SlideShare a Scribd company logo
1 of 14
L'oferta, la demanda i el mercat
SANDRA BARCELÓSANDRA BARCELÓ
ÍNDEX:
1) Introducció.
2) Demanda.
2.1. Preu del bé.
2.2. Preu dels altres bens.
2.3. Renda de les famílies.
2.4. Gustos/preferències del consumidor.
3) L'oferta.
4) L'equilibri de mercat.
4.1. Situació de desequilibri.
5) Canvis de la situació d'equilibri.
6) Elasticitat-preu de la demanda.
1) Introducció.
El mercat és la institució bàsica del capitalisme.
És un mecanisme on actuen la demanda i l'oferta.
Oferta: ofereix o ven un bé.
Mercat
Demanda: adquireix un bé.
2) Demanda.
La demanda es tracta d’estar disposat a comprar un
bé.
Aquesta depén d’algunes variables.
2.1. Preu del bé.
A major preu, menor demanda. Açò s'entén com a la
llei de la demanda, la qual s'explica per:
A) Efecte renda: Si puja el preu, baixa el poder adquisitiu
de les famílies.
B) Efecte substitució: Si puja el preu, el consumidor
demanda altres béns més barats.
2.2. Preu dels altres béns.
La demanda d'un bé pot veure's afectada quan varia el
preu. Poden donar-se tres situacions:
1) Béns substitutius: Fan la mateixa funció. (l'oli d'oliva i
el de gira-sol, sucre i mel,...)
2) Béns complementaris: S'utilitzen al mateix temps.
(tinta-impressora, gasolina-cotxe,...)
3) Béns independents: No tenen cap relació.
(bolígrafs-ulleres, arròs-rellotges,...)
2.3. Renda de les famílies.
Els ingressos afecten a la demanda de béns o serveis.
Hi han dos casos:
A) Béns normals: Quan augmenta la renda, augmenta la
demanda. (la majoria de béns com cotxes, roba, joies...)
B) Béns inferiors: Quan augmenta la renda, disminueix la
demanda. (mortadel·la, creïlles...)
2.4. Gustos/preferències del
consumidor.
La demanda d'un bé o servei depèn dels gustos i les
preferències que té el consumidor.
3) L'oferta.
L'oferta d'un bé depèn de:
A)Preu del bé: Si augmenta la demanda, augmenta la
producció.
B) L’oferta d’un bé:
• Si hi ha una millora tecnològica, l’oferta augmenta.
• Si augmenten els costos de producció, l’oferta
disminuirà.
• Es dóna la llei de l’oferta, és a dir, hi ha una relació
entre preu i oferta del bé.
• Si hi ha més empreses, hi ha major oferta en el
mercat.
• Si es preveuen expectatives positives per al futur,
augmentarà l’oferta.
4) L’equilibri de mercat.
L’equilibri de mercat és aquell punt en què la
quantitat demandada i l’oferida coincideixen.
Gràficament, és el punt de tall entre la corba d’oferta i la
de demanda.
4.1. Situació de desequilibri.
A. Si el preu del bé és major al d’equilibri, la quantitat
oferida serà major a la demandada. Per tant, hi haurà
una acumulació d’estoc o excedentexcedent.
A. Si el preu del bé és menor al d’equilibri, la quantitat
oferida serà menor a la demandada. Es formaran
cues, és a dir, demanda insatisfeta o escassetatescassetat.
5) Canvis de la situació d’equilibri.
En donar-se una situació d’equilibri, pot ser que hi hagen
canvis en la demanda o en l’oferta i açò faça que hi
apareisca un nou equilibri de mercat.
6) Elasticitat de la demanda.
L’elasticitat de la demanda mesura quant varia la
demanda d’un bé en variar el seu preu. Depenent del
seu valor, puguem diferenciar entre:
A.Quan l’elasticitat-preu és major que 1, la demanda és
elàstica. Es dóna en béns que tenen sustitutius.
B.Quan l’elasticitat-preu està entre 0 i 1, la demanda és
inelàstica. Es dóna en béns necessaris amb poc
sustitutius.
C.Quan l’elasticitat-preu és igual a 0, la demanda és
perfectament inelàstica. Es dóna amb béns que no tenen
altres sustitutius. Ex: gasolina

More Related Content

Similar to El mercat. Sandra Barceló

Similar to El mercat. Sandra Barceló (18)

TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Classes de mercats. Noélia Francés i Carmina Gomar
Classes de mercats. Noélia Francés i Carmina GomarClasses de mercats. Noélia Francés i Carmina Gomar
Classes de mercats. Noélia Francés i Carmina Gomar
 
Tipus de mercats. Feli Mahiques i Célia Gómez
Tipus de mercats. Feli Mahiques i  Célia GómezTipus de mercats. Feli Mahiques i  Célia Gómez
Tipus de mercats. Feli Mahiques i Célia Gómez
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Economia ud4 ud5
Economia ud4 ud5Economia ud4 ud5
Economia ud4 ud5
 
Tipus de mercats. Aaron Tortosa
Tipus de mercats. Aaron TortosaTipus de mercats. Aaron Tortosa
Tipus de mercats. Aaron Tortosa
 
Economia mercats celia i feli
Economia mercats celia i feliEconomia mercats celia i feli
Economia mercats celia i feli
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Tema 6 tipus mercats.
Tema 6 tipus mercats.Tema 6 tipus mercats.
Tema 6 tipus mercats.
 
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna GomarTipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
Tipus de mercats. Sara Alabort i Rossanna Gomar
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
1 demandaioferta
1 demandaioferta1 demandaioferta
1 demandaioferta
 
Tipus de mercats. Blanca Garcia i Natalia Albert
Tipus de mercats. Blanca Garcia i Natalia AlbertTipus de mercats. Blanca Garcia i Natalia Albert
Tipus de mercats. Blanca Garcia i Natalia Albert
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 

More from Institut Educació Secundària

More from Institut Educació Secundària (20)

La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021
 
Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics
 
Vinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmicsVinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmics
 
Qualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedoraQualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedora
 
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep BohiguesLa inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
 
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de EconomíaElinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
 
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel EconomíaElinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'EconomiaElinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
 
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu ChenElinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
 
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'EconomiaElinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
 
Fallades de l'estat
Fallades de l'estat Fallades de l'estat
Fallades de l'estat
 
Fallades de mercat
Fallades de mercat Fallades de mercat
Fallades de mercat
 
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula EsteveApple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
 
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla GarciaPull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
 
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam OltraProjecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
 
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria CanetBershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
 
Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.
 
Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.
 
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
 

Recently uploaded

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (8)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

El mercat. Sandra Barceló

  • 1. L'oferta, la demanda i el mercat SANDRA BARCELÓSANDRA BARCELÓ
  • 2. ÍNDEX: 1) Introducció. 2) Demanda. 2.1. Preu del bé. 2.2. Preu dels altres bens. 2.3. Renda de les famílies. 2.4. Gustos/preferències del consumidor. 3) L'oferta. 4) L'equilibri de mercat. 4.1. Situació de desequilibri. 5) Canvis de la situació d'equilibri. 6) Elasticitat-preu de la demanda.
  • 3. 1) Introducció. El mercat és la institució bàsica del capitalisme. És un mecanisme on actuen la demanda i l'oferta. Oferta: ofereix o ven un bé. Mercat Demanda: adquireix un bé.
  • 4. 2) Demanda. La demanda es tracta d’estar disposat a comprar un bé. Aquesta depén d’algunes variables.
  • 5. 2.1. Preu del bé. A major preu, menor demanda. Açò s'entén com a la llei de la demanda, la qual s'explica per: A) Efecte renda: Si puja el preu, baixa el poder adquisitiu de les famílies. B) Efecte substitució: Si puja el preu, el consumidor demanda altres béns més barats.
  • 6. 2.2. Preu dels altres béns. La demanda d'un bé pot veure's afectada quan varia el preu. Poden donar-se tres situacions: 1) Béns substitutius: Fan la mateixa funció. (l'oli d'oliva i el de gira-sol, sucre i mel,...) 2) Béns complementaris: S'utilitzen al mateix temps. (tinta-impressora, gasolina-cotxe,...) 3) Béns independents: No tenen cap relació. (bolígrafs-ulleres, arròs-rellotges,...)
  • 7. 2.3. Renda de les famílies. Els ingressos afecten a la demanda de béns o serveis. Hi han dos casos: A) Béns normals: Quan augmenta la renda, augmenta la demanda. (la majoria de béns com cotxes, roba, joies...) B) Béns inferiors: Quan augmenta la renda, disminueix la demanda. (mortadel·la, creïlles...)
  • 8. 2.4. Gustos/preferències del consumidor. La demanda d'un bé o servei depèn dels gustos i les preferències que té el consumidor.
  • 9. 3) L'oferta. L'oferta d'un bé depèn de: A)Preu del bé: Si augmenta la demanda, augmenta la producció. B) L’oferta d’un bé: • Si hi ha una millora tecnològica, l’oferta augmenta. • Si augmenten els costos de producció, l’oferta disminuirà. • Es dóna la llei de l’oferta, és a dir, hi ha una relació entre preu i oferta del bé. • Si hi ha més empreses, hi ha major oferta en el mercat. • Si es preveuen expectatives positives per al futur, augmentarà l’oferta.
  • 10.
  • 11. 4) L’equilibri de mercat. L’equilibri de mercat és aquell punt en què la quantitat demandada i l’oferida coincideixen. Gràficament, és el punt de tall entre la corba d’oferta i la de demanda.
  • 12. 4.1. Situació de desequilibri. A. Si el preu del bé és major al d’equilibri, la quantitat oferida serà major a la demandada. Per tant, hi haurà una acumulació d’estoc o excedentexcedent. A. Si el preu del bé és menor al d’equilibri, la quantitat oferida serà menor a la demandada. Es formaran cues, és a dir, demanda insatisfeta o escassetatescassetat.
  • 13. 5) Canvis de la situació d’equilibri. En donar-se una situació d’equilibri, pot ser que hi hagen canvis en la demanda o en l’oferta i açò faça que hi apareisca un nou equilibri de mercat.
  • 14. 6) Elasticitat de la demanda. L’elasticitat de la demanda mesura quant varia la demanda d’un bé en variar el seu preu. Depenent del seu valor, puguem diferenciar entre: A.Quan l’elasticitat-preu és major que 1, la demanda és elàstica. Es dóna en béns que tenen sustitutius. B.Quan l’elasticitat-preu està entre 0 i 1, la demanda és inelàstica. Es dóna en béns necessaris amb poc sustitutius. C.Quan l’elasticitat-preu és igual a 0, la demanda és perfectament inelàstica. Es dóna amb béns que no tenen altres sustitutius. Ex: gasolina