C:\Documents And Settings\Gfernandez\Escritorio\CòPia De Projecte Convivencia
1. PROJECTE CONVIVÈNCIA Generalitat de Catalunya Departament d’Educació DE
2. MARC NORMATIU La Llei Orgànica d’Educació de 2/2006 de 3 de maig, estableix a l’article 121 apartat 2n., l’obligatorietat que tots els centres elaborin un Pla de Convivència i l’incloguin dins el Projecte educatiu de centre. El decret 279/2006 , de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius reforça el caràcter educatiu que han de tenir el processos i les accions, tant per prevenir com per corregir conductes inadequades, amb la finalitat de satisfer el dret al desenvolupament personal i el deure d'aprendre i mantenir actituds de responsabilitat per a resoldre conflictes de convivència. Els decrets 142/2007 i 143/2007 de 26 de juny, d’ordenació dels ensenyaments d’EI i primària i d’ESO, assenyalen com a part del currículum obligatori: la competència comunicativa, la competència d’autonomia i iniciativa personal i la competència social i ciutadana
3.
4.
5. CENTRE AULA ENTORN Continuïtat i coherència educativa ÀMBITS D’ACTUACIÓ
9. 03/09/10 Atendre a la persona ACOLLIDA ALS MEMBRES NOUS Garantir el funcionament del centre Transmetre el Projecte institucional Alumnat, Famílies, Professionals
11. inclusió Font de riquesa Reconeixement ALUMNAT PROFESSORAT FAMÍLIES PERSONAL NO DOCENT ENTORN Altes expectatives d’èxit per a tothom DIVERSITAT Parteix EQUITAT PARTICIPACIÓ METODOLOGIES INCLUSIVES
13. COEDUCACIÓ Promoure una educació que potenciï la igualtat i el respecte a la diferència entre homes i dones La eliminació de tota mena de discriminació per raó de gènere. A l’alumnat i professorat estratègies que poden modificar les relacions de poder, abús i limitacions estereotipades. En el respecte i la igualtat: per la diversitat de les diferents opcions sexuals i visibilitzar models femenins d’equitat.
14. Símbols identitaris “ La interculturalitat comença quan no creiem ser el centre del món” Raimon Panikkar Interculturalitat
16. “ La nostra societat educa en l’individualisme i la competència malgrat que les empreses demanen gent que sàpiga treballar en equip” M. Segura Competència social
17. AUTOCONCEPTE AUTOESTIMA AUTOREGULACIÓ CONSTRUCCIÓ DEL JO DIÀLEG CAPACITATS DIALÒGIQUES APRENDRE A PENSAR EDUCACIÓ EMOCIONAL COMPRENSIÓ CRÍTICA JUDICI MORAL HABILITATS SOCIALS COMPETÈNCIA SOCIAL REFLEXIÓ SOCIOMORAL
28. Absentisme Prevenció de l’Absentisme Intervenció en l’Absentisme Gestió del reingrés a l’aula i al centre Absentisme Metodologies inclusives Protocols interns i externs Atenció a la diversitat
33. Gestió dels recursos humans Estructures organitzatives comissió de convivència Gestió del temps i l’espai Gestió dels recursos materials Estructura i gestió de recursos Lideratge
34. Que vagi més enllà de les mesures reguladores i sancionadores Que impulsi un projecte de convivència participatiu i que posi l’accent en el caràcter educatiu de les accions. Que analitzi els diferents conflictes (quan, com i per què i cerqui processos preventius. Que planifiqui i faci el seguiment dels diferents recursos i actuacions Flexible i obert a la participació dels diferents agents educatius (tant del centre com de l’entorn) Comissió de convivència
36. Alumnat Comunitat educativa i entorn Èxit educatiu Èxit acadèmic Èxit personal i social PARTICIPACIÓ EN EL PROCÉS D’APRENENTATGE PARTICIPACIÓ escolar i ciutadana PARTICIPACIÓ EN EL PROCÉS D’APRENENTATGE PARTICIPACIÓ escolar i ciutadana
37. “ Ens hem de portar sempre com si cadascun dels nostres actes hagués de convertir-se en llei general” I.Kant Norma
40. CAIXA D’EINES PER LA TUTORIA FORMACIÓ ESPECIALITZADA ASSESSORAMENT SERVEIS EDUCATIUS RECURSOS EN LÍNIA INSTRUMENTS DE SENSIBILITZACIÓ EINES DE DIAGNOSI
41. “ Si la societat informacional no ha de servir per recuperar certs valors convivèncials... de poc serveix” (S. Pániker 2007)
Editor's Notes
Acollida L’acollida és el conjunt sistemàtic d’actituds i actuacions que el centre posa en funcionament per guiar la incorporació òptima dels nous membres de la comunitat educativa en la vida i la cultura quotidiana i és el primer moment de socialització al nou centre. Els processos d’acollida mereixen una atenció especial dins el projecte de convivència del centre perquè afavoreixen l’enriquiment de tots els membres del centre que es relacionen, es coneixen, creen vincles i progressen plegats L’arribada constant i nombrosa de famílies nouvingudes, conjuntament amb la gran mobilitat d’alumnat en els centres, ha posat en evidència la importància dels processos d’acollida. Aquests processos no van adreçats només a l’alumnat i a les famílies nouvingudes, també van adreçats a la resta de l'alumnat, les seves famílies, al professorat i al personal d'administració i serveis Cal remarcar que és imprescindible tenir en compte l’aspecte emocional de l’acollida inicial, especialment en el cas de l’alumnat nouvingut, a la vista del possible xoc emocional que suposa per a aquest alumnat l’arribada a un entorn social i cultural completament nou.
Acollida L’acollida és el conjunt sistemàtic d’actituds i actuacions que el centre posa en funcionament per guiar la incorporació òptima dels nous membres de la comunitat educativa en la vida i la cultura quotidiana i és el primer moment de socialització al nou centre. Els processos d’acollida mereixen una atenció especial dins el projecte de convivència del centre perquè afavoreixen l’enriquiment de tots els membres del centre que es relacionen, es coneixen, creen vincles i progressen plegats L’arribada constant i nombrosa de famílies nouvingudes, conjuntament amb la gran mobilitat d’alumnat en els centres, ha posat en evidència la importància dels processos d’acollida. Aquests processos no van adreçats només a l’alumnat i a les famílies nouvingudes, també van adreçats a la resta de l'alumnat, les seves famílies, al professorat i al personal d'administració i serveis Cal remarcar que és imprescindible tenir en compte l’aspecte emocional de l’acollida inicial, especialment en el cas de l’alumnat nouvingut, a la vista del possible xoc emocional que suposa per a aquest alumnat l’arribada a un entorn social i cultural completament nou.
- MARC NORMATIU: La necessitat de treballar per l’educació intercultural i el dret a la diferència queda recollida en la normativa: a nivell internacional ( Nacions Unides i Parlament Europeu), estatal (la Constitució i LOE) i autonòmic ( Decret de drets i deures de l’alumnat i les Instruccions de principi de curs). - PLA EDUCATIU DE CENTRE: es defineixen els principis pedagògics i metodològics i l’expressió de l’estructura organitzativa. Als centres docents establiran les normes que valorin i permetin la diversitat i, alhora, s'adeqüin al context social del centre, sempre i quan no s’atempti contra els drets fonamentals de les persones i els principis bàsics de l’organització escolar. - PERSPECTIVA POSITIVA I PROACTIVA: Els reptes educatius de la inclusió escolar i de la cohesió social comporten la necessitat de disposar d’instruments que puguin facilitar i propiciar l’atenció a la diversitat des del disseny de situacions d’aprenentatge accessibles i adequades a alumnat molt diferent entre si. La competència intercultural (Álvarez, et al., 2005), són les habilitats cognitives, afectives i pràctiques necessàries per viure i actuar amb eficàcia en un context social multicultural. Les habilitats cognitives farien referència a la comprensió reflexiva i crítica de la pròpia cultura i a la comprensió del pluralisme cultural existent en el món i en el propi medi social Les habilitats afectives fan referència a l’autoestima, a la capacitat per regular el propi comportament, a l’obertura mental, a l’escolta activa i sincera... I les habilitats pràctiques serien, en el seu sentit més ampli, les habilitats comunicatives i socials necessàries per anar pel món. Per això ha de quedar clar que la competència intercultural és necessària i oportuna per a tot l’alumnat, perquè tots els nois i noies, tots els ciutadans de Catalunya han d’aprendre a viure junts en una societat plenament multicultural, plural des de molts punts de vista, complexa, democràtica i lliure. REGLAMENT DE RÈGIM INTERN: recollirà el conjunt de regles, preceptes i instruccions que regulen la diversitat al centre educatiu. A més de delimitar aspectes de l’estructura del centre com les funcions específiques assumides per els diferents òrgans i l’operativa del seu funcionament .
1 . La comunicació verbal, oral i visual formen part de l’acte comunicatiu. Hi ha elements que contribueixen al diàleg i d’altres que el bloquegen. L’assertivitat, l’escolta activa, l’empatia i la combinació de llenguatges afavoreixen la comunicació.Una mala comunicació és una font de problemes. L’interès sincer per les altres persones i el fet de compartir sentiments són actituds bàsiques per una bona comunicació. 2. i 3. Les habilitats i les actituds pròpies d’aquesta competència han de permetre interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada i apropar-se a altres cultures; expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, emocions, vivències i argumentacions; gaudir escoltant, observant, llegint o expressant-se utilitzant recursos lingüístics i no lingüístics; aprofundir en la interpretació i comprensió de la realitat que ens envolta i el món. D’aquesta manera es potencia el desenvolupament de l’autoestima i la confiança en un mateix per esdevenir un ciutadà o ciutadana que estiguin preparats al llarg de tota la vida.
