SlideShare a Scribd company logo
1 of 13
TEMA 4. L’oferta, la demanda i el
mercat
Miriam Alborch Prats
1BAT B
Index:
1. Introducció
2. La demanda
3. L’oferta
4. Equilibri de mercat
5. Canvis de la situació d’equilibri
6. Elasticitat preu de la demanda
1.Introducció
 El mercat és la insitució bàsica del capitalisme. El
definim com a un mecanisme on actuen dues forces
contraposades, la demanda i l’oferta.
oferta
 MERCAT preu
quantitat
 demanda
2.La demanda
 La demanada té a veure amb allò que els consumidors
volen adquirir.
 Demandar vol dir estar disposat a comprar, mentre que
comprar és fer realment l’adquisió
 Les quantitats demandades d’un bé per a cada preu
formaran la demanda d’eixe be.
 La demanda d’un bé depén de les següents variables:
A)EL preu del bé Pi
A major preu del bé aleshores menor quantitat
demandada del bé: llei de la demanda. Per 2 raons:
 1)Efecte renda: si augmenta el preu d’un bé, hi ha una
pèrdua de poder adquisitiu, ja que amb la mateixa renda es
poden comprar menys béns.
 2)Efecte substitutiu: si augmenta el preu d’un bé, el
consumidor demandarà altres bens, alehores baixa la
demanda d’altres béns.
B)Preus d’altres béns
 1) Bens substitutius: Dos bens són substitutius
quan fan la mateixa funció. No hi ha béns el 100%
subtitutius.
 Ex: oli d’oliva- oli de gira-sol
 2)Bens complementaris: Dos béns són
complementaris quan s’utilitzen al mateix temps.
 Ex: tinta- impressora
 3)Bens independents: són aquelles que no
guarden cap relació.
 Ex: boli- ulleres
C)Renda de les famílies
 1) Béns normals: són aquells que quan augmenta la
renda augmenta la seua demanda.
Ex: El pernil, la roba… la majoria dels béns
 2)Béns inferiors: són quells que quan agumenta la
renda de les famílies disminueix la seua demanda.
Ex: La mortadel.la
D) Gustos o preferències dels
consumidors
Si els gustos es decanten cap a un determinat bé el
consumidor el comprarà. Ací incloem la moda,
tendències…
3.L’oferta
Fa referència al comportament de l’empresa, és a dir a la
quantitat que estan disposades a vendre en el mercat.
Depén de:
 A)Preu del bé: si agumenta el preu d’un bé les
empreses desigen oferir més quantitat d’eixe bé, per
tant hi ha una relació directa entre preu del bé i
quantitat oferida, açò s’anomena llei de l’oferta.
4.Equilibri de mercat
La demanda de les famílies i l’oferta de les empreses
tenen comportaments diferents:
 A major preu la quantitat demandada disminueix però
la quantitat oferida augumenta.
L’equilibri de mercat és el preu que fa que la quantitat
demandada i oferida siguen iguals. Gràficament és el
punt de tall entre l’oferta i la demanda
5.Canvis de la situació d’equilibri
 Donada una situació d’equilibri poden dona-rse canvis
en la demanda o en l’oferta que facen les funcions de
demanda o d’oferta provocant un nou equilibri de
mercat.
6.Elasticitat de la demanda
L’elasticitat de la demanda mesura quan varia la
quantitat demandada d’un bé en variar el seu preu, la
renda de les famílies o el preu d’altres béns.
Sols estudiarem l’elasticitat preu de la demanda.
Analitzarem quant varia la Qd d’un bé en variar el seu P.
Agafarem el valor en termes absoluts
Depenent del valor de l’elasticitat
diferenciem 3 tipus de demanda:
 A)Quan l’elasticitat preu done major que 1 direm que
la dda és elàstica. Es dóna quan el bé té sustitutius.
 Ep>1=dda elàstica
 B)Quan l’elasticitat preu esta entre 0 i 1, en este cas la
dda es inelàstica. Es dóna quan el bé és necessari i no
té massa sustitutius.
 0<Ep<1
 C)Quan l’elasticitat preu igual a 0, en este cas la dda és
perfectament inelàstica. El bé no té cap sustitutiu.
 Ep=0

More Related Content

Similar to El mercat. Míriam Alborch. 1r bat.

Similar to El mercat. Míriam Alborch. 1r bat. (6)

Economia ud4 ud5
Economia ud4 ud5Economia ud4 ud5
Economia ud4 ud5
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Tema 6 tipus mercats.
Tema 6 tipus mercats.Tema 6 tipus mercats.
Tema 6 tipus mercats.
 
TIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATSTIPUS DE MERCATS
TIPUS DE MERCATS
 
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
Tipus de mercats. Sandra Barceló i Laia CArretero
 
Empresa12
Empresa12Empresa12
Empresa12
 

More from Institut Educació Secundària

More from Institut Educació Secundària (20)

La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021
 
Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics Quadre sistemes econòmics
Quadre sistemes econòmics
 
Vinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmicsVinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmics
 
Qualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedoraQualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedora
 
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep BohiguesLa inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
 
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de EconomíaElinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
 
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel EconomíaElinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'EconomiaElinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
 
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu ChenElinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
 
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'EconomiaElinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
 
Fallades de l'estat
Fallades de l'estat Fallades de l'estat
Fallades de l'estat
 
Fallades de mercat
Fallades de mercat Fallades de mercat
Fallades de mercat
 
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula EsteveApple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
 
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla GarciaPull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
 
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam OltraProjecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
 
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria CanetBershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
 
Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.
 
Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.
 
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
 

Recently uploaded

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (8)

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 

El mercat. Míriam Alborch. 1r bat.

  • 1. TEMA 4. L’oferta, la demanda i el mercat Miriam Alborch Prats 1BAT B
  • 2. Index: 1. Introducció 2. La demanda 3. L’oferta 4. Equilibri de mercat 5. Canvis de la situació d’equilibri 6. Elasticitat preu de la demanda
  • 3. 1.Introducció  El mercat és la insitució bàsica del capitalisme. El definim com a un mecanisme on actuen dues forces contraposades, la demanda i l’oferta. oferta  MERCAT preu quantitat  demanda
  • 4. 2.La demanda  La demanada té a veure amb allò que els consumidors volen adquirir.  Demandar vol dir estar disposat a comprar, mentre que comprar és fer realment l’adquisió  Les quantitats demandades d’un bé per a cada preu formaran la demanda d’eixe be.  La demanda d’un bé depén de les següents variables:
  • 5. A)EL preu del bé Pi A major preu del bé aleshores menor quantitat demandada del bé: llei de la demanda. Per 2 raons:  1)Efecte renda: si augmenta el preu d’un bé, hi ha una pèrdua de poder adquisitiu, ja que amb la mateixa renda es poden comprar menys béns.  2)Efecte substitutiu: si augmenta el preu d’un bé, el consumidor demandarà altres bens, alehores baixa la demanda d’altres béns.
  • 6. B)Preus d’altres béns  1) Bens substitutius: Dos bens són substitutius quan fan la mateixa funció. No hi ha béns el 100% subtitutius.  Ex: oli d’oliva- oli de gira-sol  2)Bens complementaris: Dos béns són complementaris quan s’utilitzen al mateix temps.  Ex: tinta- impressora  3)Bens independents: són aquelles que no guarden cap relació.  Ex: boli- ulleres
  • 7. C)Renda de les famílies  1) Béns normals: són aquells que quan augmenta la renda augmenta la seua demanda. Ex: El pernil, la roba… la majoria dels béns  2)Béns inferiors: són quells que quan agumenta la renda de les famílies disminueix la seua demanda. Ex: La mortadel.la
  • 8. D) Gustos o preferències dels consumidors Si els gustos es decanten cap a un determinat bé el consumidor el comprarà. Ací incloem la moda, tendències…
  • 9. 3.L’oferta Fa referència al comportament de l’empresa, és a dir a la quantitat que estan disposades a vendre en el mercat. Depén de:  A)Preu del bé: si agumenta el preu d’un bé les empreses desigen oferir més quantitat d’eixe bé, per tant hi ha una relació directa entre preu del bé i quantitat oferida, açò s’anomena llei de l’oferta.
  • 10. 4.Equilibri de mercat La demanda de les famílies i l’oferta de les empreses tenen comportaments diferents:  A major preu la quantitat demandada disminueix però la quantitat oferida augumenta. L’equilibri de mercat és el preu que fa que la quantitat demandada i oferida siguen iguals. Gràficament és el punt de tall entre l’oferta i la demanda
  • 11. 5.Canvis de la situació d’equilibri  Donada una situació d’equilibri poden dona-rse canvis en la demanda o en l’oferta que facen les funcions de demanda o d’oferta provocant un nou equilibri de mercat.
  • 12. 6.Elasticitat de la demanda L’elasticitat de la demanda mesura quan varia la quantitat demandada d’un bé en variar el seu preu, la renda de les famílies o el preu d’altres béns. Sols estudiarem l’elasticitat preu de la demanda. Analitzarem quant varia la Qd d’un bé en variar el seu P. Agafarem el valor en termes absoluts
  • 13. Depenent del valor de l’elasticitat diferenciem 3 tipus de demanda:  A)Quan l’elasticitat preu done major que 1 direm que la dda és elàstica. Es dóna quan el bé té sustitutius.  Ep>1=dda elàstica  B)Quan l’elasticitat preu esta entre 0 i 1, en este cas la dda es inelàstica. Es dóna quan el bé és necessari i no té massa sustitutius.  0<Ep<1  C)Quan l’elasticitat preu igual a 0, en este cas la dda és perfectament inelàstica. El bé no té cap sustitutiu.  Ep=0