museu dels volcans

1. LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA
La zona volcànica de la Garrotxa és el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té
una quarantena de cons volcànics i més de 20 colades de laves basàltiques. L'orografia, el sòl i el clima
proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes d' excepcional
valor paisatgístic.
Té una superfície protegida de 15.000 Ha., que inclou 11 municipis, 26 reserves naturals, on es
troben, entre d'altres, els següents llocs d'especial interès natural:
• La Fageda d'en Jordà
• El con del volcà Croscat i el de Santa Margarita
• El bosc de Tosca
• La colada basàltica de Castellfollit de la Roca i de Sant Joan les Fonts
• El riu Fluvià
• Els aiguamolls de la Deu i la Moixina
• Diferents volcans a Olot: volcà Montsacopa, volcà Bisaroques, volcà de la Garrinada i volcà
de Montolivet
Situa en aquest MAPA
DE CATALUNYA la teva
comarca i la comarca de la
Garrotxa

2. La comarca de la Garrotxa té gran part de la seva superfície protegida:
• El Parc Natural de la Zona Volcànica
• L’Alta Garrotxa
• El massís de Puigsacalm - Bellmunt
• La serralada de Collsacabra
• Rocacorba
Consulta, posa el nom i localitza al mapa següent els espais protegits de la
Garrotxa:
Fixa’t en aquest mapa que
ens parla dels límits del Parc Natural
de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Quins municipis estan dins els seus
límits?

3. ELS VOLCANS DEL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA
DE LA GARROTXA
La Zona Volcànica de la Garrotxa conté una quarentena de cons volcànics de morfologies diverses: n’hi ha de
tipus estrombolià, altres cràters són deguts a erupcions freatomagmàtiques; en molts d’ells es succeïren
erupcions mixtes , on es convinaren estrombolianes, efusives i freatomagmàtiques. També s’han identificat
més de vint colades de laves basàltiques.
Exemples localitzats :
L’ activitat estromboliana , que observem al Montsacopa.
L’activitat efusiva, la trobem a la darrera fase de l’ erupció del Croscat.
L’ activitat freatomagmàtica, l’observem en l’erupció del Santa Margarida.
Marca amb color en el mapa, els llocs que has de visitar
Un volcà és un punt de la superfície terrestre on té lloc la sortida a l’exterior de material rocós fos
(magma) generat a l’interior de la terra i on l’acumulació d’aquest productes al voltant del centre emissor
pot donar lloc a la formació de cons volcànics.

4. TIPUS D’ERUPCIONS DELS VOLCANS DEL PNZVG
Cadascun dels volcans de la Zona Volcànica de la Garrotxa es va formar a partir d’una
única erupció. Així doncs, es parla de volcans monogenètics formats per la sortida
d’una bossada de magma, que en esgotar-se marca l’extinció de l’activitat en aquell
punt.
Tanmateix es poden reconèixer diferents fases d’activitat al llarg de l’erupció: l’activitat
efusiva que dona lloc a les colades i l’activitat explosiva que genera acumulacions i
diposits piroclàstics diversos, a partir de les fases estromboliana i freatomagmàtica.
ERUPCIONS VOLCÀNIQUES: ACTIVITAT EFUSIVA I ACTIVITAT EXPLOSIVA
Activitat efusiva: COLADES DE LAVA
Normalment associada a les últimes fases d’una erupció, es caracteritza per l’emissió tranquil·la i continua de
colades de lava.
Les colades de lava són fluxos continus de material rocós fos que s’escolen per les zones més deprimides i
poden arribar a recórrer grans distàncies.
Les laves, en refredar-se, experimenten una forta contracció ja que el volum que ocupen una vegada
solidificades és menor al que ocupaven en estat líquid. Aquest fet produeix el desenvolupament, a l’interior del
cos de roca massiu, de fractures que formen els hàbits de retracció, també anomenats disjuncions. Els
principals tipus de disjunció són: columnar i lenticular. Segons l’aspecte de la seva superfície, les colades de
lava es poden classificar en dos grups: les llises, com la de Sant Joan les Fonts, i les rugoses en blocs, de
tipus malpaís, com la del Croscat (Bosc de Tosca). La roca rep el nom de basalt i té colors grisos i negres .
Activitat explosiva
Es caracteritza per la fragmentació i expulsió de forma violenta del magma i, ocasionalment, de les roques
encaixants.
A la Garrotxa han estat identificades els següents tipus: tipus estrombolià i tipus freatomagmàtic:
Activitat explosiva : TIPUS ESTROMBOLIANA
Es caracteritza per una explosivitat baixa, fruit de l’escapament del gas barrejat en el magma. Les erupcions
estrombolianes projecten escòries, lapil·li, cendres i gasos. L’acumulació de materials sòlids projectats
(piroclastos) al voltant de la xemeneia, crea el con volcànic.

5. Anota en el dibuix les diferents parts
que conformen un volcà amb activitat efusiva i
estromboliana:
PARTS DEL VOLCÀ :
- CRÀTER – XEMENEIA- MAGMA – CON
VOLCÀNIC - COLUMNA ERUPTIVA
MATERIALS QUE EXPULSA :
PIROCLASTOS- GASOS –COLADA DE LAVA
Activitat explosiva : tipus FREATOMAGMÀTICA
Es produeix a l’interaccionar el magma amb aigua freàtica (aigua subterrània, generalment d’un aqüífer). Les
violentes explosions que es produeixen són degudes a la vaporització instantània de l’aigua que entra en
contacte amb el magma a alta temperatura.
Anota en el dibuix les diferents parts que conformen un volcà en una erupció freatomagmàtica:
parts del volcà:
1- CRÀTER
2 - XEMENEIA
3 - MAGMA
materials que expulsa :
4 - PIROCLASTOS
5 - GASOS

6. Els materials volcànics: piroclastos
Les diferents coloracions dels piroclastos es deuen principalment a la seva alteració tèrmica.
En els darrers estadis de l’erupció, com a conseqüència de l’emissió de gasos calents, hi ha un
procés d’oxidació que es concentra en la zona propera a la xemeneia que és la més calenta.
Llavors el color gris-negre original dels piroclastos es va convertint en rogenc o ocre.
Piroclastos
dividits per
mides:
Cendres Lapil.li Blocs
Mida: - 2mm 2mm-64mm + 64mm
Coloració: Negre-marró Negres-gris-ocres-rogenc Grises-negres-rogenques
Piroclastos
segons les
formes:
Cendres Bomba Escòria
Forma: Arrodonida Fusiforme Irregular
Vesiculació : Si, però no
observable
No Si, en funció de la presència de gas.
Lleuger o
massiu?
Lleuger Massiu. Lleuger en funció de
la presència de gas.

7. Rat-penat nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus)
És el quiròpter més gran d’Europa d’uns 45 cm
d’envergadura (fins a 55gr. de pes). El pelatge és
dens i s’escampa per les membranes. Presenta ales
llargues i estretes per la qual cosa el seu vol és
ràpid i rectilini. A Catalunya només ha estat trobat a
la Garrotxa.
Es tracta d’una espècie forestal que es refugia en
forats d’arbres.La seva major problemàtica la
trobem en la manca de boscs madurs on poder
refugiar-se i caçar.
Espècies rares:
• Rat-penat nòctul gros
(Nyctalus noctula)
• Rat-penat nòctul gegant
(Nyctalus lasiopterus)
• Turó (Mustela putorius)
• Picot negre (Dryocopus
martius)
LA FAUNA DE LA GARROTXA: LA FAGEDA D’EN JORDÀ
Altres animals que podem trobar a la fageda són...
Espècies escasses
• Rat-penat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale)
• Rat-penat de bosc (Barbastella barbastella)
• Mostela (Mustela nivalis)
• Gat salvatge (Felis sylvestris)
• cabirol (Capreolus capreolus)
• Teixò
• Geneta o Gorga blanc
• Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
• Mallarenga emplomada (Parus cristatus)
• Becada (scolopax rusticola)
• Picot garser gros (Dendrocopos major)
• Lluert (Lacerta viridis)
• Escurçó (Vipera aspis)
• Colobra llisa (Coronella austriaca)
• Escarabat daurat (Carabus rutilans)
• Banyarriquer del faig (Rosalia alpina)
Espècies abundants:
• Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)
• Guineu (Vulpes vulpes)
• Picasoques (Sitta europaea)
• Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)
• Tord comú (Turdus philomelos)
• Gaig (Garrulus glandarius)
• Pinsà comú (Fringilla coelebs)
El cabirol (Capreolus capreolus)
Dins de la fageda, saltant entre els tossols, i també en altres llocs de la comarca,
podem tenir la sort de trobar-nos amb la presència del cabirol: reintroduit als anys 90,
és un cèrvid de reduïdes dimensions ja que pesa uns 15-30 kg, i té una llargada de
poc més d'un metre.
IDENTIFICACIÓ:
De color vermellós a l’estiu, variant a gris cap a l’hivern. Inconfusible pel cul de color
blanc, i el morro negre amb el contorn dels llavis blanc.
El mascle presenta unes banyes de 3 puntes, que poden arribar als 35 cm de
llargada.
La petjada (d’uns 4 cm.) presenta dues peungles estretes i allargades, amb les
puntes còncaves.
Els excrements son petits i punxeguts, de menys d’un cm de llargada.
COSTUMS:
Viu en boscos, preferentment oberts amb prats , i en valls o pendents suaus i baixos de les muntanyes, tot i
que pot trobar-se en qualsevol espai amb bona cobertura vegetal .
S’alimenta preferentment a l‘alba i el capvespre, amb una dieta variada composta de fulles d’arbres,
esbarzers, herba, bolets, baies, aglans... Al juliol esdevé l’època d’aparellament, tot i que les cries no
neixen fins la primavera de l’any següent. A l’hivern s’agrupen en petits ramats. Els mascles joves es
dispersen, mentre que les femelles romanen al lloc de naixement. Solen viure uns 7 o 8 anys.
Picot negre (Dryocopus martius)
Espècie pròpia dels boscos vells.
En expanssió a partir de les
poblacions del Pirineu,