2. La història
• El que mengem o bevem és fruit del passat i totes aquelles
civilitzacions que han passat per aquests territoris han
deixat una petjada en la cuina dels Països Catalans.
• La cuina catalana actual té característiques que han deixat
els ibers, fenicis, grecs, romans, jueus i àrabs. També hi ha
algunes aportacions de la cuina francesa i italiana. El
descobriment d'Amèrica va aportar nous ingredients,
actualment bàsics, com la patata i el tomàquet i la nova
cuina americana també ha comportat canvis en la cuina
tradicional.
• La cuina catalana ès un referent molt important de la cuina
Mediterrània.
3. A la base tenim els aliments com cereals, pa, pasta, arròs, patata, llegums, que ens aporten l’energia necessària per afrontar totes
les activitats diàries. A més també hi tenim l’aigua, la beguda que hem d’escollir sempre preferentment.
Seguim pujant i trobem la fruita i la verdura, que ens aporten aigua, minerals, vitamines i fibra. També hi trobem l’oli d’oliva, que
l'hauríem d’utilitzar tan per amanir com per cuinar.
Seguim pujant i trobem els productes làctics, importants pel seu aport de calci, i els aliments proteics (carn, peix, ous i llegums),
que hem d’alternar durant la setmana.
I a la punta superior trobem dolços, embotits i greixos, aliments que hem de consumir més esporàdicament.
6. Plats comuns al mediterrani o al món
• Coca – present a tota la Mediterrània : a Itàlia com a pizza.,[ a Grècia, a Turquia com pide, a Armènia com lahmacun, al món àrab en general simplement com pa.
• Allioli – present a Espanya, França i Itàlia; és probable que fou introduït a Catalunya des de fora.
• Samfaina, xanfaina, tomacat o mullador – present arreu del món i molt arrelada al mediterrani.
• Sofregit - present arreu del Mediterrani.
• Cava – present a la Rioja i Extremadura, a la regió francesa de Champagne com champagne (xampany), a la resta de França com a crémant i a Itàlia com a spumante.
• Bunyols – present arreu del sud mediterrani, fou un préstec dels àrabs.
• Bunyols de bacallà - presents a Espanya i Portugal.
• Bacallà amb patates, també present a altres cuines amb, per exemple, els noms de borrida, sacsacollons, bacalhau cozido, 'a la grandi colloni, etc.
• Pollastre amb samfaina, i variants segons les comarques: pollastre amb pebrot i tomata, pollastre amb punta (Girona), pollastre a la catalana (Catalunya Nord), etc.
Perdius amb col, o amb farcellets de col i cuita en sofregit. Típic del Pirineu català, i també Occitània i alguns llocs del nord de França.
• Amanida – present arreu del món i molt arrelada al mediterrani.
• Embotit (llonganissa, xoriç, etc.) – present a Espanya, França (saucisson) i Itàlia (salame o luganega en milanès). A Alemanya hi ha una gran varietat d'embotits de
carn de cérvol i als països musulmans es fan amb carn de gall dindi o de xai.
• Pernil curat – present a Espanya, França, País Basc i Itàlia prosciutto.
• Botifarra crua – present arreu del món i molt arrelada al mediterrani.
• Brou – present arreu del món.
• Empanada – present arreu del món.
• Mona de Pasqua – present a Espanya, França i Itàlia (colomba di Pasqua).
• Suquet de peix o Bullinada – present a Occitània (Marsella) amb el nom de Bolhabaissa.
• Mató (o Brull, Brossat, recuit) - present a Espanya com a Requesón, a Provença comme "brousse" i a Itàlia té un germá conegut com a "Ricotta".
• Carn d’olla o Ollada (o Putxero) - preparació habitual arreu del món.
• Torró de Xixona, Alacant i Agramunt – una varietat tova (nougat) és present a Occitània (Montelaimar) i a Itàlia, i una altra varietat encara més tova (halva) sovint
amb pistatxos es troba als països del sud de la Mediterrània.
• Bunyeta – se'n fan de molt semblants a molts indrets del mediterrani.
• Panellets - Existeixen a Valladolid i altres llocs de Castella amb el nom d'empiñonadas. A Andalusia els piñonates s'asemblen molt.
• Paella – Un plat present a la coca del Mediterràni
• Orelletes - També presents arreu de Castella com a orejeulas i acertes regions de França com a oreillettes o bugnes. El seu nom i la seva forma canvien a cada regió.
• Carquinyolis o rosegons - ben presents a Aragó, de probable origen àrab.
• Arròs amb llet - present arreu del mediterrani.
• Caragols a la llauna - els caragols són habituals a França, on es preparen sense salsa, només farcits de mantega, all i julivert.
• Arrop (arruix) o mostillo - preparacions dolces a base de most que deuen ser àrabs d'origen i que hom menja a la Manxa, Múrcia i Aragó.
• Llet merengada - la llet freda i aromatitzada, de vegades tallada com al cas de l'ayran turc, és habitual arreu del mediterrani per lluitar contra la deshidratació a
l'estiu, ja que refresca i aporta els nutrients perduts.
7.
8. Plats que s'originaren als Països Catalans i ara
estan presents a altres països
• La mel i mató és l'únic plat que aprofita el formatge, un aliment que, en
general, té poca importància dins de la cuina catalana
• Crema catalana – present arreu d'Europa, a més del flam francès.
• Ensaïmada – present comercialment a Espanya.
• Escalivada – present a Espanya com a escalibada.
• Espinacs amb panses i pinyons - present a Espanya com a espinacs "a la
catalana".
• Maionesa – present arreu del món. Existeix un dubte si prové de Maó o de
Mayenne, França.
• Perdiu a la catalana, originària de Catalunya Nord i estesa a la resta de
França.
• Sobrassada – es fa en alguns indrets d'Espanya, però sense la DO Mallorca.
• Xocolatada – present a Espanya. A Itàlia la xocolata desfeta es fa, tot i que
més líquida.
9.
10. Plats únics als Països Catalans
• Embotits: secallona, fuet, botifarra, botifarró, bull i girella
• Salses: anxovada, olivada, salvitxada, xató, i romesco
• Amanides: Esqueixada , Xató, amanida d'escarola, bacallà esqueixat i salsa romesco; Empedrat, amanida
de fesols, tomàquet tallat a daus, tonyina i olives; amanida catalana amb enciam molt fresc i fines
rodanxes dels millors embotits locals.
• Arrossos: Arròs amb crosta, arròs amb fesols i naps, arròs a banda, arròs al forn, arròs a la bruta, arròs a la
cassola, arròs caldòs, arròs negre, arròs fosc sense tinta a la manera de l'Empordà, arròs Parellada o a la
gandula, arròs de bacallà, arròs de conill. Tot i això, en altres cuines existeixen preparacions paregudes a
l'arròs a la cassola, com el risotto a Itàlia.
• Pastes de blat: Fideuà o fideuada, canelons de Sant Esteve, fideus a la cassola.
• Carns: Trinxat, col saltejada a la paella amb botifarra o cansalada; fetge amb ceba, versió del plat
tradicional de l'Europa central amb all afegit; conill amb allioli; o pollastre amb llagosta, llagostí o gambes;
conill o pollastre a la xocolata, de vegades també amb orellons, prunes i pinyons; etc
• Peixos: Bacallà amb samfaina, o bacallà amb tomàquet, o amb ceba. Malgrat aquests noms sempre tenen
ceba, tomàquet, pebrot, etc.
• Postres: Menjablanc - tot i que la recepta apareix històricament a molts punts d'Europa, mató de monja o
de Pedralbes, peres de Lleida.
• Pastes dolces: Fartons d'Alboraia, Horta Nord. Xuixo d'inspiració francesa, originari de Girona.
• Begudes:Orxata, Herbes Eivissenques, Pomada, Palo, Mistela produïda de Salses a Elx.
• Pa amb tomàquet
• Escudella, sopa típica catalana.
• Calçotada: Calçots i salsa de calçots acompanyats de pa amb tomàquet i d'altres verdures i carns a la
graella.
• Fricandó, potser va començar com una versió de l'occità, però es tracta de dos plats molts diferents, el
català utilitza la carn tallada en làmines molt fines i no un tros gran de carn sencer, per exemple
