1. Presentació
Objectius
Identificar les barreres i els ponts que troben els joves
migrants per a la inclusió i evaluar quins esforços
nacionals son necessaris degut a les diferències en els
sistemes educatius, les polítiques i les estructures
sòcio-económiques,
Definir l'exclusió i la inclusió socials des d' una
perspectiva centrada en els actors socials (els joves
migrants), sense perdre de vista una comprensió
sistèmica més àmplia de les relacions socials i el seu
context.

2. Metodologia
7 ciutats (països) europeus: Oslo (N), Göteburg (S),
Tallin (Est), London (UK), Nancy (Fr), Gènova (It), BCN
(Cat).
1ª fase: Estat de la qüestió a cada lloc. Esquema gral:
Història migracions; imatges joves migrants; context
polític; jurídic; socioeconòmic (economia formal/
informal, mercat treball, escola); condicions de vida i
salut; xarxes socials i participació; cultura, religió i
identitat; immigració i delicte; discriminació i racisme.
2ª fase: Etnografía multi-situada (Marcus, 1995)
“Extended Case Method” (Burawoy, 2000)

3. Metodologia
2ª fase:
30 EP + 3 HV x cada equip = 210 EP + 90 HV, amb un
mateix esquema:
Itineraris migratoris; educació; mercat laboral;
participació; discriminació
9 meetings al llarg dels tres anys
Intens intercanvi on-line (fitxes temàtiques)
Alguns problemes de la inter-disciplinarietat, les diferents
tradicions acadèmiques, generacionals, dels contextos N-
S d'Europa, etc.

4. Resultats
Discriminació
El discurs públic sobre immigració produeix i reprodueix
diferències entre “nosaltres” i “ells” a través de l'ús de
categories com “nacionals”, “immigrants”, “majoria” i
“minoria”.
Les representacions negatives dels immigrants també
reforcen les tendències excloents i la discriminació
oculta

5. Resultats
Discriminació
L'estigmatització dels grups immigrants els vincula
amb problemes socials i de seguretat, així els seus
membres veuen limitades les seves possibilitats
d'ascens social i de participació política i cívica
Sembla necessari promoure una identificació positiva
dels joves immigrants o de membres de minories
ètniques, trencant el vincle entre immigració i
conflicte social.

6. Resultats
Educació
El problema de les diferències entre
immigrants i locals a l'escola és
essencialment de naturalesa sòcio-econòmica
Son necessàries mesures que evitin l'elevada
concentració d' alumnes immigrants en un
mateix centre educatiu.

7. Resultats
Mercat laboral
En un context laboral europeu en el que el percentatge
d'atur juvenil duplica al de la població general, les
dificultats per a la inserció laboral dels joves immigrants
es multipliquen
Els joves immigrants s'enfronten als processos de
selecció de feina en clar desaventatge i, després de
l'impacte de l'actual crisi, en una situació d'extrema
vulnerabilitat laboral i social.

8. Resultats
Participació
La participació formal en partits o associacions, sempre
minoritària, no ha evitat la presència de factors excloents que
impedeixen el desenvolupament i l'exercici d'una ciutadania
completa.
Les xarxes socials (amics, parents, veïns...)
son, especialment als països del sud d'Europa, una forma
clau de “ser present” per als joves immigrantes, tant des del
punt de vista sòcio-polític como en relació al món
laboral, estudiantil, etc. .

9. Recomanacions
1.Contrarrestar la tendència (visible sobretot durant els
períodes de recessió econòmica) de culpar als
immigrants i les minories per la falta de llocs de treball i
de ser una càrrega par als sistemes de benestar d'
Europa.
2. Les polítiques de lluita contra la segregació escolar
estan condemnades al fracà a llarg termini si els
estudiants d'origen immigrant no perceben els títols
acadèmics como un mitjà d'èxit al mercat laboral.

10. Recomanacions
3. S'han de tenir en compte les polítiques de
planificació urbana i d'habitatge per fer front a
la segregació residencial que està associada
amb la segregació escolar
4. Cal treballar en pro d'una imatge no
estigmatitzada dels joves immigrants i dels
grups ètnics als mitjans de comunicació i a
l'esfera política .

11. Recomanacions
5. La ciutadania és un instrument per a l'inclusió
política.
6. Cal estandaritzar les regles de residència i de
ciutadania a la UE.
7. El marc de polítiques contra la discriminació ja
existent ha de ser més visible per als joves
immigrants, els quals necessiten ser més
informats sobre els seus drets.

12. Referències bibliogràfiques
Destaquem les aportacions de l'equip català dins el conjunt de la
recerca, a les dues publicacions generals que han sorgit
d'ella:
Feixa, C., O. Romaní et alt. (2010) “Spain: Irregular Lives in the
Southern Rim of Europe”, Fangen, K.,Fossan, K. &
Mohn, F.A. (eds.) Inclusion and Exclusion of Young Adult
Migrants in Europe. Barriers and Bridges. Surrey (England) /
Burlington(USA), Ashgate: 17- 49.
Romaní, O., Feixa, F., Latorre, A. (2011). “Being Heard or Being
Seen. To participate or not to participate”. In K. Fangen et al.
(Eds.), Young Adult Migrants Lives in Seven European Cities.
London: Palgrave