1. Un dia en un poble de la Costa Brava, vaig veure una noia que mirava el mar i la imaginació, em va fer canviar el que veia en aquell moment, i... COSTA BRAVA Com una sirena fora del aigua, seguda en una roca esquitxada, gronxaves la teva mirada amb les ones, fins la platja. El sol rogent de la tarda que moria, et feia brillar la cabellera daurada, i en els teus ulls es reflectia, la immensitat de la mar blava. Els teus llavis eren una flor encesa, per on s’escapava un sospir d’ànsia, pel record d’aquella tendresa, que et deixa, la primera besada. Jo, passant pel teu costat, un moment, vaig quedar presoner de la teva mirada, que com les gavines, vivia intensament, del mar, del cel i del sol de la tarda.

2. EL MAR A LA NIT De nit, és quan el mar m’agrada, perquè tot ho envolta la foscor, sols els mirall de la lluna clara, em deixa veure com cada onada, arriba a la platja, sense remor. Després, la primera llum de l’alba, dibuixa al fons, la ratlla del horitzó, i veig el mar i el cel, en una besada, mentre una barca mig desmaiada, es gronxa, esperant que surti el sol. Quan eix, desvergonyit com sempre, trenca aquella estona plena de pau, i a poc a poc, el mar s’engresca, i a la platja, mulla la sorra fresca, mentre l’aigua es pinta de color blau. És quan, el vol suau d’una gavina, dibuixa l’espai immens, d’aquell cel tant blau, que amb el vent de marina, sembla jugar, com un infant i una joguina, omplint l’espai, com si fos un estel.

3. Més enllà, d’entre la pineda, arriba un cant de terra endins, que s’uneix amb la cançó eterna, que sempre canta una sirena, quan el mar està, engelosit. Com jo... quan em trobo amb la teva mirada, que em recorda aquella nit d’estiu, quan els estels i la lluna clara, varen trobar, en la teva cara el mirall, que sempre em tindrà captiu.

4. PRIMAVERA Obra la finestra estimada meva, i deixa entrar aquest aire fred, i la flaire de les fulles tendres, i el xiscle d’aquell falciot inquiet. Obra la finestra estimada meva, i mira el cel d’aquest blau intens, i el núvols que tenen tanta pressa, que sembla que s’empaiten, entre ells. Obra la finestra estimada meva, i mira com ha florit el teu jardí, que aquesta nit la lluna plena, ha vestit, per tu i per mi; un roser de flor vermella, i aquell gerani tremoladís, i el pom de margalides obertes, que busquen el sol del matí. mentre el salze, es pentina dolçament, amb aquest aire fi, i els pardals juguen i piulen, i el gos badalla, prop del camí. Obra la finestra estimada meva, i deixa que surti el meu neguit, que sento, quant et tinc tant a la vora, ara que la primavera s’olora, I estem junts, tu, jo, i el coixí.