Conte elaborat perls alumnes de 5èB de l'IE LA TORDERA

1. CINC MONUMENTS,
5è B – Classe dels Monuments
INSTITUT ESCOLA LA TORDERA
ABRIL 2014
CINC CONTINENTS

2. STONEHENGE
Ring! Ring!
- Quines hores de trucar!
- Ho sento fill, és que no puc dormir, el teu avi no para de roncar i jo estic
tan avorrida...
- Iaia... però és que són les quatre de la matinada!
- Ai, doncs ara m'he oblidat del que et volia dir... "bueno", tapa’t i no passis
fred!
L'Albert se’n tornava al llit quan el telèfon va tornar a sonar: Ring, ring!
- Però àvia, què vols? No m'ha donat temps ni d'arribar al llit!
- Dispensi, sóc l'oficial Soler, el truco del Departament d'Investigació de la
Policia. És vostè el detectiu Ventura?
- Si, jo mateix... què és tan urgent oficial Soler?
- No tinc paraules per explicar el que ha passat, ha de venir urgentment.
L'oficial va penjar. Pensant que ja no s'adormiria, l'Albert es va vestir ràpid i
va marxar cap a la comissaria.

3. Un cop va arribar, l'oficial Soler li va dir que es tractava d'una desaparició
monumental, Stonehenge havia desaparegut i confiava en ell perquè
l'ajudés a resoldre el cas.
- Vagi a fer les maletes, que jo mateix el passo a recollir de camí a l'aeroport.
Ja li explicaré els detalls quan siguem a l'avió.
Al cap de mitja hora ja embarcaven. L'oficial va aprofitar el vol per explicar
que Stonehenge havia desaparegut sense deixar cap rastre. La policia de la
zona havia rebut milers de trucades que van col·lapsar la central.
Arribat a l'aeroport de Londres, es van encaminar cap a Amesbury, van
deixar les seves coses a l'hotel i es van dirigir cap a la zona on hauria d'estar
Stonehenge.
- ... - en Soler es va quedar sense paraules.
- Segur que és aquí?
- Això marca el mapa... però a qui li pot interessar fer desaparèixer un
monument del neolític?
- Qui? Com? I sobretot, per què?

4. Ara, on havia estat el monument megalític de més de quatre mil anys
d'antiguitat, només quedava la terra, l'herba, les marques de les roques i les
tristes corones que l'envoltaven. Els investigadors es van quedar
contemplant el paisatge fins que una trucada va trencar el silenci.
- Oficial Soler. Com? Impossible!

5. LES PIRÀMIDES DE GIZEH
L'oficial Soler va haver de seure de la impressió. Es tractava d'una trucada
que venia de molt lluny, d'Egipte. L'informaven que havien desaparegut
d'un dia per l'altre les tres piràmides de Gizeh. Tindria alguna cosa a veure
amb la desaparició de Stonehenge?
- Hi ha algun problema, Soler?
- M'acaben d'informar d'una altra desaparició. Aquesta vegada han estat les
piràmides de Keops, Kefren i Micerinos.
- Ens haurem de desplaçar a Egipte. Però, què fem amb Stonehenge?
- No ho sé... però aquí tampoc no hi ha cap pista.
En el moment que en Soler s’aixecava, l'Albert va veure que alguna cosa li
queia del pantaló i el va avisar.
- Però, no porto butxaques...
- Doncs m’ho ha semblat veure.

6. En Soler va mirar el terra i va trobar un pendrive.
Li va ensenyar a l'Albert assegurant que no era seu.
- És la primera vegada que el veig. Però no és normal que estigui aquí.
Podria ser de la persona que ha provocat aquest caos!
Sense pensar-s'ho més van pujar al cotxe i van anar directes a l'hotel. Quan
van ser allà van demanar al recepcionista si els podia buscar una guia dels
propers vols cap El Caire. El recepcionista els va explicar que al News London
havien publicat que s'apropava la nevada més perillosa de la última dècada,
per aquest motiu s'havien cancel·lat tots els vols programats. Van pujar a
l'habitació per recollir les seves coses mentres anaven pensant una opció
alternativa.
Quan baixaven a l'ascensor a l'Albert se li va ocórrer una idea:
- Per què no anem per l'Eurotúnel?
- Bona pensada! Anem a buscar els bitllets. Amb una mica de sort en un
parell d'hores som a París.
- Quan siguem allà podrem agafar un vol fins El Caire.
El viatge en tren fins a França va durar quaranta minuts. Van aprofitar
aquest temps per mirar què hi havia al pendrive que van trobar a
Stonehenge.

7. El van connectar al portàtil de l'Albert però van veure que estava protegit
amb una paraula clau.
Justament quan arribaven l'Albert va desxifrar la clau amb l'ajut d'un
programa informàtic, però l'ordinador es va quedar sense bateria. Per
aquest motiu, els dos investigadors van haver d'esperar a arribar al seu destí
per poder llegir els arxius.
El Caire era una capital molt calorosa i la xafogor no et deixava caminar. Tot i
així la gent anava molt tapada, per tal protegir-se del sol.
L'Albert i el Soler van llogar un tot-terreny i amb l'ajut d'un mapa van
arribar a Gizeh. Allà només van trobar tres grans forats de forma quadrada i
les dunes del desert. Els dos homes es van apropar per mirar què quedava
dels monuments quan, de sobte, el terra sota els peus es va ensorrar i tots
dos van caure de manera inevitable.
Al cap d’una estona, quan es van poder aixecar, es van adonar que es
trobaven en una galeria i que no podien tornar a la superfície per on havien
arribat. A primera vista, no van veure cap sortida.

8. A la sala van reconèixer tota una col·lecció d'estàtues d'Anubis però, només una
d'elles, tenia la clau de la vida. S'hi van acostar i, en tocar-la, l'estàtua es va
partir en dos. Es va aixecar un núvol de pols que, per un moment, no els
permetia veure el passatge que acaben d'obrir. El passadís travessava una sala
petita plena de relíquies, on hi havia un sarcòfag, que van pensar que era de
Keops. La cambra connectava amb unes escales que pujaven i els va conduir a la
sortida.
Quan van arribar al cotxe es van adonar que s’havia escalfat el motor i
fumejava. Per sort, per allà passava un ramader amb trenta camells, que es va
oferir a portar-los a la ciutat.
Un cop a l’hotel van decidir anar a descansar. Com que portaven mig desert a
sobre, l'Albert va anar a dutxar-se, mentres el Soler va seure i va engegar la tele.
Feien un programa de notícies. No entenia res del que deien però per les
imatges va deduir que passava alguna cosa ben important. Mostraven un
paisatge verd i rocós amb una mena de tallafocs.
A continuació es van veure dues fotografies: una de la muralla xinesa i l'altra del
paisatge que abans havien presentat.
L'Albert cantava a la dutxa quan va sentir el Soler que li deia:
- Albert! La muralla xinesa!
- Què li passa?
- Tenim una tercera víctima!

9. LA MURALLA XINESA
- T'enrecordes dels arxius del pendrive?
- Però, què no era una guia de viatges?
- Albert, no et sembla sospitós que als documents es faci referència als
monuments desapareguts?
- Crec que hem fet tard per salvar la muralla xinesa, no val la pena viatjar a
la Xina. Tornem a mirar el pendrive per saber quin serà el proper objectiu.

10. ELS CAPS DE PASQUA
- Soler, et trobes bé? Et veig molt pàl·lid.
- Si, estic bé, gràcies. Només em sento una mica marejat.
- No pateixis, que ja arribem.
L'Albert i el Soler es trobaven a la proa del vaixell. La mar estava alterada i
l'embarcació es balancejava bruscament. Tot i així, l'aigua era d'un blau
intens i el cel era clar, sense un núvol. Es trobaven aprop de l'illa,
anomenada per les tribus que l'habitaven "Rapa Nui", quan el capità va dir:
- Aquesta illa es coneix també amb el nom de "Mata Ki te Rangi" que vol dir
"ulls que miren al cel". Suposo que és pels Moais que hi ha per tota la
costa.
- Molt interessant capità. Quants "caps" hi ha a l'illa?
- Més de sis-cents.
- Té algun mapa que ens pugui deixar?
- Si, us deixo aquest on hi ha la seva localització.

11. Quan van desembarcar a l'illa, es van encaminar cap el cim del volcà Ranu
Rara Ku, ja que era un dels punts més alts del lloc. Des d'allà tindrien la
millor vista dels Moais. Van estar una bona estona assegurant-se que no en
faltava cap. De sobte es van adonar que en una de les platges hi havia algú
que marxava a corre-cuita de l’illa.
- No et sembla estrany que algú marxi tan apressuradament?
- Si no anés tan ràpid juraria que era la meva àvia .
- Em penso que aquesta vegada li hem aixafat el pla a algú i hem evitat un
desastre!

12. L’ESTÀTUA DE LA LLIBERTAT
El viatge en avió cap a Nova York es va fer etern. El van aprofitar per dormir
però una turbulència els va despertar. Una veu demanava pels altaveus que
tothom es cordés el cinturó:
- Es comunica als senyors passatgers que comença la maniobra
d'apropament. En uns minuts aterrarem a Nova York. Trobaran un dia
assolellat amb una temperatura de disset graus. Demanem que es cordin el
cinturó fins el proper avís. Gràcies per viatjar amb nosaltres.
- Soler, quins sospitosos tenim?
- Ara per ara, només tenim la pista del pendrive i, poder, la persona que vam
veure fugir a l'illa de Pasqua.
- Se'ns acaba el temps. Haurem d'agafar el primer vaixell que vagi cap a Ellis
Island.
- També podem llogar una llanxa.

13. Caminant cap a l'Estàtua de la llibertat, l'Albert va tenir una sorpresa: va
veure la iaia que colpejava una mena de comandament.
- Iaia, què fas aquí? I què fas amb el “mando” de la tele?
- Ai! Nen, m'has espantat!... Estava tant avorrida que he vingut per... fer
turisme!
- Iaia, si estàs suant... amb la calor que fa perquè portes guants?
- Doncs...
Tremolosa, la iaia va començar a plorar. Deia alguna cosa però no se
l'entenia.
Després d'una bona estona, més calmada, va demanar perdó i va obrir el
bolso. Dins, hi havia unes capsetes transparents que contenien els
monuments desapareguts en miniatura. Va confessar que ho havia fet
perquè creia que el jovent ja no respectava les coses “velles”.
- A més, tenim un problema: el comandament que els miniaturitzava s'ha
espatllat i de mica en mica es van fent grans.
Veure la iaia plorar els va fer sentir pena. Per això, van acordar que
l’acompanyarien a tornar els monuments el més aviat possible, abans que
no poguessin carregar-los pel seu pes.

14. LA RETROBADA
Cinc anys més tard...
- Àvia, esteu preparats? Us passo a buscar?
- El teu avi s'està cordant la corbata. En dos minuts ens trobem a la recepció
de l'hotel.
Al cap de mitja hora ja estaven a l'Acròpoli d'Atenes. L'Albert feia una foto
dels avis quan un home vestit amb una americana es va travessar pel mig.
- Dispensi, senyor voldria fer una foto. Podria sortir del mig un moment?
- Albert! Com estàs? Quant de temps sense veure’ns!
- Soler! No t’havia reconegut! Des de que vam tancar el cas, dedico les
vacances a fer turisme amb els avis, perquè puguin veure que els
monuments no corren tant de perill com la meva àvia es pensava.
- Què petit és el món!
Fi

15. INVENCIÓ I ESCRIPTURA DEL CONTE
Alumnes de la Classe dels Monuments (5è B) de l’Institut Escola la Tordera,
Sta. Maria de Palautordera
DIBUIXOS
Stonehenge Meritxell Casado, Marta Colloudo i Dúnia de la Cruz
Piràmides Isaac Ainaga, Jaume Colomer i Iratxe Giró
Muralla Xinesa Sicu Camara, Guillem Cogolludo
Caps de l’Illa de Pasqua Bernat Pons i Nil Saula
Estàtua de la llibertat Dana Costa i Marta Juárez
Temple de l’Acròpoli Iratxe Giró, Clàudia Ferrer, i Clàudia Molleví
VEUS (per ordre d’aparició)
Albert Ventura ..................................... Marta Cogolludo
Àvia de l’Albert ..................................... Marina Gràcia
Narrador 1 ........................................... Guillem Cogolludo
Oficial Soler ........................................... Jana Sanuy
Narrador 2 ........................................... Clàudia Molleví
Narrador 3 ........................................... Dana Costa
Capità ................................................ Sicu Camara
Narrador 4 ........................................... Júlia Garcia
Hostessa ............................................ Dúnia De la Cruz
Narrador 5 ............................................ Meritxell Casado
CANÇONS
Seven continents song – Lina Valery
Lord of the dance – Gypsy Kings
Música china, una caricia para el corazón
Ka uru te hami hoko
New york – Frank Sinatra
Sirtaki
5è B – Classe dels Monuments
INSTITUT ESCOLA LA TORDERA
ABRIL 2014