2. Que és un microrrelat?
·Un microrrelat és una construcció literària narrativa que té la prioritat
d’emocionar o sorprendre al lector utilitzant els mínims recursos. La seva
principal característica és la brevetat del seu contingut.
"La minificción tiene la capacidad de transgredir, con gracia y
precisión, nuestras expectativas de lectura: es el reverso insospechado de lo
que habíamos aceptado como realidad"
Juan Armando Epple.

3. Característiques
· Són molt breus i concisos.
· Sovint van acompanyats amb imatges (microrrelats
il·lustrats)
· Tenen un màxim d’unes 150 paraules (poden
ser-ne més)
· Tenen una àmplia varietat de temàtica
(aventures, terror, amor, diversió, tristor…)

4. Història
El microrrelat enfonsa les seves arrels, com tota literatura, en la
tradició oral, en forma de rondalles i apòlegs. També podem trobar
antecedents en les paràboles de Jesús, vistes de manera
individual, separada del text, com estructures narratives completes i
breus (exigència d'un microrrelat). Va prenent forma a l'Edat Mitjana
a través de la literatura didàctica i en els anomenats bestiaris, que
se serveix de llegendes, endevinalles i paràboles.
Més endavant és possible trobar-lo a les sentències del Comte
Lucanor entre molts d'altres. Però és en l'època moderna, en néixer
el conte com a gènere literari, quan el microrrelat es popularitzà en
la literatura. Algunes de les gregueries de Ramon Gómez de la
Serna són veritables contes de tot just una línia, i també Rubén
Darío i Vicente Huidobro publicar minicontes des de diverses
estètiques.
Cal destacar al nostre país brillants cultivadors del microrrelat, com
Luis Mateo Díez, o Antonio Pereira, i és extrany l'escriptor que no hi
hagi perpetrat un alguna vegada.

5. Història
En la segona meitat del segle XX és quan el microrrelat
arriba a la seva maduresa.
Es presenta com una autèntica proposta literària.
Per diferenciar-los dels aforismes, les frases lapidàries, han
de complir els principis bàsics de la narrativitat, encara que
d'una forma extravagantment concentrada. Són, gairebé
sempre, exercicis de reescriptura, o minúscul laboratori
d'experimentació del llenguatge, o ambiciosa pretensió de
tancar en unes línies una visió transcendent del món.

6. Semblances i diferències
·Les semblances entre el microrrelat i altres gèneres literaris
com: l’aforisme, la sentència, i les gregueries, és la brevetat del
contingut del text.
·L’aforisme és una declaració coherent i concisa, en canvi en
un microrrelat no té perquè ser coherent i concís, sinó que pot
ser subjectiu i abstracte.
·L’aforisme és molt semblant a les gregueries, per tant les
diferències entre aquest i els microrrelats són quasi idèntiques.
·Una sentència és una afirrmació amb caràcter de
generalització, a diferència d’un microrrelat.

7. Deu consells per fer un microrrelat
1. Un microrrelat és una història mínima que no necessita més que
unes poques línies per ser explicada. No és el resum d'un conte més
llarg.
2. Un microrrelat no és una anècdota, ni un acudit. Ha de tenir
plantejament, nus i desenllaç, i el seu objectiu és explicar una història.
3. Normalment transcorre poc temps entre el principi i el final de
la història.
4. No posis molts personatges. Tres ja són massa.
5. El microrrelat sol succeir en un sol lloc, dos com a molt.
6. No t'enrotllis en la presentació i descripció d'espais i personatges.
Vés al gra i selecciona bé els detalls amb els que seran descrits.

8. Deu consells per fer un microrrelat
7. Un microrrelat és, sobretot, un exercici de precisió en el comptar i en l'ús
del llenguatge. És molt important seleccionar el que s'explica (i també el que
no es compta), i trobar les paraules justes que l'expliquin millor. Per aquesta
raó, en un microrrelat el títol és fonamental: forma part de la història, i també
aporta informació.
8. Encara que són molt curts, els microrrelats poden dir molt. És a
dir, conten quelcom molt petit, però que té un significat molt gran.
9. Explicar contes és pintar amb paraules, dibuixar les escenes davant
els ulls del lector perquè aquest pugui commoure (o no) amb elles.
10. Es original, no et conformis, fuig dels tòpics. Un no escriu (ni
microrrelats ni res) per explicar el que ja s'ha dit mil vegades.

10. Jose Maria Merino
Jose Maria Merino és un escriptor espanyol que conrea tant
la poesia com la narrativa i la literatura infantil i juvenil. Va
néixer a la Corunya, encara que va passar la seva infància a
Lleó va estudiar la carrera de Dret a la Universitat
Complutense de Madrid. Ja advocat, com no l'entusiasmava
la seva professió, va buscar altres vies que li permetessin
moure’s en mitjans més propicis per a la cultura i la literatura.

11. Jose Maria Merino
En una entrevista recent, José María Merino va
reflexionar sobre els microrrelats i va descartar que
només se'ls pogués definir en funció de la mida i de la
rapidesa amb què es llegeixen, perquè «petits i rapidets»
és un aspecte deplorable en el món literari, encara que si
fossin lents i descomunals tampoc serien més
gustosos, els minicrorrelats, ésclar. Per tant, si per
Hemingway l'essencial del conte era la base de
l’iceberg, per Merino l'essencial del miniconte seria la
punteta de l'iceberg.

12. Luís Mateo Díez
Luis Mateo Díez va néixer a Villablino, poble miner de les muntanyes
del nord-oest de Lleó. El seu pare, Florentino Díez, era secretari de
l'ajuntament d'aquest municipi i va néixer.
La seva família va viure a Villablino fins que el 1954, als 12 anys, es va
traslladar a Lleó on el seu pare havia estat nomenat secretari de la
Diputació. El 1961 va ingressar a Dret a la Universitat Complutense de
Madrid; finalitzar la carrera a Oviedo.
Entre 1963 i 1968, va participar en la redacció de la revista poètica
Claraboia al costat d'Agustín Delgado, Antonio Llamas i Ángel Fierro.
Per aquest llavors publicar els seus primers poemes, seguits, el
1972, de Senyals de fum.

14. Microrrelats escrits
· El dinosaurio
"Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí.“
Augusto Monterroso
· Memorias de Juan Charrasqueado
-Yo no lo maté: él solito se le atravesó a la bala
José Emilio Pacheco
· El hombre invisible.
Aquel hombre era invisible, pero nadie se percató de ello.
Gabriel Jiménez Emán
· El Emigrante (el microrrelat més curt del món)
"- ¿Olvida usted algo?
- ¡Ojalá! “
Anónim

15. Microrrelats Il·lustrats
Intimidad
Escudriño en tu cerradura no para verte, sino para oír al grillo escondido en
ella, ese que no te deja dormir. Agazapado, compruebo que en tus fantasías
no te cohíbes ni te reprimes, mostrándote espontánea y natural. Me gusta
como eres cuando no te sientes observada.
Sara Lew.

16. Microrrelats Il·lustrats
Rapto suicida
El papel atrapó las palabras para luego caer, arrugado, en la papelera.
Sara Lew.