SlideShare a Scribd company logo
1 of 16
SORTIDA 
ELS EDIFICIS EMBLEMÀTICS DE PALMA I LES SEVES LLEGENDES 
Divendres, 14 de novembre de 2014 
Alumnat de 5è i 6è: Els puputs i Els ametllers
LITERATURA ORAL – TEXT NARRATIU: LA LLEGENDA 
La quantitat de cultures i pobles que s'han 
interessat per l'illa de Mallorca al llarg dels 
segles, l'han convertida en escenari de 
nombroses aventures i històries. Moltes hi 
deixaren petjades físiques que encara poden 
rastrejar-se entre carrerons i edificis. Després hi 
ha les que ni es veuen ni es palpen, que es 
transmeten de pare a fills, de boca a boca, 
impregnant de màgia els carrers, són LES 
LLEGENDES. 
ANEM A DESCOBRIR JUNTS AQUESTS SECRETS!!! 
http://balearsculturaltour.net/
LITERATURA ORAL – TEXT NARRATIU: LA LLEGENDA 
DEFINICIÓ 
FINALITAT 
TIPUS 
- Narració popular oral o escrita d'aparença més o 
menys històrica i amb elements imaginatius. 
- Conèixer l'entorn més immediat (edificis, places, 
carrers, escultures, pintures...) a través, a vegades, 
de fets històrics. 
- Terra: muntanyes, cims... 
- Roques: precipicis, avencs,penyasegats... 
- Coves i possessions: llocs on s'hi guardaven els aliments, habitatge de la 
gent que vivia fora de la llei, espai on s'hi guardaven tresors en època 
de guerra... / cases de pagès. 
- Estanys: aigua dolça, genis d'aigua amb aparença de dona. 
- Marineres: ciutats desaparegudes, sirenes, dones d'aigua... 
- Religioses: vida dels sants. 
- Figures històriques: personatges o actes històrics. 
Llegenda 
La Seu: 
- Història 
- Campanar 
Llegenda 
Carrer de la Portella 
- El drac de na Coca 
http://esdracdenacoca.balearweb.net/post/93967 
http://caputxetamulticolor.com/el-drac-de-na-coca/ 
http://www.carrutxa.cat/drac/llegendes.html 
http://balearsculturaltour.net/itinerario.php?cod=30&id1=68&id=5&idioma=ca 
http://www.mallorcaweb.net/pedroarcos/moltper/seu.htm 
http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/2011/04/11/els-origens-de-el-drac-de-na-coca/
VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA 
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA 
Pere-Joan Llabrés Martorell 
COMPRENSIÓ ORAL I COMPRENSIÓ ESCRITA: 
- Escolta els textos de cada diapositiva que et llegirà la mestra d'una auca sobre la 
Seu. Quan acabi de llegir-ne un, hauràs de trobar, al munt de vinyetes que tendràs, 
les que hi tenguin relació. Si entre tots trobau que el que heu dit és correcte, les 
numerareu i les aferrareu al full que la mestra us haurà donat. Quan hàgiu endevinat 
les 28 vinyetes de l'auca, en podreu fer una lectura.
VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA 
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA 
Pere-Joan Llabrés Martorell 
11.. □ -- □ La motivació religiosa era clara i llampant: Jaume I i els qui 
l’acompanyaven en l’empresa de reconquista (1229) volien recobrar per a la 
Cristiandat unes illes on havia arrelat, segles enrere (s. IV-X), la fe en el Déu i 
Pare de Jesucrist. 
22.. □ Per Déu tot li semblava poc al rei en Jaume: el millor de la ciutat 
musulmana, la mesquita del rei moro, la va triar per església major de Santa Maria 
i Seu del bisbe. 
33.. □ -- □ Jaume II, el seu fill i successor com a rei de Mallorca, va iniciar les 
obres de la nova Catedral que avui admiram: el 1306 signà el seu testament en 
què ordenava de construir la capella de la Trinitat, l’absis, “el cap nou”, on 
desitjava que reposassin les seves restes i les dels seus successors.
VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA 
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA 
Pere-Joan Llabrés Martorell 
44.. □ -- □ -- □ -- □ Quan la capella reial (l’absis major i actual presbiteri) va 
ser acabada, es mudà i eixamplà el pla de construcció i es decidí construir una 
Catedral amb tres naus: molt elevades i sostingudes per columnes primes i 
esveltes. Així s’anà construint —durant tres-cents anys!— l’arca espiritual més 
sublim de la Cristiandat: edifici singular perquè cap espai de l’època medieval és 
sostingut per tan poca pedra! El canvi ambiciós i arriscat del pla de construcció 
produí un desnivell entre les voltes de la capella reial i les de la nau central: quedà 
oberta una fantàstica i grandiosa claraboia, l’ull gòtic més gran de la Cristiandat. 
55.. □ La fe cristiana empengué el coratge i l’entusiasme dels mallorquins: produí 
una obra d’art que és l’admiració dels qui la tenim per nostra i dels qui vénen a 
admirar-la.
VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA 
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA 
Pere-Joan Llabrés Martorell 
66.. □ -- □ PPeerròò ll’’aarrtt nnoo ss’’aattuurràà aall sseeggllee ccaattoorrzzèè:: ddeess ddeell sseeggllee sseeggüüeenntt 
ssoobbrreevviinngguueerreenn aallttrreess eessttiillss ii ccoonncceepptteess aarrttííssttiiccss,, ppeerr bbéé qquuee ll’’iinntteerriioorr mmaannttiinngguuéé eell 
ggòòttiicc ccaattaallàà ii mmeeddiitteerrrraannii ddeellss iinniicciiss,, ffiinnss aa lleess aaccaabbaalllleess ddeell sseeggllee XXVVII.. EEll ggòòttiicc 
ttaarrddàà ddeeiixxàà eenn aallgguunnss iinnddrreettss llaa sseevvaa ppeettjjaa fflloorriiddaa ii ffllaammeejjaanntt.. LL’’eessttiill rroommàà ddeell 
RReennaaiixxeemmeenntt,, eell ppllaatteerreesscc ii mmaanniieerriissttaa oorrnnaarreenn eell ccoorr,, cciisseellllaarreenn lleess dduueess ttrroonneess,, 
aallççaarreenn eell rreettaauullee ddee SSaanntt JJeerroonnii.. TTaammbbéé hhii eennttrràà eell bbaarrrroocc eexxuubbeerraanntt,, ssoobbrreettoott aallss 
rreettaauulleess ((ddeellss sseegglleess XXVVIIII ii XXVVIIIIII)) ——CCoorrppuussCChhrriissttii,, SSaanntt BBeenneett,, LLaa PPuurrííssssiimmaa......——,, 
qquuee ss’’eennllaaiirraarreenn eenn lleess ccaa--ppeelllleess.. EEll rreettoorrnn aall ccllaassssiicciissmmee ddiisssseennyyàà eell bbaappttiisstteerrii,, 
rreesspplleennddiieenn lleess eessccuullttuurreess ddee SSaanntt JJooaann BBaappttiissttaa ii SSaanntt BBrruu ddee ll’’AAddrriiàà ii eenn eell 
mmaauussoolleeuu ddeell mmaarrqquuèèss ddee LLaa RRoommaannaa..
VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA 
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA 
Pere-Joan Llabrés Martorell 
77.. □ -- □ Gairebé tots els mallorquins han contribuït a posar un mitjà o ciment, 
una pinzellada o un cop de cisell, a la Seu. Antigament, quan s’estava construint, 
tothom aportava el que bonament podia a l’obra de la Seu: en les col·lectes 
dominicals, en testaments i deixes piadoses, en donatius crescuts o humils. 
88.. □ En l’esplèndida façana de ponent, s’obrà el portal del Mirador (s. XIV-XV), 
el conjunt escultural gòtic més perfecte de Mallorca. El 1601 va ser beneït el 
sumptuós portal major, a manera de retaule, glorificació plateresca de la 
Puríssima Concepció. 
99.. □ Quan el terratrèmol de 1851 deixà malparada la façana major del segle 
XVI, es decidí construir una façana nova, neogòtica, acabada a començaments 
del segle XX, que ha esdevingut la postal emblemàtica i més divulgada de Palma.
VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA 
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA 
Pere-Joan Llabrés Martorell 
1100.. □ EEll ccaammppaannaarr,, eeddiiffiiccii qquuaaddrraatt,, ddee ppllaannttaa aanntteerriioorr aa llaa CCaatteeddrraall aaccttuuaall,, 
qquueeddàà iinnaaccaabbaatt eell 11449988.. HHoossttaattjjaa uunn ccoonnjjuunntt rreemmaarrccaabbllee ddee nnoouu ccaammppaanneess,, 
ggòòttiiqquueess ii mmeeddiieevvaallss.. LLeess mmééss aannttiigguueess ssóónn ddee 11331122;; llaa mmaajjoorr ééss nn’’EEllooii,, qquuee ppeessaa 
44..663322 qquuiillooss;; ssuucccceeíí ccaammppaanneess mmaajjoorrss pprreecceeddeennttss qquuee ss’’hhaavviieenn eessqquueerrddaatt.. VVaa sseerr 
rreeffoossaa ii bbeenneeïïddaa eell 11559933.. LLaa vvoolltteeggeenn 1122 hhoommeess ppeell CCoorrppuuss ii eenn eessddeevveenniimmeennttss 
nnoottaabblleess..
VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA 
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA 
Pere-Joan Llabrés Martorell 
1111.. □ -- □ -- □ -- □ -- □ -- □ LL’’aannyy 11990022 eell bbiissbbee PPeerree--JJooaann CCaammppiinnss 
eennccaarrrreeggàà aall ggeenniiaall aarrqquuiitteeccttee AAnnttoonnii GGaauuddíí llaa ddeeccoorraacciióó ii llaa rreessttaauurraacciióó ddee llaa SSeeuu.. 
QQuueeddàà rreemmooddeellaatt ll’’eessppaaii ddee llaa cceelleebbrraacciióó:: ll’’aallttaarr ffoouu ccooll·llooccaatt ccoomm aa cceennttrree ddee 
ll’’aatteenncciióó ddeellss ffeeeellss,, ll’’aannttiiggaa ccààtteeddrraa ddee ppeeddrraa aall ffoonnss vvaa sseerr ddeessccoobbeerrttaa,, aall vvoollttaanntt 
dd’’aaqquueessttaa,, aa llaa ccaappeellllaa rreeiiaall,, hhii ffoouu ttrraassllllaaddaatt eell ccoorr qquuee aabbaannss ooccuuppaavvaa eell lllloocc 
cceennttrraall ddee llaa nnaauu mmaajjoorr,, lleess nnaauuss ffoorreenn ddeessttiinnaaddeess aa ttoott eell ppoobbllee ddee DDééuu ppeerrqquuèè 
ppoogguuééss ppaarrttiicciippaarr ddee lleess cceelleebbrraacciioonnss.. LLaa lliittúúrrggiiaa ccoomm aa aacccciióó ddee ttoottaa ll’’EEssggllééssiiaa,, 
ppoobbllee ssaanntt ccoonnggrreeggaatt ssoottaa llaa pprreessiiddèènncciiaa ddeell bbiissbbeeii ddeellss ssaacceerrddoottss,, ccoomm 
eennsseennyyaarriiaa sseeiixxaannttaa aannyyss mmééss ttaarrdd eell CCoonncciillii VVaattiiccàà IIII ((11996633)),, vvaa iinnssppiirraarr llaa 
rreessttaauurraacciióó ddee GGaauuddíí,, ddiirriiggiiddaa ppeell bbiissbbee CCaammppiinnss.. AAqquueesstt iinnaauugguurràà eell 88 ddee 
ddeesseemmbbrree ddee 11990044 llaa rreessttaauurraacciióó aammbb uunnaa ssoolleemmnnee mmiissssaa ppoonnttiiffiiccaall eenn qquuèè 
pprreeddiiccàà eell sseerrmmóó eell ssaacceerrddoott ppooeettaa MMiiqquueell CCoossttaa ii LLlloobbeerraa..
VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA 
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA 
Pere-Joan Llabrés Martorell 
1122.. □ -- □ DDeess ddee 11992266 eell bbiissbbee ddee MMaalllloorrccaa ii eell CCaappííttooll CCaatteeddrraall ffeerreenn uunnaa 
ggrraann ccaammppaannyyaa ppeerr oobbrriirr eellss ffiinneessttrraallss qquuee rroommaanniieenn ttaappiiaattss ii iill·lluummiinnaarr--llooss aammbb 
vviittrraallllss aarrttííssttiiccss.. EEll 11999966 ss’’iinnaauugguurraarreenn eellss ttrreess ddaarrrreerrss ddee llaa nnaauu cceennttrraall..
VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA 
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA 
Pere-Joan Llabrés Martorell 
1133.. □ EEll 22000022 ll’’aarrttiissttaa mmaalllloorrqquuíí ddee ffaammaa iinntteerrnnaacciioonnaall MMiiqquueell Baarrcceellóó ccoommeennççàà 
llaa sseevvaa oobbrraa aa llaa ccaappeellllaa ddeell SSaannttííssssiimm.. LLaa ddeeccoorraacciióó eenn cceerrààmmiiccaa ss’’iinnssppiirraa eenn llaa 
mmuullttiipplliiccaacciióó ddeellss ppaannss ii ddeellss ppeeiixxooss,, sseeggoonnss ll’’eevvaannggeellii ddee JJooaann,, ccoonntteemmppllaaddaa ddeess 
ddee llaa cceelleebbrraacciióó eeuuccaarrííssttiiccaa.. UUnn ssaaggrraarrii ddaauurraatt,, llaa ffiigguurraa ddeell RReessssuusscciittaatt ——rreessvveessttiitt 
ddee lllluumm——,, 330000 mm22ddee cceerrààmmiiccaa aammbb ppaannss,, ppeeiixxooss ii aalliimmeennttss aabbaallqquueennaa,, ii cciinncc 
vviittrraallllss ddoonneenn vviiddaa ii sseennttiitt aa ll’’aabbssiiss ddrreett ddee llaa SSeeuu,, ddeessttiinnaatt aa llaa cceelleebbrraacciióó,, 
aaddoorraacciióó ii rreesseerrvvaa ddee ll’’EEuuccaarriissttiiaa.. 
1144.. □ LLaa SSeeuu ééss llllaarr ddee ttoott eell ppoobbllee ddee DDééuu qquuee ppeelleeggrriinnaa aa MMaalllloorrccaa,, ééss llaa sseevvaa 
ccaassaa mmaarree,, oonn hhii hhaa llaa ccààtteeddrraa ddeell qquuii ééss ppaarree ii ppaassttoorr ddee llaa nnoossttrraa EEssggllééssiiaa eenn llaa 
qquuaall vviiuu ii aaccttuuaa ll’’EEssggllééssiiaa uunnaa,, ssaannttaa ii ccaattòòlliiccaa.. PPeerr llaa bbeelllleessaa ddee llaa sseevvaa 
ccoonnssttrruucccciióó,, ppeerr llaa lllluumm ppoollííccrroommaa qquuee llaa iinnuunnddaa,, ppeerr llaa sseevvaa iimmmmeennssiittaatt ii 
pprrooppoorrcciioonnaalliittaatt ééss iimmaattggee ddee llaa JJeerruussaalleemm ddeell cceell,, llaa cciiuuttaatt ddee DDééuu qquuee,, ppeerr llaa 
cceelleebbrraacciióó ssaaccrraammeennttaall,, ddaavvaallllaa aa llaa tteerrrraa..
VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA 
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA 
Pere-Joan Llabrés Martorell 
1155.. □ EEnn ffeesstteejjaarr eell sseeuu sseettèè cceenntteennaarrii,, llii ddeessiittjjaamm llllaarrggaa vviiddaa:: ffiinnss aallss mmiill aannyyss ii 
ttaannttss ccoomm DDééuu vvuullgguuii!!
VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA 
LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA 
Pere-Joan Llabrés Martorell 
AUCA: 
http://www.catedraldemallorca.info/principal/images/stories/arxiu/Didactica/catedral_auca.pdf 
Bisbe Pere Joan Campins 
Antoni Gaudí 
Bisbe Teodor Úbeda 
Miquel Barceló
TEXT EXPOSITIU: LA CATEDRAL DE PALMA DE MALLORCA 
COMPRENSIÓ ESCRITA: 
- Llegeix el text que trobaràs a l'enllaç següent i després contesta les preguntes: 
http://www.masmallorca.cat/cultura-cat/la-catedral-de-palma.html#axzz3IbPaLoYQ 
1. Quin altre nom rep la Catedral de Palma? 
2. Quan temps durà la construcció d'aquest edifici tan emblemàtic? 
3. De quines poblacions era el marès amb el qual es contruí la Catedral? 
4. Què ocorregué a 1931? 
5. Com és la planta de la Seu? I les capelles? 
6. En què s'assemblen la Seu i l'Església parroquial de Sant Miquel de Llucmajor? 
7. Quants metres quadrats té l'interior de la Seu?l 
8. Què és el que, en el 2002, s'instal·là en un dels absis laterals? 
9. Què és la rosassa? 
10. Què és el que es pot observar a l'interior de la Catedral dues vegades a l'any?
TEXT NARRATIU: LA LLEGENDA EL DRAC DE NA COCA 
COMPRENSIÓ ORAL: 
- Escolta la versió de la llegenda El drac de na Coca interpretada per Maria del Mar 
Bonet en el seu disc Bon viatge faci la cadernera. 
http://www.viasona.cat/grup/maria-del-mar-bonet/bon-viatge-faci-la-cadernera/el-drac-de-na-coca 
Mentre l'escoltes, un parell de vegades, omple els buits. Al final, torna a escoltar la 
cançó per saber si has fet bé l'activitat. 
va dur d'un viatge 
un ______________venturer. 
I va néixer el drac: 
feroç _______________ 
De nit ve d'Alcúdia, 
–galant cavaller–, 
per veure la ______________: 
rosa de _______________. 
S'engoleix les _______________ 
valga'ns Déu, val! 
Les ________________ de Sa Portella 
ploren d'espant. 
Pel carrer de Sa Portella 
valga'ns Déu, val! 
les nits fan olor de _______________, 
d'_______________ i sal. 
I allà ha de _______________ 
enmig del carrer 
fins que en queda _______________ 
del drac carnisser. 
Han dit que la nau 
d'un vell _______________ 
que anava i venia 
de _______________ a Alger, 
Bartomeu Coc, _______________, 
jove i galant, 
diuen que arriba d'_______________ 
quan la nit cau. 
Pel carrer de Sa Portella, 
quan l'_______________ penja, 
la pluja _______________ la sang 
color de menta. 
Pel carrer de Sa ________________, 
quan la nit cau, 
diuen que hi surt una ______________; 
valga'ns Déu, val! 
http://www.youtube.com/watch?v=9TcvyE73yD0

More Related Content

Similar to Presentació sortida llegendes blog

Un intercanvi inoblidable
Un intercanvi inoblidableUn intercanvi inoblidable
Un intercanvi inoblidableLouis-jean Cano
 
Infoturist abril 2013
Infoturist abril 2013Infoturist abril 2013
Infoturist abril 2013viuvallmoll
 
PATRONA DE SOLSONA, TESORO CATARO
PATRONA DE SOLSONA, TESORO CATAROPATRONA DE SOLSONA, TESORO CATARO
PATRONA DE SOLSONA, TESORO CATARORamon Ramonet Riu
 
Proposta de comarcalització per a Vilanova d'Alcolea-Les Coves de Vinromà-La ...
Proposta de comarcalització per a Vilanova d'Alcolea-Les Coves de Vinromà-La ...Proposta de comarcalització per a Vilanova d'Alcolea-Les Coves de Vinromà-La ...
Proposta de comarcalització per a Vilanova d'Alcolea-Les Coves de Vinromà-La ...maestratviu
 
IV Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes
IV Jornades d'Història del Monestir de les AvellanesIV Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes
IV Jornades d'Història del Monestir de les AvellanesMonestir de les Avellanes
 
Fira de bandolers 2014 petit 3
Fira de bandolers 2014 petit 3Fira de bandolers 2014 petit 3
Fira de bandolers 2014 petit 3aloverencs
 
Treball omarmariasergi
Treball omarmariasergiTreball omarmariasergi
Treball omarmariasergiomarsergimaria
 
Dossier viatge cultural al nord itàlia 2012 2013
Dossier viatge cultural al nord itàlia  2012 2013Dossier viatge cultural al nord itàlia  2012 2013
Dossier viatge cultural al nord itàlia 2012 2013mariona09
 
Rocabruna fonts
Rocabruna fontsRocabruna fonts
Rocabruna fontscmarcos
 

Similar to Presentació sortida llegendes blog (20)

Un intercanvi inoblidable
Un intercanvi inoblidableUn intercanvi inoblidable
Un intercanvi inoblidable
 
Infoturist abril 2013
Infoturist abril 2013Infoturist abril 2013
Infoturist abril 2013
 
Resum 2010
Resum 2010Resum 2010
Resum 2010
 
CERVERA
CERVERACERVERA
CERVERA
 
CERVERA
CERVERACERVERA
CERVERA
 
PATRONA DE SOLSONA, TESORO CATARO
PATRONA DE SOLSONA, TESORO CATAROPATRONA DE SOLSONA, TESORO CATARO
PATRONA DE SOLSONA, TESORO CATARO
 
XI SONS DEL TEMPS 2018, música i patrimoni
XI SONS DEL TEMPS 2018, música i patrimoniXI SONS DEL TEMPS 2018, música i patrimoni
XI SONS DEL TEMPS 2018, música i patrimoni
 
Sons del Temps 2018
Sons del Temps 2018Sons del Temps 2018
Sons del Temps 2018
 
Proposta de comarcalització per a Vilanova d'Alcolea-Les Coves de Vinromà-La ...
Proposta de comarcalització per a Vilanova d'Alcolea-Les Coves de Vinromà-La ...Proposta de comarcalització per a Vilanova d'Alcolea-Les Coves de Vinromà-La ...
Proposta de comarcalització per a Vilanova d'Alcolea-Les Coves de Vinromà-La ...
 
IV Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes
IV Jornades d'Història del Monestir de les AvellanesIV Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes
IV Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes
 
Tots plegats 71 - abril 2015
Tots plegats 71 -  abril 2015Tots plegats 71 -  abril 2015
Tots plegats 71 - abril 2015
 
Fira de bandolers 2014 petit 3
Fira de bandolers 2014 petit 3Fira de bandolers 2014 petit 3
Fira de bandolers 2014 petit 3
 
Butlletí març abril 12
Butlletí març abril 12Butlletí març abril 12
Butlletí març abril 12
 
PATRONA DE SOLSONA.pptx
PATRONA DE SOLSONA.pptxPATRONA DE SOLSONA.pptx
PATRONA DE SOLSONA.pptx
 
Treball omarmariasergi
Treball omarmariasergiTreball omarmariasergi
Treball omarmariasergi
 
La font de colors comprimit
La font de colors comprimitLa font de colors comprimit
La font de colors comprimit
 
La font de colors
La font de colors La font de colors
La font de colors
 
Dossier viatge cultural al nord itàlia 2012 2013
Dossier viatge cultural al nord itàlia  2012 2013Dossier viatge cultural al nord itàlia  2012 2013
Dossier viatge cultural al nord itàlia 2012 2013
 
Rocabruna fonts
Rocabruna fontsRocabruna fonts
Rocabruna fonts
 
Rocabruna fonts
Rocabruna fontsRocabruna fonts
Rocabruna fonts
 

Recently uploaded

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Recently uploaded (8)

SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

Presentació sortida llegendes blog

  • 1. SORTIDA ELS EDIFICIS EMBLEMÀTICS DE PALMA I LES SEVES LLEGENDES Divendres, 14 de novembre de 2014 Alumnat de 5è i 6è: Els puputs i Els ametllers
  • 2. LITERATURA ORAL – TEXT NARRATIU: LA LLEGENDA La quantitat de cultures i pobles que s'han interessat per l'illa de Mallorca al llarg dels segles, l'han convertida en escenari de nombroses aventures i històries. Moltes hi deixaren petjades físiques que encara poden rastrejar-se entre carrerons i edificis. Després hi ha les que ni es veuen ni es palpen, que es transmeten de pare a fills, de boca a boca, impregnant de màgia els carrers, són LES LLEGENDES. ANEM A DESCOBRIR JUNTS AQUESTS SECRETS!!! http://balearsculturaltour.net/
  • 3. LITERATURA ORAL – TEXT NARRATIU: LA LLEGENDA DEFINICIÓ FINALITAT TIPUS - Narració popular oral o escrita d'aparença més o menys històrica i amb elements imaginatius. - Conèixer l'entorn més immediat (edificis, places, carrers, escultures, pintures...) a través, a vegades, de fets històrics. - Terra: muntanyes, cims... - Roques: precipicis, avencs,penyasegats... - Coves i possessions: llocs on s'hi guardaven els aliments, habitatge de la gent que vivia fora de la llei, espai on s'hi guardaven tresors en època de guerra... / cases de pagès. - Estanys: aigua dolça, genis d'aigua amb aparença de dona. - Marineres: ciutats desaparegudes, sirenes, dones d'aigua... - Religioses: vida dels sants. - Figures històriques: personatges o actes històrics. Llegenda La Seu: - Història - Campanar Llegenda Carrer de la Portella - El drac de na Coca http://esdracdenacoca.balearweb.net/post/93967 http://caputxetamulticolor.com/el-drac-de-na-coca/ http://www.carrutxa.cat/drac/llegendes.html http://balearsculturaltour.net/itinerario.php?cod=30&id1=68&id=5&idioma=ca http://www.mallorcaweb.net/pedroarcos/moltper/seu.htm http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/2011/04/11/els-origens-de-el-drac-de-na-coca/
  • 4. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA Pere-Joan Llabrés Martorell COMPRENSIÓ ORAL I COMPRENSIÓ ESCRITA: - Escolta els textos de cada diapositiva que et llegirà la mestra d'una auca sobre la Seu. Quan acabi de llegir-ne un, hauràs de trobar, al munt de vinyetes que tendràs, les que hi tenguin relació. Si entre tots trobau que el que heu dit és correcte, les numerareu i les aferrareu al full que la mestra us haurà donat. Quan hàgiu endevinat les 28 vinyetes de l'auca, en podreu fer una lectura.
  • 5. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA Pere-Joan Llabrés Martorell 11.. □ -- □ La motivació religiosa era clara i llampant: Jaume I i els qui l’acompanyaven en l’empresa de reconquista (1229) volien recobrar per a la Cristiandat unes illes on havia arrelat, segles enrere (s. IV-X), la fe en el Déu i Pare de Jesucrist. 22.. □ Per Déu tot li semblava poc al rei en Jaume: el millor de la ciutat musulmana, la mesquita del rei moro, la va triar per església major de Santa Maria i Seu del bisbe. 33.. □ -- □ Jaume II, el seu fill i successor com a rei de Mallorca, va iniciar les obres de la nova Catedral que avui admiram: el 1306 signà el seu testament en què ordenava de construir la capella de la Trinitat, l’absis, “el cap nou”, on desitjava que reposassin les seves restes i les dels seus successors.
  • 6. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA Pere-Joan Llabrés Martorell 44.. □ -- □ -- □ -- □ Quan la capella reial (l’absis major i actual presbiteri) va ser acabada, es mudà i eixamplà el pla de construcció i es decidí construir una Catedral amb tres naus: molt elevades i sostingudes per columnes primes i esveltes. Així s’anà construint —durant tres-cents anys!— l’arca espiritual més sublim de la Cristiandat: edifici singular perquè cap espai de l’època medieval és sostingut per tan poca pedra! El canvi ambiciós i arriscat del pla de construcció produí un desnivell entre les voltes de la capella reial i les de la nau central: quedà oberta una fantàstica i grandiosa claraboia, l’ull gòtic més gran de la Cristiandat. 55.. □ La fe cristiana empengué el coratge i l’entusiasme dels mallorquins: produí una obra d’art que és l’admiració dels qui la tenim per nostra i dels qui vénen a admirar-la.
  • 7. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA Pere-Joan Llabrés Martorell 66.. □ -- □ PPeerròò ll’’aarrtt nnoo ss’’aattuurràà aall sseeggllee ccaattoorrzzèè:: ddeess ddeell sseeggllee sseeggüüeenntt ssoobbrreevviinngguueerreenn aallttrreess eessttiillss ii ccoonncceepptteess aarrttííssttiiccss,, ppeerr bbéé qquuee ll’’iinntteerriioorr mmaannttiinngguuéé eell ggòòttiicc ccaattaallàà ii mmeeddiitteerrrraannii ddeellss iinniicciiss,, ffiinnss aa lleess aaccaabbaalllleess ddeell sseeggllee XXVVII.. EEll ggòòttiicc ttaarrddàà ddeeiixxàà eenn aallgguunnss iinnddrreettss llaa sseevvaa ppeettjjaa fflloorriiddaa ii ffllaammeejjaanntt.. LL’’eessttiill rroommàà ddeell RReennaaiixxeemmeenntt,, eell ppllaatteerreesscc ii mmaanniieerriissttaa oorrnnaarreenn eell ccoorr,, cciisseellllaarreenn lleess dduueess ttrroonneess,, aallççaarreenn eell rreettaauullee ddee SSaanntt JJeerroonnii.. TTaammbbéé hhii eennttrràà eell bbaarrrroocc eexxuubbeerraanntt,, ssoobbrreettoott aallss rreettaauulleess ((ddeellss sseegglleess XXVVIIII ii XXVVIIIIII)) ——CCoorrppuussCChhrriissttii,, SSaanntt BBeenneett,, LLaa PPuurrííssssiimmaa......——,, qquuee ss’’eennllaaiirraarreenn eenn lleess ccaa--ppeelllleess.. EEll rreettoorrnn aall ccllaassssiicciissmmee ddiisssseennyyàà eell bbaappttiisstteerrii,, rreesspplleennddiieenn lleess eessccuullttuurreess ddee SSaanntt JJooaann BBaappttiissttaa ii SSaanntt BBrruu ddee ll’’AAddrriiàà ii eenn eell mmaauussoolleeuu ddeell mmaarrqquuèèss ddee LLaa RRoommaannaa..
  • 8. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA Pere-Joan Llabrés Martorell 77.. □ -- □ Gairebé tots els mallorquins han contribuït a posar un mitjà o ciment, una pinzellada o un cop de cisell, a la Seu. Antigament, quan s’estava construint, tothom aportava el que bonament podia a l’obra de la Seu: en les col·lectes dominicals, en testaments i deixes piadoses, en donatius crescuts o humils. 88.. □ En l’esplèndida façana de ponent, s’obrà el portal del Mirador (s. XIV-XV), el conjunt escultural gòtic més perfecte de Mallorca. El 1601 va ser beneït el sumptuós portal major, a manera de retaule, glorificació plateresca de la Puríssima Concepció. 99.. □ Quan el terratrèmol de 1851 deixà malparada la façana major del segle XVI, es decidí construir una façana nova, neogòtica, acabada a començaments del segle XX, que ha esdevingut la postal emblemàtica i més divulgada de Palma.
  • 9. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA Pere-Joan Llabrés Martorell 1100.. □ EEll ccaammppaannaarr,, eeddiiffiiccii qquuaaddrraatt,, ddee ppllaannttaa aanntteerriioorr aa llaa CCaatteeddrraall aaccttuuaall,, qquueeddàà iinnaaccaabbaatt eell 11449988.. HHoossttaattjjaa uunn ccoonnjjuunntt rreemmaarrccaabbllee ddee nnoouu ccaammppaanneess,, ggòòttiiqquueess ii mmeeddiieevvaallss.. LLeess mmééss aannttiigguueess ssóónn ddee 11331122;; llaa mmaajjoorr ééss nn’’EEllooii,, qquuee ppeessaa 44..663322 qquuiillooss;; ssuucccceeíí ccaammppaanneess mmaajjoorrss pprreecceeddeennttss qquuee ss’’hhaavviieenn eessqquueerrddaatt.. VVaa sseerr rreeffoossaa ii bbeenneeïïddaa eell 11559933.. LLaa vvoolltteeggeenn 1122 hhoommeess ppeell CCoorrppuuss ii eenn eessddeevveenniimmeennttss nnoottaabblleess..
  • 10. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA Pere-Joan Llabrés Martorell 1111.. □ -- □ -- □ -- □ -- □ -- □ LL’’aannyy 11990022 eell bbiissbbee PPeerree--JJooaann CCaammppiinnss eennccaarrrreeggàà aall ggeenniiaall aarrqquuiitteeccttee AAnnttoonnii GGaauuddíí llaa ddeeccoorraacciióó ii llaa rreessttaauurraacciióó ddee llaa SSeeuu.. QQuueeddàà rreemmooddeellaatt ll’’eessppaaii ddee llaa cceelleebbrraacciióó:: ll’’aallttaarr ffoouu ccooll·llooccaatt ccoomm aa cceennttrree ddee ll’’aatteenncciióó ddeellss ffeeeellss,, ll’’aannttiiggaa ccààtteeddrraa ddee ppeeddrraa aall ffoonnss vvaa sseerr ddeessccoobbeerrttaa,, aall vvoollttaanntt dd’’aaqquueessttaa,, aa llaa ccaappeellllaa rreeiiaall,, hhii ffoouu ttrraassllllaaddaatt eell ccoorr qquuee aabbaannss ooccuuppaavvaa eell lllloocc cceennttrraall ddee llaa nnaauu mmaajjoorr,, lleess nnaauuss ffoorreenn ddeessttiinnaaddeess aa ttoott eell ppoobbllee ddee DDééuu ppeerrqquuèè ppoogguuééss ppaarrttiicciippaarr ddee lleess cceelleebbrraacciioonnss.. LLaa lliittúúrrggiiaa ccoomm aa aacccciióó ddee ttoottaa ll’’EEssggllééssiiaa,, ppoobbllee ssaanntt ccoonnggrreeggaatt ssoottaa llaa pprreessiiddèènncciiaa ddeell bbiissbbeeii ddeellss ssaacceerrddoottss,, ccoomm eennsseennyyaarriiaa sseeiixxaannttaa aannyyss mmééss ttaarrdd eell CCoonncciillii VVaattiiccàà IIII ((11996633)),, vvaa iinnssppiirraarr llaa rreessttaauurraacciióó ddee GGaauuddíí,, ddiirriiggiiddaa ppeell bbiissbbee CCaammppiinnss.. AAqquueesstt iinnaauugguurràà eell 88 ddee ddeesseemmbbrree ddee 11990044 llaa rreessttaauurraacciióó aammbb uunnaa ssoolleemmnnee mmiissssaa ppoonnttiiffiiccaall eenn qquuèè pprreeddiiccàà eell sseerrmmóó eell ssaacceerrddoott ppooeettaa MMiiqquueell CCoossttaa ii LLlloobbeerraa..
  • 11. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA Pere-Joan Llabrés Martorell 1122.. □ -- □ DDeess ddee 11992266 eell bbiissbbee ddee MMaalllloorrccaa ii eell CCaappííttooll CCaatteeddrraall ffeerreenn uunnaa ggrraann ccaammppaannyyaa ppeerr oobbrriirr eellss ffiinneessttrraallss qquuee rroommaanniieenn ttaappiiaattss ii iill·lluummiinnaarr--llooss aammbb vviittrraallllss aarrttííssttiiccss.. EEll 11999966 ss’’iinnaauugguurraarreenn eellss ttrreess ddaarrrreerrss ddee llaa nnaauu cceennttrraall..
  • 12. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA Pere-Joan Llabrés Martorell 1133.. □ EEll 22000022 ll’’aarrttiissttaa mmaalllloorrqquuíí ddee ffaammaa iinntteerrnnaacciioonnaall MMiiqquueell Baarrcceellóó ccoommeennççàà llaa sseevvaa oobbrraa aa llaa ccaappeellllaa ddeell SSaannttííssssiimm.. LLaa ddeeccoorraacciióó eenn cceerrààmmiiccaa ss’’iinnssppiirraa eenn llaa mmuullttiipplliiccaacciióó ddeellss ppaannss ii ddeellss ppeeiixxooss,, sseeggoonnss ll’’eevvaannggeellii ddee JJooaann,, ccoonntteemmppllaaddaa ddeess ddee llaa cceelleebbrraacciióó eeuuccaarrííssttiiccaa.. UUnn ssaaggrraarrii ddaauurraatt,, llaa ffiigguurraa ddeell RReessssuusscciittaatt ——rreessvveessttiitt ddee lllluumm——,, 330000 mm22ddee cceerrààmmiiccaa aammbb ppaannss,, ppeeiixxooss ii aalliimmeennttss aabbaallqquueennaa,, ii cciinncc vviittrraallllss ddoonneenn vviiddaa ii sseennttiitt aa ll’’aabbssiiss ddrreett ddee llaa SSeeuu,, ddeessttiinnaatt aa llaa cceelleebbrraacciióó,, aaddoorraacciióó ii rreesseerrvvaa ddee ll’’EEuuccaarriissttiiaa.. 1144.. □ LLaa SSeeuu ééss llllaarr ddee ttoott eell ppoobbllee ddee DDééuu qquuee ppeelleeggrriinnaa aa MMaalllloorrccaa,, ééss llaa sseevvaa ccaassaa mmaarree,, oonn hhii hhaa llaa ccààtteeddrraa ddeell qquuii ééss ppaarree ii ppaassttoorr ddee llaa nnoossttrraa EEssggllééssiiaa eenn llaa qquuaall vviiuu ii aaccttuuaa ll’’EEssggllééssiiaa uunnaa,, ssaannttaa ii ccaattòòlliiccaa.. PPeerr llaa bbeelllleessaa ddee llaa sseevvaa ccoonnssttrruucccciióó,, ppeerr llaa lllluumm ppoollííccrroommaa qquuee llaa iinnuunnddaa,, ppeerr llaa sseevvaa iimmmmeennssiittaatt ii pprrooppoorrcciioonnaalliittaatt ééss iimmaattggee ddee llaa JJeerruussaalleemm ddeell cceell,, llaa cciiuuttaatt ddee DDééuu qquuee,, ppeerr llaa cceelleebbrraacciióó ssaaccrraammeennttaall,, ddaavvaallllaa aa llaa tteerrrraa..
  • 13. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA Pere-Joan Llabrés Martorell 1155.. □ EEnn ffeesstteejjaarr eell sseeuu sseettèè cceenntteennaarrii,, llii ddeessiittjjaamm llllaarrggaa vviiddaa:: ffiinnss aallss mmiill aannyyss ii ttaannttss ccoomm DDééuu vvuullgguuii!!
  • 14. VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA Pere-Joan Llabrés Martorell AUCA: http://www.catedraldemallorca.info/principal/images/stories/arxiu/Didactica/catedral_auca.pdf Bisbe Pere Joan Campins Antoni Gaudí Bisbe Teodor Úbeda Miquel Barceló
  • 15. TEXT EXPOSITIU: LA CATEDRAL DE PALMA DE MALLORCA COMPRENSIÓ ESCRITA: - Llegeix el text que trobaràs a l'enllaç següent i després contesta les preguntes: http://www.masmallorca.cat/cultura-cat/la-catedral-de-palma.html#axzz3IbPaLoYQ 1. Quin altre nom rep la Catedral de Palma? 2. Quan temps durà la construcció d'aquest edifici tan emblemàtic? 3. De quines poblacions era el marès amb el qual es contruí la Catedral? 4. Què ocorregué a 1931? 5. Com és la planta de la Seu? I les capelles? 6. En què s'assemblen la Seu i l'Església parroquial de Sant Miquel de Llucmajor? 7. Quants metres quadrats té l'interior de la Seu?l 8. Què és el que, en el 2002, s'instal·là en un dels absis laterals? 9. Què és la rosassa? 10. Què és el que es pot observar a l'interior de la Catedral dues vegades a l'any?
  • 16. TEXT NARRATIU: LA LLEGENDA EL DRAC DE NA COCA COMPRENSIÓ ORAL: - Escolta la versió de la llegenda El drac de na Coca interpretada per Maria del Mar Bonet en el seu disc Bon viatge faci la cadernera. http://www.viasona.cat/grup/maria-del-mar-bonet/bon-viatge-faci-la-cadernera/el-drac-de-na-coca Mentre l'escoltes, un parell de vegades, omple els buits. Al final, torna a escoltar la cançó per saber si has fet bé l'activitat. va dur d'un viatge un ______________venturer. I va néixer el drac: feroç _______________ De nit ve d'Alcúdia, –galant cavaller–, per veure la ______________: rosa de _______________. S'engoleix les _______________ valga'ns Déu, val! Les ________________ de Sa Portella ploren d'espant. Pel carrer de Sa Portella valga'ns Déu, val! les nits fan olor de _______________, d'_______________ i sal. I allà ha de _______________ enmig del carrer fins que en queda _______________ del drac carnisser. Han dit que la nau d'un vell _______________ que anava i venia de _______________ a Alger, Bartomeu Coc, _______________, jove i galant, diuen que arriba d'_______________ quan la nit cau. Pel carrer de Sa Portella, quan l'_______________ penja, la pluja _______________ la sang color de menta. Pel carrer de Sa ________________, quan la nit cau, diuen que hi surt una ______________; valga'ns Déu, val! http://www.youtube.com/watch?v=9TcvyE73yD0

Editor's Notes

  1. rereeyeytyyrty5tyt