2. Un hivern de molt de fred, una
oroneta es va despenjar de les sev
es companyes quan se n´anaven a
cercar llocs més càlids on passar
l’hivern.
3. Mentre l’oroneta cercava on
poder protegir-se del fred, perquè
era l´hivern, va volar per damunt
una illa que es deia Menorca.
4. Volant, volant va veure molta gent
pels carrers i va pensar que devia ser
un dia de festa perquè si no fos així, els
fillets i filletes serien a l´escola i
els pares i mares a la feina.
5. Encuriosida per tal
gernació va aturar-se
damunt una palmera;
així com s´hi posava
sentia la gent que deia:
-Ja ve la processó, ara
faran els tres tocs!
6. Esbadalida no entenia res, sols
veia que en aquell lloc passaria
alguna cosa important perquè
cada vegada s´hi arreplegava
més gent.
7. Mentre esperava al seu costat
s´hi va posar un pardalet que li va dir:
-Què també vens a veure Sant
Antoni?
L’oroneta no va saber què li
demanava.
-Sí, avui és Sant Antoni i a Menorca
recorden el fet que durant un temps hi
van viure els àrabs fins que els
catalans amb el seu rei n´Alfons III,
van venir a viure l´illa.
8. Quan li acabava de dir açò
l’oroneta va veure com apareixia
una comitiva de gent que anava cap
a la plaça on hi havia la palmera on
ella s´havia posat i altres palmeres.
9. Van aparéixer tres cavalls, amb tres caixers i
el de davant duia una bandera.
Uns altres senyors damunt el coll duen
una imatge d´un vellet amb un vestit fins els
peus amb una caputxa posada, un llibre en
una mà i a l´altra un bastó amb una
campaneta, i al seus peus un porc negre.
Els seguien uns senyors molt mudats
que anaven en fila i uns altres vestits amb
un vestit també llarg i blanc que cantaven
una cançó.
10.
11. Així com s´atracaven va sentir
que la gent deia:
-Xiiiit, silenci, que faran els tres tocs…!
L’oroneta va pensar que algú li
pigaria, li donaria tres tocs, i va
fer menció d´anar-se´n però el
pardalet li va dir:
-No te´n vagis, sentiras una cosa que
ens farà posar les plomes de punta.
12. L’oroneta entre retgirada i encuriosida va
decidir quedar. I sí, allà es va fer un silenci que
semblava impossible amb tanta gent. Només es
van sentir un, dos i tres tocs que va donar una
senyora damunt una creu del terra a la plaça de les
palmeres, amb el garrot d´aquella bandera que
duien els de la processó.
La gent després va
rompre a picar de
mans.
13. -Els ha agradat? va demanar l’oroneta
a l’ocellet.
-Sí, sempre els agrada, amb aquests
tres tocs va ser com fa molts d´anys
els àrabs van obrir les portes als
catalans que havien arribat a Menorca.
Unes portes molt grosses que abans hi
havia i així els catalans van quedar-se
per sempre a l´illa.
14. L’oroneta es va alegrar d´haver
quedat aquell hivern a Menorca per
poder viure amb els menorquins el dia
de la seva festa, la diada del poble
deMenorca.
