Treball de les dones, filosofia.

1. Dones en la ciència
(medicina, botànica,
anatomia, física)

2. Medicina Gerty Theresa Cori
Garty Theresa Cori va néixer el 15 d’Agost de 1896 a Praga, capital de República Txeca. A finals del s. XX va ser
el segle en que les dones tenien que superar molts prejudicis i obstacles per ser reconegudes en el seu treball.
Va anar al Liceu femení (és un un centre d’ensenyament, generalment institucionalitzat dins del sistema d’educació
mitja de molts països) després d’haver estat educada prviament a casa abans dels 10 anys Fascinada per la medicina,
decideix intentar entrar a la universitat per dedicar-se a aquesta ciència i després de presentar-se a l'examen i
passar-ho, en 1914 ingressa per començar els seus estudis. El 1920 ja havia completat tots els seus estudis sobre
medicina inclòs el doctorat pel que va decidir treballar en un hospital per a nens.Va desenvolupar la seva educació
primària a Praga i posteriorment va entrar a la universitat per estudiar medicina. Va treballar amb els serveis
sanitaris de l'exèrcit austríac durant la primera guerra mundial i quan aquesta va acabar, va tornar a la universitat
per acabar els seus estudis i allí va ser on va conèixer a Gerty. Fins i tot després va passar un any a la universitat
de Viena fins que li van oferir un treball de bioquímic a Bufalo, Nova York.
Immediatament es van traslladar a Amèrica on van començar la seva vida treballant junts en Bufalo. Posteriorment
es van traslladar a Sant Louis on Carl es va convertir en professor de farmacologia a la facultat de medicina de
Washington. Per aquest llavors van tenir un fill i va ser llavors quan es van nacionalitzar allà. En 1947 va guaynar el
premi nobel de medicina, sent així, la primera dona americana en guanyar-ne un.

4. Barbara McClintock
Barbara McClintock va néixer a Hartford l’any 1902 i i va morir l’any 1992,
deixant un important descobriment en el camp de la genètica. Barbara es va
especialitzar en citogenètica i va obtenir un doctorat en botànica l’any 1927.
A pesar que durant molt temps els seus treballs no foren tinguts en compte, 30
anys més se’ls reconegueren i va obtenir el premi Nobel pel seu excepcional i
increïble avanç per la seva poca: teoria dels gens saltarins, revelant el fet que
els gens eren capaços de saltar diferents cromosomes. Avui en dia aquest és
un concepte essencial en genètica.

5. Durant la seva estada a Cornell inicià una recerca sobre la identificació dels
cromosomes del blat de moro i la descripció d'elements genètics mòbils en ells.
Va descobrir que els gens poden canviar de posició dins els cromosomes
mitjançant un intercanvi físic, procés anomenat recombinació genètica, el que
va suposar una important troballa de cara a comprendre els processos
hereditaris.
L'any 1951 va aconseguir demostrar empíricament la recombinació però la
comunitat científica nord-americana no la prengué seriosament, sobretot per la
seva condició de dona. Els seus postulats eren innovadors en aquells
moments, un moment en el qual es creia que els gens eren entitats fixes dins
els cromosomes i, per tant, incapaços de moure's. Tot i aquesta negativitat per
part de la comunitat científica McClintock continuà desenvolupant la seva
recerca en aquest camp fins als últims anys de la seva vida. Durant la dècada
del 1970 començà la revalorització de la seva recerca, sobretot gràcies als
avanços tècnics de la genètica.
L'any 1983 fou guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels
seus descobriments dels elements genètics mòbils.

7. Lise Meitner
Lise Meitner va néixer a Àustria l’any 1878 i va morir el 1968. Ella va ser una física amb un ampli desenvolupament en el camp
de la radioactivitat i la física nuclear. Lise Meitner va ser part fundamental de l’equip que va descobrir la fissió nuclear, encara
que només li van donar el mèrit al seu company de treball Otto Hahn.
Ella va estudiar física i va ser la segona dona que és va graduar en la Universitat de Viena el 1905. Va anar a seguir estudiant a
Berlín, i durant aquella època va conèixer a Otto Hahn, amb el qual va formar parella professional, però ella no va cobrar per la
seva feina fins que va fer el 35 anys.
Durant la primera guerra mundial, ella va anar a fer d’infermera en el front, i quan va acabar la guerra va seguir amb les
investigacions.
El anys pròxims, va fer uns grans descobriments en el camp de la química i l’any 1926 va començar a exercir de professora de
Física en una Universitat de Berlín.
Quan Hitler va ascendir al poder, Lise Meitner se’n va anar d’Alemanya, ho va fer d’amagat, amb l’ajuda d’amics seus. Quan va
ser a Dinamarca, es va posar amb contacte amb els seu company Otto Hahn i altres investigadors alamans.

8. Meitner i el seu nebot, també investigador, van ser els primers en desenvolupar una teoria de com els nuclis d'un àtom
podien trencar en parts més petites. També va ser ella la primera en adonar-se que la famosa equació d'Einstein, E =
mc2, explicava per què en la fissió nuclear s'alliberava tanta quantitat d'energia, i també que tota aquesta energia
podia ser utilitzada per construir armes.
El novembre del 1945, el seu company de treball Otto Hahn va guanyar el Premi Nobel de Química per els seus
descobriments, en els quals Meitner havia estat la descobridora de tots aquests avanços, però això no es va tenir en
compte.
Durant els seus últims anys, va seguir en el món de la ciència, com a investigadora i com a professora. En conclusió,
Lise Meitner va ser una de les científiques més importants del segle XX. Malgrat les dificultats que va viure al llarg de
la seva vida, al règim nazi o al poc reconeixement del seu treball, va ser sempre una dona que es dedicava a la
investigació i al progrés.

10. Jocelyn Bell
Va néixer el 15 de juliol de 1943 a Belfast, Irlanda, la major de quatre germans. El seu pare,
arquitecte, treballa ocasionalment a l'observatori d'Armagh i li ofereix l'oportunitat de visitar-lo.
El 1965 obté la llicenciatura en Física per la Universitat de Glasgow i, posteriorment, ingressa a la de
Cambridge per realitzar el doctorat. S'incorpora a un equip format per cinc investigadors amb els
quals passa dos anys construint un radiotelescopi per observar els quàsars, dirigit per Anthony
Hewish.
Al 1967 va descobrir les estrelles Prémer. Analitzant dades preses pel telescopi va notar uns senyals
de ràdio molt regulars i ràpides com per provenir de quàsars. En conjunt amb Hewish van analitzar les
dades, descartant la seva procedència terrestre o de satèl·lits artificials i, que foren emesos de
civilitzacions extraterrestres intel·ligents. Determinar llavors que els senyals provenien d'estrelles molt
massives que rotaven a gran velocitat a les quals van cridar púlsars. Al primer prémer se'l coneix avui
com CP 1919, encara que s'hauria de dir estrella Bell.
El 1974 pel descobriment de Susan Bell, el seu col·lega Anthony Hewish va guanyar el premi nobel.
Susan Bell mai va ser reconeguda amb el premi Nobel per el descobriment fet.
Aquest injust acte, que encara que com ja vam veure no és res de nou, va ser qüestionat durant anys,
sent fins avui un tema de controvèrsia.

11. Va ser el tutor de Jocelyn Bell, qui li va “arrebatar” el premi nobel

12. Fet per:
David Florit
Xavier Bagur
Aaron Orfila
Joan Pere Benejam
1r Batxiller C