Mobilitzacions Ensenyament. Versi¢ Extensa

630 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
630
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
48
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Mobilitzacions Ensenyament. Versi¢ Extensa

  1. 1. <ul><li>MOBILITZACIONS </li></ul><ul><li>EN L’ENSENYAMENT PÚBLIC </li></ul><ul><li>CURS 2008-09 </li></ul>
  2. 2. DECÀLEG DE LA PLATAFORMA PER L’ENSENYAMENT PÚBLIC
  3. 3. DECÀLEG DE LA PLATAFORMA PER L’ENSENYAMENT PÚBLIC
  4. 4. DECÀLEG DE LA PLATAFORMA PER L’ENSENYAMENT PÚBLIC
  5. 6. EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA 238 REAL DECRETO 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que se establecen las enseñanzas mínimas correspondientes a la Educación Secundaria Obligatoria. Educación para la ciudadanía y los derechos humanos Contenidos
  6. 7. EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA Bloque 1 . Contenidos comunes. Exposición de opiniones y juicios propios con argumentos razonados y capacidad para aceptar las opiniones de los otros. Práctica del diálogo como estrategia para abordar los conflictos de forma no violenta. Exposición de opiniones y juicios propios con argumentos razonados. Preparación y realización de debates sobre aspectos relevantes de la realidad, con una actitud de compromiso para mejorarla. Análisis comparativo y evaluación crítica de informaciones proporcionadas por los medios de comunicación sobre un mismo hecho o cuestión de actualidad.
  7. 8. EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA <ul><li>Bloque 2 . Relaciones interpersonales y participación. </li></ul><ul><li>Autonomía personal y relaciones interpersonales. Afectos y emociones. </li></ul><ul><li>Las relaciones humanas: relaciones entre hombres y mujeres y relaciones intergeneracionales. La familia en el marco de la Constitución española. El desarrollo de actitudes no violentas en la convivencia diaria. </li></ul><ul><li>Cuidado de las personas dependientes. Ayuda a compañeros o personas y colectivos en situación desfavorecida. </li></ul><ul><li>Valoración crítica de la división social y sexual del trabajo </li></ul><ul><li>y de los prejuicios sociales racistas, xenófobos, antisemitas, sexistas y homófobos. </li></ul><ul><li>La participación en el centro educativo y en actividades </li></ul><ul><li>sociales que contribuyan a posibilitar una sociedad justa y solidaria. </li></ul>
  8. 9. EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA <ul><li>Bloque 3 . Deberes y derechos ciudadanos </li></ul><ul><li>Declaración universal de los derechos humanos, pactos y convenios internacionales. Condena de las violaciones </li></ul><ul><li>de los derechos humanos y actuación judicial ordinaria </li></ul><ul><li>y de los Tribunales Internacionales. Valoración de los </li></ul><ul><li>derechos y deberes humanos como conquistas históricas </li></ul><ul><li>inacabadas y de las constituciones como fuente de reconocimiento de derechos. </li></ul><ul><li>Igualdad de derechos y diversidad. Respeto y valoración </li></ul><ul><li>crítica de las opciones personales de los ciudadanos. </li></ul><ul><li>La conquista de los derechos de las mujeres (participación </li></ul><ul><li>política, educación, trabajo remunerado, igualdad </li></ul><ul><li>de trato y oportunidades), y su situación en el mundo </li></ul><ul><li>actual. </li></ul>
  9. 10. EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA <ul><li>Bloque 4 . Las sociedades democráticas del siglo XXI. </li></ul><ul><li>El Estado de Derecho: su funcionamiento. El modelo político español: la Constitución Española y el Estado de las Autonomías. La política como servicio a la ciudadanía: la responsabilidad pública. </li></ul><ul><li>Diversidad social y cultural. Convivencia de culturas distintas en una sociedad plural. Rechazo de las discriminaciones provocadas por las desigualdades personales, económicas o sociales. </li></ul><ul><li>Identificación, aprecio y cuidado de los bienes comunes y servicios públicos. Los impuestos y la contribución de los ciudadanos. Compensación de desigualdades. Distribución de la renta. </li></ul><ul><li>Consumo racional y responsable. Reconocimiento de los derechos y deberes de los consumidores. La influencia del mensaje publicitario en los modelos y hábitos sociales. </li></ul><ul><li>Estructura y funciones de la protección civil. Prevención y gestión de los desastres naturales y provocados. </li></ul><ul><li>La circulación vial y la responsabilidad ciudadana. </li></ul><ul><li>Accidentes de circulación: causas y consecuencias. </li></ul>
  10. 11. EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA <ul><li>Bloque 5 . Ciudadanía en un mundo global. </li></ul><ul><li>Un mundo desigual: riqueza y pobreza. La «feminización </li></ul><ul><li>de la pobreza». La falta de acceso a la educación </li></ul><ul><li>como fuente de pobreza. La lucha contra la pobreza y la </li></ul><ul><li>ayuda al desarrollo. </li></ul><ul><li>Los conflictos en el mundo actual: el papel de los </li></ul><ul><li>organismos internacionales y de las fuerzas armadas de </li></ul><ul><li>España en misiones internacionales de paz. Derecho </li></ul><ul><li>internacional humanitario. Acciones individuales y colectivas </li></ul><ul><li>en favor de la paz. </li></ul><ul><li>Globalización e interdependencia: nuevas formas de </li></ul><ul><li>comunicación, información y movilidad. Relaciones entre </li></ul><ul><li>los ciudadanos, el poder económico y el poder político. </li></ul>
  11. 13. El procés de Bolonya (1) <ul><li>El juny de 1999 els ministres d’educació superior de 29 països europeus varen signar la Declaració de Bolonya , que estableix els fonaments per a la construcció de l’ espai europeu d’educació superior (EEES) amb l’horitzó d’implementació general al 2010. </li></ul>
  12. 14. El procés de Bolonya (2) <ul><li>E ls estudis universitaris oficials s’estructuren en tres cicles denominats, respectivament, grau, màster i doctorat. </li></ul><ul><li>Els estudis de grau ofereixen una formació acadèmica i professional que capacita els estudiants per incorporar-se al món laboral. </li></ul><ul><li>No obstant això, els graus corresponents a professions regulades —arquitectura, arquitectura tècnica, medicina, mestre/a, veterinària, professor/a d’educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyaments d’idiomes— podran tenir un nombre de crèdits i una durada establerta per la seva normativa específica. </li></ul>
  13. 15. El procés de Bolonya (2) <ul><li>- Els estudis de màster permeten una formació avançada, orientada per una banda a l’especialització acadèmica o professional, i per una altra a promoure la iniciació de tasques investigadores. </li></ul><ul><li>- Els estudis de doctorat tenen per objectiu la formació avançada dels estudiants en les tècniques d’investigació. </li></ul>
  14. 16. El procés de Bolonya (3) <ul><li>Pel que fa als estudis del pla antic, el curs acadèmic 2010-2011 ja no serà possible oferir places de nou ingrés a primer curs de les titulacions de llicenciat/ada, diplomat/ada, arquitecte/a, enginyer/a, arquitecte/a tècnic/a i enginyer/a tècnic/a, tot i que seguiran vigents fins al 30 de setembre de 2015 per als alumnes que ja hagin començat. </li></ul>
  15. 17. Cóm veuen Bolonya els estudiants ? <ul><li>Els estudis de Grau són massa generalistes i no capaciten per a l’exercici professional superior. </li></ul><ul><li>El Postgrau o màster, que hauran de fer per especialitzar-se, s’encareix prou,de tal manera que molta gent no podrà costejar-se’l. </li></ul><ul><li>Els màsters d’especialització de cada carrera existiran en funció de la demanda que tinguen, per tant serà difícil poder estudiar el que realment vols. </li></ul><ul><li>Les diverses carreres s’ofertaran i impartiran en funció de la seua utilitat de cara al mercat laboral,el que implicaria la desaparició de certs estudis, i la consolidació d’un sistema de comercialització de l’ensenyament. </li></ul>
  16. 18. Cóm veuen Bolonya els estudiants ? <ul><li>L’estudiant ho serà a temps complet: haurà de presenciar classes,tutories i fer treballs a casa, impossibilitat així de poder compatibilitzar els estudis amb el treball. </li></ul><ul><li>Desapareixen les beques actuals,es substitueixen per beques-préstec dels bancs,diners que hauràs de tornar quan acabes els estudis. </li></ul><ul><li>Únicament s’impartirà un màster en valencià. Recordem que l’objectiu de Bolonya és la homogeneització dels estudis a tota Europa, i l’eliminació dels particularismos a tota costa. </li></ul><ul><li>Destacar que l’oposició no ve sols de l’alumnat, i que molts docents estan també en desacord amb els canvis que patirà la Universitat. </li></ul>
  17. 39. La 2a Guerra Mundial
  18. 40. ABANS D’ACABAR LA GUERRA ... UN NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL. ACORDS DE BRETTON WOODS. 1944.
  19. 42. EL NAIXEMENT DELS ESTATS DEL BENESTAR <ul><li>A Europa, la URSS i els EUA han adquirit un gran prestigi i representen sistemes econòmics i polítics diferents. </li></ul><ul><li>L'economia europea està destrossada. Es nacionalitzen sectors econòmics que havien quedat desfets o que es consideraven estratègics (els transports, l'energia, ...). </li></ul><ul><li>Els EUA posen en marxa el Pla Marshall d’ajuda a la reconstrucció europea. </li></ul><ul><li>La por a la capacitat de contagi de la URSS facilita les concessions socials dels estats capitalistes als treballadors. </li></ul><ul><li>Naixen els estats del benestar, que intenten harmonitzar el mercat amb els drets i necessitats socials bàsiques. </li></ul><ul><li> Comença la guerra freda </li></ul>
  20. 43. LA GUERRA FREDA 1945-1989 NOVEMBRE 1989 EL TRIOMF DEL CAPITALISME
  21. 44. EL TRIOMF DEL CAPITALISME
  22. 45. EL TRIOMF DEL CAPITALISME El Consens de Washington <ul><ul><li>Sense complexes ni contrapesos, ara, el capitalisme dicta les seues regles: </li></ul></ul><ul><ul><li>Desregulació de l’economia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Liberalització del comerç internacional. </li></ul></ul><ul><ul><li>Privatització del sector Públic. </li></ul></ul><ul><ul><li>Drets de propietat (patents de tota classe: sobre el coneixement, sobre organismes vius, sobre medicaments, …) </li></ul></ul><ul><ul><li>Reducció del dèficit pressupostari i dels impostos directes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Hegemonia del mercat (el mercat governa i els estats garanteixen el seu funcionament). </li></ul></ul>
  23. 46. EL DISCURS NEOLIBERAL <ul><li>L’estat del benestar és insostenible: l’estat gestiona mal, i les demandes per part de la població són infinites i per tant imposibles de satisfer. </li></ul><ul><li>Augmentar el benefici empresarial és la base perquè augmente l’ocupació, la renda i el benestar social. </li></ul><ul><li>Les polítiques neoliberals són creadores de prosperitat. </li></ul><ul><li>La protecció social desincentiva l’esforç individual. </li></ul><ul><li>La búsqueda de la igualtat beneficia solament als mediocres. </li></ul><ul><li>Els preus subvencionats falsegen la realitat econòmica. </li></ul><ul><li>Més mercat (relacions de competència, individualisme, …) és la recepta. </li></ul>
  24. 47. LES PRIVATITZACIONS DE LES EMPRESES PÚBLIQUES
  25. 49. L’EUFÒRIA NEOLIBERAL ECONÒMICA I FINANCERA
  26. 50. L’EUFÒRIA NEOLIBERAL ECONÒMICA I FINANCERA (I) Primer gran avís de l’economia neoliberal i financera globalitzada <ul><li>La crisi asiàtica de 1997. </li></ul><ul><li>La crisi- bombolla de les empreses Punto.com (2000 i 2001) </li></ul><ul><li>La crisi argentina, “El Corralito”(Desembre 2001) </li></ul><ul><li>La quebra de Enron (2001); Worldcom (2002); Rank Xerox (2002); Arthur Andersen (2002) </li></ul>
  27. 51. L’EUFÒRIA NEOLIBERAL ECONÒMICA I FINANCERA (II) La nova frontera: La privatització dels serveis i l’especulació financera <ul><li>EDUCACIÓ PÚBLICA.- Deteriorament ensenyament públic, concerts batxillerats, dèficits d’infraestructures, falta finançament universitari, … </li></ul><ul><li>SANITAT PÚBLICA.- Privatització, a través de les noves formes de gestió (fundacions, consorcis, concessions administratives,…); desaparició dels organismes de salut pública; externalització de serveis,... </li></ul>
  28. 52. L’EUFÒRIA NEOLIBERAL ECONÒMICA I FINANCERA (II) <ul><li>LABORAL I SINDICAL.- Atacs als drets laborals i sindicals: Directiva “Bolkestein”; Directiva 65h; sentències Viking, Laval i Ruffert; … </li></ul><ul><li>ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.- Subcontractacions de l’activitat de l’Administració: informes; instruccions; valoracions; propostes de resolucions sobre llicències i autoritzacions administratives; … </li></ul>
  29. 53. Les finances <ul><li>Les oportunitats de negoci més grans actualment estan donant-se en el camp financer. </li></ul><ul><li>La producció industrial és una forma lenta de tindre beneficis i a més hi ha molts països emergents que estan complint eixa funció. És més rentable especular sobre la base material productiva. </li></ul>
  30. 54. Especulació <ul><li>L'especulació es produeix principalment en els mercats anomenats de Derivats financers (Futurs, Divises ...) </li></ul><ul><li>Volumen de negociació </li></ul><ul><li>Mercat de divises </li></ul><ul><li>Any 2007 </li></ul><ul><li>TOTAL MITJÀ DIARI 1,9 bilions $ USA * </li></ul><ul><li>TOTAL ANUAL 700 bilions $ USA </li></ul><ul><li>Com que el PIB mundial és aprox. 40 bilions $ USA </li></ul><ul><li>En un any econòmic, 3 setmanes correspondria a l'economia real i les 49 restants a l'economia especulativa. </li></ul><ul><li>* ”La causa de la crisis y sus soluciones”. Juan Torres López (Cat. D’Economia) </li></ul>
  31. 55. Vídeo “Les subprime (en broma)”
  32. 57. Vídeo “Voces contra la globalización”
  33. 59. INTERROGANTS <ul><li>Actualitat dels fenòmens globals. </li></ul><ul><li>Als greus problemes que té plantejada la humanitat (notòries desigualtats econòmiques; precarietats laborals; cobertura bàsica de serveis públics; esgotament dels recursos naturals; canvi climàtic; pèrdua de diversitat; augment demogràfic; ...) se’ls dedica l’atenció que mereixen? </li></ul><ul><li>Existeix un equilibri entre els avanços globalitzadors en matèria econòmica, social i política? </li></ul><ul><li>Està sent el procés globalitzador un procés suficientment transparent i democràtic? </li></ul><ul><li>Pot funcionar correctament l’economia sense controls estatals? </li></ul><ul><li>Quina transcendència pot tindre la privatització de les empreses i els serveis públics? </li></ul>

×