El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011jvilar
Presentació de la conferència EL DRET A L'EDUCACIÓ EN EL MARC DELS DRETS HUMANS que el Senyor Albert Bayot, Delegat Territorial del Departament d'Educació, va fer el passat 27 d'octubre al Centre Cívic de Sils.
La conferència va cloure el projecte de 3r. d'ESO sobre la Revolució Francesa i la Declaració dels Drets dels Ciutadans.
El dret a l'educació en el marc dels drets humans sils octubre de 2011jvilar
Presentació de la conferència EL DRET A L'EDUCACIÓ EN EL MARC DELS DRETS HUMANS que el Senyor Albert Bayot, Delegat Territorial del Departament d'Educació, va fer el passat 27 d'octubre al Centre Cívic de Sils.
La conferència va cloure el projecte de 3r. d'ESO sobre la Revolució Francesa i la Declaració dels Drets dels Ciutadans.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
1. 4.LA DIGNITAT I ELS DRETS
HUMANS
Andrea Moreno
Adriana Castro
Maria Pérez
2. ÍNDEX
1.Què és la dignitat?
2.Que són els drets humans?
2.1.Dia dels Drets Humans
3.La Societat Democratica
3.1.Democràcia
3. 1.LA DIGNITAT
La dignitat és un dret innat de les persones a ser tractades de manera justa i a
reconèixer la seva vàlua en tant que humans. És objecte de protecció per les lleis
internacionals i pels principis de l'ètica. La història del concepte està lligada tant a
l'antropocentrisme clàssic i renaixentista com al lloc que ocupa l'home per a les
religions monoteistes, ja que és una criatura divina i posseeix ànima, a diferència
d'altres éssers vius. És el centre de la Declaració Universal dels Drets Humans, el
principi del qual es deriven tots els altres. La dignitat humana pot veure's amenaçada
pel tracte vexatori, sigui en el cas de la discriminació, de la tortura, l'esclavatge o les
condicions físiques que impedeixin la vida amb un mínim benestar. Igualment es
qüestiona en els dilemes de la bioètica, on funciona com a límit per a les
intervencions científiques i en el paper de l'Estat sobre l'individu.
4. 2.ELS DRETS HUMANS
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats,
facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a
tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de
garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen
independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o
regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'ètnia, la nacionalitat
o qualsevol altra circumstància de l'individu.
5. 2.1.Dia dels Drets Humans
L'adopció de la Declaració Universal és una commemoració
internacional significativa que se celebra cada any el 10 de desembre,
que és conegut com a Dia dels Drets Humans o Dia Internacional dels
Drets Humans. La commemoració es fa per individus, grups comunitaris
i religiosos, organitzacions a favor dels drets humans, parlaments,
governs i les Nacions Unides. Les commemoracions de les dècades
solen anar acompanyades de campanyes per estendre la consciència de
la Declaració i els drets humans. El 2008 va marcar el 60è aniversari de
la declaració i va anar acompanyat d'activitats durant tot l'any en relació
al tema Dignitat i justícia per tots nosaltres.
6. 3.La Societat Democratica
El Partit de la Societat Democràtica fou un partit polític
kurd de Turquia considerat socialdemòcrata; fou el
successor del DEHAP.Fou fundat el 2005 per la fusió del
DEHAP i el Moviment de la Societat Democràtica de Leyla
Zana; la fusó es va acordar el 17 d'agost de 2005 i es va fer
efectiva el 9 de novembre de 2005. El desembre del 2005 el
DEHAP era oficialment il·legalitzat quan ja el DTP ocupava
el seu lloc. DTP fou dirigit a més de per Leyla Zana, per
Orhan Doğan, Hatip Dicle, Selim Sadak, Ahmet Türk i
Aysel Tuğluk.
7. 3.1.Democràcia
La democràcia és una forma d'organització de grups
de persones, la característica predominant és que la
titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus
membres, fent que la presa de decisions respongui a
la voluntat col·lectiva dels membres del grup.