1. Clima de muntanya
Clima de muntanya, Clima d'alta muntanya o Clima alpí és un tipus de clima de
caràcter azonal, és a dir, present en qualsevol latitud en llocs amb una altitud
notablement superior al territori que l'envolta.
A la península Ibèrica es considera a partir de 600 o 800 metres que comença la
muntanya mitjana i a partir de 1500 l'alta muntanya encara que el límit on creixen els
arbres se situa a uns 2200 metres.
El clima alpí correspon a les característiques climàtiques dels territoris situats per sobre
de la línia superior de vegetació arbòria.
En general la taxa adiabàtica de l'aire, que tendeix a expandir-se i disminuir la seva
temperatura amb l'increment de l'altitud, explica la baixada de les temperatures.
A latituds mitjanes es considera alta muntanya a partir d'una altitud entre 1.200 i 2000
m. En general l'alta muntanya comença allà on ja no es pot practicar l'agricultura (per
manca de calor estival)i on no hi ha hàbitats humans permanents.
D'altra banda es correspon també amb determinats llocs on, per mantenir-se la neu a
terra des de finals de tardor i tot l'hivern s'hi han pogut instal·lar estacions i pistes
d'esquí.
Les muntanyes Rocalloses, els Andes, L'Himàlaia, l'altiplà del Tibet, els altiplans de
l'est d'Àfrica, i les parts centrals de Borneo i de Nova Guinea són importants zones amb
clima d'alta muntanya.
En cadascuna de les zones climàtiques mundials, els règims tèrmics i pluviomètrics del
medi muntanyenc són pròxims al de les planes veïnes, però les temperatures són més
baixes, i les precipitacions augmenten, com a mínim, fins a una determinada altitud.
L'exposició i el relleu aporten canvis importants.
La pressió atmosfèrica i la densitat de l'aire disminueixen amb l'altitud seguint una
funció logarítmica, ja que l'aire tendeix a ser més dens prop de la superfície de la Terra.
La radiació solar que arriba sobre una superfície és més important a la muntanya que a
la plana a la mateixa latitud, perquè hi ha menys absorció: cap als 3.000 m, a les latituds
mitjanes, aquesta radiació és equivalent a la que arriba a un lloc baix i pla de l'equador
de la Terra.
Clima desèrtic
El clima desèrticesdóna enàreesseques,comel centre de l'Àfrica,oa la penínsulad'Aràbia.
Aquestclimacomprèn temperatures extremesambmàximesmoltaltes.La humitatésgairebé
inexistent,i les precipitacions sónescassesopràcticamentnul·les.Convencionalmentes
2. classifiquencomadesèrticselsindretsambprecipitacionsmitjanesanualsmenorsde 250
litres.Aixílesplugesenelsclimesdesèrticsraramentcobreixenl'evapotranspiració,
l'evaporaciócombinadade lesplantesi el sòl.A causa d'això,el paisatge éspobre,ambuna
clara ausènciade vegetació.Unexemple clarde climaàridseriael desertdel Sàharai elsgrans
desertsaustralians.
Deserts càlids: Sota clima tropical amb temperatura mitjana mensual superior a
18 °C en tots els mesos, no es poden incloure en el clima tropical pròpiament dit
perquè l'estació seca dura tot l'any i també perquè la vegetació és difusa. Com a
exemple tenim el desert del Sàhara.
Deserts temperats: Hi ha mesos amb temperatura mitjana mensual per sota dels
18 °C i moderada variació de temperatura anual, amb un període d'hivern amb
glaçades moderades.
Deserts freds:Durant l'hivern les temperatures mitjanes mensuals estan per sota
de zero. N'és un exemple el desert del Gobi, a Mongòlia
Desert glacial:Amb temperatures per sota de zero tot l'any i precipitació en
forma de neu molt reduïda, n'és un exemple grans parts de l'Antàrtida.
