2. Conten que fa moltíssims anys es van reunir els sentiments, qualitats i defectes de les persones: Aburriment Locura Intriga Curiositat Entusiasme Alegria Dubte Veritat Soberbia Cobardia Peresa Enveja Triomf Bellesa Timidesa Llibertat Generositat Egoïsme Mentira Passió Dessig Enveja Talent Ansietat Oblit … Amor Indiferència Felicitat Odi
4. La INTRIGA es va quedar estranyada i la CURIOSITAT sense poder-se contenir, va preguntar: d’amagat?? I a això com es juga??
5. “ És un joc on jo em tapo els ulls i començo a comptar des d’u fins a un mil.lió, entretant tots us amagueu. Jo us buscaré a tots fins a que us trobi”, va dir la LOCURA.
6. L’ENTUSIASME ballava de content, i l’ALEGRIA donava tants de bots que va acabar per convéncer al DUBTE. Fins i tot la INDIFERÈNCIA és va alegrar, a la que mai li interessava res.
7. Però no tots van voler participar en el joc… La VERITAT va preferir no amagar-se. Per a què?? Si al final sempre la trobaven…
8. La SOBERBIA va pensar que era un joc molt tonto. En el fons el que li molestaba és que la idea no havia sortit d’ella. La COBARDIA tampoc va voler arriscar-se i no va participar en el joc.
10. La primera en amagar-se va ser la PERESA, que com sempre es va amagar en el primer lloc que va trobar.
11. L’ENVEJA se’n va anar perseguint el TRIOMF, que per mèrits i esforç havia arribat a la copa de l’arbre més alt, i li va prendre el seu lloc.
12. La GENEROSITAT qüasi no podia amagar-se. Cada lloc li pareixia meravellòs i especial per als seus amics i els guardava per ells…
13. La BELLESA es va amagar en un llac pur i cristal.lí.
14. En un petit forat d’un arbre es va amagar la TIMIDESA
15. Una ràfaga de vent li va semblar perfecta a la LLIBERTAT
16. Al final, i desprès de pensar en tots menys en ell mateix, la GENEROSITAT es va acabar amagant darrera d’un raig de sol.
17. L’EGOISME, en canvi , va trobar un lloc molt bo des del principi. Era el millor i només se’la va guardar per a ell.
18. La MENTIRA es va amagar al darrera d’un arc de Sant Martí, aparentment bell i ple de colors.
19. La PASSIÓ i el DESSIG es van amagar entre dos volcans.
20. Quan la LOCURA ja qüasi acabava de comptar, l’AMOR encara no havia trobat un lloc per amagar-se, doncs tots estaven ocupats.
21. Fins que al final va veure un roser i va decidir amagar-se entre les seves flors.
22. “ Un mil.lió!!!!!” va dir la LOCURA. I va començar a buscar. La primera que va trobar va ser la PERESA que no s’havia esmerat gaire en buscar un bon amagatall.
23. A la PASSIÓ i al DESSIG els va notar amb la vibració dels volcans.
24. Per sorpresa es va trobar amb l’ENVEJA. I es clar, també va trobar al TRIOMF qui era perseguit per l’ENVEJA.
25. A l’EGOÍSME no va tenir ni que buscar-lo, doncs ell sol va sortir del seu amagatall que va resultar ser un cau ple de llops.
26. La LOCURA de tant de caminar buscant-los a tots, va sentir sed, però quan es va aproximar al llac va trobar la BELLESA.
27. Trobar al DUBTE va ser molt més fàcil. El va trobar assegut en un racó acompanyat per la IGNORÀNCIA els quals no sabien on amagar-se.
34. La LOCURA va buscar l’AMOR darrera de cada arbre, de cada pedra, sota tots els rius i mars de la terra, als cims de les muntanyes i en totes les persones.
36. Al moure les rames per trobar-lo… va sentir un crit de dolor.
37. Les espines de tot el que havia vist li van ferir els ulls a l’AMOR.
38. La LOCURA que va tardar tant en trobar-lo va plorar, li va demanar perdó per haber tardat tant, i li va prometre que a partir d’ara sempre el buscaria a ell.
39. Per trobar el millor de la vida cal una mica de locura!
