2. El Carnestoltes
Pel que fa l’etimologia, Carnestoltes prové de carnestollendas, que vol dir “carns
suprimides”. El significat de Carnaval, ve a ser el mateix. Carnaval prové de
carnem-levare, que vol dir “abandonar la carn”. Aquests dos significats volen
referir-se clarament al dejuni de la Quaresma.
El Carnestoltes originàriament celebrava l’arribada imminent de la primavera.
Per això la gent es disfressava i hi havia un seguit de festes. Tot això es tractava
d’una barreja d’elements pagans, grecs i romans però amb el tems el
cristianisme va assumir aquesta festa donant-li un toc més personal, per això el
Carnestoltes va esdevenir l’avantsala de la Quaresma, on es permetia una mica
de desenfreni pel que fa a la golafreria i a la crítica al poder establert.
3. El Carnestoltes és un ninot o una persona disfressada que proclama l’inici de
la festa, aquests dies ell serà el que manarà. El rei del Carnestoltes és la
personificació del Carnaval i es creu que és herència del Saturn romà.
Aquestes festes comencen el “Dijous gras” també conegut com “Dia de la
truita” i acaben el dimarts de Carnaval o El Dimecres de Cendra, amb el
conegut enterrament de la sardina.
El Dijous gras està relacionat amb la vida de pagès on tota la comunitat sortia
al camp a menjar llardons i botifarra d’ou per berenar marcant així la fi d’un
període llarg d’alimentació grassa. Del que es tractava era de afartar-se
d’aliments greixosos per poder preparar-se pel dejuni que comportava la
Quaresma.
El dimarts de Carnaval és l’últim dia del Carnestoltes i ve seguit del Dimecres
de Cendra. Aquest dimarts era un altre dia on es tractava principalment
d’afartar-se per preparar-se per la Quaresma. Pel que fa al Dimecres de
Cendra o dia de l’enterrament de la sardina no sé sap exactament d’on ve. La
teoria més acceptada és que es tractava d’un àpat fora de casa per celebrar
el final del Carnestoltes en el que es menjaven sardines i arengades i després
s’enterraven les restes. Així aquest dia marca l’inici de la Quaresma i el final
del Carnestoltes.
4. Pel que fa al nom de Dimecres de Cendra, la imposició de cendra és un signe que
trobem en l’Antic Testament. L’Església primitiva posava cendra als pecadors públics
per ajudar-los a tornar a entrar a la comunitat cristiana. Això es feia al matí del Dijous
Sant i si havia signes de penediment entraven de nou a la comunitat.
La Quaresma
La Quaresma es celebra quaranta-sis dies abans de diumenge de Pasqua encara que el
dia exacte pot variar. L’important es que ha de coincidir amb el primer diumenge
després de la primera lluna plena de primavera.
La Quaresma es va fixar al segle IV i són els quaranta dies abans de la Pasqua, tot
coincidint amb els quaranta anys que el poble d’Israel va estar al desert camí de la
Terra promesa i els quaranta dies que Jesús va passar al desert on va ser temptat pel
dimoni. Tampoc ens oblidem que el 40 és un número que significa “gran quantitat”.
Als segles VI i VII el dejú va anar adquirint importància com a pràctica quaresmal. Es
practicava tots els dies de la setmana menys el diumenge ja que commemora la
resurrecció de Crist.
5. La Quaresma ve de dues fonts: la penitencial i la catecumenal. És un temps de
reflexió, de conversió, d’introspecció dins d’un mateix i un camí cap a las
Pasqua.
L’origen penitencial ja s’ha explicat quan he parlat del Dimecres de Cendra.
L’origen catecumenal és perquè els “catecúmens”, els que volien ser cristians,
eren preparats durant la Quaresma i rebien el baptisme a la Pasqua. Això es va
fer necessari els primers segles del cristianisme per a poder donar suport als que
volien ser batejats. Durant una època es va perdre però avui dia ha tornat a
aparèixer.
6. La Quaresma ve de dues fonts: la penitencial i la catecumenal. És un temps de
reflexió, de conversió, d’introspecció dins d’un mateix i un camí cap a las
Pasqua.
L’origen penitencial ja s’ha explicat quan he parlat del Dimecres de Cendra.
L’origen catecumenal és perquè els “catecúmens”, els que volien ser cristians,
eren preparats durant la Quaresma i rebien el baptisme a la Pasqua. Això es va
fer necessari els primers segles del cristianisme per a poder donar suport als que
volien ser batejats. Durant una època es va perdre però avui dia ha tornat a
aparèixer.
