3. Jo vaig voler expressar la idea que el misteri és molt interessant . Vaig poder-ho explicar d’una manera molt esquemàtica: Vaig escriure misteri, i cada lletra em portava a una paraula que significava misteri. Llavors, vaig relacionar el misteri amb Jorge Oteiza, i aquest es relaciona amb les escultures ja que les seves escultures també són un misteri. Laura
4. Jo he pensat a l’hora de fer aquest esquema que la paraula paradoxa si la posem del revés o del dret o del costat o cap avall de qualsevol manera, sempre segueix sent la mateixa paraula . Ciro
5. Jo tinc una capsa amb aire pols i llum, però no sé si està buida o plena, m’ho penso, m’ho penso, i dic... es clar!, algunes coses no es veuen però consten que hi són, llavors la capsa està plena, totes aquestes coses no es veuen però gairebé sempre hi són. El meu esquema tracta sobre l’espai buit i ple. Núria González
6. El meu esquema vol representar Oteiza, perquè ell feia o pensava el que hi ha escrit a cada cara del cub. Feia moltes escultures en forma de cubs. Com que un cub té sis cares, he posat sis idees d’Oteiza: el misteri, les idees paradoxals, el silenci, la idea d’espai, ser original i enigmes. Oteiza era tot el que hi ha escrit, per tant un cub amb “adjectius” d’Oteiza és el mateix que escriure Oteiza. Guillem Martínez
7. El meu esquema representa una pregunta que jo vaig fer en una conversa a la classe “SI GIREM UN TRAPEZI SEGUIRÀ SENT UN TRAPEZI ? ” La resposta és sí. Núria Artigas
8. El meu esquema tracta de la desocupació i l’ocupació. Va de la E que vol dir espai a la EP que vol dir espai ple i la LL.O que vol dir lloc ocupat Va d’un cub sense res que vol dir que està desocupat i un cub amb coses a dintre que volia dir ocupat per tant un cub desocupant més un cub ocupat igual a lloc ocupat. Sobre Oteiza. Eloi
9. Jo vaig fer un esquema i em va encantar vaig dir “l’Oteiza era silenciós” i vaig agafar silenci i misteri. He agafat un espiral fent rodona i pel mig he ficat “OTEIZA PENSADOR” . L’he fet amb guix costava molt, però m’ha sortit molt bonic i fantàstic. Aniol
10. L’esquema tracta de resumir el caràcter de Jorge Oteiza. Hem sabut que tenia un caràcter molt fort que li deixava defensar molt bé les seves idees. Era més aviat inflexible i convençut que ell tenia la raó. Quan ell tenia una idea la feia perquè era molt decidit. Maria Ortiz
11. En el treball de Jorge Oteiza, he triat el tema que em semblava més interessant, per representar-ho vaig fer això. Primer de tot vaig dibuixar dues rodones en una i vaig posar, la paraula buit i a l’altra la paraula ple. Despré s s’ajunten en dues fletxes una de buit i l’altre de ple. Vaig escriure: -No hi ha res buit, tot és ple,. Això vol dir, que sembla que hi hagi coses buides, però són invisibles com per exemple l’oxigen, l’aire, l’hidrògen etc... són invisibles però hi ha molta gent que no ho sap, per això es pensen que tot es ple. Adrià
12. Vaig fer l’esquema pensant en l’expressivitat de les persones. Hi ha persones obertes o tancades. Les persones més tancades són les que ho veuen tot com una cosa normal. Les persones obertes són les que ho veuen com una cosa especial. Max
13. Si en una escultura no hi ha silenci ni espais buits llavors tampoc hi ha misteri. Hi ha d’haver aquests tres elements per tal que es produeixi el misteri. Ariadna
14. El meu esquema representa, com si tot l’univers sencer, fos un granet de sorra en la meva imaginació,(en el cervell). I la diferència, seria com si tot estigués barrejat, o tot fos el mateix. Nerea
15. L’esquema representa els aspectes més importants de la seva vida. Hi ha paraules que es relacionen amb altres i que hi tenen a veure. Allò central de l’esquema és el més proper a Jorge Oteiza. Les idees més llunyanes al centre també són importants però són altres coses que tenen a veure amb l’escultor. Jordi
16. El meu esquema vol representar que hi ha materials que no es veuen però hi consten com per exemple la llum que és la que jo he triat,. Bé ben bé no se si la llum es veu o no. Depèn de la persona. Jo encara no he arribat a una conclusió però hi vull arribar. Es molt misteriós. Maria Fernández
17. El meu esquema representa tot el significat de les escultures de Jorge Oteiza. Nosaltres pensem que les seves escultures tenen misteri i per això vaig fer l’esquema. Vàrem buscar al diccionari de sinònims i antònims, ens van sortir diverses paraules relacionades amb el misteri, com per exemple secret, silenci, enigma, original i altres coses més. Vaig representar que totes les paraules relacionades amb el misteri són iguals a les escultures de Jorge Oteiza. Maria Ollé
18. El meu esquema vol dir que les escultures de Jorge Oteiza són misterioses o enigmàtiques, silencioses i originals. Ho vaig fer en forma d’esquema tipus Oteiza en una suma i un resultat Marta
19. El meu esquema representa que la veu i la música ocupen espai però no es veuen,. Entremig de la música i la veu hi ha un espai silenciós . La veu i la música poden entrar per qualsevol forat ocupant parts i deixant que la pols i el vent no entrin. Júlia M.artín
20. Aquest esquema representa les idees principals de l’escultor Jorge Oteiza. Tot surt d’un punt que sembla molt petit però forma grans idees. Simon
21. El meu esquema tracte sobre enigmes, misteri,, originalitat i silenci. Són línies pujant i baixant amb unes lletres al damunt que són aquestes: E. , O., S. i M. Són les inicials d’enigmes, originalitat , silenci i misteri. L’esquema vol representar tot això que he dit. Guillem Ripoll
22. El meu esquema representa l’espai. Si una cosa està buida per dintre a la vegada està plena. d’aire i buida . L’esquema vol recordar la pell d’una taronja quan la pelem té una forma d’espiral.. Oriol
23. El meu esquema tracta sobre el misteri. Vaig posar al mig la paraula inexplicable perquè no es pot comprendre la paraula misteri. Llavors vaig posar gran inexplicable i d’aquesta paraula surten més paraules relacionades amb el tema. Raquel
24. El meu esquema representa la identitat. Vol semblar els jocs com els laberints on s’ha d’aconseguir portar una boleta des de l’exterior a l’interior. Això vol fer pensar en que la identitat de les persones també ens costa acostar-nos-hi molt depressa. Però tard o d’hora s’hi arriba. Júlia Ruiz
25. Vaig voler expressar el dia i la nit. Per representar-ho vaig posar les hores damunt de la línia del dia. Si eren hores de foscor les posava a la línia de la nit. Si eren hores de llu les posava a la línia del dia. Vaig calcular les hores de dia i de nit. Oteiza també volia representar la llum amb les seves escultures. Sempre hi ha llum comptant la natural i l’artificial . Queralt
26. El meu esquema representa que les escultures d’Oteiza són molt misterioses i silencioses. També representa pensament, perquè quan veus una escultura d’Oteiza et fa pensar . També volia representar enigmes perquè Oteiza era allò que volia representar amb les seves escultures, ell volia fer-nos enigmes. A fora de la rodona hi posa llibertat perquè fóra de l’escultura hi ha la llibertat. Arnau
27. L’esquema fa pensar en les idees contradictòries. Jorge Oteiza deia que les escultures pesaven cap amunt perquè si tenien tres potes amunt i dues avall pesaven cap amunt.. Per Jorge Oteiza això era una bona escultura. Si era al revés no li agradava i deia que no era una escultura. Eduard