El CPF respon

1. el cpf respon silvicultura 39
El/la titular d’una forest pot fer-se ell/a
mateix/a el planter per repoblar la seva forest ?
Per poder donar-hi resposta,
cal repassar la informació
continguda en la Normativa
vigent que regula el procés de pro-ducció
i comercialització del mate-rial
forestal de reproducció.
Quina és aquesta normativa?
La Directiva 1999/102/CE, incorpo-rada
al nostre ordenament jurídic
mitjançant el RD 289/2003, sobre
comercialització dels materials fo-restals
de reproducció, modificat
posteriorment pel RD 1220/2011.
Què és material forestal de
reproducció?
Les llavors, els fruits, les parts de
plantes i les plantes que s’utilitzen
per a la multiplicació de les espècies
forestals i dels seus híbrids artifi-cials.
Quines són les espècies regu-lades
per la normativa vigent?
Les incloses en el RD 289/2003 que
es detallen a la taula 1, tot i que es
recomana consultar periòdicament
el Servei d’Ordenació Agrícola del
Departament d’Agricultura, Rama-deria,
Pesca, Alimentació i Medi
Natural (DAAM) per les possibles
actualitzacions que se’n puguin de-rivar.
Al setembre de 2011, entra en vigor
el RD 1220/2011 que regula el con-cepte
de producció pròpia. Aquest
RD determina que el planter de
qualsevol de les espècies regulades
que el productor destini a ser uti-litzat
per a la repoblació de la seva
finca estarà sotmès als requisits i
controls oficials que preveu la legis-lació
en producció i comercialitza-ció,
excepte si la producció pròpia
és de petites quantitats de llavor
(taula 1), que són aquelles que no
superin les establertes pel Regla-ment
CE 2301/2002 de la Comissió
i el RD 1220/2011 per a cadascuna
de les espècies regulades (quan es
parla d’esqueix, la petita quantitat es
calcula segons aquests grams mul-tiplicats
pel percentatge d’eficiència
de germinació característic de cada
espècie).
Així, trobem que qualsevol titular
d’una forest que es vulgui fer ell/a
mateix/a el planter per repoblar la
seva forest:
1. S’haurà de registrar oficialment
en el Registre Oficial d’Empreses
Proveïdores de Material Vegetal
de Catalunya (Servei de Sani-tat
Vegetal del DAAM). En cas
que la producció tingui lloc en
una altra comunitat autònoma,
s’haurà d’inscriure en el Registre
respectiu.
2. Si la producció pròpia NO és
considerada petita quantitat de
llavor, aleshores haurà de:
Etiquetar el planter detallant,
entre d’altres, les dades referents
a l’origen del material vegetal,
l’espècie, el lot i el número de
certificat patró (emès pel Ser-vei
d’Ordenació Agrícola del
DAAM). L’etiqueta serà de color
groc, verd, rosa o blau segons la
categoria del material que acom-panya:
identificada, selecciona-da,
qualificada o controlada, res-pectivament.
Adjuntar el document del pro-veïdor
on constaran dades com
ara l’espècie, el lot, el tipus de
propagació...

2. 40 silvicultura el CPF respon
Alicia Martín
Cap de la Unitat d’Avaluació de
Programes Tècnics
Centre de la Propietat Forestal
Espècie Quantitat
(en g) Espècie Quantitat
(en g)
Abies alba Mill. 1.200 Pinus cembra linne 7.000
Abies cephalonica Loud. 1.800 Pinus contorta Loud. 90
Abies grandisLindl. 500 Pinus halepensis Mill. 500
Abies pinsapoBoiss 1.600 Pinus leucodermis Antoine 600
Acer platanoides L. 3.500 Pinus nigra Arnold 500
Acer pseudoplatanus L. 3.000 Pinus pinaster Ait. 1.200
Alnus glutinosa 40 Pinus pinea L. 10.000
Alnus incana Moench 20 Pinus radiata D. Don 800
Arbutus canariensis Veill 50 Pinus sylvestris L. 200
Arbutus unedo L. 50 Pinus uncinata Mill. 200
Betula pendula Roth 50 Pistacia atlantica Desf. 1.500
Betula pubescens Ehrh 50 Populus sp i híbrids 20
Carpinus betulus L. 2.500 Prunus avium L. 4.500
Castanea sativa Mill. i
híbrids 45.000 Pseudotsuga menziesli 300
Cedrus atlantica Carr. 2.000 Quercus canariensis
Willd. 40.000
Cedrus libani A. Richard 2.000 Quercus cerris L. 40.000
Fagus sylvatica L. 6.000 Quercus coccifera L. 30.000
Fraxinus angustifolia
Vahl. 2.000 Quercus faginea Lam. 40.000
Fraxinus excelsior L. 2.000 Quercus ilex L. 40.000
Ilex aquifolium L. 800 Quercus petraea Liebl. 40.000
Juglans sp i híbrids 60.000 Quercus pubescens Willd. 40.000
Juniperus communis L. 200 Quercus pyrenaica Willd. 40.000
Juniperus oxycedrus L. 800 Quercus robur L. 40.000
Juniperus phoenicea L. 200 Quercus rubra L. 40.000
Juniperus thurifera L. 800 Quercus suber L. 40.000
Larix decidua Mill. 170 Robinia pseudoacacia L. 500
Larix x eurolepis Henry 160 Sorbus aria Crantz 400
Larix haempferi Carr. 100 Sorbus aucuparia L. 80
Larix sibirica Ledeb. 100 Tamarix gallica L. 40
Olea europaea Brot 5.000 Taxus baccata L. 1.000
Phoenix canariensis Hort 8.000 Tetraclinis articulata
Masters 200
Picea abies Karst. 200 Tilia cordata Mill. 900
Picea_sitchensis Carr. 60 Tilia platyphyllos Scop. 2.500
Pinus brutia Ten. 500 Ulmus glabra Huds. 150
Pinus canariensis C. Smith 300 Ulmul minor Mill. 150
Taula 1. Espècies regulades pel RD 289/2003, de 7 de març, sobre comercialització dels materials forestals de reproducció,
i relació de les petites quantitats de llavor regulades pel Reglament CE 2301/2002 de la Comissió i el RD 1220/2011.
Adjuntar el passaport fitosani-tari
només de compliment en
aquelles espècies que tinguin
regulació fitosanitària. El Servei
de Sanitat Vegetal és l’òrgan en-carregat
d’informar sobre quines
espècies estan sotmeses a la nor-mativa
fitosanitària i d’autoritzar
l’emissió de passaports fitosani-taris.
3. Si la producció pròpia és con-siderada
petita quantitat de
llavor, el/la titular no haurà
ni d’etiquetar el planter, ni
d’adjuntar el document del pro-veïdor,
ni d’acreditar el passaport
fitosanitari (si l’espècie té regula-ció
fitosanitària), tret que mogui
el planter entre dues ubicacions
del territori (fora del municipi,
o quan calgui circular per ca-rretera).
En aquest cas, encara
que la producció pròpia sigui
considerada de petites quanti-tats
de llavor, el/la titular haurà
d’acreditar el passaport fitosani-tari
corresponent, sempre que
es tracti d’una espècie sotmesa a
regulació fitosanitària.
D’acord amb aquestes bases le-gals,
no hi ha cap impediment
per produir el planter que es
vulgui destinar a ús propi, sem-pre
que aquesta producció res-pongui
als requisits legals abans
esmentats.
Ma Creu Bellera
Subdirecció General
d’Agricultura
Direcció General d’Agricultura i
Ramaderia
Departament d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i
Medi Natural
Per exemple, en el cas del pi blanc (Pinus halepensis, Mill.), es consideren
petita quantitat de llavor les quantitats inferiors o iguals a 500 g. Això
comporta que aquell productor que sembri més de mig quilo de llavor de
pi blanc per obtenir planter destinat a l’explotació pròpia ha de complir
tots els requisits exposats al punt 2, mentre que si no supera el mig quilo
s’ajustarà al que descriu el punt 3.