2. ÍNDEX
1. L’IMPERI RUS A PRINCIPIS DE SEGLE XX (LA RÚSSIA DELS TSARS)
2. LA REVOLUCIÓ DE 1905
3. LA REVOLUCIÓ DE 1917
3.1 LA CAIGUDA DEL TSARISME (LA REVOLUCIÓ DE FEBRER)
3.2 LA DUALITAT DE PODERS (GOVERNS PROVISIONALS DE MARÇ A
OCTUBRE)
3.3 LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE
4. EL NAIXEMENT DE L’URSS
4.1 GUERRA CIVIL I COMUNISME DE GUERRA
4.2 EL SISTEMA POLÍTIC DE L’URSS
4.3 LA NOVA POLÍTICA ECONÒMICA (NEP)
5. EL PERÍODE ESTALINISTA
6. LA INFLUÈNCIA INTERNACIONAL DE L’URSS
3.
4. 1. L’IMPERI RUS A PRINCIPIS DE SEGLE XX
(LA RÚSSIA DELS TSARS)
5. • A començaments del segle XX l’imperi rus era considerat com una de les
grans potències mundials.
• El seu potencial era enorme: 22 milions de km², 150 milions d’habitants,
gran riquesa en recursos naturals,…
• Però la seua grandesa era sols aparent. En realitat era un dels països més
endarrerits del continent europeu.
6. ECONOMIA
ENDARRERIDA
El 80% de la població treballava al camp.
Indústria endarrerida i major part d’empreses en mans de capital estranger.
Sols un 5% de la població treballava en la indústria: vivien en la misèria.
ORGANITZACIÓ
SOCIAL
DESIGUAL
Una xicoteta minoria posseïa la major part de les riqueses i les terres:
(aristocràcia, monarquia, Església ortodoxa i camperols rics – els kulaks –)
La majoria de la població (camperols i obrers industrials) vivia en la misèria.
Faltava una burgesia el suficientment forta i nombrosa que atenuara les
desigualtats.
ORGANITZACIÓ
POLÍTICA
ARCAICA
L’imperi rus era una monarquia absoluta. Era un sistema autocràtic.
El poder del tsar no tenia límits, concentrava tot el poder.
El tsar controlava tot el país, que estava format per nombroses étnies i
nacions (“Tsar de totes les Rússies”), gràcies al suport de: una sòlida
burocràcia, una poderosa policia i l’Església ortodoxa.
7.
8. • A pesar del control absolut per part del tsar, la desigualtat que vivia el país
va fer que anaren apareixent idees de canvi:
OPOSICIÓ POLÍTICA
Partit Socialdemòcrata Rus (1898): marxistes, recolzats per obrers industrials i intel·lectuals radicals.
Partit Socialista Revolucionari (PSR) o esserites (Kerenski): accedir al control de la terra, societat
col·lectivista, recolzats pels camperols pobres.
Menxevics o minoritaris (Plejanov, Martov): socialistes ,moderats, partidaris d’una
revolució burgesa que donara pas a una societat capitalista abans de fer una
revolució socialista (postura reformista).
Bolxevics o majoritaris (Lenin, Trotski): socialistes radicals, partidaris d’una revolució
socialista, sense necessitat d’una fase capitalista o burgesa intermèdia. Defenia la
Insurrecció revolucionària del proletariat (postura revolucionària).
Partit Constitucional Democràtic o kadet (Miliukov, Luov): liberals capitalistes, partidaris d’una
república parlamentària a l’estil occidental.
1903
10. • El 1905 es va produir un moviment insurreccional contra el tsarisme: va ser
una crida d’atenció davant la situació del país.
+
Derrotes russes en la guerra
contra Japó (1904-05)
= PROTESTES
Gener 1905: Manifestació pacífica a Sant Petersburg, reclamant reformes polítiques i socials
Diumenge sagnant: Violenta repressió de l’exèrcit i la policia tsarista: més de 300 morts
Les vagues i protestes de camperols, obrers, estudiants i soldats (Cuirassat Potemkin) s’estenen pel país
Es creen soviets (que agrupaven delegats dels obrers, dels llauradors i dels soldats per tot el país.
El tsar Nicolau II, per frenar les protestes, accepta una sèrie de reformes: creació d’una assemblea
representativa (Duma) i millores laborals i socials.
Crisi econòmica 1902/1903 =
vagues obreres en les ciutats.
sublevacions camperoles.
Signada la pau amb japó el tsar Nicolau II anul·la les reformes i es torna a l’autocràcia.
11.
12. 1. Concedir a la població la llibertat civil, establerta d’una manera Infrangible sobre la base de la inviolabilitat personal,
i les llibertats de consciència, de reunió i d’associació.
2. No obstaculitzar les eleccions a la Duma Imperial i admetre en la participació a les eleccions a les classes de població
que han estat privades fins ara del dret de vot.
3. Establir com a regla infrangible que qualsevol llei no serà efectiva sense la sanció de la Duma Imperial i que els
representants del poble tindran els mitjans per participar realment el control de la legalitat dels actes realitzats pels
membres de la Nostra administració.
Decret imperial del 30 d’octubre del 1905.
15. CAUSES
Malestar de la població amb la situació i amb el tsarisme
L’incompliment de les promeses fetes pel tsar en 1905
L’entrada en la Iª G.M.
Derrotes militars
Gran quantitat de morts
Fam, misèria, fred i morts
La població reclama al tsar
que abandone la guerra
Soldats mobilitzats: 13 milions
Baixes: 9,15 milions
17. El govern envia exèrcit
per reprimir protestes.
El tsar clausura la duma
27 febrer: part de les tropes
s’uneixen a les protestes
Febrer 1917: manifestacions de protesta
en Petrograd +vaga d’obrers exigint pau,
pa i terra.
La capital queda en mans dels
sublevats: detenció de caps
exèrcit i ministres.
Aparició de dos poders
paral·lels a la capital
COMITÉ PROVISIONAL DE LA DUMA:
format per diputats liberals(KDT).
SOVIET DE PETROGRAD: representants
d’obrers i soldats, que va crear un
Comité Executiu Provisional. Menxevics i
el Partit Socialista Revolucionari (PSR).
2 de març : Duma i Soviet formen un govern provisional.
Format sobretot per liberals (KDT)
Només un menxevic (Kerenski)
Abdicació del tsar (el seu germà no accepta el tron).
Rússia és converteix en República.
18.
19. 3.2 LA DUALITAT DE PODERS
(GOVERNS PROVISIONALS DE MARÇ A OCTUBRE)
20. • A la desaparició del tsarisme li van seguir una sèrie de governs de curta
durada, cada vegada més impopulars.
Primer Govern Provisional
(dirigit per Luov)
Govern Provisional
(dirigit per Kerenski)
Agost 1917: Intent colp d’Estat tsarista
general Kornilov
Revolució d’octubre
21. Intent d’implantar un règim democràtic. Mesures:amnistia política.
instauració de llibertats , eleccions per una Assemblea Constituent.
El poble demanava: millores salarials per als treballadors, repartiment
de les terres entre els camperols, autonomia dels pobles no russos,
signar la pau amb Alemanya .
Primer Govern Provisional
(dirigit per Luov)
Govern impopular: no eix de la Guerra i no aprofundir en les reformes.
S’implanten soviets per tot el país
Els soviets actuen com un poder paral·lel al govern.
Lenin torna del seu exili a Suïssa i exposa les Tesis d’Abril: pau amb
Alemanya i crear un govern dels Soviets.
22.
23. Socialista moderat (menxevic) i partidari d’accelerar reformes: convoca
eleccions per Assemblea Constituent a novembre.
Front les protestes dels bolxevics comença repressió. Lenin va fugir
a Finlàndia.Govern Provisional
(dirigit per Kerenski)
A estiu els bolxevics tornen a presentar el seu programa: fi de la guerra,
repartiment de terres, control obrer sobre la producció i el comerç,
nacionalització de la banca i de la gran indústria.
Agost 1917: Intent colp d’Estat forces tsaristes per general Kornilov.
Kerenski va haver de demanar ajuda a totes les forces revolucionàries.
Lenin torna a Rússia. Es prepara la Revolució d’octubre
24. El pas del poder als soviets significa, hui, la insurrecció armada: renunciar a la insurrecció armada equivaldria a
renunciar a la consigna principal del bolxevisme: “Tot el poder per als soviets”, i a tot internacionalisme proletari i
revolucionari en general. Però la insurrecció armada és un aspecte especial de la lluita política sotmès a lleis
especials, que han de ser profundament analitzades (...).
Aplicat a Rússia i al mes d’octubre del 1917 vol dir (...) cercar i aïllar Petrograd, apoderar-se de la ciutat mitjançant
un atac combinat de la flota, els obrers i les tropes: una missió que requereix habilitat i triple audàcia. Formar
amb els millors elements obrers destacaments armats de fusells i bombes de mà per atacar i cercar els centres de
l’enemic (escoles militars, centrals de telègrafs i telèfons,...). La consigna d’aquests elements ha de ser: “Abans
morir tots que deixar passar a l’enemic”. El triomf de la revolució russa i de la revolució mundial depèn de dos o
tres dies de lluita.”
Carta de Lenin al Comité Central (8 d’octubre del 1917).
“Poble rus:
La Mare Pàtria està en vies de desaparèixer, l’hora final s’aproxima. Obligat a expressar-me amb claredat, jo, el
general Kornilov, afirme que el govern provisional actua baix la pressió de la majoria bolxevic dels soviets, de ple
acord amb l’Estat Major alemany que planeja un desembarcament en Riga, destrueix l’exèrcit i desorganitza el país.
Aquells que tenen un cor que batega per Rússia, que creuen en Déu i la seua Església, preguen al nostre Senyor per a
que es realitze el més gran dels miracles: la salvació de la nostra terra natal.
Jo, el general Kornilov, fill d’un camperol cosac, us dic a tots que no desitge res més que la salvació de la gran Rússia.
Jure que gràcies a la victòria sobre l’enemic, aconseguiré portar al poble fins l’Assemblea Constituent en què es
decidirà el seu propi destí i podrà elegir la seua forma de govern.”
Proclama del general Kornilov (agost del 1917).
26. A la tornada de Lenin comença a organitzar-se un colp d’Estat dirigit pels
Bolxevics.
Trostki, president del sóviet de la capital va organitzar la Guàrdia Roja.
Revolució d’Octubre
Es va elegir el 25 d’octubre, coincidint amb la celebració del Segon
Congrés dels Soviets de Rússia a la capital.
Les forces insurrectes es van apoderar dels llocs i dels serveis clau de
Petrograd .
26 d’octubre: assalt al Palau d’Hivern. Tot el govern empressonat menys
Kerenski que va fugir.
Triomf de la revolució
Lenin oferia el poder al Segon Congrés dels Soviets de Rússia: menxevics
esserites abandonen el congrés i denuncien el colp d’estat.
Formació d’un nou govern, el Consell de Comissaris del Poble, i Lenin com
el seu president.
Rússia es convertia en el primer país en què un partit obrer i camperol assolia el poder.
27.
28.
29. “Ciutadans de Rússia!
El govern provisional ha estat enderrocat. El poder ha passat a les mans del Comitè Militar
Revolucionari, òrgan del Soviet de Diputats Obrers i Soldats de Petrograd.
Les causes per les quals el poble s’ha llençat a la lluita són la pau immediata, l’abolició de la gran
propietat de la terra i el control de la producció pels treballadors. Tot això s’ha assolit i, per tant, el
poble ha triomfat definitivament.
Visca la revolució dels obrers, els soldats i els camperols!
Adaptació d’una proclama del soviet de Petrograd
(octubre de 1917))
30. REVOLUCIÓ 1905 REVOLUCIÓ FEBRER 1917 REVOLUCIÓ OCTUBRE 1917
AUTOCRÀCIA DEL TSAR GOVERN PROVISIONAL (Liberal i Moderat)
(abdicació de Nicolau II)
DICTADURA DEL PROLETARIAT
(Insurrecció armada i
cop d’Estat- Novembre)
1905 derrota russa en una
guerra amb el Japó
DIUMENGE SAGNANT
Aparició dels Soviets
•Desastrosa intervenció a la IGM
•Crisi econòmica
• Descontentament popular
GRAN MANIFESTACIÓ A PETROGRAD VAGA GENERAL
AMOTINAMENTS A LES CASERNES
•Desastrosa intervenció a la IGM
•Crisi econòmica
• Descontentament popular
PRESA DEL PALAU D’HIVERN
RÈGIM SEMI-
CONSTITUCIONALISTA
RÈGIM PARLAMENTARI
DEMOCRÀCTIC
REPÚBLICA
OPOSICIÓ: BOLXEVIC
DICTADURA DEL PROLETARIAT
Compromís del Tsar:
Reforma:
- Electoral
- Agrària
El compromís no es
complirà
Programa:
- Assemblea Constituent.
Institucions democràtiques.
- Permanència de Rússia en la
guerra.
- Repartiment de la terra entre
els pagesos segons les decisions
de l’Assemblea Constituent.
- Repressió de les ocupacions de
terres i de revoltes
revolucionàries .
Programa TESIS D’ABRIL (LENIN):
-Cap suport al govern tradicional.
-Tot el poder per als soviets.
-Retirada de la guerra
-Confiscació de les terres dels grans
propietaris i repartiment entre els
camperols.
-Control de les indústries pels soviets
obrer. Col·lectivització de la propietat.
-Reconèixer les nacionalitats de
l’Imperi.
Mesures:
-Expropiació i repartiment de
terres.
-Retirada de la guerra (Tractat de
Brest-Litovsk, 1918).
ESQUEMA DEL PROCÉS REVOLUCIONARI
32. • Les primeres mesures del Consell de Comissaris del Poble van tractar de
satisfer les principals reivindicacions de les classes populars.
• decret sobre la terra: les grans propietats serien expropiades i donades
als soviets dels camperols.
• decret sobre empreses industrials: les fàbriques quedarien baix el
control dels obrers.
• decret sobre les nacionalitats: es declarava el dret dels pobles de Rússia
a disposar lliurement del seu destí.
• decret sobre el final de la guerra: s’iniciaven els contactes amb
Alemanya per a signar la pau. → març de 1918 PAU DE BREST-LITOVSK
33.
34. • En els mesos següents els bolxevics reafirmaven la seua intenció de què la
Rússia revolucionària es basara en dos pilars bàsics: el poder dels soviets i
la dictadura del proletariat.
A principi del 1918 es formava l’Assemblea Constituent que havia sorgit de
les eleccions de novembre del 1917 (convocades en el govern provisional de
Kerenski)
A l’estiu de 1918, el Congrés dels Soviets aprovava la primera constitució
soviètica i en ella quedaven expressats eixes intencions: es deia que el poder
estava en els soviets i que es volia construir un estat sense classes socials.
Els bolxevics estaven en minoria i Lenin va optar per dissoldre-la a la primera
i única sessió (segons ell, perquè representava el model polític burgés i no el
model democràtic dels soviets). Va ser el primer pas per a la instauració de
la dictadura soviètica.
Mentre tractava de reafirmar el seu poder, el nou govern bolxevic va haver
de fer front a una GUERRA CIVIL (1918 – 1921).
37. GUERRA CIVIL (1918-1921)
Exèrcit Blanc
Contrarevolucionaris: defensors de l’ordre
tsarista (part exèrcit, privilegiats, agricultors
propietaris, kulaks).
Exèrcit Roig
Organitzat pels bolxevics sota la
direcció de Troski.
Es va
enfrontar
Suport de les tropes franceses, britàniques,
japoneses i nord-americanes per:
Expropiació de les inversions de capitals
estrangers i indústries.
Els bolxevic es negaven a tornar el deute de
l’època tsarista.
•La guerra civil es va caracteritzar per la
confusió, per la violència i per provocar un
nombre molt elevat de víctimes.
•El tsar Nicolau II i la seua família van ser
afusellats a Iekaterinburg, on eren presoners
(estiu de 1918).
•L’Exèrcit Roig es va imposar a les forces
antirevolucionàries.
38. COMUNISME DE GUERRA (1918-1921)
Planificació de l’economia durant la guerra: és un intent de l’Estat de controlar tota l’economia
per avituallar a l’exèrcit.
MESURES
Control de la producció.
Control de la distribució
Control de l’agricultura: col·lectivitzacions i control i distribució de la producció per part
de l’Estat, a qual se li han de vendre les collites a un preu fixat
Eliminació parcial de la moneda i supressió del dret d’herència
Treball obligatori per a tots, augment de la jornada, limitació dels drets sindicals,
mobilització militar dels obrers, control de l’absentisme,...
Protestes i revoltes.
Lenin canvia la política econòmica en acabar la
guerra (1921) → comença la NEP
CONSEQÜÈNCIES
GUERRA
+
C. DE GUERRA
Milions de mort per guerra i malalties.
Reducció de la producció agrícola i industrial.
Desproveïment de les ciutats
40. • La guerra civil, que havia amenaçat l’existència del règim bolxevic, va afavorir la
seua radicalització i la supressió de tot tipus d’oposició al nou règim: es va
instaurar la dictadura del proletariat amb un sistema totalitari.
• El partit bolxevic, a partir del 1921 va passar a anomenar-se Partit Comunista de
la Unió Soviètica (PCUS), es va constituir centre del poder i la direcció va ser
encarregada a un comité anomenat Politburó.
• El Partit Comunista estava dirigit per un secretari general que també exercia el
càrrec de cap de l’Estat.
• Partit i Estat va anar quedant poc a poc identificats i només aquells que
pertanyien al partit podien aspirar a exercir càrrecs als soviets i a l’Estat.
• Les crítiques dins del mateixos revolucionaris van ser eliminades o neutralitzades.
• El Congrés dels Soviets o SOVIET SUPREM es va convertir en l’òrgan suprem de
l’Estat, el que exercia el poder legislatiu.
• La consolidació definitiva del poder dels soviets es va vorer referendada al
desembre de 1922 amb la creació de l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes
Soviètiques): el vell imperi dels tsars es convertia en una república federal
formada per la unió d’una sèrie de repúbliques soviètiques.
41. El Soviet Suprem:
Suprema autoritat de l’Estat
(poder legislatiu). Tenia dues
cambres (Soviet de la Unió, Soviet
de les Nacionalitats). Elegit per
sufragi universal indirecte entre
les candidatures del Partit
Comunista de la Unió Soviètica
(PCUS).
El Presidium, elegit per l’anterior i
el president del qual era el cap de
l’Estat de l’URSS.
El Consell de Comissaris del
Poble, que equivalia al govern i els
seus ministres.
44. OBJECTIUS de la NEP: augmentar la producció, recuperar la confiança de la gent i afavorir el
creixement econòmic per a tornar a intentar més tard les col·lectivitzacions amb una major riquesa
MESURES
ECONÒMIQUES
Agricultura: s’eliminen les requises de collita a preu fixat i s’aplica un impost
únic sobre la producció, permetent el lliure comerç i reconeixent la propietat
privada dels camperols mitjans o kulaki (no dels latifundis)
Indústria: es tornen les xicotetes i mitjanes empreses al sector privat, es dóna
llibertat per canviar d’empresa i es restableix la jerarquia de salaris
Comerç: llibertat de comerç interior, però l’Estat controla el comerç exterior,
la banca i els transports
Altres: es permet l’entrada de capital estranger.
Representava fer marxa enrere en algunes de les mesures anteriors, com la desaparició de la propietat
privada i el control estatal de la indústria i de la agricultura.
La NEP comportava la implantació d’una economia mixta en què havien de conviure sector socialitzats
amb la tornada de l’economia de mercat:
“Hem avançat massa en la nacionalització del comerç i la indústria, en el bloqueig dels intercanvis
locals. Era una errada? Cert. Podem admetre en certa mesura el lliure intercanvi local, sense
destruir el poder polític del proletariat sinó, al contrari, consolidant-lo. (...) El camperol pot i ha de
treballar amb zel en el seu propi interès ja que no se li demanaran tots els seus excedents, sinó
sols un impost, que és necessari fixar.
Allò fonamental és que el xicotet camperol estiga estimulat, impulsat, incitat.”
V.I. LENIN: Discurs en el X Congrés dels Soviets (1921).
45. • La NEP va tindre un gran èxit, en el sentit de que l’economia va recuperar, ja
el 1926, els nivells que tenia abans de la guerra mundial i de que les
condicions de vida de la població van millorar.
• Ara bé, la NEP va fer augmentar les diferències socials i va permetre el
ressorgir d’una burgesia enriquida (industrials, kulaks,…) i això va obrir el
debat dins del Partit Comunista de si s’havia de mantenir una economia
mixta o de si s’havia de tornar a la socialització de la propietat.
• En este context, el 1924 moria Lenin sense haver assenyalat qui havia de ser
el seu successor.
48. • El 21 de gener de 1924 mor Lenin i dos membres del PCUs són els grans
candidats a succeir-lo.
TROTSKI STALIN
President del soviet de Sant Petersburg en la
revolució de 1905.
Va organitzar la Revolució d’octubre el 1917.
Va organitzar l’Exèrcit Roig.
Defensava la revolució permanent (la necessitat
d’exportar la revolució a altres països).
Membre del partit bolxevic des de la seua creació.
Membre del Politburó.
Secretari general del Partit Comunista des del 1922.
Defensava el socialisme en un únic país i volia
convertir Rússia en una potència industrial.
Mort de Lenin
(1924)
Lluita
successòria
GRAN DEBAT
El triumvirat de Zinoniev, Kamenev i Stalin es fa amb el
poder transitori i desplacen a Trotski
En 1928 Stalin derrota a l’oposició radical , es fa amb tot el poder, abandona la NEP i orienta la política
cap a l’abolició de la propietat privada i a un règim totalitari.
Des del seu lloc de secretari general del partit, STALIN va anar posant persones de la seua confiança
en els càrrecs més importants i eliminant a tots aquells que considerava enemics (Trotski va ser
deportat a Sibèria el 1929, posteriorment expulsat de l’URSS i finalment assassinat a Mèxic per ordre
d’Stalin a 1940).
49. • Stalin (1928-1953) va convertir l’URSS en una dictadura personal i no va
dubtar en utilitzar mètodes brutals i en eliminar a tota oposició, inclús
dins del propi partit (va empresonar, enviar a gulags o aniquilar tot aquell
que se li oposava).
• A partir del 1933, es van dur a terme DEPURACIONS internes.
• Entre el 1936 i el 1938 en els anomenats PROCESSOS DE MOSCOU: la
majoria dels antics dirigents bolxevics i bona part dels comandaments de
l’Exèrcit, van ser jutjats i executats.
• Això va permetre a Stalin crear un nou Partit Comunista i un nou
comandament militar fidel a la seua persona i totalment sotmés a la seua
voluntat.
• Va instaurar una censura rígida.
• Amb un partit i un exèrcit totalment controlats, es va llançar a un obsessiu
culte a la personalitat (Stalin va passar a ser venerat com líder i gran
benefactor de l’URSS).
50.
51. Fi de la NEP i aplicació
del comunisme econòmic
Nova classe social privilegiada: la nomenklatura
Planificació total de l’economia a través dels plans quinquennals
Col·lectivització del camp: les terres es col·lectivitzen en granges estatals (per la força
en el cas dels camperols rics), es mecanitzen i es dirigeixen des de l’Estat
Propietat estatal de la indústria i el comerç: als industrials que s’oposen se’ls apliquen alts
impostos, no se’ls donen matèries primeres i no es deixen accedir al transport.
1r pla (1928-32): indústria pesada, energia i col·lectivitzacions
2n pla (1933-37): indústria lleugera, energia i transports
3r pla (1938-42): creixement equilibrat i formació de tècnics
Valoració: creixement econòmic
sense precedents: l’URSS es
converteix en una gran potència
industrialitzada en deu anys
Creixement repartit socialment,
encara que l’agricultura creix
molt menys que la indústria
Col·lectivització del camp
Propietat estatal i control dels mitjans de producció
Planificació completa de l’economia
amb plans quinquennals (Gosplan)
52. • La societat soviètica just abans de començar la Segona Guerra Mundial era
molt diferent a la que havia abans de la revolució de 1917:
• el poder soviètic s’havia consolidat.
• el PCUS dominava tots els aspectes de la vida de l’URSS.
• la interpretació soviètica del marxisme s’havia fet realitat.
• el país s’havia industrialitzat.
• la propietat privada havia sigut abolida.
• les ciutats estaven creixent de manera considerable.
• l’URSS era una potència econòmica mundial.
• model a imitar pels comunistes europeus.
55. • Després de la Revolució d’octubre de 1917, la creació del primer règim
comunista va ser rebut al món de distintes maneres:
• la major part del governs occidentals el van vorer amb molta
preocupació, ja que el moviment obrer passava a ser una amenaça real
per a les societats liberals i capitalistes que ells representaven.
• les classes treballadores, en canvi, el van vorer amb gran entusiasme
(veien amb l’exemple bolxevic, el principi del final del capitalisme).
• Els comunistes russos confiaven que, seguint l’exemple rus, la revolució
bolxevic s’estendria per tot el món:
• en un principi va semblar possible (principis 1919):
• revolució espartaquista en Alemanya.
• instauració d’una república soviètica a Hongria.
• desordres en nombrosos països occidentals.
• però estos moviments van ser aplastats ràpidament.
56. • El nou règim comunista va ser aïllat internacionalment pels països
occidentals. Al llarg de la dècada dels 20 i al principi de la dels 30 molts van
trencar les seues relacions amb el nou estat soviètic:
• les potències feixistes (Alemanya i Itàlia) van considerar a l’URSS com el
seu major enemic polític i ideològic.
• les nacions democràtiques occidentals no es fiaven d’un estat que tenia
com gran objectiu fer desaparèixer el model que eixes nacions
representaven.
• De fet, en el període d’entreguerres (1919 – 1939), les democràcies
occidentals van tindre més por del comunisme que representava l’URSS que
del feixisme i del nazisme.
57. • Els revolucionaris russos pensaven que els partits socialistes s’havien allunyat
de les propostes revolucionàries per acomodar-se a la democràcia burgesa (és
la corrent del socialisme reformista).
• Davant d’aquest panorama els bolxevics defensaven la necessitat de renovar
el marxisme creant partits disposats a liderar la revolució obrera tal com
s’havia fet a Rússia (era la postura del socialisme revolucionari).
• Per això van proposar fundar una nova Internacional Obrera que agrupara els
partits obrers vertaderament revolucionaris.
• Al 1919 es fundava a Moscou la TERCERA INTERNACIONAL o INTERNACIONAL
COMUNISTA (coneguda també com a KOMITERN): només hi formarien part
els partits els comunistes.
58. • Va acabar provocant la separació definitiva dins del socialisme
internacional (el socialisme revolucionari i el socialisme reformista).
• Amb aquesta separació, els socialistes van adoptar una postura crítica front
l’URSS: van criticar sobretot, la falta de llibertats polítiques i sindicals en el
nou Estat).
• Ràpidament la Tercera Internacional es va convertir en l’instrument de
l’URSS per tractar d’expandir el model soviètic per tot el món.
• L’oposició entre socialistes i comunistes va ser habitual al llarg dels anys
següents. Únicament l’amenaça del feixisme, ja en la dècada dels 30, va
fer que oblidaren les seues diferències i s’uniren en diversos països
formant Fronts Populars, per tal de lluitar contra l’enemic comú.
• La Tercera Internacional va ser disolta per Stalin el 1943, en plena Segona
Guerra Mundial, com a mostra de bona voluntat per part del dictador
soviètic front als seus aliats en el conflicte i per a reforçar eixa aliança front
a l’enemic comú, Hitler.
III INTERNACIONAL
