Urgell, passat el terme d'Anglesola. Més al nord existeix el Reguer d’Altet i el Reguer de
Claravalls, que travessen el terme d’est a oest.
A continuació es mostra una taula amb el nom i la superfície de la conca dels principals cursos
fluvials que travessen el municipi.
Mentre que el canal el Riu Ondara presenta cabal d’aigua durant tot l’any, els altres rius, rieres i
recs de Tàrrega tenen un comportament més estacional i romanen eixutes determinades
èpoques de l’any.
Curs fluvial Conca (km2
) Longitud (km) Pendent (%)
Riu Ondara 238 28,15 1,1
Reguer d’Altet 55 6,38 1,0
Re de Claravalls 27 9,12 0,98
pàg. 7

8. Diagnosi Tàrrega
1 . 3 . 2 . U N I T A T S H I D R O G E O L Ò G I Q U E S
El terme municipal de Tàrrega forma part de dues masses d’aigua. La massa d’aigua, de les
Calcàries de Tàrrega ocupa la major part del terme, en canvi els Al·luvials d’Urgell estan a
l’extrem nord-est. Aquestes masses inclouen els següents aqüífers presents al municipi:
 Unitat dels quaternaris i al·luvials de Lleida.
 Unitat dels al·luvials de la Segarra
 Aqüífer dels lacustres oligocens de la Segarra (calcàries de Tàrrega)
 Aqüífer dels detrítics oligocens de Lleida.
Els aqüífers presents al municipi queden inclosos dins de les zones vulnerables en relació amb
la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries5
. Cap dels quatre aqüífers estan
protegits6
, ni declarat com a sobreexplotat7
per la legislació catalana.
A continuació es resumeixen les pressions significatives sobre l’estat químic de la massa
d’aigua present en la major part del terme segons els estudis realitzats per l’Agència catalana
de l’aigua:
 Dejeccions ramaderes  en aquesta zona hi ha una activitat ramadera important que
genera un elevat volum de purins que són reutilitzats amb finalitat agrícola. Aplicació de
llots de depuradora (biosòlids)  La pressió que l’aplicació de biosòlids exerceix sobre
aquesta massa d’aigua es considera alta atès que se n’apliquen a més del 25% de la
superfície de la massa i en alguns municipis amb dosis elevades i sobre superfícies
considerables. Les dosis mitjanes aplicades són notablement variables d’un any a un
altre. Pels anys 2000-01 les dosis al municipi de Tàrrega vàren ser de 5,4 tones de
matèria seca per hactàrea i un total de 13,8 ha de superficie adobada.
 Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)  La pressió per
abocaments d’estacions depuradores d’aigua residual es considera alta per aquesta
massa d’aigua. El risc d’incompliment per abocaments és molt elevat degut al baix
cabal dels torrents accessoris i afluents tot i que el total abocat és poc significatiu. Hi
han uns quants punts d’abocament afectant a aquesta massa d’aigua però amb
quantitats que en pocs casos superen els 1000 kg de DQO/dia.
5
Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de les zones vulnerables
en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries i Decret
476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de
nitrats procedents de fonts agràries.
6
Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment
en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.
7
Decret 329/1988, d'11 d'octubre, pel qual es declara la sobreexplotació de determinats sectors dels aqüífers
subterranis o unitats hidrogeològiques.
pàg. 8

9. Diagnosi Tàrrega
Per aquestes masses d’aigua, les pressions quantitatives en general són baixes.
2 . M E D I N A T U R A L
2. 1. H ÀB I T AT S
A partir del treball de camp realitzat entre el 15 d’agost i el 15 d’octubre s’ha caracteritzat tot el
terme municipal utilitzant a partir de l’adaptació de les Unitats de la llegenda de la Cartografia
dels hàbitats a Catalunya (1:50.000). En alguns casos s’ha detallat el subhàbitat corresponent a
partir de la classificació de la Llista dels hàbitats de Catalunya, elaborada per la Universitat de
Barcelona en conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, que representa
l’adaptació a Catalunya del document Corine Biotopes Manual of the European Community
(CBM, 1991).
La llegenda de la cartografia és una llegenda que s'ha creat específicament a Catalunya per a
la representació cartogràfica dels hàbitats a escala 1:50.000. Permet identificar els polígons
representats en els mapes d'hàbitats a escala 1:50.000 de Catalunya (CHC50), ja que no tots
els hàbitats elementals de la Llista dels hàbitats de Catalunya poden ser directament
cartografiats a aquesta escala. La llegenda recull el 79% dels hàbitats de la Llista dels hàbitats
de Catalunya. L'altre 21% dels hàbitats (generalment hàbitats que ocupen molt poca superfície)
no apareixen representats als mapes a E 1:50.000 (CHC50) i ha calgut realitzar una cartografia
diferent i específica per tal de representar-los cartogràficament.
En total s’han identificat 36 hàbitats diferenciats al terme de Tàrrega la taula que es mostra a
continuació indica la superfície total que ocupa l’hàbitat i el percentatge respecte tot el terme
municipal.
CODI NOM
SUPERFÍCIE
Ha %
15b
Vegetació (salicornars, prats, jonqueres...) dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot,
temporalment inundats, de les terres interiors àrides
9,10 0,10%
15e
Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), botja pudent (Artemisia herba-
alba), barrella terrera (Kochia prostrata), salat blanc (Atriplex halimus)..., halonitròfils, de sòls
àrids de les contrades interiors
9,80 0,11%
24a Llits i marges de rius, o vores d’embassaments, sense vegetació llenyosa densa 1,31 0,01%
31y
Bardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius)..., de terra baixa (i de
l’estatge montà)
14,30 0,16%
32u
Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum),
bufalaga (Thymelaea tinctoria)..., calcícoles, de terra baixa
0,23 0,00%
32v
Timonedes d'esparbonella (Sideritis scordioides), calcícoles, de les contrades interiors
seques
204,77 2,32%
32y
Brolles de romaní (Rosmarinus officinalis) amb dominància o abundància de Genista biflora,
calcícoles, de les contrades mediterrànies seques i poc fredes, sobretot a les terres interiors
àrides
13,26 0,15%
34g
Fenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum
(espunyidella blanca)..., xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya
Mediterrània
3,24 0,04%
34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baix 66,47 0,75%
34i Espartars d'albardí (Lygeum spartum), de les terres interiors àrides 28,31 0,32%
42ab
Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades
mediterrànies
0,42 0,00%
42ad Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), sense sotabosc llenyós 0,16 0,00%
pàg. 9

10. Diagnosi Tàrrega
CODI NOM
SUPERFÍCIE
Ha %
44h
Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanya
mitjana)
0,50 0,01%
45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) 180,23 2,04%
53a Canyissars 15,90 0,18%
53d Canyars de vores d’aigua 21,17 0,24%
82b1
Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses. Conreus d'userda
(Medicago sativa)
206,67 2,34%
82b2
Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses. Conreus de blat de
moro (Zea mays)
142,44 1,61%
82b3
Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses. Conreus de cebes
(Allium cepa)
0,43 0,00%
82c Conreus herbacis extensius de secà 5987,31 67,75%
83a1
Fruiterars alts, predominantment de secà. Camps d’oliveres (Olea europaea subsp.
europaea)
378,30 4,28%
83a2 Fruiterars alts, predominantment de secà. Camps de nogueres (Juglans regia) 25,24 0,29%
83a3 Fruiterars alts, predominantment de secà. Camps d’ametllers (Prunus dulcis) 629,69 7,13%
83b1 Fruiterars, principalment de regadiu. Conreu de pomeres (Pyrus malus) 64,98 0,74%
83b2 Fruiterars, principalment de regadiu. Conreus de pereres (Pyrus communis) 21,29 0,24%
83b3 Fruiterars, principalment de regadiu. Conreu de cirerers (Prunus avium) 1,32 0,01%
83d Vinyes 57,52 0,65%
83g
Plantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i altres
planifolis de sòls humits
5,75 0,07%
85a Grans parcs i jardins 17,00 0,19%
85a1 Jardins i horts casolans 18,26 0,21%
86a1 Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada. Viles i pobles 492,23 5.57%
86a3 Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada. Graveres 4,78 0,05%
86a4 Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada. Pedreres 3,33 0,04%
87a Conreus abandonats 119,30 1,35%
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials 67,72 0,77%
89b Basses d’aigua dolça industrials, agrícoles..., grans canals i estanys ornamentals 24,84 0,28%
HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI
 Vegetació (salicornars, prats, jonqueres...) dels sòls salins, poc o molt humits o, fins
i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides (15b)
Hàbitats CORINE
15.6151Matollars de salat (Suaeda vera subsp. braun-blanquetii), de sòls argilosos
molt salins, temporalment inundats, de les terres interiors àrides
Hàbitat d’interès comunitari
1510* Comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant
 Matollars amb dominància de siscall (Salsola vermiculata), salat blanc (Atriplex
halimus)..., halonitròfils, de sòls àrids (15e)
Hàbitats CORINE
15.721 Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), botja pudent
(Artemisia herba-alba), barrella terrera (Kochia prostrata), salat blanc (Atriplex
halimus)..., halonitròfils, de sòls àrids de les contrades interiors
Hàbitat d’interès comunitari
1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)
pàg. 10

11. Diagnosi Tàrrega
 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de
terra baixa (34h)
Hàbitats CORINE
34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, de
terra baixa
Hàbitat d’interès comunitari
6220* Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)
 Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la
muntanya mitjana) (44h)
Hàbitats CORINE
44.6111+
Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de
la muntanya mitjana)
Hàbitat d’interès comunitari
92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera
 Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) (45f)
Hàbitats CORINE
32.1134+
Màquies de carrasca (Quercus rotundifolia), calcícoles, de les contrades
mediterrànies i de l'estatge submontà
Hàbitat d’interès comunitari
9340 Alzinars i carrascars
HÀBITATS D’INTERÈS LOCAL
 Canyissars (53a)
Hàbitats CORINE
53.112 Canyissars de sòls rarament inundats
 Timonedes d'esparbonella (Sideritis scordioides) calcícoles, de les contrades
interiors seques (32v)
Hàbitats CORINE
32.47 Timonedes (brolles baixes) dominades per timó (Thymus spp.), sajolida (Satureja
montana), esparbonella (Sideritis scordioides) o altres labiades (llevat d'espígols),
calcícoles, de terra baixa
 Espartars d'albardí (Lygeum spartum), de les terres interiors àrides (34i)
Hàbitats CORINE
34.621 Espartars d'albardí (Lygeum spartum), de les terres interiors àrides
pàg. 11

12. Diagnosi Tàrrega
2. 3. F AU N A
Per la determinació de les espècies prioritàries s’han considerat els següents criteris:
 Espècies d’interès comunitari (Directiva Hàbitats 92/43/CEE i 97/62/CE)
 Grau de protecció per a la legislació catalana relacionada amb la conservació de la
fauna (Llei 22/2003, de protecció dels animals)
 Categoria de grau d’amenaça, segons els criteris definits per la Unió Internacional per
a la Conservació de la Naturalesa i els Recursos Naturals (UICN), definida en els
corresponents atles i llibres vermells8
.
A continuació es mostra la llista de les espècies de prioritat màxima, espècies prioritàries i les
espècies d’interès local.
Mamífers
Espècies prioritat màxima
Eriçó clar o africà Aethechinus algirus (Atelerix algirus)
Ratapinyada gran de ferradura Rhinolophus ferrumequinum
Ratapinyada mediterrania de ferradura Rhinolophus euryale
Ratapinyada d’orelles dentades Myotis emarginata
Ratapinyada comuna Pipistrellus pipistrellus
Ratapinyada de vores clares Pipistrellus kuhlii
Ratapinyada dels graners Eptesicus serotinus
Ratapinyada grisa Plecotus austriacus
Espècies prioritàries
Esquirol Scirus vulgaris
Rata d’aigua Arvicola sapidus
Mostela o paniquella Mustela nivalis
Espècies d’interès local
Fagina o gorjablanc Martes foina
Toixó o teixó Meles meles
Geneta o gat mesquer Genetta genetta
Rata cellarda Eliomys quercinus
Ocells
Espècies prioritat màxima
Voltor comú Gyps fulvus
Àguila marcenca Circaetus gallicus
Milà negre Milvus migrans
Àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus
Àguila daurada Aquila chrysaetos
Arpella vulgar Circus aeroginosus
Esparver cendrós Circus pygargus
Arpella pàl·lida Circus cyaneus
Falcó peregrí Falco peregrinus
Enganyapastors Caprimulgus europaeus
Sisó Tetrax tetrax
Torlit Burhinus oedicnemus
Gaig blau Coracias garrulus
Blauet Alcedo attis
Terrerola vulglar Calandrella brachydactyla
Calàndria Melanocorypha calandra
Cogullada fosca Galerida thecklae
Cotoliu Lullula arborea
Tallareta cuallarga Sylvia undata
Espècies prioritàries
Àguila calçada Hieraaetus pennatus
Astor Accipiter gentilis
Aligot comú Buteo buteo
Falcó mostatxut Falco subbuteo
Polla d’aigua Gallinula chloropus
Perdiu roja Alectoris rufa
Guatlla Coturnix coturnix
Òliba Tyto alba
Xot Otus scops
Mussol comú Athene noctua
Mussol banyut Asio otus
Tórtora Streptopelia turtur
8
Atles d’ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & H)
Atlas y libro rojo de los anfibios y reptiles de España (Pleguezuelos, Juan)
Atlas y libro rojo de los peces continentales de España. CSIC – Ministerio de Medio Ambiente
pàg. 12

13. Diagnosi Tàrrega
Xixella Columba oenas
Cucut reial Clamator grandarius
Cogullada vulgar Galerida cristata
Còlit ros Oenanthe hispanica
Papamosques gris Muscicapa striata
Botxí Lanius meridionalis
Capsigrany Lanius senator
Gralla Corvus monedula
Pardal xarrec Passer montanus
Espècies d’interès local
Cabusset Tachybaptus ruficollis
Ànec coll-verd Anas platyrhynchos
Tudó Columba palumbus
Cucut Cuculus canorus
Siboc Caprimulgus ruficollis
Abellerol Merops apiaster
Puput Upupa epops
Picot verd Picus viridis
Alosa Alauda arvensis
Cuereta blanca Motacilla alba
Rossinyol Luscinia megarhynchos
Bitxac comú Saxicola torquata
Rossinyol bord Cettia cetti
Trist Cisticola juncidis
Balquer Acrocephalus arundinaceus
Boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus
Bosqueta vulgar Hippolais polyglota
Tallarol de garriga Sylvia cantillans
Tallarol capnegre Sylvia melanocephala
Mosquiter pàl·lid Phylloscupus bonelli
Mallerenga carbonera Parus major
Mallerenga blava Parus caeruleus
Teixidor Remiz pendulinus
Oriol Oriolus oriolus
Gaig Garrulus glandarius
Cornella Corvus corone
Corb Corvus corax
Pardal roquer Petronia petronia
Gratapalles Emberiza cirlus
Rèptils
Espècies prioritàries
Escurçó ibèric Vipera latastei
Espècies d’interès local
Sargantaner comú o sargantana de cua llarga Psammodromus algirus
Sargantaner ibèric o sargantana cendrosa Psammodromus hispanicus
Llangardaix comú o ocel·lat Lacerta lepida
Sargantana comuna (ibèrica) Podarcis hispanica
Serp verda Malpolon monspessulanus
Serp blanca Rhinechis (Elaphe) scalaris
Serp d’aigua (escurçonera) Natrix maura
Serp de collaret Natrix natrix
Serp bordalesa o serp llisa meridional Coronella girondica
Amfibis
Espècies prioritat màxima
Tòtil Alytes obstetricans
Gripau d’esperons Pelobates cultripes
Espècies prioritàries
Gripau corredor Bufo calamita
Granota verda Rana perezi
Espècies d’interès local
Gripau comú Bufo bufo
Peixos
Espècies prioritàries
Barb cua-roig Barbus haasi
Espècies d’interès local
Llopet de riu Cobitis paludicola
pàg. 13

14. Diagnosi Tàrrega
2. 4. E SP AI S DE P RO TE CCI Ó I D’ I NTE RÈS N AT UR AL C AT ALO G ATS
2 . 4 . 1 . L ’ E S P A I D E L A X A R X A N A T U R A 2 0 0 0 P L A N S D E S I Ó
La xarxa Natura 2000 és present a Tàrrega amb l’espai Plans de Sió. Aquest espai ha estat
proposat com a lloc d’importància comunitària (LIC) i zona d’especial protecció per a les aus
(ZEPA) pel Departament de Medi Ambient i Habitatge amb el codi ES51300369
. Té una
superfície total de 5.290 ha de les quals el 18,8% ocupen el municipi i signifiquen el 31 % de
l’espai.
Els hàbitats de l’annex I de la Directiva Hàbitats10
presents a l’espai Plans de Sió són:
 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) (codi 1430)
 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) (codi 6220)
 Alzinars i carrascars (codi 9340)
Les espècies de l’annex II de la Directiva Hàbitats presents a l’espai són:
 Mamífers:
o Rat penat de peus grans (Myotis capaccinii).
Les espècies de l’annex I de la Directiva Aus presents a l’espai són:
 Trobat (Anthus campestris)
 Torlit (Burhinus oedicnemus)
 Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)
 Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
 Àliga marcenca (Circaetus gallicus)
 Arpella (Circus aeruginosus)
 Esparver cendròs (Circus pygargus)
 Gaig blau (Coracias garrulus)
 Cogullada fosca (Galerida theklae)
 Àliga calçada (Hieraaetus pennatus)
 Calàndria (Melanocorypha calandra)
 Milà negre (Milvus migrans)
 Sisó (Tetrax tetras)
2 . 4 . 2 . L ’ E S P A I D E L A X A R X A N A T U R A 2 0 0 0 A N G L E S O L A -
V I L A G R A S S A
9
Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i
s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC).
10
Directiva 92/43/CE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i
flora silvestres.
pàg. 14

15. Diagnosi Tàrrega
Aquest espai ha estat proposat com zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) pel
Departament de Medi Ambient i Habitatge amb el codi ES0000321. La superfície d’aquest espai
és de 856,6 ha però tan sols el 0,9 % formen part del municipi de Tàrrega és a dir, un 10 % de
l’espai.
Les espècies de l’annex I de la Directiva Aus presents a l’espai són:
 Torlit (Burhinus oedicnemus)
 Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)
 Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
 Àliga marcenca (Circaetus gallicus)
 Arpella (Circus aeruginosus)
 Esparver cendròs (Circus pygargus)
 Gaig blau (Coracias garrulus)
 Cogullada fosca (Galerida theklae)
 Cotoliu (Lullula arborea)
 Calàndria (Melanocorypha calandra)
 Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
 Sisó (Tetrax tetras)
2 . 4 . 3 . L ’ E S P A I D E L A X A R X A N A T U R A 2 0 0 0 G R A N Y E N A
Aquest espai ha estat proposat com zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) pel
Departament de Medi Ambient i Habitatge amb el codi ES0000322. La superfície d’aquest espai
és de 6645,8 i l’11,5 %ha però tan sols el 0,9 % formen part del municipi és a dir, un 15 % de
l’espai.
Les espècies de l’annex I de la Directiva Aus presents a l’espai són:
 Trobat (Anthus campestris)
 Duc (Bubo bubo)
 Torlit (Burhinus oedicnemus)
 Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)
 Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
 Àliga marcenca (Circaetus gallicus)
 Arpella (Circus aeruginosus)
 Esparver cendròs (Circus pygargus)
 Gaig blau (Coracias garrulus)
 Hortolà (Emberiza hortelana)
 Cogullada fosca (Galerida theklae)
 Cotoliu (Lullula arborea)
 Calàndria (Melanocorypha calandra)
 Tallareta cuallarga (Sylvia undata)
 Sisó (Tetrax tetras)
pàg. 15

16. Diagnosi Tàrrega
2 . 4 . 4 . L A Z O N A H U M I D A
Les zones humides són objecte de preservació mitjançant les determinacions de la Llei d’espais
naturals11
, el Reial Decret 1/200112
, el Reial Decret 849/198613
i el Pla hidrològic de les conques
internes de Catalunya14
(art. 38 ter). En concret l’article 276 del Reial Decret 849/1986
determina que els organismes de conca hauran de realitzar un inventari de les zones humides
existents.
Al municipi de Tàrrega hi ha una zona humida recollida a l’Inventari de zones humides de
Catalunya, La llacuna de Claravalls. Aquest forma part de les Llacunes endorreiques de
L’Urgell (amb el codi 1741800) la tipologia d’aquesta zona humida es descriu com a ‘ zones
lèntiquies d’interior, de terra baixa i muntanya mitjana: aiguamolls, salobars endorreics,
estanys, llacunes, clots, criptoaiguamolls (herbassars humits, patamolls, etc.) etc.’. A la plana
de l’Urgell la conversió a l’agricultura de regadiu que va suposar el canal d’Urgell, va provocar
la desaparició de tot un seguit de petites llacunes endorreïques localitzades en depressions del
terreny, ja fos per la seva reutilització com a basses d’aigua dolça o per l’ocupació de la zona
per cereals i fruiters. Actualment, la Llacuna de Claravalls és un espai llaurat i cultivat, fins i tot
amb un rec de drenatge obert. Segons l’Inventari, conserva espècies de la flora característiques
de les llacunes alcalines sobre sòls calcaris i eutròfics lleugerament salins: Lythrum
tribracteatum, Beta vulgaris maritima, Atriplex prostata, Frankenia pulverulenta, Spregularia
marina, centarium spicatum, Puccinellia fresciculata i Coronopus squamatus. Les alteracions de
les característiques d’aquesta zona es deuen principalment a la dessecació per les obres de
drenatge i a l’extensió dels camps i plantacions.
2. 5. CO NNE CTI V I TAT E CO LÒG I C A
L’activitat humana ha comportat la transformació del territori provocant la fragmentació dels
hàbitats naturals i seminaturals, amb una pèrdua directa de la superfície dels diferents hàbitats i
el seu aïllament, i alhora una transformació qualitativa de les tessel·les resultants, degut a
l’efecte vorada.
En els darrers anys la preocupació per la degradació ambiental del territori ha comportat la
incorporació de conceptes derivats de l’ecologia alhora d’establir un model d'ordenació del
territori més racional. La connectivitat és un objectiu fixat en el Pla Territorial General de
Catalunya, aprovat l’any 1995, i afirma textualment "… els espais de lligam i de relació entre els
espais del PEIN són aquells espais que estructuren una xarxa contínua i els incorporen en un
sistema territorial més ampli" i també que "…cal tractar aquests espais com un sistema
11
Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, art. 11.
12
Reial Decret 1/2001, de 20 de juliol, que aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües, art. 111.
13
Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic, que desenvolupa els
títols Preliminar, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües, art. 276, 277, 278 i 282.
14
Aprovat pel Reial Decret 1664/1998, de 24 de juliol, pel qual s’aproven els plans hidrològics de conca.
pàg. 16

17. Diagnosi Tàrrega
territorial integrat d’espais naturals que ofereixin un continu natural i, d’aquesta manera,
assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per tot el territori".
Els connectors ecològics i paisatgístics es defineixen a partir de la interpretació funcional del
medi natural i del paisatge. Són aquells espais o elements del territori que permeten els
desplaçaments i la dispersió dels organismes i els fluxos de matèria i d'energia mitjançant el
contacte entre àrees ecològiques funcionals amb límits permeables. Per tant, aquests espais
contribueixen al manteniment de la funcionalitat ecològica del territori, consolidant la xarxa
ecològica.
Es poden diferenciar tres tipologies principals d’elements territorials que actuen de lligam i de
relació entre els diferents espais d’interès ecològic i paisatgístic: sector de connectivitat,
corredors ecològic i connectors ecològics. Aquests elements de connectivitat contenen "punts
crítics", és a dir, punts on es detecten els efectes negatius de la pressió urbana i de les
infraestructures sobre la funcionalitat ecològica dels sistemes naturals.
El sector de connectivitat ecològica i paisatgística es defineix en funció de la matriu territorial
general, mentre que els corredors ecològics es delimiten en funció dels requeriments de
desplaçament o de distribució de determinades espècies diana o dels requeriments d’un
determinat flux. Finalment es defineixen els connectors ecològics i paisatgístics urbans que
permeten la interconnexió entre els espais d’interès natural i els sectors urbanitzats.
Els espais protegits de l’àmbit de Ponent15
es mostren com a unitats isolades, per la qual cosa
és imprescindible un correcte disseny dels connectors que evitin els efectes negatius d’aquesta
situació, ja que la fragmentació, reducció o degradació dels espais naturals pot comprometre la
supervivència d’hàbitats, comunitats i espècies. Segons el Pla territorial parcial de Ponent,
proposa tres eixos principals de connexió:
 Una anella externa composta per ambients boscans, que connecta els boscos
submediterranis de la zona prepirinenca amb els mosaics de bosquines i conreus de
secà de la zona ausosegàrrica i els boscos mediterranis de la Serralada Prelitoral.
 Una anella interna composta per ambients estèpics , que connecta els retalls de
matollars i prats estèpics amb conreus cerealistes extensius de la plana central.
 Un eix central que ressegueix rius, canals, sèquies, vessants de terrasses fluvials,
rosaris de turons i espais lliures en àrees d’activitat intensiva, s’infiltra en el territori més
fragmentat i connecta en totes direccions.
Tàrrega forma part de l’eix de connexió d’ambients estèpics. Els punts crítics principals
d’aquest eix dins del terme municipal de Tàrrega són l’autopista A-2 i la línia de ferrocarril, ja
que fragmenten el terme en dues grans unitats .
15
Compren les comarques de Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.
pàg. 17

18. Diagnosi Tàrrega
3 . M A R C N O R M A T I U
3. 1. P LA TE RRI TO RI AL P AR CI AL DE P O NE NT
La Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial crea tres figures de planejament
territorial: el Pla territorial general, els plans territorials parcials i els plans directors territorials.
Una d’aquestes figures és el Pla territorial parcial de Ponent que comprèn les comarques de les
Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell. Aquest pla ordena el
procés d’urbanització, reforça les ciutats i els nuclis principals com a pols de creixement i de
serveis per la seva capacitat d’atracció, i preserva els petits nuclis rurals i l’activitat agrària. Així,
orientant els creixements urbans cap a un model més compacte i que reforci la xarxa urbana
del territori, serà possible dur a terme polítiques d’habitatge eficaces i urbanísticament
integrades, propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes, racionalitzar la
mobilitat obligada i facilitar el transport públic mitjançant, precisament, la polarització i la
raonable compacitat dels assentaments.
En concret el Pla territorial parcial de Ponent defineix una estratègia de desenvolupament del
nucli de Tàrrega de creixement potenciat, en canvi pels sistemes d’assentaments més petits
(Santa Margarida de Montmagastrell, Claravalls, Altet, La Figuerosa i el Talladell) el creixement
previst és moderat. Cal destacar que pels nuclis de Conill i Riudovelles, la estratègia de
desenvolupament prevista serà de millora i compleció.
3. 2. P LA D’ O RDE N AC I Ó URB ANÍ S TI C A MUNI CI P AL DE T ÀR RE G A
El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Tàrrega va ser aprovat definitivament per
la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida en les sessions de 13 d’octubre de 2005
(aprovació definitiva) i 16 de febrer de 2006 (conformitat al text refós). La seva entrada en
vigència va ser el dia 21 de març de 2006 quan es va publicar l’acord d’aprovació definitiva i les
normes urbanístiques en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
L’article 99 de la normativa del POUM de Tàrrega defineix la classificació dels sòl de Tàrrega. A
continuació s’indiquen les superfícies de cada categoria.
Classificació sòl Superfície (m2
) Superfície (%)
Sòl urbà Sòl urbà consolidat 336.3978 3,79
Sòl urbà no consolidat 418.121 0,47
Sòl urbanitzable (SU)
Sòl urbanitzable delimitat (SUD) 4.782.248 5,39
Sòl urbanitzable no delimitat (SUND) 1.233.797 1,39
Sòl no urbanitzable (SNU) 78.971.082 88,96
Total terme 88.769.226 100
pàg. 18

19. Diagnosi Tàrrega
El Sistema urbanístic d’espais lliures públics, segons l’article 111, compren els parcs, els
jardins, les zones verdes i els espais per a l’esbarjo, el lleure i l’esport i està integrat pels
següents sistemes:
• Sistema de parcs i jardins, clau V: Formen el sistema de parcs i jardins públics tots els
parcs, jardins, places, rambles, àrees de jocs d’infants i tot espai lliure destinat a zona
esportiva pública i a l’esbarjo i expansió de les persones, situats en sòl urbà,
urbanitzable o no urbanitzable. L'ús fonamental dels parcs i jardins públics és el
descans i el lleure de la població, i per tant, el seu pendent mitjà serà inferior al 15%,
l’amplada mínima serà de 12 metres i sols s'hi admetran les construccions i
instal·lacions que ajudin a aconseguir aquest fi.
• Sistema hidrogràfic, clau H: Conjunt de rius, canals, rieres, torrents, fonts naturals i el
subsòl de les diverses capes freàtiques.
A l’article 231 es defineixen els diferents tipus de sòl no urbanitzable el Pla d’ordenació
urbanística estableix les següents categories:
• clau NU-1, Sòl no urbanitzable de valor agrícola
• clau NU-2, Sòl no urbanitzable de valor paisatgístic: Són terrenys destinats a
l’agricultura i la ramaderia, no permetent-se noves edificacions.
• clau NU-3, Sòl no urbanitzable de protecció dels nuclis urbans: inclou l’entorn dels
nuclis urbans amb l’objecte de protegir de noves edificacions aquests terrenys, per no
dificultar futurs creixements o per motius paisatgístics i visuals.
• clau NU-4, Sòl no urbanitzable de protecció dels horts
• clau NU-5, Sòl no urbanitzable de protecció d’interès ecològic: Comprèn els
sectors de sòl no urbanitzable que pels seus valors ecològics, paisatgístics i ambientals
de caràcter destacat son objecte d’una major preservació.
Les àrees i elements que es protegeixen són els següents:
• Protecció del sistema hidrològic
• Protecció de masses boscoses ambientalment rellevants
• Protecció d’àrees amb desnivells o relleus importants
• Protecció d’espais d’interès geològic
Les superfícies del sòl no urbanitzable al municipi de Tàrrega són les següents:
Classificació sòl no urbanitzable Superfície (m2
) Superfície (%)
S.N.U. Agrícola i ramader 67.896.062 85,976
S.N.U. Paisatgístic i forestal 7.089.319 8,977
S.N.U. de protecció del nucli urbà 2.915.524 3,692
Horts en sòl no urbanitzable 94.118 0,119
S.N.U de protecció d’interès ecològic
Protecció sistema hidrològic 117.810 0,149
Protecció masses boscoses 469.264 0,594
Protecció d’àrees amb desnivells 388.985 0,493
Total sòl no urbanitzable 78.971.082 100
pàg. 19

20. Diagnosi Tàrrega
pàg. 20