La pneumònia associada a la ventilació (PAV) és la infecció més freqüent a la unitat de cures intensives (UCI). La PAV genera un augment de morbiditat i mortalitat. La taxa de la PAV nacional és d’11 episodis/1.000 dies de tub i amb mesures preventives utilitzades de forma no homogènia. El 2011 va començar el projecte NZ (Pneumònia Zero) associat a un programa de seguretat integral del pacient crític al qual nosaltres ens vam adherir.

1. Un any de Pla de salut, un esforç col·lectiu
30 de novembre – 1 de desembre 2012
Experiència i resultats de l’aplicació del projecte NZ (Pneumònia Zero)
en un hospital de menys de 500 llits
Autoria: Josep-Maria Sirvent, M. Guadalupe Garcia, Cristina Ferri, M Angels Galvany, Nuri Bisbe, Anna Brugue
Email: jsirvent.girona.ics@gencat.cat
Introducció: La pneumònia associada a la ventilació (PAV) és la infecció més freqüent a la unitat de
cures intensives (UCI). La PAV genera un augment de morbiditat i mortalitat. La taxa de la PAV nacional
és d’11 episodis/1.000 dies de tub i amb mesures preventives utilitzades de forma no homogènia. El
2011 va començar el projecte NZ (Pneumònia Zero) associat a un programa de seguretat integral del
pacient crític al qual nosaltres ens vam adherir.
Objectius: El projecte NZ amb el programa de seguretat ha estat impulsat de forma interdepartamental
per la SEMICYUC, la SEEIUC, el Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat i el Departament de
Salut/seguretat dels pacients. L’objectiu principal a nivell nacional va ser aconseguir una taxa de PAV ≤ 9
episodis/1.000 dies de tub.
Material i mètodes: La UCI estudiada pertany a un hospital universitari de mida mitjana (< 500 llits),
que es va adherir al projecte NZ amb el programa de seguretat integral. Vam fer formació a tots els
components del servei de març a juny de 2011. El personal va fer avaluació durant l’any 2011. Es van
implementar mesures progressives addicionals per la prevenció de la PAV: 1) no rentats sistemàtics del
tub; 2) administració de sedació separada; 3) realització d’aturada de sedació diària; 4) valoració de
l’extubació precoç i ventilació no invasiva; 5) cànules de traqueotomia amb aspiració subglòtica. Difusió
de les mesures amb protocol i implementació en l’aplicació a la pràctica diària.
Resultats: La taxa de PAV de 2011 va ser de 7,2 episodis/1.000 dies de tub; l’any 2012 va ser de 5,2
episodis/1.000 dies de tub. Existeix una tendència a disminuir les PAV tardanes, el que fa pensar en un
impacte de les cànules de traqueotomia amb aspiració subglòtica. Van superar l’avaluació 110
treballadors de la UCI i es va incloure a la DPO de 2011; el 2012 el compliment de la DPO incloïa obtenir
una taxa de PAV ≤ 8 episodis/1.000 dies. Vegeu gràfics d’evolució de taxes i Pla integral de seguretat:
Conclusions de l’impacte en els objectius del Pla de salut: La taxa de PAV a la UCI
estudiada l’any 2012 ha estat de 5,2 episodis/1.000 dies de tub (per sota de l’estàndard màxim d’NZ). Els
punts clau de l’èxit del projecte han estat: la formació, la implementació de mesures preventives, la
implicació dels membres de l’equip i el programa de seguretat amb els objectius diaris, el registre
d’incidències i les sessions de discussió dels errors. Aquesta experiència està emmarcada dins de la
línia d’actuació L1 del Pla de salut 2011-2015 que promou polítiques de qualitat i de seguretat
clínica.
Organitza: