Presentació lliure sobre revolucions dirigida a estudiants de 3er d'ESO (14-15 anys). Diapositives+notes per al presentador.
Avisant amb antel·lació, podem venir a fer la presentació gratuitament al vostre institut.
La presentació es troba sota llicència creative commons, que obliga a reconèixer l'autora de la presentació, prohibeix el seu ús amb finalitat comercial i no autoritza modificacions ni canvis de contingut (a excepció d'eventuals correccions ortotipogràfiques).
3. Tipus de revolucions segons
el radi d'acció
1. Revolucions personals (micro)
2. Revolucions locals (micro)
3. Revolucions nacionals (micro-macro)
4. Revolucions regionals (macro)
5. Revolucions globals (macro)
4. Tipus de revolucions segons
el contingut dels canvis
• Revolució econòmica
• Revolució social
• Revolució política
• Revolució territorial
• Revolució migratòria
• Revolució racial
• Revolució tecnològica
• Revolució sexual
• Revolució emocional
• Revolució científica
• Revolució artística
• ...
5. PER A QUE ES PRODUEIXI UNA MACRO
REVOLUCIÓ S'HAN D'HAVER PRODUÏT ABANS
MILERS DE MIL·LIONS DE MICRO
REVOLUCIONS PERSONALS I LOCALS
I LES MICRO REVOLUCIONS COMENCEN PER
TU MATEIX.
6. Què vol dir per tu "revolucionar"?
• Per mi, fer una revolució no vol dir destruir tot
el què hi havia i construïr alguna cosa
completament nova, sinó construir sobre el
què tenim, sobre el què ja hem après, però
mirant les coses des d'una altra perspectiva.
És a dir: re-evolucionar sense fi.
7. Quin tipus de revolucions micro pots fer a
nivell personal?
• Alguns exemples fàcils i no tan fàcils:
8. Quin tipus de revolucions micro pots
fer a nivell personal?
9. Quin tipus de revolucions micro pots
fer a nivell personal?
10. Crec que estic revolucionant alguna
cosa quan...
• ... penso que el què els hi està passant als
inmigrants de Siria que surten per la tele em
podria passar algun dia a mi.
• ...
• ...
• ...
• ...
• ...
11. Quins son els objectius d'una
revolució?
• ....
• ....
• ....
12. Quins son els objectius d'una
revolució?
• Canviar alguna cosa que no ens agrada
• Instaurar un sistema diferent
• Conquerir el poder
• Millorar les condicions de vida
• Adquirir o recuperar drets
• Combatre l'opressió
• Aconseguir més llibertats
• Impulsar el progrés humà
• Crèixer com a persona
• Guanyar autonomia
13. Quines micro o macro revolucions coneixeu que
s'hagin produït a l'Estat Espanyol des que vau
nèixer?
• ...
• ...
• ...
• ...
26. Què tenen en comú aquestes micro
revolucions?
• ...
• ...
• ...
• ...
27. Què tenen en comú aquestes micro
revolucions?
• Sorgeixen de la ciutadanía
• La ciutadanía s'autoorganitza
• Fan servir la desobediència civil
• No hi ha líders
• No reclamen drets
• Denuncien situacions d'estafa
• No busquen assaltar el poder
• No segueixen una ideología concreta
• Són revolucions locals amb dimensió global
47. Eines per fer una micro revolució
IMAGINAR
PENSAR
INFORMAR-SE
FILTRAR LA INFORMACIÓ
OPINAR
ORGANITZAR-SE
INTERVENIR
NO TENIR POR!!
48. Altres eines per fer una micro revolució
•L'autogestió
•El crowdfunding
•Les decisions de consum
•Les eines de treball col·lectiu
•Les assemblees
•El software lliure
•Les cooperatives
•El copyright lliure i compartit
•No endeutar-nos amb els bancs
•La desobediència civil
•Els viatges
•La creativitat
•L'actitud personal
A algú li sona aquesta imatge? On és? Qui és tota aquesta gent?
Qualsevol revolució que pretengui canviar les coses al llarg plaç comença sempre per una micro-revolució a nivell personal de l'individuu i del seu entorn més inmediat. Quan molts individuus que han fet la seva pròpia micro-revolució en els mateixos àmbits i interessos s'ajunten, creen una consciència col·lectiva que, organitzada, permet fer revolucions a més gran escala.
Tal com està el món de globalitzat, qualsevol revolució que pretengui ser una macrorrevolució haurà de ser a escala regional (de continents: Europa, Asia, Àfrica, Sudamèrica) y/o global. Per fer una macrorrevolució és possible unificar lluites nacionals i locals que tinguin punts en comú.
Anem a veure uns quants exemples de revolucions:
Aquestes revolucions no es produeixen de forma aïllada, sino que solen coincidir varis temes.
En una macro-revolució a escala nacional,regional o global com les que esteu estudiant (Revolució Francesa, Guerra de la Independència, solen coincidir tots aquests tipus de revolucions, per això suposen grans canvis en la història.
I per vosaltres: què vol dir "revolucionar alguna cosa"?
En comptes d'una samarreta de marca, posar-te una samarreta reivindicativa amb algun missatge.
Si ets homosexual, anar agafat de la mà o fer-te petons en públic sense importar-te el què diran.
Què més??
No participar al bullying, no ignorar-lo, ajudar, denunciar-lo.
Denunciar una situació de maltracte a casa teva o a casa d'amics o familiars. No quedar-te callat i no tolerar-ho.
No comprar roba de marca que faci servir treball infantil.
Entendre la realitat dels companys immigrants que tens a classe: els que venen de l'Àfrica, del Marroc, de Sudamèrica, de la Xina, de Rumania... Per què estan aquí? Què els ha fet marxar de casa? Quines dificultats troben al nostre país? Els hi heu preguntat alguna vegada?
Madurar, començar a assumir drets i també obligacions. Fer-nos cada vegada més autònoms, crèixer, pensar, començar a cuidar als altres nosaltres també, poder parlar de tu a tu amb els pares i exposar els nostres arguments. No esperar que el món ens ho doni tot, sino donar nosaltres també. Sortir de l'escala de blanc o negre i entrar a l'escala de grisos.
Desenvolupar un esperit crític. Cuestionar de manera constructiva el que ens diuen els mitjans de comunicació, els amics, les xarxes socials, els professors, els pares. Els que ens diu el president del govern, o els senyors d'Apple i Facebook. No matar i morir per tal d'encaixar al grup com sigui.
Atrevir-se a ser diferent. A l'adolescència tothom vol tenir colla, ser acceptat, sentir-se inclòs en el grup, ser popular. Per aconseguir això, ens tornem tots iguals, homogenis, vestim igual, mirem les mateixes películes, tenim les mateixes opinions. I precisament el què ens fa macos com a persones és que tots som diferents. La vida seria molt aburrida si tots fessim i pensessim el mateix.
... i si em passés, m'agradaria que m'ajudessin. Hi ha gent que veu els inmigrants com una amenaça pel seu benestar.
... penso que hauríem de fer alguna cosa amb la quantitat de deures que ens posen.
Instaurar un sistema polític/militar/social/econòmic diferent
Adquirir o recuperar drets socials, drets humans, laborals, ciutadans, etc.
Millorar les condicions de vida de la població
Assaltar el poder per abolir el sistema
La rebel·lió a l'adolescència persegueix:
- Adquirir o recuperar drets
- Aconseguir més llibertats
- Crèixer com a persona
- Guanyar autonomia
Jo us en diré unes quantes més.
El 15-M, o els indignats. Què volien? Què denunciaven?
- No es una crisis es una estafa
No nos representan: democracia participativa vs. democracia representativa
Polítics al servei dels rics
Trasvàs de diner públic per pagar els deutes dels bancs privats que s'havien arruïnat especulant amb hipoteques i productes financers d'alt risc a la borsa.
Juventud Sin Futuro
Denunciaven l'atur juvenil, les males condicions de treball i el fet d'haver d'emigrar a altres països com Alemanya o Suecia per poder treballar i poder fer-ho dignament.
El matrimoni homosexual amb adopció legal és únic a Europa. Només Holanda té una llei similar, i és el resultat de molts anys de lluita dels col·lectius de defensa dels drets dels homosexuals.
Sabeu què és un desnonament?
Què fa la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca?
Molts jubilats i moltes presones grans van invertir tots els seus estalvis en un producte bancari, unes accions, que sense saber-ho perquè els bancs no els van informar eren productes de renda variable i no renda fixe en els que es podien perdre tots els diners.
Les accions són títols/certificats que representen el valor d’una empresa a borsa. Per exemple una acció de Google pot costar 35 euros i una acció de l’empresa de formatges Garcia Baquero pot costar 1 euro, perquè òbviament el seu valor és diferent.
Quan va explotar la crisi es van perdre, volatilitzant la jubilació i els estalvis de centenars de milers de persones. Tot això amb el vist i plau del Banc d'Espanya i de la Comissió Nacional de Valors, que és qui supervisa els productes financers.
Aquests afectats per les preferents es van organitzar per lluitar, nada más y nada menos, que contra els bancs perquè els hi tornessin els seus diners, i ho han aconseguit en gran part.
La batalla dels preferentistes i l'encausament de Rodrigo Rato gràcies a un crowdfunding popular.
La llei de la memòria històrica, que obliga a retirar símbols franquistes i a indemnitzar les víctimes de la dictadura que a Espanya va a cabar amb un gobern republicà democràticament escollit. Ho va aconseguir l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica després de denunciar al govern espanyol davant el Tribunal dels Drets Humans de la ONU.
La lluita dels estudiants contra el Pla Bologna que introdueix tases de matrícula més altes i un cicle de 3+2 anys que farà que només la gent amb diners pugui tenir tota la carrera universitàra completa. Tot i que els estudiants no van aconseguir aturar el Pla Bologna, si que van aconseguir que a Espanya no s'implantés del tot.
La lluita dels afectats per la Hepatitis C, que han aconseguit que l'Estat els hi pagui la medicació i que la farmacèutica que comercialitza els fàrmacs guanyi menys diners.
La organització hacker Anonymous ataca les webs del govern espanyol i dels principals partits polítics i les bloqueja en protesta de la Llei Sinde, que permet que a la policia tancar pàgines web sense l'autorització d'un jutge alegant questions de copyright i pirateria.
Les marees groga, vermella, blanca, morada, ... que van recórrer tota Espanya per lluitar contra les privatitzacions i demandar uns serveis públics de qualitat per a tothom.
Protestes de veïns contra els pisos turístics, la massificació turística i el model de ciutat a Barcelona. Avui tenim un nou Ajuntament que el primer que ha fet és abordar el tema del turisme.
Sorgeixen de la ciutadanía, no dels partits polítics, sindicats o institucions
La ciutadanía s'autoorganitza i s'autogestiona per lluitar
Fan servir eines de desobediència civil
No volen líders
No reclamen drets, els agafen perquè consideren que ningú els hi ha de donar
Denuncien situacions d'estafa en el marc de la crisis econòmica mundial: com uns pocs s'han enriquit molt a costa de molts
No busquen assaltar el poder i instal·lar-se al poder, sino recuperar el poder i gestionar-lo des d'abaix de manera col·lectiva
No segueixen una ideología concreta, sino que són moviments transversals en quant a territori, classe social i generació
No hi ha partits polítics, ni sindicats, ni sigles ni banderes de cap mena
Són revolucions locals i concretes que adquireixen dimensió global al fer referència als Drets Humans bàsics: vivenda, treball, sanitat, educació, alimentació, llibertats civils, etc.
Els dispositius mòbils, els canals de comunicació, la velocitat de la xarxa, els dispositius de memòria i emmagatzematge, el núvol o cloud, rellotges intel·ligents, tecnologia 3D... Totes aquestes tecnologies fa uns anys no estaven a l'abast dels usuaris normals com nosaltres, i ara si. Sou la primera generació que heu nascut amb un mòvil a la butxaca.
Les xarxes socials estan canviant la forma en la que ens relacionem.
PARADOXA:
Heu fet un pas endavant sexualment: l'edat de fer l'amor per primer cop s'ha adelantat, es fan servir majoritàriament els mètodes anticonceptius, hi ha conciència de les malalties de transmissió sexual, l'abortament no és tabú, la homosexualitat està més tolerada que fa 10 anys, l'esglèsia ha perdut pràcticament tota influència sobre la sexualitat dels joves, etc.
I un pas enrera en valors de la parella: tornen els valors patriarcals en el que l'home domina i la dona obeeix, en el que l'home és un depredador sexual i la dona busca incansablement el seu príncep blau.
Tornen conductes perilloses com la possessió, la gelosia, mirar el mòbil a la parella, fer-se perfils falsos a les xarxes socials per espiar què fa la parella, controlar constantment què fa o què diu el teu novio o nòvia, els mals tractes verbals, les baralles i bronques...
Repetiu esquemes que venen molt marcats per la moral conservadora nordamericana, per les películes, les sèries de televisió, els videojocs, Disney o Neox...
El sexe prematur (és a dir, amb 14-15 anys) combinat amb els valors equivocats, és a dir, els valors que sempre donen a la dona un rol submís, d'obediència a l'home, que és qui obté plaer, la dona no cal que l'obtingui, només que el doni, pot portar moltes frustracions en aquest terreny.
Aquestes que us he explicat són revolucions que esteu fent i que potser no en sou conscients. Quines revolucions creus conscientment que farà o haurà de fer la vostra generació més endavant per poder viure dignament?
Si no t'agradaria canviar res, tampoc hi ha cap problema, sempre et pots quedar on estàs.
En aquest apartat aixecarem els braços com es feia a les assemblees del 15M o indignats: mans enlaire en senyal d'hola = d'acord / braços creuats per sobre el cap = en desacord
Aniré ensenyant opcions de com fer micro o macro revolucions i penseu si us agradaria intervenir a la vostra realitat des d'aquests espais.
Fer-me d'una ONG
Fer-me polític o política
Ser profe i educar els alumnes en nous valors
Ser investigador científic i descobrir millores per la humanitat
Muntar una associació d'estudiants o entrar a l'associació del meu instititut.
Ser tertulià de televisió i intentar transmetre nous valors per la tele.
Fer periodisme d'investigació independent i ajudar a dir la veritat sense manipular, cosa que els mitjans actuals no fan perquè són propietat de grans empreses i corporacions. Muntar un wikileaks, un diari online.
- Fer-me tertulià de televisió i intentar transmetre nous valors per la tele.
- Entrar a un grup neonazi per restablir l'ordre
Entrar a l'exèrcit, o a la policia, fer-me monja, o cura.
Fer-me d'un sindicat per defensar els drets de les treballadores i treballadors.
- Anar a una illa deserta amb tota la gent que m'agrada del món i muntar una nova societat lluny de tot.
Fer-me activista de base i entrar en un col·lectiu de lluita del meu barri, del meu poble, del meu país...
A la imatge la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, els yayoflautes i les femen (feministes) al congrés contra la llei anti-abortament del ministre Gallardón
Fer-me hacker o hacktivista (bombardero digital, twittero, facebookero, fer servir les xarxes socials per denunciar)
Lluitar per la defensa dels animals
Entrar a l'associació de veïns del meu barri, implicar-me en les coses que passen al meu barri
Fer-me okupa, "antisistema",
INTERVENIR EN LA MEVA REALITAT, SER VALENTS, NO SER INDIFERENTS, PENSAR, PENSAR, INTERVENIR PER CANVIAR ALLÒ QUE NO ENS AGRADA FENT PETITES MICRO-REVOLUCIONS CADA DIA. FINS I TOT ALS LLOCS MÉS HOSTILS, MÉS IMPOSSIBLES, COM IRÁN, O ARABIA SAUDÍ, O CIUDAD JUAREZ.
Les eines de treball col·lectiu: piratepad, trello, BusyFlow, Redbooth, Poetica, Drive
L'actitud personal i la coherència entre el què diem i el què fem