Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

Power falles

Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Upcoming SlideShare
Cassola 29 144
Cassola 29 144
Loading in …3
×

Check these out next

1 of 7 Ad
Advertisement

More Related Content

Advertisement

Power falles

  1. 1. Fa moltíssims anys, quan no existia l’electricitat, els artesans i els fusters treballaven durant el obscur hivern il·luminats i calfats per la llum dels candelers i les xicotetes fogueres alimentades amb les restes de la fusta que treballaven. Quan s’apropava la primavera i els dies es feien més llargs i la llum del sol entrava per les finestres, els fusters apagaven els candelers i cremaven els suports que utilitzaven per colgar-los. Moltes voltes, aprofitaven la fogata per a desfer-se dels restes de tables, taulons i tota aquella fusta amuntonada al taller i que ja no necessitaven per a cap cosa. Amb el pas del temps, la gent del carrer, aprofitava les fogueres dels fusters per a cremar el trastos vells com mobles o roba que ja no els servia.
  2. 2. Un dia, a un grup de gent d’un barri, se’ls va ocórrer que podrien disfressar els palos i les fustes amb la roba que tampoc els servia, i convertir-los així en graciosos ninots. La idea va tindre tant d’èxit que molta gent va començar a copiar-la, i a convertir eixes restes de fusta en divertits ninots, que parodiaven costums o persones de la època, A partir d’aquell moment, tots els any, quan s’apropava el dia de San Josep, començaven a vores als cantons dels carrers xicotets monuments plens de ninots al voltant dels quals la gent del barri s’agrupava per a celebrar l’arribada de la primavera. I la mateixa nit de San Josep, en una gran festa, es prenia foc als monuments fent d’ells enormes fogueres. Eixes fogueres començaren a simbolitzar la fi d’allò vell, trist, dolent… en definitiva tot allò que ens sobra, i la cridada cap a una primavera renovada, alegre i feliç.
  3. 3. Començada la història, seria interesant continuar descrivint el món i el sentiment faller de la millor manera possible, com ho va fer Carles Cano a l’exaltació de Sofia Soler, fallera major infantil de l’any actual, 2016. Hi hauria en aquelles meravelloses festes una reina, millor dit, dos reines: una major i una infantil que es triaven entre més de tres-centes agrupacions festeres repartides pels barris de la ciutat i fins i tot de fora de la ciutat. Un jurat, curosament triat per a l’ocasió, escollia, entre aquelles més de tres-centes, les tretze que formarien la Cort, i després, un altre jurat, aquella que seria la màxima representant de la festa durant un any. El segon jurat tenia una faena molt difícil: entre aquelles tretze que eren la flor i nata, i la xocolata i el caramel, havien de triar-ne una, la que ocuparia la cadira d’or i seria la reina de la festa. Els jurats valoraven sobretot, la gràcia, la simpatia, la vivor i la destresa en la llengua de la ciutat, d’aquelles xiquetes, d’aquelles princesetes. I es tornaven bojos examinant, discutint, parlant sobre si esta o esta altra eren més gracioses, més boniques, parlaven amb més art, o eren més espavilades i despertes. I, al remat, després de molt de parlar i fixar-se en les coses grans i en les menudes, es van decidir per una.
  4. 4. L’esclat d’alegria a la casa d’aquella xiqueta va ser fenomenal quan la màxima autoritat de la ciutat li va comunicar que ella havia sigut l’elegida: hi hagué plors, crits, abraçades… tal fou l’escàndol que hagué d’eixir al balcó per a poder parlar; només faltà que llançaren traques i feren un castell de focs artificials enmig del menjador. Però, penseu ara en les altres dotze xiquetes, aquelles que no havien estat triades. També havien estat esperant la crida del màxim representant de la ciutat. I totes s’havien quedat despagades per no haver sigut les elegides. Quan s’assabentaren de qui era l’escollida, algunes pensaren que potser no era just, que elles eren més altes, o més joves, o tenien els ulls més blaus i els cabells més bonics o que parlaven millor i eren més simpàtiques, o més gracioses, però clar, no ho podien dir: això no quedava bé, no senyor! Però malgrat tot, tenien allà dins aquella espineta clavada.
  5. 5. L’elegida, després de l’eufòria, de l’alegria inicial, com que era una xiqueta molt llesta, pensà en les altres, en les seues dotze companyes i d’immediat es posà en el seu lloc, què hauria passat si ella no haguera estat triada? Segurament també s’hauria quedat despagada, així que el primer que feu va ser reunir-se amb elles, abraçar-les i besar-les a totes i donar-los la confiança que anava a ser una més, i que qualsevol d’elles podia haver estat triada, amb la qual cosa va arrancar suaument aquella espineta que potser a alguna se li havia quedat al cor. I així va ser com amb esta saviesa, simpatia i art, la reina de les festes que es deia Sofia, que, per si no ho sabeu vol dir saviesa, va aconseguir, com moltes vegades havia passat abans, fer un grup d’amigues que passaren un dels anys més divertits i feliços de la seua vida. Fent un afegit de “collita pròpia”, a hores d’ara doncs, no hem d’entendre les falles sols com les festes de la nostra ciutat, vacances, gresca... no podem oblidar que al voltant d’aquests
  6. 6. dies, estem celebrant que deixem enrere allò dolent, negatiu i trist per donar pas a una nova època amb noves oportunitats i expectatives, plenes de felicitat i alegria. Ara em pregunte jo... què són per a tu les falles?

×