Escanejada del capítol sobre clitització del llibre "Morfologia" de Joan Mascaró.

1. 6. Cliticització
46. El fenomen de la cliticització. - la hem esmentat més amunt la
dificultat tradicional de definició del terme «mot». Un dels efectes que té
1elecció d'uns o altres criteris de definició és l'aplicació del terme a unitats més
petites (com «la», «sense», «casa») o més grans (com «casa», «la casa»,
«vendre-ho»; «que faci»). Allo que diferencia les dues definicions és el
tractament de certs elements com a mots en el primer cas i com a parts de mot
en l'altre. Solem designar amb el terme «clític» aquests elements morfologics
que ocupen l'espai entre el mot i el morfema. En aquest espai aquelles
propietats que diferencien el mot del morfema (carácter lliure, certa llibertat
d'ordre, fenórnens fonológics típics, inexistencia d'al·lomorfia) es barregen; el
clític et, per exemple, és un element sempre ato n (de fet és asil-Iábic, ja que
fonológicament és /t/), mentre que els mots tenen almenys un accent. Pero, a
diferencia dels morfemes derivacionals o inflectius, pot canviar de posició
respecte al mot sobre el qual cliticitza: otfá i féit»,
Hi ha alguns processos fonologics que actuen com si el conjunt mot clític fos
un sol mot (l'epentesi de ;J i la conservació de la r de l'infinitiu, en els dos
exemples anteriors); altres processos els tracten com a mots diferents, com
l'epéntesi de ;;, a toskriw (*;Jtskríw; cf. inskriw, "ineskriw amb prefix in-).
Hi ha, com és d'esperar, una certa continuítat entre el carácter de mot i el
carácter de morfema. És a dir, hi ha clítics més acostats al mot i d'altres que
comparteixen més característiques amb els morfemes inflectius i derivacionals.
La conjunció i cliticitza sobre qualsevol element no clític (if;Jré, i();Jmá, ikwán,
ié56ns, etc.), l'article només ho fa sobre l'element inicial del sintagma nominal
[;Jfl6, l;Jméf3;Jfl6, lomézvrán, etc.) i els pronoms febles només poden cliticitzar
sobre un verb, pero ho poden fer a la dreta o a l'esquerra (uf3ríft;J, tuf3rís,
*uf3risémpr'dt, *tar::Jf3r;J= t'ara obre).
47. Els criteris de distinció. - Quines són les propietats que ens diferencien
e clítics dels altres tipus d'unitats morfologiques? Partirem aquí del suposit
ue una distinció triple -mot-clític-morfema- és suficient. Utilitzarem els
- rmes «mot gran» per designar la seqüencia clítics-mot o mot-clítics i «mot
tit» per designar el mot sense clítics que contenen aquestes seqüencies (un
ot que apareix sense clítics és per tant un mot gran i un mot petit alhora). A
zuinorápotputtátmolo, dones, hi ha els mots grans tuinorá (que conté un mot

2. 1'1
p '111, -( 11111' tui n.n /1>'1/11I11111111 /1, qll 111 11 1 1 111111 111111 /111/111 I I 1(11 1 '111 1111 ti
1"11111 1lll'IIIIld 11111'
el ti S fJJ , 11I., /.1. '011' P 11 11 ti •t ' '11 l' I )
1I ¡
De forrnaparal-l .la
la '01111 os!·¡ , 1 "Hll'
I ¡..l'gOl I 111 11I11"11I11111 tll I lXI
que es troba una mica en cls Ifmits .ntr , 0101'1'010 «mOI ~ d 11I111 h IItll 11111 i 1 1 .1 111 11·lx t ~mps. ncral I 1 ti fI ·tu 1 111
que el mot gran i el mot compost s n m ts qu s'u st n, S os arribar-hi, al P _1 qll 1, , h 1111111 1 ti' típus fO~l LOgLe, en ~e . . { hi ha (
I • 111 no pas om a mot mdependent, tot 1 aix , .
sintagma. El que diferencia el compost del mot gran . cvidcntrncnt el ara t '1 com u 11101 111 I a mot A continuació en presento uns quants
lexic del primer, enfront del carácter més sintáctic de la cliticització (i, en e rtn que el tr 't n com . .
presentatius. Indico en cada cas si e! fenomen es produelx o no.
manera també, de la flexió).
El canvi lingüístic ajuda a veure aquest diferent comportament --com !I
CLíTlC FRASE
morfema lligat, com a clític, com a mot- quan observem el pas d'una matcixn MOT PETIT
unitat lexica per les diferents categories. Prenem per exemple els sintagm s rürn sI
NO ambéx SÍ II
llatins CÁNTÁRE HÁBES i CÁNTÁRf: ILLÁM, ambdós formats per dos mots tonics Simplificació de NO rumbós íen S.
sonténs féntu
independents. ILLÁM ha passat a clític com demostra el fet que, a diferencia del grups eonsonantics kutom ,J.
kurumpía kurómpu
llatí, no és possible separar-lo del verb com es pot fer amb al tres pronoms:
kentáileñemá, "kentáñemále; cf. kentákékaéomá, kontáéomákés», El mot (= eorromp-ho)
HÁBES ha fet un pas més enlla: s'ha convertit en un morfema inflectiu i forma NO paruprí SÍ prim e J1
Elisiá de r final NO prirnéra
amb el verb un sol mot, amb un sol radical, una única vocal temática, etc. En féru fe ájis
una determinada epoca varen tenir ambdues formes la categoria de clítics i NO dónala SÍ dóne
a~C final NO dónes
aleshores era possible separar el clític del verb per un altre element que també laóónes
fos clític: cantar la has (per la cantaras), etc. (nord-occidental)
NO tú si SÍ paz ostrét
Semblantment a la perspectiva histórica, la que ens dóna la comparació Sonorització NO pasan
( =tus-hi) tuz éA.
tipológica entre llengües diferents aclareix la diversa realització gramatical de fricatives
oórnplo
d'una mateixa categoria lingüística. En els exemples següents els objectes
SÍ kwátróros
pronominals de! verb es realitzen sintacticament com a pronoms forts que
Elisió vocalica NO raó SÍ lórc
constitueixen sintagmes independents en el cas de a., per cliticització, en el cas (optatiu) dónu donájvwo
¡'gungmén
de b. i per inflexió verbal a c. Podem observar també que el catala es comporta (=dóna-ho)
com e! base en el cas del subjecte pronominal que apareix representat en la SÍ tu j ngrésos
NO suisíói SÍ sujlJgrésg
inflexió verbal. Formació de
semivoeal
béwi SÍ bEW ájvwo
a. Anglés b. Catala e. Base NO bc~íg SÍ
b~w final
NO tu(w)ntá~g NO tu (w)ntá~gs
uw~gW SÍ plowrá
He gives it to them. Els ho dóna. Ematen die (=t'ho untava)
3a. 3a. 3a. 3a. 'donar' Aux. 3a. sing. erg., NO sab limitársa
sing. pl. pL sing. 3a. sing. ac., SÍ póbbla NO réblc
bl~bbl
ac. dato dat. ac. 3a. pl. dato (=reb-Ia)
PRONOMS CUTICS INFLEXIÓ L'e!isió de r final és especialment aplicable al balearic. que la fa de for~~
FORTS VERBAL
molt sistematica i en canvi no l'elideix entre clític i mot petit o entre mot pent 1
Hi ha una certa tendencia a fer equivaler clític i mot aton. L'equivalencia
clíti~'a conservació, en certs mots, de la n final, podria ~~plicar-se també p~l seu
sembla molt practica pel que té de simplificació, pero és inaplicable en
qualsevol analisi detallada. Un primer problema es planteja quan volem definir carácter proclític --o potser pel f~t d'ha~er estat pro~ht:.~n ~n~éde::i~~m;~;
, oca És e! cas de un ben, mit¡an, qum, algun, en ro e u" , ,
més estrictament el carácter áton. En moltes llengües l'accent de mot no permet
ePI ' 'Pel que fa a l'a~cent la qüestió no és senzilla. Normalment es ~al la
aplicar una distinció tan simple. Per citar només un exemple, els pronoms febles a gu. :. , 'd' pronoms febles artic es,
distinció entre els mots tonics 1 els atons, es a u, 1 '.
postverbals del mallorquí i del rossellones poden rebre accent principal, i aixo . . b de en per «re atiu» que,
no fa que perdin totes les altres característiques que fan que es considerin possessius sense article, pr.eposlclOns a, am , 1 ''1'' h~ver i ésser. En
conjuncions i, ni, si, que, 1 algunes formes d e s auxiuars
clítics.

3. 126 'Iiti 'it~al'IO 11 '1Iti,itl.IIII 1 I
aquesta classificació se segueix el criteri de la manca normal d'ac .nt fOil lit- 111 I tll'IllostrH que 1 mcnt com qui, SO/¡(,I', ,'//111', ""//11', des, quan, 11/'N/"I,
presencia de reducció vocálica. Pero la reducció vocálica nom es pot 1 1 '1'1 u 1//1'/'((,(', no, ni, i d'altres, es presenten sovint '11,' nec 'lit. i b la variunt
amb tota seguretat en el cas de ;}, ja que la i no és mai resultat de r duc 'lo ¡ 1I " 1 'l' -uíu 1 lu s p ssible (per exemple a elk nop z O a entr;}l;}3én), no S la
pot ser-ho o no. 1 la manca de reducció només es veu en el cas d ti, ',(', ,1, ti ('011 111i s'int rpreta amb I'element accentuat amb accent d'ernfasi (l'cquiva-
Quan apareixen i, o u, per tant, tant es pot tractar de context S d r '111'1 11 1 11111, 'n l' 'x mple, a El que sí que pesa, en I'afirmativa, o a No, ENTRE la g rü
com de no reducció, ja que el resultat és el mateix. ruru 11r sposta a Oi que el vau veure sobre la gent?). Si aquesta manca d'ac ni
Pero si la presencia de reducció garanteix l'existencia d'atoni íuu fOIl( 1 1 k fl'lls dcterminativa de carácter clític, és una qüestió que queda p r
regular, la seva absencia no demostra carácter tonic, com ja s'ha dit IWI ni I roldr .
compostos (vegeu § 20). L '8 aracterístiques morfologiques deIs clítics també són mixtes. Si ls
Un altre criteri, aquest segur, d'atonicitat és la pérdua de cara t '1' sil,lll1" I'IHllpHr m, per exemple, amb els morfemes de fIexió verbals, presenten
de i i de u: nojéntris, pénsiw . emprc, d forma molt regular, el mateix morfema. El cIític de 2a. persona
Distingim, dones, tres casos, pel que fa a I'accent: a. acc nt subJ 1II 111 1 ulur s /tI sempre, i les formes [gt], [t], [te], [od], [om] etc. (;}ttíl], ;}fébt,
realitzat foneticarnent, sense reducció; b. accent subjacent sens r 11111" I11 f' '1" oddik, ommiroru són totes imputables a regles fonológiques generals. Hi
fonética, que ha evitat, pero, la reducció; c. accent subjacent 110, 11 ha p r també casos d'al-lomorfia, com veurem més endavant, que acosten el
realització fonética iamb reducció. '1 1 i 's als morfemes no radicals.
L:.Icomportament morfologico-sintáctic, especialment en alló que fa referen-
a. pá préw s51 cln ti l' rdre i posició deis cIítics és un deIs trets que millor els caracteritza. Dins
b. rentapláts sensopó kontrokóf el mot petit, radical i morfemes de derivació i de flexió tenen un ordre
c. f;}ntgMrg sonsé kuntrári lbs rlutament fix. En la frase, en canvi, l'ordre és, en catala, discretament
vnrlubl d'una banda, i governat sintacticament de I'altra. Els cIítics tenen una
Si el cas b., a més arnés d'afectar el primer element de m lts 'OIIlIHI 111 (','rla lIibertat d'ordre, pero la seva col-locació no obeeix principis sintáctics en
s' estén també al primer element (complementitzador, prep si i , I<lVI I I
ti '11.ral:
d'alguns sintagmes, aquest primer element podria considerar-s i 'ti 11111 11
1 '"1
clític. Encara que la confirmació de la possibilitat necessitaria una 1111 i 111
1I
detallada, la identitat o diferencia (accentual) fonetiques d 'Is l' 1111111 Vull poder veure aixo.
següents fan veure que en molts casos l'accent d'aquests mots S dil", '111ti 1111 Aixo, vull poder veure (amb ernfasi marcat per entonació deseen-
accent normal i en molts casos igual a accent zero amb t ta s '1111 11 1 dent sobre l'última síl·laba d'Aixo).
Vull poder veure-ho.
La porta-, capPrep aquí 1= La porta capv aquí Vull poder-ho veure.
A qui valdrá més.,; = Equivaldrá m s Aqu vltld, 1111 Ha vull poder veure.
(= 'a aquell a qui valdrá més ... ') •••
Ho, vull poder veure.
Tant sobreprep nou (= 9) 1= Tant sobres, nou (1= v-II
Entre la gent 1= Entra la gent
Sense antenes 1= Cent centenes No tots Is clítics es comporten de la mateixa manera; els pronoms febl 's
Que des d'amunt 1= Quedés damunt I11I 'Uz; .n S mpre sobre un vcrb, en un ordre determinat, independent 1,
1'lIItIll' d 'Is sintagmes amb Ir; qunls stan r lacionats. Altres clític cliticitz '1)
••hit (·1 prirn r mot qu 1 '11'11 11111 Ir 'Iu, pr 's rvant l'ordre sintácti , a, i /1,
Se'ns va confiar {quan ,} marxava (3a. sin ulur ti' I'IIII/ltll 11111I( 11 '0111 'Is pr norns 1'111,' 1111 "d,'1I (litidl~Hr S bre element n v 'rbllls i
I p
per que
.1111 (WI 'S ; e, id, 111011111 ,,",I'IIldll' 111 'ti' 'S pr scrva n rls Iti ..•
1"'" 1111 e-n '1 'liS d '1, tI"""!1I1 II "Ir
1= Se'ns va confiar quan>.) marxava (passiva prououun ti di 1"//11 1
per que
,{III' vi,,~ 111.
Mentr alma M'l'IlI' 1 I rlu 1 I 1'/" t 11 "1'" I
.:.1 IlI' IlO IWN1 I 1111111111 I 111 ///1 1111111111 111111
NI 1'1' 11"Iyll NI I 1111I I

4. I H ¡IH ( '1111 '111 1 ' I 1111
'111¡¡'lIl H 111 IH
orr 'SpOI!l 111 11, 11111111 1111 'ulin3 singular/plural rcsp CtivHIT u. L'iIlJ 'finil
»
c. Treu quatre entrades a la Maria. d. S que de la casa n n surt. un p rtnu ti IOllllfll d' 'lclll .nts possiblement cJític que hem ?Slllcntal 11
(a mi) Sé que la de casa no 'n surt. parlar d l'uc . '111' P 1 upar ixer accentuat i aton, com fan veure les forrn S
Parla de la que no en surt. següents en 1 s quals es pot comparar el resultat de la pronominalització de tots
Me'n treu quatre. Parla la que de ea a n n slId, els determinants clítics:
Veig sN[I~ casa]. l~ veig.
Va fer el dinar a la Maria.
Veig SN[::JnTomas]. ::JIveig.
(a ell mateix)
2 1 Veig SN[t~ mare]. l~ veig; veig loméb»,
Va fer-se'!.
Veig SN[un~ casa]. 1::J veig; on veig úno.
El catalá presenta una forta tendencia a la proclisi. Probablement els HNO Aquestes formes, general s en la !lengua antiga, han estat substituídes per les
d'enclisi es limiten als pronoms febles que apareixen darrera sis úniquc f rrn
toniques, amb article (la me~a, la teva, etc.) i han qued.at.6~elegades, amb
verbals, infinitiu, gerundi i segones i terceres (voste/s) pers n S ti' vitalitat variant segons els dialectes, als noms de parentiu; a les forme,
l'imperatiu.P"
esmentades cal afegir nostron i vostron, i també ll~r, avui molt poc usa?~s. 61
Les preposicions atones són a, amb, de, en 1 pero El caracter clític el
48. Determinants, preposictons, conjuncions i auxiliars. - A continua 'io determina -a més del carácter áton->- la conservació de b davant de vocal en 1
examinarem les diverses menes de clítics. Un primer grup esta formal p '1 cas de amb (~mbéA, ombundict, i l'existencia d'al·lomor~i~, de!erminada p '1'
elements que són proclítics sobre el primer mor tonic que els segueix, i i(l( l'element clític següent, en el cas de poi. Aquesta preposicio te la variant /),)
ocupen típicament posicions d'especificador, de primer element del sinta 11II quan segueix el(s), i dialectament, la-les, en i fins i tot un, -a, -s, -es: pe, /),)/1',
del qual formen parto Per aixo són o bé determinants que comencen el sintagm I
polo, polos, etc. .. ., . .
nominal, o bé preposicions, primers elements del sintagma preposicional, o 1> EIs complementitzadors atons són que (tant en la funció tradlcl~na! dI
complementitzadors que introdueixen la frase, o bé auxiliars preposats al y rh. conjunció com en la de «pronom relatiu»), i (FABRA, 1913, II, 5-6), ni, st, 1-1
Entre els determinants tenim I'article definit, el definit personal, I'ind fillit carácter ato n (en el sentit de c., p. 126 més amunt) es justifica bé en el cas ti' ,
els possessius átons:
que apareix amb la forma asil-labica j (tujJ6), i en el caso de ~ue, per la .YO( d
neutra. En els altres casos, si bé existeixen formes asil-labiques ocaSH11Id
Article definit Article Article definit Possessius átons (sj~ntrá{3::J, njn{3::JAúY::J),també passa el mateix en el cas d'altres conj'un ion,
indefinit personal aquestes atones en el sentit de b.: paQ{3í, ::JAaQmbúlyis.62 ,
Els auxiliars ésser i haver presenten formes atones. En barcelom, haver I
Sing. Pl. Sing. Pl. Sing. Sing. Pl. les formes i (he), ::JS (has), ::J (ha), on (han) (FABRA, 1913, II, 3). en els ternps
compostos (i{3iI]gút, ::Jstat~I::J3ít,::Jn~yUtfét) pero no quan funcionen e m :1
Masculí 1 Iz un unz n mun tun sun rnuz luz NIII principal o en construccions perifrastiques (e{)::J{3::Jní,
jaf6k, ~mkis::Jlnán): bl
verb ésser presenta les formes asil-labiques s i ts corresponents ~ és 1 1,'
Femeni I;¡ loz un;¡ un;¡z n;¡ m;¡ t;¡ s;¡
-
moz t. Z , , I
(nozoki, notstú¡ que apareixen darrera vocal únicament. Aixó s,e~blana ab nur
el carácter enclític, ja que no és possible suposar formes proclítiques os, OIS '11
Les regles generals d'epentesi i d'elisió donen les formes
fonetiqu '/ l'OI" variació lliure amb és i éts, respectivament, que explicarien les forme:
olpá, Ij{3r~ (fem.) ~lzÁÍ{3r~s, ontumás, etc. En el ea deis definits t '11 1
morfemes 11I i /n/ corresponents a cadascun d 11' I ti s i Is farniliars ,) ti I
femení, z del plural i (2J del masculí i d 1 sin iulur, 1'11 '1 'HS d ls pos,' 111 60. Com passa en italiá il tuo amicoltuo [ratello; un fenomen similar és la r~ducei d 1'11,Ildl
tenim, arnés, al-Iornorfia: la forma d 11> ti'
d 11/,', ,1' 1I r a la" u, I salat en zon 'S on S perd, en les quals es conserva sobretot amb noms de parenuu SOl W,.; ~I/II""'_
persona respectiva m nt, n '1 '/1 d 1 11'111 111, 11//1/111/11/, 1111//'1/, ,,/1/11,1// ete.
)1, 1./111', '11111 nhut , s'usa literáriarnent sense article , és a dir, e m a lític. Probnhl',llI 'nl, 110111
ra d '1 NI'I' 1111I , ~ 1, 11 111 111 "14iltl fI tual, parlada i escrita, és prccisarncnt el scu CM~CI '1' 'lfl", 'nlllllll
d 'll'''1 11 I 1111.111. di 11111 111 ti' 1'111 nts d la serie (el m u I I ICu / I s ti I '1 nostl'· I '1 VO 111 )
Un 1 'o " • 11110111111 1" /1 11 1111 /1111/1,
(,' 1 '" I 1'11 '11 '1 1111 ,11177, IN.

5. 1 lO '1 j 1 11111 111 1) • 1111111 I
I 11h 111
asil-Iábiques per I'elisió general d ,) '11 '011111'11 111111VO'al. P r HqU st S imp'l 1111111111111,1'11
!'lbtl,potVl'lhll, rlnrtu , Ihldll, 111111111,
formes no poden ser tampoc enclítigues, 0111d '1110,11'11 'Is xcmplcs en qu ,t '.
apareixen finals: nosékiés, "nosékis, kwániéts, "kw! nlts. 1 1111111/111 'Is pronorns r 'bl 'S P 'Is morl' '111" qll'
MOI!'olt pli 111111111 11
constitu 'ix '11. 1'1111 11 "-1 1,1'lila' ntral norrnatiu i unir r 'ni, qunn 11 1I
49. Els pronoms febles. - El sistema pronominal aton catala és considera- resulti int '1', 11111, '(01 11,¡ 's a formes dialectals, sobr 'tol ni hiu "1011I,
1
blement complex. Encara que el conjunt de seqüencies pronominals átone Els atorze plOlIOIllS r .brcs e poden repres ntar ti la rorlll!l s '/', 1'111'
sigui finit, és prou extens: probablement més de 150 seqüencies i encara
augmentarien si s'han de tenir en compte els canvis determinats pel carácter Forma [onotogica Trets moriotogics de!s 111 11'11'11//,,
preverbal o postverbal i el carácter fonologic del verb sobre el qual c1iticitzen.
La fonologia deis clítics pronominals ofereix trets propis, la morfologia també, i 1. s -1 -][ E
la sintaxi presenta molts problemes encara no resoJts. Aquí no podrem defugir 2. t+0 -1 +1I 1'1
moltes qüestions de tipus sintáctic, pero ens centrarem en els aspectes 3. m+e +1 -11 1'1
morfologics, i també en els fonológics en la mesura que sigui necessari 4. n EN
resoldre'ls per adoptar una solució morfologica o una altra. 5. u+z ; al·lomorf radical: bu -1 +I1 / 11'1
Les preguntes basiques que hem de contestar són les següents: a) Quin és el 6. n+z ; al-Iomorf radical: nu +1 -u / 11'1
conjunt de les seqüencies fonológiques possibles que representin una seqüencia 7. 1+0+0 ; al·lomorf de genere: u -} -11 -Dat / / F'III I 1'1
pronominal átona? b) Quines categories morfológiques i sintactiques represen- 8. I+g+0 -1 -11 -Dat / ' I 1 1o'~, /
111 1'1
ten? Parlo de «seqüéncia átona» en comptes de parlar de «seqüencia de 9. 1+0+z ; allomorf de genere: u -1 -II -Dat /c I lo''111/ 11'1
pronoms febles» perque --com es veura més endavant- la seqüencia no és 10. l+a+z -1 -1I -Dat / I 1 F '111I I 1'1
segmentable en un conjunt de «pronoms febles» independents. En aixó es 11. 1i+0 -1 -1I +Dat -/ o / / 1'1
manifesta precisament I'acostament del clític al morfema i I'allunyament del 12. 1+0+z al-Iornorf de genere: u -1 -Il +Dat -/ o I / 11'1
mot. Fins al punt que podríem parlar d'una segona flexió del verb, la se va 13. u HO
«flexió pronominals.P' No qualsevol seqüencia pronominal possible en principi 14. HI
es troba entre les seqüencies efectives. Les causes de la agramaticalitat de certes
seqüencies són sintáctiques, morfológiques o fonológiques, i en determinar d El tractament que presento aquí coincideix basicamcnt amb Wh ' '1 '1 (111/11,
quin tipus és la restricció que opera en cada cas i com cal formular-la resideix el 141-190) el treball més extens i complet sobre el sist .ma PHIIIOIIIIII"
principal problema del sistema pronominal. «norrnatiu» i sobre el barceloní.P" Aquí, pero, tracto amb al-I morls I 's 1'111111
Per facilitat d'exposició comencarem per les seqüencies pronominals d'un el/lo, elsllos, enslnos, uslvos, i introdueixo algune altr s rnodif '(1-iou 1)11
sol element. Com es caracteritza un pronom feble? Morfológicament per la comento en nota.
forma fonológica (o formes fonológiques si hi ha al-lornorfia) que adopta 1 Segons la posició i el context fonologic s'adopten uns alu es ",101111111
morfema o adopten els morfemes que el constitueixen i per les seves propietats Regles fonologiques d'epentesi de ;:) (;:)mdón;:), olzimito, sasáp), d' '11,lit di "
morfologiques. Així el pronom em, que representarem amb EM, amb majúscu- (le{3íst;:)), de formació de semivocal (fásiw), i d'altres, don n 1 's di!' '1''11'111111111
les, té el sol morfema Im/, i la propietat 2a. persona [+ 11,-1], singular [- PI] i fonetiques observables en la seqüencia.
pot tenir altres trets com [±referencial], [±reflexiu], [±acusatiu], etc. Sintácticament s'hi afegeixen altres propietat que distin 'i .n, p '1 ''111
J
Hi ha propietats sintactiques o semántiques que els elements lexic o pie, l'em acusatiu del datiu, els dos es: Es dóna les grá i s ((/ lO(/¡()fII), 1';,1' tlonu
l'estructura sintactica imposen als sintagmes nominals, que no tenen transc n- les grácies (ell mateix), etc,
dencia en el sistema pronominal vist mortologicament (per exemple el cara t '1
comptable, o el temps verbal), pero els pronoms febles són probablemcnt '1 50. La [ont dels clítics. - Per determinar, en part, les propi '111. 111111 iI
elements morfologics en els quals conflueixen més propietats lingüístiqu 's ques i morf lo 'íqu s d I c1ítics, pode m recorrer a 1<1s 'va !'UII'jo ,illl 111 1,
diferents. A l'hora de determinar la gramaticalitat d'una seqüencia pron mili 11 n ralm nt r 'I)I'I'S '1I1(1da p I intagma amb I qual 'slan r 'Ia 'illllll , ,1 11111
atona s'han de tenir en compte categories tan div rs s m n r , d 'fin!I, unorn nnr '1 11 1'011"d ,1 el ti " / la frase No e/ contprttrun '1 1 1(110111 i' 1 1
d
humá, nombre, acusatiu, persona, reflexiu, partitiu, d uiu, 1" °i prcposi 'ion rl, r )a 'ionll 1111 ),11 111111111111 sinta ima ornpl '111'lit di!' 't'I ' dl'!illil "11 11111
1 un
Hillll1ll1l, pll 111I1 111111 1IIIIpllll x m O{ftll'Sl dlttrl I No ('0/11/1/(/11111 11/111'(
1111
63, '1 l rmc s 110m IIlloxhll 11, 11(11)11111111. h
1 111 1, 1> , '11' I"It' 11111111'"1111 ""11111
1,,"
prolloll1ln 11, 1 qlH' 11 v 111 'lnlh ~ '"111111'" 1111"
1' 11 '1111 """ 1ti ,1> 1",11111111
11' (I'II)

6. I 2 '1 I '11, 1t'1) ()
~, I 1
diario Aquest sintagma n rninal, o quals 'v I arnb HI'U t r stiqu s '¡llllllll'S, H In
font d'el a No el compraran. Resulta práctic utilitzar, p r tal d d -t ' rminar la 7. -1
font, el fenomen sintactic de la dislocació. La dislocació dóna om a r sultat un 8. la 11 1111 (11111111 / lO) . I I dlurl. 1 comprarun.
constituent precedit o seguit d'una frase que conté el pronom feble e rr spo- p" 11111
nent al constituent dislocat. El constituent dislocat es caracteritza per una 9. els
entonació ascendent final, quan precedeix la frase, i baixa final, amb tonalitat 10. les b) Pr ,ti '1111 (ti sfinit a 7-10) De bonic, ja ho és.
general baixa si la segueix, mentre que la frase té la seva entonació com si tos 13. ho
amada. El fenomen és dones diferent del de la frase citada més amunt (Aixo,
vull poder veure) amb entonació diferent i sense pronom feble a la frase. a. i b. 11. li la) Datiu definit animat 3a. perso- Li agrades.
són casos de dislocació tots dos, pero el fet que sigui a l'esquerra o a la dreta na.
dóna entonacions lleugerament diferents. Igual que a. i b., C. i d. tenen la 12. els b) Benefactiu definit animat 3a. La nena els ha tornat H ,11,·
mateixa forma fonética segmental, pero difereixen sintacticament, i per persona. pendre e! curso
l'entonació; c., amb la dislocació a l'esquerra té la mateixa entonació que a.6S 14. hi a) Locatiu, alatiu, comitatiu, re- Que hi fas aquí?
a. La roba, la roba. DISLOCACIÓ A L'ESQUERRA gits o no pel verbo Allá, no hi aniré paso
Hi treballes bé, amb -11,"
b. La roba, la roba. DISLOCACIÓ A LA DRETA b) Preposicional regit pel verb, di- S'hi preocupen, per ellu.
C. El color, l'imitaran. DISLOCACIÓ A L'ESQUERRA ferent de de.
e) Datiu inanimat. A la seva vocació hi va (1 (1 '11'
d. El color, limitarari. TEMATITZACIÓ tota la seva vida.
Amb frases amb dislocació, com a. i com b., podem dones tenir al mateix d) Predicatiu. De bonic, s'hi ha tornat u 1.
temps el pronom o els pronoms i la seva font. En d'altres casos la font no es p I En el cas de l'impersonal, els reflexius, i possiblement el benefactiu, 1, 10111
determinar d'aquestamanera (font de l'ES impersonal i deIs reflexius, font no pot apareixer dislocada perque la construcció admet només el pronom '111 l
¡ l'
«léxica» deIs verbs pronominals, etc.). A continuació dono, resumidament, les sintagma nominal pIe:
pos ibles fonts deIs pronoms febles. Aquest és un problema sintactic complicat,
per tant el tractament és considerablement simplificat.
:t~g~ent es renta la roba a qui ho demani
l
1. se a) Reflexiu de 3a. persona. Es renten la cara. *Ells
b) Subjecte «impersonal» Es renta la roba a qui ho demani, etc.
2. et a) Acusatiu Et veig, a tu. *A tots, tots es renten la cara.
3. us b) Datiu Us agrada, a vosaltres. *A mi, em rento la cara. (N.B.: amb entonació de dislocaci hv ,
5. ens e) Reflexiu (acusatiu o datiu) Ens rentem (la cara). ment.)
6. em d) Benefactiu No em fallis! ?Als seus pares, la nena els ha tornat a suspendre el curs.
no n'arriba.
4. en a) Partitiu De pa, { no en volen. La font existe ix igualment en aquests casos; l'únic que passa és qu 11 1
no en couen cap de p 'til } pot fer aparent per dislocació. La determinació de la font és una mi', 111
complexa. Per al reflexiu val e! subjecte, per al benefactiu es p t r -r 11111 I
•
b) Ablatiu (provinenca espacial). De Roma, en sortiren a 1 s quat« , una certa prudencia, a un sintagma nominal coreferent que apar ui [lb 11I ,(¡/¡
Regit pel verbo En e! cas de l'impersonal ES, no existe ix cap SN que hi pu ui r spolld, ,
c) Complement preposicional De tu, sempre en parl n.
amb de regit pel verbo 51. La no biunivocitat de la relaciá [ont-cliuc. - 1" as
d) Complement preposicional D'aquest lIibr , s n 'hnn Vi 11111 poden pr !l ntnr la font dislocada o en frases ind pend nts, p .r
amb de depenent d'ele- molt ex rnplars, (sinta mil (e/IIIII'" onal», sintagma coreferencial arnb 1 ub]
ment nominal.
BONI'I, 19H4 Al 1111 lIulOI 11 11 •• di lO! 11111 w 1 1111111/11 I 1111111

7. 1..4 liticitzaci ~. I ~ , 1
1
aquests casos parlarem de la font_ propia o' «sintactica» per diferenciar-lo deis la d IIV 11 11 IIlIlrll'
que no tenen font propia (font «léxica»). Ara examinarem casos de relaci 11 111 111 '1 qirlVi H' ir-so, fallar'
no-biunívoca entre el pronom feble i la seva font, que poden ser de tres tipus: 1,,11 11 d, 11 1'" 'm fotuda)
a) cIític sense font, b) cIític amb més d'una font, e) font amb més d'un cIític (el '11111''' 11 • unnyur-sc la vida;
cas de font sense cIític, per exemple el cIític de subjecte definit inexistent en r .r-s'ho sol'
catala, no cal assenyalar-lo). r .r-la 'viure, ser'
El cas més típic de pronom feble que no esta relacionat amb cap sintagma frcgir-la+datiu 'fer una mala passada'
nominal (o més ben dit amb cap «posició» de sintagma nominal en la frase) i jugar-se-la
per tant no és referencial, és el deIs anomenats verbs pronominals. Aquests baIlar-la 'tenir problemes'
verbs es construeixen sempre, com és sabut, amb un cIític reflexiu, per tant les fer-les íd.
concordant amb el subjecte: ten ir -se-les 'barallar-se'
haver -se-les íd.
La Maria s'empassa el dinar (*a si mateixa). carregar-se-les 'carregar-se la culpa'
No t'ho pensis pas (*a tu mateix). (no) tenir-les (totes) 'tenir por'
pirar-se-les 'rnarxar'
El carácter no reflexiu, sernánticament, del cIític es fa pales si afegim a 1 'S arreglar-se-les
frases anteriors a si mateixa i a tu mateix, respectivament. ha passar-(s')ho bé
. Un altre cas conegut és el d'en en verbs com dur-se'n, anar-se'n, tornar- fer-s'ho 'arreglar-se-les'
se'n/" A les frases següents, pero no sé d'on fa impossible l'aparició del cIític ('/1
per contradicció semántica; el cIític és pero possible si en no és referencial, no Si bé no conec casos de dues fonts sintáctiques representad es per un sol
té font «sintáctica»: cIític,68 sí que n'hi ha de dues «funcions» representad es per un sol cIític. Ju ,
sabut que quan hi ha dos cIítics identics la seqüencia és agramatical. Pero tarnb
Ve, pero no se d'on. és agramatical la frase amb un sol clític si li atribuím totes dues fonts:
* En ve, pero no sé d'on.
"(Es) va, pero no sé d'on. A la cadira, hi dóna cops amb un marteIl.
Se'n va, pero no sé d'on. Amb el marteIl, hi dóna cops a la cadira.
A aquests dos grups de casos cal afegir-hi bastants altres verbs que tamlu
.
*A la cadira, amb el martell,
{ hi hi dóna cops.
hi dóna cops.
1
J
presenten aquest cIític no referencial, que aquí anomenem «de font I xi '1'"
D'amics meus, en van expulsar quatre de la reunió.
Clíties amb font léxica
De la reunió, en van expulsar quatre amics meus.
Reflexius queixar-se, abstenir-se, atrevir-se, etc. *D" di" {ne'n van expulsar quatre. }
armes meus, e a reurno , en van expulsar quatre.
en anar-se'n, dur-se'n, emportar-se'n, tornar-se'n
hi veure-hi, veure-s'hi 'tenir visió'
sentir-hi 'tenir oída' Si en canvi un deIs cIítics té la funció «lexica», és a dir, si no li corr spon 'up
tocar-hi 'enc rtar-la , 'nt 'l1d re s'hi' font, pot tenir a més una funció referencial afegida, li pot corr sp ndr UII 1
haver-hi font:69
tornar-s'hi 'r 'sl ( ndrc :t 1111 1111"
tornar-hi " 'IW(ÍI'
estar-hi + datiu '1 t 11 rl' I('IIHI, 1'11 pl',
l' 1111I 1 r luuuu 1I
(" I 11 , 1 '1111 1111I 1 11 111, 1'111 rI 1111 ,101111I11111
1"111 1111,11 1111 11111111111111 11111, '1" ti, ,1
~ --~~~--~~----~~~~--~

8. I lit 'Iili itzaci L 7
~ Singular Plural
11, ",}
111' 1" I ti 11 1I
11,
Acusatiu lz
Datiu lzi
A . IN 1, 11 h 1 i I 11 P 1 ti Il ti ,
Si partim de l'analisi deIs clítics en morfemes, la confluencia de dos clítics de
3a. persona té com a resultat la confluencia de dos morfemes de 3a. persona (l)
No { ;'~~i} vcurás (amb el sentir no-rcflcxiu). i, possiblement, de dos morfemes de plural o de datiu (# indica separació entre
clítics):
Al capdamunt de I'escala, no t'hi veuras. Forma normativa Forma hipotética Forma efectiva
(clítics com apareixen
ailladament)
Se'n va } .
{ *(Es) va anar de seguida.
I'hi l#l+i li
la hi l+g#l+i li
De la reunió, se'n va anar de seguida. els el l#l+z+i lzi
els la l+g#l+z+i lzi
Fan excepció I'es impersonal i el reflexiu que no poden tenir al mateix ternps els hi l+z#l+i lzi
una funció reflexiva «léxica»: 70 els els l+z#l+z+i lzi
Es protesta amb raó Deixant de banda el problema de la no aparició de la ;J del femení,
*Es queixa amb raó (= Hom es queixa amb raó) explicable fonologicament, es veu clar que el resultat efectiu correspon a la
Se'n pot dubtar. forma hipotética eliminant-ne els morfemes repetits (l en tots els casos, i i en
*Se'n pot refiar (= Hom pot refiar-se'n) l'últim cas). A l'última combinació, dones, l'única l representa alhora la 3a.
Es van carregar l'ambaixador. persona de la font-acusatiu i la 3a. persona de la font-datiu, i la z representa
"Van carregar I'ambaixador (= El van eliminar) igualment dos plurals de fonts diferents, acusa tiu i datiu.
L'ambaixador es va eliminar (a si mateix) Aquesta explicació es pot estendre a les formes ni (=li'n) on el morfema n
*L'ambaixador es va carregar. representa la tercera persona del datiu i la 3a, persona d'EN, i possiblement
també les formes de datiu + HI, foneticament li, lzi. En aquest cas, pero, es fa
i bé tot un clític no pot tenir dues fonts sintactiques, sí que hi pot havcr un difícil de determinar si es tracta de l+i#i, l+z+i#i reduíts per processos
m rfema que forma part d'un clític fent la funció de dues fonts. El cas m S ,It" fonologics a li, lzi, o si ens trobem davant de l+i, l+z+i amb un morfema i
'8 d na en el conegut problema que presenta la confluencia de dos clític dc . 11, ambivalent (font doble: HI, datiu).
1 rs naoCom és sabut, excepte el valenciá que presenta tots dos clítics arnb I • En d'altres casos una sola font, sintactica o lexica, pot donar lloc a dos clítics
f irrnes que tenen aillats (li + ls = lils, li + la = lila, etc.), hi ha sempr «cnnvi diferents. No incloc en aquesta divisió els casos de repetició sintactica sobre
d'un datiu a hi»: Aquí prendrem com a exemple el sistema dialectal d l 'Iltt ti verbs diferents (Ho vaig veure-ho, li feien fer-li), El cas més simple és el de
nord- riental per raons de simplicitat expositiva. L'análisi és exten iva, rnut 1I I repetició d'un mateix clític que es dóna en molts dialectes. Alcoveri Moll
mutandis, al altres dialectes. El sistema pronominal de les cornarqu S iroulru (1929) donen aquests exemples (adapto la transcripció): méwtet (Lloret,
Il() distin ix en el plural ni en el datiu entre masculf i fcm ní: Blanes, Pineda), motet (Tortosa), béstoton, nomtmtunnás (Ciutadella, Ferre-
ries, Es Migjorn-Gran, Alaior, Villa-Carlos, Maó, Sant Lluís) ,
En barceloní es troben exemples amb verbs com tornar-se, posar-se, que es
[uuv 1101, ' mpt ' o," 'Is s gücnts: D'aquest negoci se'n treú molt, per() s'hl 11'1'111I1/" 11//1111' 111'/1' constru ix '1 umh IIn predicat nominal o adjectival (tornar-se groc, papallona;
11"/t"II,, 11I011, I 'aqucst negoct se'n treu molt, pero hi ha molla [eina. Al mutinmunt rll' 1'/'1','(/1/1, d,'1 'I/h posar-se 11I111111) 1'1 'st pr di at apareix introduít per de quan es disloca (de
,'1/ '11/'/111/1', 1/11 I'hI II!' vlst m .1' I 'lno l'h» vist més. 11 /,1I/ltI(III/l1II1 (/l' /'/',1'('11/0, 1ft'.' /1"1' /'11 '// f ///1/1' 11/1 'h! papollonu, ,'lt! (/111/11, tll 11I1110/1, s'hi I a posar), pero al mateix temps és el regim
1111 '/11 11I/,, ('/lh"'1I ¡IIII/I /11'1' lrs I'I'II"!O/l,', 111'1'/), h! /'1//1/'11 11".,/ / 1'1/ 1111/1" 1'1/ 111'/11/ 1 ' 11/111 , 1/ 1/1'/11/
s '111 ntl' di ti 11I1I 11 ql" 111 ttIHHhdr.'l' urnb a, O n ipassar, transformar-se,
'lIh/l'/I 11I1//1 ,/¡, /r' (/'/11/11111', I//'n ItI f'I/III'1/ 111/1/ I 11 ',1 ',/1/ 111'1111
/11 11111 11 '1'1111 111" It l'illI 11111 111 11111110 1 111111111111 11111 111111 '11, '11/1 111/1 1 11
('01111'11/ 11) '111, I tlll 1'1111' I 11 "'11 I üuic I font uparci n n la
"1111I/111/ /11/111 1 dl"/'I 1' '/1/1 111111 111 1/ 11I11 ,ti ItI", (q (lid I 1'1111111111 11 1 I 111 • 111 lit, 1'1 I ti I 1'1 t l' ,IN 111:

9. 1 8
1 1)
De '1'0', l.1 111I11
:)11 ti IV 111
D malalt, [s ni! VI 1'11 " di, él '011(1 l 11 " h ( I 1)1 .ix la impo sibilitat de concurr ncia deis acusatius
determinar J 10, HI 'as de EN HO és complicat d'incloure en el filtre. La
Un aItre cas es troba en cntrul nnrd od 111 d 111 ruuthln tt' 011/ le prim 'r 's j seqü n ia no 11I , 's pcrmissible quan la font d'EN és lexica: Endur-se-n'ho,
segones persones. El cas més Ircqü 'nI ti' ('OIll'tlll ~ lid 1 1-11'1pronoms EM () * Treure-n'ho . Aquesta distinció explica les vacil-lacions que aquesta combinació
ENS amb ET o US és quan les f nts S 11 I ,11, 11 pronominal (<<1 xic ) i provoca quan es tracta el terna."
benefactiu: Qualsevol subseqüencia d'aquest filtre és una sequencia pronominal ben
Te m'escapes; us em perdo; no te'ns m guiso formada morfologicament. Sintácticarnent s'han d'especificar les possibles fonts
(§ 51) i els possibles canvis (§ 53).
En combinacions com aquestes apareix el pronom benefactiu corre poncnt i La tendencia a establir un ordre purament morfologic no ha aconseguit, en
la font reflexiva es divideix en dos clítics, ES, que marca la propietat reflexiva, i contra de les aparences temptadores, desplacar del tot la intervenció de l'ordre
un altre de segona o primera que indica la persona. L'ordre de col·locaci s funcional. Un exemple ens el dóna la separació de benefactiu i de datiu (vegeu
molt variable:
nota 72), i un altre la diferencia de comportament del clític EN de font lexica i
[sctom] escapes. [sotcm] escapo. el de font sintáctica.
[tosem] escapes. [toscm] escapo.
[tornes] escapes. [tomes] escapo. Aixó, del calaix, l'en trec.
Aixó , pots dur-te-n'ho.
52. L' ordre deis elements. - L'ordre respecte al verb depén només d la * Aixó , del calaix, n'ho trec.
morfologia verbal. En catala antic la posició seguia la llei de Wackernag 1 i
ocupaven la segona posició de la frase (COROMINES, 1971, 245); si la frase Els dialectes varien lleugerament l'ordre deis elements. A les comarques
comencava en verb eren, dones, postverbals. Avui la morfologia v rbul gironines, per exemple, l'ordre és II ES i I ES (te se fa tard, me se presenta), el
determina la posició, amb poca diferencia dialectal: postposició amb impcratiu, baleáric admet la tercera persona acusatiu davant les segones, primeres i ES (la
gerundi i infinitiu, excepte el rossellones que només ho fa amb l'imperatiu; se posa, els te compraré) i el valencia té per a les terceres persones un ordre fix
alguns dialectes tracten les formes imperatives vosté, vostés com a subjuntius i Datiu-Acusatiu, sense can vis (ti la dones, li'ls compren). El sistema barcelonf
fan anteposició (m'ho digui), d'altres com a imperatius i postposen els líti 's difereix notablement deis sistemes veíns (que admeten, per exemple, formes
idigui-m'ho ).
com li'n, la'n, els ho, etc., completament absents del barceloní). L'ordenació es
L'ordre deis elements que formen la seqüencia pronominal atona S fix , fa en aquest cas tenint en compte la composició morfologica interna de la
determinat morfologicament i independent de la posició respecte al v rb. P 'r( seqüencia:
establir les condicions de l'ordenació no és senzill. Seguint Perlmutter (197 J) s '
sol indicar alhora ordre i restriccions d'aparició a través de filtres que stipul '11
quins elements poden aparéixer i en quin ordre. Per al catalá e 'nI mi
«normatiu» el filtre fóra:
ELS
+Dat
I
LA
EL
ELS
+Ac
LES
1
a
EN I H ,,]
1lI " h
o de forma desenrotllada:
s # 11 # I # 19z (#) i
s # 11 # I # lz # n (#)
s#II#I#u
LI
o, més simplificadament,
71. Altres propostes són inadequades o parcials. A Sola (1973, 56) no s'especifica la p si ¡ dI
(~i
[+ACJ
ho, per excrnplc. /rg nrc (1976, 43) dóna es 11 1 III III en }que permet I1I-Ac H (Va/l /1'/ ¡I',
I
UI [+DatJ III Dat Ac o
[t-Sing +0 t 11 1 director 1'11 JIJI/fl, /','/ 1'1/1/ (1'1' ser dire tor, Ho van fer ser en Joan, "L'ho van [er ser). I 11111'111
ES 11 I EN <.lif·r'IIII1I'1I111111 dI 11111 ('II,'A'I'III, flltrantcomagramaticalaquestdarrcr:A lt/flra,II//lIII'/lI/,
."
1/ J¡/ /'()/I//IIIIII !t. 11111I1111/1 , I /11 /1/11, /1 ln I/I'/W, I s arracades, / s h! /¡I omprare.
IIJ [, J,lIll 1 111 'qt III'II'~ 1111 /, I u ¡ 1.1 1111111111 11M 111 "pl '11 rot S ducs O res r 'huIA '11 lot's dI'
'011 11'1111'111 11.
,
• III} I'tI '1111 11111 III,,1t .111111 111 ItllIl'llIll"~1I1 l' r Illbru 1 r bnrut 1111111 {jllldlllll 111 p" 1"'1111111 I
/1" dlll , VII" 11 I I I 11 1" l' I

10. II.() ('11111111 1 11 L 11I
z s6n morfem S infle tius i no I od 'JI 111" 1 ¡ 11 I 1 morf mil d a. d'ha.ver-hi dos '1 f 1's p 'r f nt hi ha substitució (s;-JmpéfS, s ="
singular refl .xiu
rsc na l. A part aquesta condici , quals 'vol uh ¡'q 11 'í i ti ,1 filtr s una «1t~XIC»,m = benef.; s;-Jltufn;-Jrémb:53US, s = I plural reflexiu «lexic» t = "
S qüéncia permesa i totes les seqüencie cstan 1 '1" 's '111 Id ., P I filtre. benef.; 3G.s;-Jnzasp;-Jntinát, s = 11 singular reflexiu, nz = plural benef.)
53. Canvis morfologics. - Si considerem els clftics que formen una 54., !--a forma [onética de les seqüencies pronominals. - La atonicitat típi a
scqüencia tal com apareixen aílladament i la seqüencia pronominal que els deis clítics fa que pugum presentar SOVlOtformes asil-Iabiques. Ja en catala anti
correspon en realitat, veurem que les diferencies no són sempre merament els pronoms febles podien revestir fonamentalment dues formes, la sil-Iábica
fonétiques. Si tenim, per exemple se te n'obren (s;-Jt;-Jn:5f3r;-Jn) podem considerar ~mb e.str~c~ures ev, eve, V (se, te, me, ne, la, lo, li; vos, nos, los, les; hi, ho),
que les ;-J afegides ho són per processos fonologics, a partir de stn:5f3r;-Jn. Pero a l la asil ..labl~a, amb estruct~res resp~ctives e, cc, e (s, t, m, n, 1, 1, -; us [wz],
l'hi uniu (liuníw), amb dos clítics EL i LI (fonologicament /1/ i /li/), la seqüencia
li no correspon a una seqüencia lli (cf. luníw, liuníw=li uniu) que ha sofert
ns, ls, -, yyJ, u [w]). ~ls dl~er~nts dialectes presenten un sistema més o menys
allunyat d aquest patro, principalmenr per l'extensió més o menys gran que
certes modificacions fonologiques. Es tracta, dones, de modificacions morfolo- done? a l~s. ~or~es anome?a.des «ref~«;ades» (es, et, em, ens, els, ete.). M S
giques, de canvi d'un element de la seqüencia per un altre. que 1 apanel~ d .un,a .nova sene de vanants aHomorfiques dels clítics pronorni-
Amb l'excepció del valencia, tots els dialectes tenen el canvi de li en i, nals, el canvi hlstor~c ha consi~ti.t en la inversió de les formes básiques i I S
reflectit en la normativa, que es produeix quan es troba amb un altre pronom f~r,?es que ~n denvaven fonetIcament. El cata la antic presentava formes
de tercera, acusatiu, i també amb els de segona o primera (FABRA, 1956, 69), básiques del tipus ev (se), eve (nos), V (i) que en situacions determinad s d{
fins i tot en el cas que el datiu sigui plural (m'hi van presentar, als marquesosyP contacte amb vocal perdien el carácter sil-labio i passaven a ser sil-Iabifi ude
El barceloní, i molts altres parlars, fan anar una mica més enlla aquest fe nomen amb la. vocal adjacent icenyi-la's, semblava'ns, que'y veureu). En un m m /11
(pas de. datiu a i, o, si es vol, eliminació del morfema 1 de 3a. persona deixant deterrninat, ~lg~n~s d'aquestes. formes asil·labiques pass aren a ser les básiqiu
només la marca de datiu). Apareix i en comptes de li amb el clític EN (ni toinu ~es fo~~es sll·lablques. en denvaven per inserció de vocal. Aixo dona 110 11
per lintófnu) i amb HO, que passa a 1 (litófnu per liwtófnu). msercio en contextos diferents dels anteriors d'elisió (Cv" ~ e eve ~ '(' IJ
El cas de III datiu plural+EN,és simplement un cas d'ordenació, segons el de formació de semivocal (u ~ w, i ~ j) i apareixen aleshores 'davant dcl ,/ I (
filtre, dels morfemes que componen la seqüencia: l+z+i#n ~ l+z+n+i. (es, et, em, ens, el, els, en, i també eus, ei, eu), i noves formes amb l'estru '1111 I
(olzonitotnu per olzontáinü¡ .. eev o veev (wz;-J, ;-JWZ;-J, nZ;-J, onze; Iza, ;-Jlz;-J).
En central, el pas de HO a EL, enregistrat a Fabra (1956, 73) només en el L'e~istencia de f~rmes ~~m. ev, e, ve fa que de fet no es pu 111
cas d'HO HI, s'estén a les combinacions d'HO amb li, lzi i EN (normativament determinar, quan tenirn sequenel,es pronominals átones, si els element S /1
li ho, els ho, n'ho --o impossible). Les dues primeres són normals en barceloní i «plens» «reforc;ats>~ o asil-labícs. Es a dir, a s;-Jt;-Jlk;-J6;-Jrá, exemple, no hi h 1
per
la tercera en parlars que admeten la combinació acusatiu + EN. cap rao. per prefenr cap de les tres segmentaeions possibles de la seqü n in
pronominal: s;-J#t;-J#l, s;-J#t#;-Jl, s#;-Jt#;-Jl. A la forma básica s#t#l s'inser ix '11
Aixó, a ell, no li diguis. les. dues ;-J sense que formin part de la seqüencia pronominal pero no e tan
Aixó, a ells, no lzi diguis. assignades a cap element coneret d'aquesta seqüencia.
Aixo, del calaix, treu-l'en.
Un altre cas de canvi és el de segones o primeres persones reflexives a ES,
com la tercera, quan es troben combinades amb una altra forma de segona o
primera. El fenomen és similar, dones, a l'esmentat abans, que es dóna en la
zona nord-oriental del central (tosomopéis per tompéis, etc.), pero en comptes
72. Encara que no ho digui i el passatge resulti ambigu, Fabra ja va veure, com es despren deIs
seus exemples, el diferent comportament dedatius i benefactius (i iixó abona la seva generalització
sobre l'ordre datiu-acusatiu, vegeu nota 71): M'hi van presentar, 11/(,') marquésios] (M = acusatiu; hi
= datiu), pero Me li van presentar aquell brétol (M h( 11('1111 111,11 dutiu). Ens hi hem queixat, al
director (ens = reflcctiu «1 xic» li - bcn ·rll 'lill, (111'( 1 111 (11 111 1" 1 1111' 11 111 qual hom es queixa). Els
dutius d pORS 'ssió (11 1/1' ('¡{lIfotlo ('MII'fII, 1 1"' "' ~ 111 tll 111111111 1 I cornptcn com benefactius:
1'://1' 111 11/'11/ '/III'III( Ii 11 111 ~ 11 11 , • Ii ""ti",
1" 111 /11 11111'//1 III'/.(III el vi (ens= reflexiu
u h h J l u --W1llll!!!.u...l