Música i Patrimoni a Terrassa

2. La música i el patrimoni són els dos fils conductors del cicle
“Sons del Temps”, que arriba aquest any a la seva onzena
edició amb noves i suggestives propostes musicals, combinades
amb diferents espais singulars de la ciutat, plens d’història i de
vida.
“Sons del Temps” ens ofereix un programa musical en el qual
destaquen noms com l’Ensemble Organum, una formació
reconeguda a nivell mundial dins l’àmbit de la música litúrgica
medieval, que actuarà en el marc d’un espai tan extraordinari
i simbòlic com és la Seu d’Ègara, un esplèndid entorn per
gaudir dels sons de l’edat mitjana i de la peça més destacada i
universal del nostre patrimoni cultural. El cicle ens porta
també a altres escenaris de singular bellesa com són els jardins
de la Casa Alegre, el Claustre de Sant Francesc, el Castell
Cartoixa de Vallparadis o la Capella de Torrebonica, on podrem
escoltar un seguit de propostes musicals a través de les
actuacions de formacions consagrades a nivell nacional i
internacional, artistes locals de gran projecció i músics arribats
d’arreu per interpretar peces de diferents èpoques amb
l’acompanyament d’instruments i tècniques originals.
Un any més, doncs, el cicle “Sons del Temps” ens convida a
viure la ciutat a través de la banda sonora de diferents èpoques
i estils musicals i a gaudir d’un programa molt acurat que
aspira a despertar emocions, a redescobrir la nostra història i a
gaudir de la nostra identitat.
Alfredo Vega
Alcalde de Terrassa
PRESENTACIÓ
Imatge de portada referència arxivística:
Fragment de còdex musical de Sant Pere de Terrassa (s.XIII)
ACVOC-AHT. Col·lecció Membra dissiecta: MD11.
Arxiu Municipal de Terrassa

3. Música Italiana i italianitzant a l’Europa dels segles XVII i XVIII
Obres de Frescobaldi, Corelli, Veracini, Telemannn, Kapsberger, Boismortier
EMBLE REFLEXES COCONSN ORORTTENS
Dianaa RRoche,, viviioloolíí babarrrroc, sooprpranannoo
Martrta Redodonddndo,o,o fllauta ttraveversrsrsoo
Núúriria Puigigbòbòò,, viviolo oncell babarrrrrococo
BeBelilisasasananan RRuiz, titiororrbababa
La ggrar n ininflfluèuèncnciaia qqueue llaa múmúsisicaca iitataliliananaa vavaa ddddeieieieixaxaxaxarrrr
enn els ppririncncipipalalss cecentntreress mumusisicacalsls ddee l’l’EuEuEuurorororopapapap
baarroca eses vveueu mmololtt bébé rrefeflelectctididaa enen llaa múmúmúmúúúsisisisicacacacac dddddddeee
composittororss alalememananysys ii ffrarancncesesosos ddee l’l’l’’l’èpèpèpèpèppocococococococa,a,a,a,a,a ccccccomomomom
TeT lemannnn,, elel qquaual,l, aambmb uunana pprorodidigigiososaa hahahhabibibibiilililililiitatatatat t,t,t,t,, vvvvvaaaaaa
ses r cac paaçç d’d’esescrcriuiurere ffididelelmementnt eenn ququalalallsesesesesesevovovovovovv llllllll esesesessesstititittiil.l..l.l
Tanmmateieix,x, ccomompoposisitotorsrs ffrarancncesesosos ccomom BoBoBoBooisisisismomomomomortrtrttrttieieieieieierrrrr
i LeLeclaiir vavann esestutudidiarar ii ttrerebaballllarar aa IItàtàlilia,a,a dddeieieieixaxaxaxaxax ntntnntnt unununununu aaaaaa
exe quisiddaa esescrcripiptuturara mmususicicalal qqueue bbararrrereeeejajajaj eeelslslslslsl eeeeeeststststtss ilililililillsssssss
itala ià i ffrarancncèsès.. EnEn aaququesestt coconcncerertt sesentntntn irirrrememememm uuuuuunanananananaa
peetit ta mmosostrtraa d’d’aqaqueueststaa babarrrrejejaa d’d’esestitiilslsss,,,, dededededede cccccololololllolororororrrsssss
vocals iinsnstrtrumumenentatalsls ii ddee cocomm l’l’esestititilll ItItItItItI alalalalaliàiàiàiààà vvvvvaaaaa
impregnaarr totott elel lllelengnguauatgtgee mumusisicacall dedee ll’è’è’èèèpopopopopopocacacacca aaaaaa
EuE ropap ii mmololtt papartrticicululararmementnt aa FFrarançnçaa ii AlAlAlememmmememananananannyayayayayaya iiiiii
que, ffinss ii totot,t, vvaa aa ararriribabarr aa leless cocolòlòninieses dddd’A’A’A’A’AAmèmèmèmèmèmmèriririirir cacacacaca..
Formrmat per mmúsúsúsicici ss amambb unnaa diilaatatadadada
caarrrrera muusisicaacall ii esespepecicialitzatss eenn lalala
interpreetatació histtòròricicaaa dede llaa múm sicaa aantntigiggaaa
ammb instrurumemeentnntsss ii crcrititeris origiinanalslsls..
Tituulalats supererioiorsrs dddelelelss mémés prestigigiosossososos
CoConservatotoririss ii UnUniviversiitats d’aarrrrreueuu
d’Eurooppa i Amèèriricacaa LLlalatit na, col·laaboborerennn iii
formrmen partt d’d’d imimpoportr ants orqueueststrereres,ss,
ensembleless, grupsps vvococalalss ii ini strumementntalallsss dedede
Bèèlglgica, FFrarançnçn a,a, HHolo anda, EsEspapapanynynya,a,,
PoP rtugalal ii MMèxèxèxicicic.
19 de juliol
a les 20.30 h
Jardins de la Casa Alegre de Sagrera
L’any 1911 existia un jardí que es va construir paral·lelament al moment en què l’arquitecte
Melcior Vinyals feia les obres de reforma de la Casa Alegre de Sagrera, allà on hi havia les
conegudes Hortes de Sant Fruitós.
L’accés al jardí originari del 1911 des de la Casa Alegre de Sagrera es feia des de la porta lateral
de la bonica tribuna vidriada de la casa, donant pas al gran pati de mosaic amb tessel·les de
marbre. Aquest pati, del qual encara podem gaudir, té un petit sortidor escultòric al centre
amb el motiu d’un nen jugant amb un ànec, motiu característic en fonts i altres ornaments
modernistes. Anant cap al jardí pròpiament dit, una inscripció amb decoració floral amb la
paraula SALVE dona la benvinguda davant la magnífica reixa de forja ornamentada amb
garlandes de roses i figures vegetals. El traçat del jardí ve marcat per la forma irregular de la
parcel·la, tal qual era com a horta, dividint-se en dues parts. Del conjunt destaca l’arbrat i els
parterres de formes orgàniques. Coincidint amb el vèrtex superior del jardí, hi ha un conjunt
arquitectònic, un dels elements principals que donen el caire romàntic al jardí, format per
una exedra amb una balustrada i escalinates laterals ornamentades amb gerros de maçoneria
i que en el seu moment hi rajava aigua. El jardí es completa amb un conjunt de parterres, un
estany central i una interessant gruta cascada a la zona nord.
A les 19.30 h visita guiada. Aforament limitat. Inscripcions prèvies al Servei de Cultura
(Font Vella, 28 • T. 93 783 27 11)
Text:M.MercèCompteiBarceló
Jardins de la Casa Alegre
de Sagrera

4. Cants i danses medievals dedicades a la Mare de Déu
Tertúlia-concert a càrrec del musicòleg Mauricio Molina i l’ensemble Summa Musicae
ENENSESEMBMBLE SUMMA MUSICAAEDuDuDuDurarararantntn eelsls ssegegleless XIXIII ii XIXIIIII ggerermiminana aa Eururopo aa
ocococccicicicidededed ntntn alal uunn momovivimementnt ppopopulularar dd'a'adodoraració a laa
MaMaMaMaMaMM rerereee dddee DéDéuu ququee mamarcrcarariaia llaa maanerar
d'd'd'd'd'd apapapapapprororororor xixixixixixiximamamamamamam r-r-r-r-sese aa llaa didivivininitatatt fifinsns aalsls nnosostrt ess dies.
DiDiDiDiDiiDinsnsnsns dddddd'a'a'aa' ququququesese tt mamarcrc llaa cacançnçóó ii lala ddanansasa vvanan ser cclaus
enennennnn llllllaaaaaaa prprprprprpp ojojoooo ececcicióó dede ttememeses ii mmisissasatgtgeses marriaans.
AqAqAqAqAqAqA ueueueeueu ststststesesesee pppppececeses,, cocompmposostetess tatantnt eenn llllatatíí coom enn
llllllllllllenenenenenengügügügüggüesesesesess vvverererrnanann clcleses ii qqueue ssererieienn popopupulalarsrs tannt en
l'l'l'll'llàmààmàmàmmmà bibibibibibitttt rerer lililiiligigigigg ósósóó ccomom eenn elel pprorofàfà,, prpresesenentatavev n grg ans
didididididissssssssss erereererertatatatatt cicic onononono ss sosobrbree lala ppururesesaa dede MMarariaia,, els seus
fafafafafafavovovoovorsrsrsrsrss iiiii eeeeeelllll seses uu papapeperr cocomm aa memedidiadadororaa ene tre ele s
huhuhuhuh mamamamamamansnsnsnns iiii DDéuéu.. EnEn aaququesestata xxererraradada-c-cononcec rt ell
cocococococonjnjnjnjn ununununuunt-t-t tatallllerer SSumummama MMususicicaeae ppreresesentntaa unu a sèèrie
dededededede cccccanananananaa çoçoçoçoçonsnsn llíríriqiqueuess ii dadansnseses ccomompopoststeses eenn honoor aa
SaSaSaSaSantntnntntntaaaaa MaMaMaMaMaM ririaa acacomompapanynyadadeses dd'e'expxplilicacaciciononss sobrb ee ele
cocococoontntntntntexexexexextttttt hihihihihih stststststs òròròòò icic ii cculultuturarall dede lleses ppececeses,, sobrb e la
rereerrer cococococonsnsnsnsn trtrrtrtrrucucucucuucciccic óó dede llaa sesevava iintntererprpretetacacióió ii ssobre eels
inininnnnststststtstrururuurur mememmemementntntnn sss mumusisicacalsls uutitililitztzatatss enen eelllla.a.
LLL’’E’Ensnseemble SuSummmmmaa MuMMusicae esstàtà formatLLLLLL
pepeperr un selecte ggruruppp deded mmúsics prprofo essionalss
quququee paparticipen eenn eleel ccururss d'interprprer tació dee
múmúmúsisicaa medieievavall rereealalititzazat duraannt la
prprp imimavera diinsns dddelel ccconono juj nt monnumental
deded llaa Seeu d’ÈgÈgararaa aa TeTeT rrrrassa (CuCurs Summaa
pp j
mumum sis cae). ElEl ccururrs,s, iiimmpmparartit pel mmusicòleg
MaMaM ururicio Mololinina,a, rrreccecononsstrueix dede manera
vivibrb ant i rigogororosasa lllaaa inintet rpretaciióó dels
rerer pepertoris mmususiciccalallsss cococ mpmpostos ennttre els
seseggles IX i XII——èpèpococcaaa dede construuccció dels
ededifificicis medievaalsls dddelell ccononjunt.
26 de juliol
a les 20.30 h
Església de Sant Miquel. La Seu d’Ègara
És l’edifici que menys canvis ha experimentat des de l’època de la seu episcopal d’Ègara (S
VI). Conserva encara molts elements originals, i la seva estructura és essencialment la
mateixa. És doncs, un fantàstic exemple per apropar-nos a aquest món tant poc conegut dels
primers segles de la nostra era. Acostar-nos i entrar en aquest espai dedicat de forma
ininterrompuda al culte religiós des de fa quinze segles, suposa un viatge a la nit dels temps,
al moment en que els nostres avantpassats havíem convertit aquest conjunt d’edificis en el
centre de la vida social i espiritual. Les restes de nombroses tombes integrades com un
element destacat en el seu interior i l’existència d’una cripta subterrània amb un enterra-
ment, confirmen la idea que Sant Miquel era l'edifici funerari del conjunt episcopal de la Seu
d'Ègara. Entre els elements singulars de l'interior cal destacar les vuit columnes amb capitells
que sostenen la cúpula procedents de diferents edificis d’estil clàssic anteriors al segle VI.
L’altre tresor que conserven aquestes parets el trobem a la cúpula semiesfèrica que forma
l’absis, a la façana est. Es tracta de les decoracions pictòriques originals amb escenes i símbols
religiosos, situades sobre l’altar, úniques a tot el món per la seva singularitat i que han arribat
fins als nostres dies en bon estat de conservació.
ENTRADA LLIURE
Esg
És l’e
VI).
mate
)
prim
inint
al mo
centr
elem
ment
d'Èga
que s
L’altr
l’absi
religi
fins a
Església de Sant Miquel
La Seu d’Ègara

5. Música a l'entorn del compositor José Marín (?-1699)
EMBLE RECONDITA AARMRMONONIAIAENSE
JoJ rge JuJuuananan MMoro ata,, ttenennororo
Liixsxsaniaa FFererrnánán ndndez, sos prpranananoo
i violess ddd’a’aarcrcrc
Eduaardrdo Eggüeüez,zz, guguuititarra bararroroocacaca
Sabiinana CCCololononna,, viiololononneee
Joséé MMararínín ccomompoposisitotor,r, gguiuitatarrrrisistata ii cccanananantatatatantntntnt
espanyyoll,, vava mmororirir ll’a’anyny 11696999 aa lala cciuiutatatt dede MMMMadadadadriririridddd
ammb 80 aanynys.s. LL’a’anyny 11646444 vava sserer nnomomenenatat ttttenenenororororo ddddeeeee llalalla
Capella dedell MoMoneneststirir ddee l'l'EnEncacarnrnacacióió. VaVaVaVaVaV eeeeeeeststststtaarararrrar aaaaaalllll
seervvei dee FeFelilipepe IIV,V, ddelel qquauall rerebibiaa unun sssssububububststststs anananancicicicicicc alalalalalal
salal rii. LaLa ssevevaa vividada vvaa esestatarr plplenenaa dedededded lllllululululuuumsmsmsmssmss iiiii
omo bres. VaVa vviaiatjtjarar aa RRomoma,a, pperer ssererr oooordrdrdrdrdeneneneenatatatatata
saacerdotot,, ii aa leless ÍnÍndidieses. AlAl sseueu rretetorornn l’l’ananannnnnyyyy 16161611665545454554454 vvvvvvaaaaaa
jj ,, pp
seer acususatat dd'a'assssalalt,t, rrobobatatororii ii asassasasssssssinininnatatatt.. VaVaVaVaVaV ssssserererererer
ara restar, ememprpresesononatat,, totortrtururatat ii ddesesteterrrratatatatat ddurururraanananannana ttttt 101010101010
anysy . LaLa CCorortt mamadrdrililenenyaya ddelel ss.. XVXVIIII aacococococcc ststststss umumumumumadadadadadadadaaaaaa aaaaaa
tott tit puss d'd'esescàcàndndolols,s, nnoo vava iimpmpededirir qqueueee tttttorororororo nénénénénéésssss ununununn
penen diit JoJosésé MMararínín aall ququalal ssee lili vvanann rrrresesesesestitititititututuuiririririr
non vamem ntnt lleses lllilicècèncncieiess ececlelesisiàsàstitiququeses..
En less sseveveses ccomompoposisiciciononss enenllllaçaççaaaaaa vevevevev rsrsrsrsrsosososoo
eloqüeü ntnts,s, bbelelleless memelolodidieses ii rrititmemess cacacacacaststststs isisisisisssososososos s,s,ss,s, qqqqqueueueueue
dod tenn a lala ssevevaa múmúsisicaca dd’u’unana ggrarann teteatatraraaalililililiitatatatatat.t.tt
Recondditi a Armomoniniaaa ésésé uunn grgrup de múmúúsisisicscscs
professiiononals espepecicialalalititi zazatsts,, lideratss ppererr lllaaa
violagagambistta LiLiixsxsxsananiaia FFere nández,, quququeee
neix ambmb la intencncióió dddeee prprp omomouo re i acocoststtararar
la mmúsú ica dee ccamammbrbrb aa aa tots els púbúbliliicscscs,,
compmpartint llaa papapasssss ióió per la receercrcaa dededelll
llenguatgege, la inttererprppretetacacióió i l'estètticicaa enenen eeelll
seu estat tt méméésss pupup r.r.r.
27 de juliol
a les 20.30 h
Claustre del convent de Sant Francesc
El convent de Sant Francesc d'Assís, de frares menors recol·lectes, es va començar a
construir l'any 1609 prop del Torrent de Vallparadís, i es va inaugurar l'any 1612. Els elements
que s'han conservat del convent, a banda d'alguns espais del seu entorn, són el claustre i
l'església. El claustre confereix a les restes de l'antic convent una especial rellevància i
excepcionalitat, consta de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos. A la planta baixa i
sota les voltes d'aresta mostra vint-i-sis plafons ceràmics policroms de gran qualitat, fets entre
1671 i 1673. L'autoria d'aquests plafons s'ha atribuït al mestre escudeller Llorenç Passoles
sota el patrocini del castlà del Castell de Terrassa Pere de Fizes. L'església manté la seva
fesomia original: planta rectangular amb capelles laterals, absis semihexagonal i volta de
creueria. A banda de les interessants claus de volta policromades, l'església posseeix un parell
de llenços originals ubicats a les capelles laterals, amb escenes de la vida del sant titular.
A les 19.30 h visita guiada als plafons ceràmics del claustre del convent de Sant
Francesc. Aforament limitat. Inscripcions prèvies al Servei de Cultura
(Font Vella, 28 • T. 93 783 27 11)
a
nts
e i
a i
a i
re
es
va
de
ell
nt
Claustre del convent
de Sant Francesc
Hi col·labora:a:

6. Cançons antigues i actuals amb improvisacions
Obres de: J. Playford, H. Lawes, N. Matteis, STING (Police), N. Matteis, H. Purcell,
THE BEATLES, THE QUEEN
FOF LLL IAIA PPROJECT
CaCaCaririnen Tininneney,y,y, sosos prp ano
AdAdAdririana Allcaaididde,e, viviolí barrrroc
FrFrFranances Bartrtlelettttt ,, vivioloncecell barroc
FrFrFranancec sco OlOlO ivivivereero,o, tiorbaa ii guitarraa barroca
UnUnUnUn vvviaiai tgtgee cacapp aa lala IIntntimimititatat,, dede llaa mà ddelss
cocococompmpmpmposososititororss ananglglesesosos mmésés eembmblelemàmàtiticscs ddel segglee
XVXVXVXVXVXVXVVIIIIIIIIII iiiiii llllaaaa rerepepercrcusussisióó ququee aqaqueueststss hahann titingngut een la
múmúmúmúmúmúúsisisisisis cacacacaaaca PPPPPopopopoppp ddelel RRegegnene UUninit.t. LLeses ccanançoçonsns mmés bele les
d'd'd'd'd'd'd HeHeHeHeHH nrnrnrnrn yyyy PuPuPuPurcrcelelll ii HeHenrnryy LaLawewes,s, aaixixíí cocomm lala mmúsúsica
inininnststsststtrururururrumemememememm ntnntnn alal ddee JoJohnhn PPlalayfyforordd ii NiNicocolala MMatteteiss es
sisisisisiimbmbbbmbmmm ioioioioiotititittiitztztzzararaaa anan aambmb ttememeses ddee StStining,g, TThehe Queu en i
ThThThThThTheeeeeee BeBeBeBeBeBeatatatataa lelelles,s,ss ttotot iintnterercacalalantnt aalglgununeses iimpmproroviv sacicions
eseesesesespopopopopopopoontntnntn ànànà ieieesssss crcrccc eaeadedess peperr FoFolllliaia PProrojejectct.
FoFoFoFoFoFollllllllllll iaiaiaiaiiaia PPPPPProrororooojejejejectctcccc nneieixx dedell dedesisigg dede ccrerearar nnovoveses ii vvitals
cocococonnnnnnnnnnnn exexexexxe ioioioioioonnsnsn eentntrere eell papassssatat ii eell prpresesenent.t. LLa ses va
sisisisingngngngngululululullararararitititatata rrauau eenn cocombmbininarar eell rerepepertrtoro i ded la
múmúmúmúmúmúsiisisisis cacacacacaa aaantntigiga,a, ssototaa crcrititererisis hhisistòtòriricscs ii ggràcies aa
còcòcòcòcòc pipipipipip eseseseses ddddd’i’’i’insnnstrtrumumenentsts aantnticics,s, aambmb eell llllenenguguattge méss
acacacacacca tututututualalalalal,,, plplplplplplasassasssmammatt enen lleses iimpmprorovivitztzacacioionsns eespspono tàt niese ,
crcrcrcrreaeaeaeaeeadededededessssss pepepepepep rr elelleless mamateteixixeses eenn elel mmararcc dedell coc nccere t
quququququeeeeee ofofofofofofererrererreieieieieixexexen.n.
ElElE ss inintèrpr retss ddee FoFolllll iaiaia PPror ject sónón
esesespepep cic alistess enen eeststs ilillss d’d’ininterpretatacic ó històriica
iii deded mmúsú ica coontntememmpopoporàrànnia. Hann eenregistraat
pepep rr a nombroosososs sesegegegelllllss didiscogràfificsc com
HaHaH rmrmonia MMunundidii,, NaNaNaïvïvee i K617. HHan
cocool·l·lal borat ambb cocompmppososititors, gruupps
d’d’imimprprovisació i ccomommpapap nynyies de ddansa i teatre,
arararrereuu ded l món. FForormemennn pap rt de rereconeguts
grgrrupupupss cocom L'Arpeeggggiaiataa,, LLe Parlelemem nt de
MuMuMusisisiquque,e, Al Ayrere EEspspañaññolol ii Grandndelavoix.
ElElElsss seseusus iintegrantntss hahannn ofofert cooncncerts arreuu
d'd'd'EuEuEuroropapa, Amèrèricicaa iii ÀsÀsiaia,, així ccomom
g f
enennrereregigists ramentss enen ddirrrecectet per aa TV i Ràdioo
inintetet rnrnacacioi nals.
2 d’agost
a les 20.30 h
Capella de Torrebonica
Per un testament de Jaume Maduxer tenim coneixement que el dia 23 de gener de 1618 es
feu edificar, en estil barroc, una capella al costat de la torre de la masia de Can Viver, la capella
de la Mare de Déu del Roser.
L’any 1909 la finca es va vendre al Patronat de Catalunya per la Lluita contra la Tuberculosi,
que l’habilità i fundà el Sanatori Antituberculós, inaugurat el 28 de gener de 1911.
L’any 1923 es van iniciar unes obres d’ampliació i transformació de la casa de pagès, el respon-
sable de les obres fou l’arquitecte Josep Domènech i Mansana. Del conjunt de l’obra en
destaca la construcció de l’església de la Mare de Déu de Montserrat. L’antiga capella de la
Verge del Roser, en construir-se el nou temple d’estil modernista, va quedar-hi adossada i es
convertí en la capella del Santíssim.
A les 19.30 h visita guiada. Aforament limitat. Inscripcions prèvies al Servei de Cultura
(Font Vella, 28 • T. 93 783 27 11)
Capella de Torrebonica
Cape
Per un te
feu edific
de la Mar
L’any 190
que l’hab
L’any 192
sable de
destaca l
Verge del
convertí e
A les 19
Hi col·labora:

7. Cant antic romà (s. VIII-XIII)
ENE SESEMBMBLEL OORGRGANANUMUM
VeVeusu : MaMarcrcceleel PPérérès, Jeeanan-C-CC-Chrhrhrisisstototophphp eeee CaCaCaC ndndnddauauau,,,
FrFrédédéric TTavaverere nininiererer,,, AnAnA totot ininini eee SiSiSicococottt
DiDiDirereeectctctororor:: MaMaMarcrcelelell PPPPérérérèsèsès
ElEl rrepeperertotoriri rromomàà ananntitititicccc vavavava
seserr elel ccanantt dede lleses llitititúrúrúrúrgigigig esesese
popontntifificicalalss aa lala bbasasassílíllílllicicicicicaaaaa dddedededde
SaSantnt PPereree ii aa leless grgrgrgrgg anananannnnsssssss bababbabababasísísísís lililililil --
ququeses rromomananeses dddelellll sssegegegegleleelele VVVVVIIIIIIIIIIIIIIIIII
fifinsns aa ffininalalss dedell seseeseseglglglglglgg eeeee XIXIXIXIXIIIIIIIIII..
AqAqueuestst ccanantt eses sssititituauauaaua eeeennnnnn lalalalalala
frfronontitissssaa dede llaa múmúmúmúmúúsisisisisicacacacacaa ddddddeeeeee
l'l'anantitiguguititatat ggrerecoccocollllll atatinininaaaaa iiiiiiii deddedededee
l'l'ededatat mmititjajanana;; elelleeee sssssseueueueueu eeeeeeestststststs uduudududududiiiiii
enenss pepermrmetet aaprrprenenennndrdrdrdrdrd eeeee cececececceertrtrtrtrtsssss
prprococesessososs d'd'evevololucuccióióióó qqqqueueueueue vvvvananananan
acacababarar eenn lala ffororrmaamaamaaciccicicicióóóóóó dededededelllll
rerepepertrtororii bibizazantntí.í.
el Pérès sememprp e ha eeststatatt uuunn ininvestigadoror eeennn lalal rrrecececererercacaca iii llaa cococompmpmmprerensnsnsióióióMarce
de com i perer què els éésssssereersss huhumam ns hann ccrereeatatat ll'a'a'artrtt dddeee lalala mmúsússicici aa deded ssss dededed
ntiguitat. VaVa fundaar,r, ll’a’a’anyny 1198982,2 l’E’Ensememblblbleee OrOrgagaganununummm amama bb elel qqquauauu lll vavaval’an
mprendre ununa expllororacaccióióió mmmetetòdòdica delss rrepepperere tototoririir sss lililitúútúrgrgrgicicicss memem didiieveve alalala s.s.s.em
1984 va crreaear, la FuFundndacacacióió RRoyoyaumontt, unun ccenenntrtrreee d'd'd'inininvevev ststs igigacacióióió ssobobobrerereL’any 1
rpretació dde les múúsisiququuesess mmededieievals, el CCERERRIMIMIMMMM (C(C(Cenenentrtrt ee EuEuroropepepeuuu pepepeerrrrla inter
nvestigacicióó sobre laa IIntntterrerprprpretetaaciói de les MúMúúsisisiququesess MMMededdieievavalsls))) dedeell quququalalala la In
er directorr fins a 199999.9.9. AAAmbmb ll’Ensemble OrOrrgagaganunuun mm vavaa rreaealilitztzzaraar mmmésésés ddddeeeva se
ranta enregegistramenentstss dddisiscocogrg àfics, mmololtsts dddelelelss quququalalss vavann rereebrbrreee lellel sss mémémésssquar
altes distinncicions: DDiaiapapap sosonn d'd or, Classsisicacall AwAwAwararrdsdsds,,, ChChChococ dddeee l'l'l''AAnAnAnnénénéeee dudududua
de la Musiiquq e, Neww YYYororkk TiTimes Esseentntiaiaialll ReRRecococ rdrdrdsss ofofof ttthehe 2220t0t0 hh cececeentntntururury.y.y.yMonde
y 2001, Maarcrcel Pérèsès vvaa crcreaearr a l'anntitigagaa AAAbababadididid aaa dedede MMMoioissssacacac,, elelel CCCIRIRIRMAMAMAA,,L’any
Centre Itinererana t d'InInveveststigigacació sobre lleses MMúsúsúsiqiqqueueu sss AnAnAntitiguguueses)) dedeestststinininatatat aaa(C
senvoluparr pperspecectitiveev ss d'd'esestutudi commplplememmeneentààtàriiriesees eeentntn rere lllesee tttrararadididicicicionononsssdes
vivivivevess ii l’l’l ararququeoeololologiggig aaa mumumusisisicacaccal.ll.
7 d’agost
a les 20.30 h
Església de Sant Pere. La Seu d’Ègara
Es tracta de l’edifici que, dins del complex conjunt episcopal egarenc, estava destinat al
culte quotidià de la comunitat de fidels que des d’antic i fins als nostres dies ha viscut al seu
entorn. L’església de Sant Pere que avui veiem és un edifici romànic, del segle XII, en el qual
s’han conservat alguns murs i elements de la construcció original del segle VI. L’accés a
l’església es fa per una portada romànica disposada a la façana sud i envoltada per quatre arcs
pràcticament sense decoració. Aquesta façana està rematada en la part superior per una
cornisa formada per mènsules amb rostres humans i, a sobre, relleus amb figuració animalís-
tica. A l’interior podem observar la nau amb volta de canó, i una nau transversal just abans
de l’absis que forma la planta de creu llatina. Destaca el retaule petri policromat ubicat rere
l’altar, únic al món per les seves singularitats.
Església de Sant Pere
La Seu d’Ègara
www.organum-cirma.fr
Concert vinculat al Curs de cant antic
romà que oferirà en Marcel Pérès
del 3 al 7 d’agost a la Seu d’Ègara
stinat aal
ut al seuu
n el quaal
L’accés aa
atre arcss
per unaa
animalís-
ust abanss
icat reree

8. Cançons medievals occitanes abans dels trovadors (s. X-XII)
EnEnses mbmble MAGAGISI TER PETRUS
DiDiDirerereccccccióióó,, MMaMauru icioo MMololo inininaa
JJJasasasmimiminanaa ČČČrnr čič, cantnt
PaPaP trtrtricici iaiaiai GGGararcía, viololaa d’d’d’arara cc
MaMaMartrttr ííí BeBeBeltltl rrán, cítoolalaa,, llllllauaua tt rromàninicc, salteri
CrCrCrisisstitiit nanana AAlílíss RaR urricichh,, óróró gugue porttaatiu, aduffe
MaMaMaurururicicicioioio MMolo inaa,, papandndderere osos medieevvals,
guguguimimimbababardrdrda,a,a ccama paneness
DuDuDuDurarararantntn eelsls ssegegleless XIXI ii XXIIII lleses lllelengngüeüess
vevevevernrnrnrnaacacaclelel sss eses vvanan eeststabablilirr cocomm aa vevehihiclcleses
d'd'd'd'd'd'd'exexexexexe prprprprprresesesesee sisisss óó arartítíststicica.a. EEntntrere lleses lllelengngüeüess
vevevevevevernrnrnrnrnrnacacacacccleleelelelelessss l'l'lll ococcicitàtà vvaa acacononseseguguirir uunn llllococ
esesesesesese pepepepepepep cicicicicic alalalall eeennnnnn hahaveverr esestatatt ututililititzazatt pepelsls
trtrtrttrt obobobobbobbbadadadadadoroorororsssss enen llaa cocompmpososicicióió dd'u'unana ddee leless
trtrtrtrttradadaddaddaa icicicici ioioioioioonsnsnsnsnss pppoèoètitic-c-mumusisicacalsls mmésés eexqxquiuisisidedess
iiiiiii ininininnnnflflflflflflueueuueueuentntntnntsssss dededd ll'E'Eururopopaa ococcicidedentntalal.. PePeròrò
ababababababananananana sssss dededelslslslslsl ttrorobabadodorsrs ((alalmemenynyss dedess dedell
seseseseseseglglglgglg eeeeee X)X)X)X)X)X) aaaaaquququq esestata lllelengnguaua ““prprototo-o-ococcicitàtànana””
jajajajaja eeeeeesssss fefefefefef iaiaiaiaiaa ssserervivirr enen llaa crcreaeacicióó dede ccanançoçonsns
tatatatatatantntntntn rrrrrelelelee igigioiosesess cocomm aa prprofofananeses,, enen mmololtsts
cacacacaccasososososos sssss babababaab rrrrrr ejejadadaa amambb elel lllalatítí..
MaMaMagigigistststerere PPPetete rurus és un grgrupupp dddedeedicicata a la recoconsn truccióó i
ininteteerprprpreretatatacicicióóó ded la múúsisicaca ddelelelss peperíríodes rommànic i gòttic
prprp imimmererrenennccc (c(c( .. 11100-1240)0). ElEl gggrurur pp ha partiticcipat en
imimpopoportrtrtanana tststs ffesestitivals nacioonanalsls iii iinnternaciononals incloeent:
ViViViaaa MMeMedidiiaeaea vavav ll FeFeststivi al (GeGermrmanany)y)y , Banchehettt o Musicaal
(L(Lititthuhuhuanananiaiaiai ),),), EEElsls nnits de sepeptetembmbberer FFestivaall (Liège), Feestival
dedee MMMúsúúsiciccaaa AnAnAntitigaga ddels Piriineneusus ((CaCatat lunyyaa) i la
TeTeempmpmporooradadaaa MuMuM sisicac l La CCaiaixaxaa ((MaMaM drdrid, Baarrcelona,
MaMallllorororcacaa)) enenentrtrt ee d’d altres.
9 d’agost
a les 20.30 h
Església de Santa Maria
La Seu d’Ègara
Església de Santa Maria. La Seu d’Ègara
A l'espai on avui s'aixeca l'església romànica de Santa Maria, construïda a inicis del segle XII
i consagrada l'any 1112, és on es trobava la catedral que presidia el conjunt episcopal d'Ègara
al segle VI. Per evocar l'edifici original, hauríem d'imaginar un edifici molt més gran del que
indiquen les dimensions de l'edifici actual. La capçalera de l'església és la part més antiga de
l'edifici ja que pertanyia a l'antiga catedral del segle VI i en lloc de ser enderrocada com la
resta, es va mantenir tal com era, integrant-se en la nova església romànica. Els murs
d'aquest absis, els pilars que el sustenten i les tres finestres que donen llum a l'altar, són un
extraordinari exemple d'arquitectura cristiana del segle VI. L'absis conserva les pintures
murals originals, uniques a tota Europa en la seva categoria, presenten un conjunt d'escenes
religioses i cristològiques. També cal destacar a l'interior els vestigis d'un baptisteri del segle
IV, fragments d'un mosaic del segle VI i les pintures murals romàniques de l'absidiola del braç
sud del creuer amb la temàtica del martiri de Sant Thomas Becket.
Església
A l'espai on av
i consagrada l
al segle VI. Pe
indiquen les d
l'edifici ja que
resta, es va
d'aquest absis
extraordinari
murals origin
religioses i cr
IV, fragments
sud del creue

9. Duet Natalia Labourdette & Javier García Verdugo
Obres de J. Dowland, F. Schubert, R. Schumann, J. Brahms, H. Wolf, B. Britten, C. Saint-Saëns, H. Villa-Lobos
NATALIA LALABOBOURURDEDETTT EE, sooprprananoo
siderada ccomom una dee leleesssÉs cons jjovovo eses cantantntss lílírirriququq esess dddeee l’l’l esestatattt esssespapapanynynyolool
mb més projojece ció inteternrnacacacioionanal.l Obté elel ppririimememerr prprpremememii enen eell CoCoCConcncncururursssam
nent de Jovveentuts MMususiciccalala ss d'd Espanyya ii elelel PPPrerer mimiim EEEMCMCMCYYY (E(Eurururu opopopeaeaeae nnnPerman
Union of MMusu ic Commpepetititititit ononss fof r Youth)h) ll’a’aanynyny 2201015,5,5 eeentntntrere ddd’a’a’altltltrerees.s.s
És connvividada aa llaa gigigirarara ddee concertss ""YoYoY ununnggg tatataalelelentntntsss onono ttouour"rrr" pppererr
f pp f )) yy ,,
Luxembmburu g i Renànànininiaa dedell NoN rd- WeWeststfàfààlililia,aa, AAAleleemamamanynynyaa (2(2( 0101016)6)6);;; iiii
esenta a EEspspanya ll’a’anynyy 22010166 enen el "Festitivavavalll EuEuEurororopepepeuuu dedede SSololisistetes"s"" aarepre
CaCararacas, entntrere mmmolooltetetesss alalltrtrtresees aaactctuauaciciononns.ss
“L“Lee RoRossssigignonoll etet llaa RoRosese”” ésésésés eeeelll
títítotoll d’d’ununaa cacançnçóó dede CC.. SaSaSaSainininnttt
SaSaenenss ququee poposasa nnomom aaaa aaaaaquququququeseseeseeesttt
prprececióióss prprogograramama ddddddeeeee tetetetetetetemàmàmàmmàmàmàtitititititicacacacaaa
amamororososa.a.
AmAmbb aqaqueuestst aambmbieientnt rrrromomomomomànànànànàntititiiititiicccc iiiii
sesensnsibiblele ppododreremm gagaaudududddiririrrir dddddd’u’u’u’uu’uunananananana
sesel·l·leleccccióió ddee cacançnçononnsss bababaasasasasasaadededededed sssssss enenenenenen
dedelilicacadedess popoesesieiess alalaa ememmmaanananannana yeyeyeyeeyey s,ss,s,s,s,
esespapanynyololeses,, brbrasasililereresesseeee iiii aaaangngngngngnglellelellelesesesseseeses,s,s,s,s,s,
aa unun ddelelss inindrdretetss ararquququuitititititececececectòtòtòtòtòtònininininn cscscscs
méméss aaririststococràràtiticscs ii ppririvivivilelelelegigigigiiiatatatatatatsssss dedededede
lala nnosostrtraa ciciututatat:: elel sssssalalalalala óóóóó dededededede
coconcncerertsts ii bbalallsls ddelel GGraraannnnnn CaCCaCaCaCasisisisisiinonononono..
23 d’agost
a les 20.30 h
Sala de Concerts
del Gran Casino del Foment
de Terrassa
JAVIER GARRCÍC AA VEERDRDUGUGO, guuititararrara
remi en el ""CoC ncurss InIntetet rnrnr acaca ioionanal de Guiuitataarrrrrraaa dedede lll'H'H1r pr avava anana"a" iii "DiDiDiiscscsc
an d'Or" pepel seu àlbubummm "I"Impmprer ssions". EEll 2020151515 fffininnalalitittzazaz eelslsl eeesttsts ududu isissMelòma
uperiors d'ininterpretatacicic óóó mumusis cal al Reieialal CCCoononseseeservrvrvatata ororii SuSuS pepeeriririr ororor dddeeesu
Música ddee Madrridid. EnEn eell cuc rs 201014-4-2020151515 eeesss trtrrasasaslllllladada aa aa WeWeW imimimararar,,,
Alemanya,, pep r esstutuddidiarar aa lla Hochchscschuhulelee fffürürr MMMusususikiki FFFraranznzz LLLisissztztz dddeee
mar al costtata de RiRicacaardrdr oo GaGallén. Realalititzazaza eeelll MàMàMMàstststererer dd'I'IIntntererprpretete acacaacióióióWeim
usical a la UUniversrsititätätt MMMozozararteum ddee SaSalzlzzbubub rgrgrg,, ÀuÀuÀustststriria,a, aambbmb EEElililiotototMu
pp
Després d'hahavev r guananyayaatt méméss d'una dedesesenanaa ddee prprprremememisiss eenn ceceertrtàmàmàmenenensssFisk. D
nacionals ii ini ternnacacioioionanalsls éés presenntatatt cocoommm unununaaa dedede lleses fffiggururuuresess mmmésésésn
prpromomo etetededores del ppanannorororamamamaa guguguitititararrírííststs icic aactctctuauaual.l.l.
Saló de concerts del Gran Casino del Foment de Terrassa
Aquesta obra de l'any 1920 correspon a l'última etapa de Lluís Muncunill, inspirada en el
classicisme noucentista, molt allunyat del modernisme imaginatiu de la primera dècada del
segle. L'edifici va ser decorat amb gran sumptuositat, tant pel mobiliari com pels llums, els
objectes artístics i les pintures de Joaquim Vancells i dels germans Pere i Tomàs Viver i
Aymerich. Aquesta entitat es va convertir en el principal lloc d'esbarjo de la burgesia conser-
vadora terrassenca durant bona part del segle XX. A l'antic saló de ball hi ha pintures de Josep
Obiols que substitueixen les anteriors de Vancells i els germans Viver, malmeses durant la
guerra. Tot el conjunt constitueix un notable exemple d’arquitectura eclèctica dins la línia
esteticista característica terrassenca..
A les 19.30 h visita guiada. Aforament limitat. Inscripcions prèvies al Servei de Cultura
(Font Vella, 28 • T. 93 783 27 11)
Hi col·labora:

10. Punt de trobada entre música i dansa
Música i dansa d’inspiració oriental
LaLaLaLa mmmmúsúsú icicaa ii lala ddanansasa ssónón ddueuess foformrmeses dd'a'artr i
exexexexprprprpreseseessisis óóó vivincncululadadeses ddeses ddee momoltlt aantnticic.. ToTots
dodododoodododosssss lllllllllll enenenenene guguatatgegess bubusqsqueuenn mamaninifefeststarar la
bebebebebebellllllllllllesesesesesaaaaaa iiiiiii elelelellel mmmmmónón iintntererioiorr dede ll'é'ésssserer hhumumà.à.
AqAqAqAqAqAAqAAqueueueueueeuestsstststss aaaaaa prprpprpp opopoooo osostata eescscènènicicaa neneixix ddeses dd'u'unan
exeexxee pepeppeeepp riririrriènènènèncicciaa pepersrsononalal ddelelss arartitiststeses,, trtracactatant
dededededede mmmmmmososososo trtrtrtrrrarararar ll'e'espspececiaiall rerelalacicióó ququee popodeden
ararararraa riririririibabababababarrrr aaa teteteninininnin rr aqaqueueststeses ddueuess didiscscipiplilinenes.s.
CrCrCrCrCrrCreaeaeaeaeaeaaantntntntnn eeeespspspspss aiaiaaaa ss d'd'imimprprovovisisacacióió ii ccononveversrsaa onon la
múmúmúmúmúmúsisisisissicacacacaac iiiii lllaaaaaa dadad nsnsaa s's'ininspspirirenen rrececípíprorocacamementnt..
30 d’agost
a les 20.30 h
Castell Cartoixa
de Vallparadís
Castell Cartoixa de Vallparadís
És un edifici original del segle XII que es va convertir en cartoixa els segles
XIV-XV, quan es van configurar la sala capitular, el claustre i la capella. Fou
restaurat durant els anys cinquanta i des del 1959 ha desenvolupat usos
museístics.
El castell conté la sala d'exposicions temporals del Museu de Terrassa i
l'exposició permanent que mostra, cronològicament i a partir d'elements del
patrimoni moble local, l'evolució del territori i l'ocupació humana de Terrassa
i la seva comarca.
LALALILITAT DDEVEVII
EEEspspspecececiaiaai lililitztztzadadaa en dannsasa sssagaggrararadada dde la RRutu a de la SSeda.
CrCrCreaeaea uuunnn esesestitill pep rsonall bbasasatat eenn dad nses mmíístiques dee
dididifefefererer ntntntss trtrtradada icioi ns orienentataalslsl ii ccono tempororànies. Insppirada
enen llaa dadad nsnsnsaa clclàssica ííndndiaia,, ppepersrsaa, i el girr sus fí, i fusioonada
amamambbb lala dddanannsasa contemppororànànniaiaa,, enenss ofereiixx unu llenguuatge
rerereplplp etete dddeee sesensnsibillitat, bebellllesesaaa ii prprofunditaatt, que es
cococonvnvnverererteteteixixix eenn pop esiaa eenn momovivivimemem ntn .
IDDOO SESEGAGALL
NaNaNasscscutututu aaa IIsrsrael, va cocomemençnççaraar eelsls seus estuudis musiccals a
l’l’l’ÍnÍnÍndidid a,a,a, ooonnn vva viure ii eeststududu iaiaiarrr dudurar nt 9 annys.
, çç
MéMééss tatatardrdrd ddesescobreix el vvioiolílí tturuurc,c, el saz i lala percussióó.
ViViatata jajja aa TTTururququia, Israel ii GGrèrèr cicciaa pep r seguuiir aprofunddint en
lalala mmúsúsicicicaaa tuturcrca,a, ggrega ii dd'À'Àsisiaa CeCentn ral.
j qq , p g
ALALEXEXANNDRREE GUG ITART
InInIniciciciaiaia eeeststuduudisis ddee piano l’l’ananyy 1199990,0 per aa continuar a l’Aula
dedede MMMúsúsúú icicaaa MoMoM dedernr a i JaJazzzz dddee BaBBarcrcele ona rerealitzant eestudis
dede bbbatatateereriaia aaambmb QQuim SoSoleler.r. PPososteterir ormeentnt realitza eestudis
dedede bbbatata ereriaia aaambmb RRuy Lópezez NNususussasaa,, percusussis ó cubanaa amb
JuJuJustststooo PePeelllllladadadititi o,o, ppercussióó aa ll’Í’Índndn iaia amb GGuru ukaraikkudi
y p ,, p
MaMaaM ninini ii ccororordadaa aaa TTururquq ia ambmb MMM. DoD gan. RResident a IIstanbul
duduurarantnt lll'a'anyny 22200000 7,7, aaprofunndedeixix eenn la músúsica clàssica
ototomommanananaaa iii lalal tttrarradidicic onal d’Ananatòtòòtòlilia.a

11. Cants i contes de tradició oral per encendre l’espurna carnal
ESPECTACLE EN LLENGUA CASTELLANA
ANA NERYY LLÓPÓ EZEZ SSÁEÁEZ
néixer l’ananyy 1969 aa AAAVa lclccázázázarar dde San JJuauan,n, uuunn popopoblblbleee
nxec de laa pprovínciaa ddeee CiCCiududada Real. AAntntrororopòpòpòloloogagaga iiiman
erapeuta dedell so, dess dede 11199999 55 es dedicca aa lalala nnnarararraraacicicióóóte
portant l’amamor per llaa papaararar ululaa a col·legigis,s, hhhososospipip tatalslss,,oral, p
ons, bars ii bib blioteeququeses dddeee totot tat Castellaa LaLaL MMManananxaxaxax .pres
col·laboratt aamb el IIITMTMM ffunundadatt per Josésé MMononnleleleónónón eennnHa c
programaa dd’interculultuturararalilitatatt ananomenatt “““l’l’l’arararririribabaadadaaun p
l'altre”, all MaM rroc. L’L’ananyyy 20201010 participapa aalll FeFeF ststivivivalalade
nacional “U“Una Primamaveveveraara ddee CuCuentos” aa LL'H'HHavavavanana.a.a.intern
alment ess ded dica aa aaprprrofofofununundidirr ene el contntee cococomm ununnaaaActu
a terapèutticica d'autotococoneneneixixemementt i a creaarr esesspapapaisiss dddeeforma
reixement ppersonal mimiitjtjtjanana çaçant el so, laa ppararauauaulalaa iii llaacr
nexió ambb eels ancesestrtrtreses aa ttraravés de la trtradaddicicicióióió oorararallcon
ded la PeP nínínsnsulululaa IbIbI èrèricicica.a.a
“Higgosos yy BBrerevavas”s” eeststàà ininspspiriratat eenn elelss frfruiuiuitstststs qqqqueueueue
ennss dódónana llaa fèfèrtrtilil ii aabubundndanantt fifiguguerera,a, fffililillalalala ddddelelele
déuu DiDiononísís ii ssímímboboll dede llaa trtrobobadadaa amamororrrosososososo aaaaa iiiii dededdededd lll
dolçlç pplalaerer ddee lllliuiurarançnçaa aa lala ccararnnnnn iiii alalallalll ffffffrerrerererr nenenenenn sísísísísíí
pap ssssioionanal.l.
Aqueuestst eespspecectataclclee dede ttraradidicicióó ororalal eeeestststststààààà teteteteteeeixixixiixi itititiititi
ammbb cocontnteses,, acacududititss ii cacançnçononss ququeee elelelele sssss nononononooststststsstststrerererereresssss
avanntptpasassasatsts vvanan iinvnvenentatarr peperr dededesasasaasafifififififiararararara llllleseseseseses
prohhibibicicioionsns ii ttababúsús qqueue ssobobrere llleses ccononnnduddudududuuductcctctctteseeseseses
seexuxualalss exexisistitienen..
En uunn amambibienentt jojocócóss ii “p“picicararónónón””” vevevevevev urururururu ememememm
passsarar ccapapelellalansns ““amamanancecebabadodos”s”,, mamamamammaririririritststststss
cornnututss ii dodoneness trtranansgsgreressssororeses qqueue,,, enenenenenntrtrtrtrtreeeeee elelelelelel
sus btbtilil ii aallllòò babarrrrueuer,r, bbalallalararann peperr lalalalalala nnnnnososossostrtrtrtrtraaaaa
imi agagininacacióió aall riritmtmee dede ssenenziziiiillllllllssss tototototoocscscscscss dddddeeee
cullllerereses,, momortrterers,s, ttapapadadororeses ii ppanandedededederorororooros.s.ss.s
6 de setembre
a les 20.30 h
Teatre de la Societat Coral Els Amics
Fundada l’any 1880 la Societat Coral els Amics és una de les entitats més antigues de
Catalunya. Després de tenir la seva seu social a diferents indrets de la nostra ciutat l’entitat
es va traslladar a principis del segle XX a l’edifici situat al C/ Pantà, 49 (actual 57). L’entitat
va sotmetre a una profunda reforma els baixos d’aquest edifici per tal de donar més espai a
la que seria zona de teatre i cafeteria. Aquesta reforma es va realitzar sota els criteris estètics
de l’època modernista. L’acte inaugural d’aquest nou espai es va celebrar l’any 1908 i va ser
presidida per l’alcalde de la ciutat Joaquim Alegre sota la direcció musical de Josep Escursell.
D’aquesta manera es va crear un espai lúdic destinat a les classes més populars de la societat
terrassenca que el feien servir habitualment com a lloc de representació per actuacions
corals així com d’altres espectacles de petit format. Un espai que ha arribat als nostres dies
pràcticament inalterable i que esdevé l’escenari ideal per representar petits concerts,
monòlegs, escenes de cabaret i d’altres espectacles de caire intimista.
A les 19.30 h visita guiada. Aforament limitat. Inscripcions prèvies al Servei de Cultura
(Font Vella, 28 • T. 93 783 27 11)
Teatre de la Societat Coral
Els Amics
Hi col·labora:
més antigues de
tra ciutat l’entitat
tual 57). L’entitat
onar més espai a
ls criteris estètics
any 1908 i va ser
e Josep Escursell.
ulars de la societat
ó per actuacions
at als nostres dies
petits concerts,
l Servei de Culturaa
783 27 11)

12. Pintures de l'ànima a la Itàlia del seicento
Obres de Giulio i Francesca Caccini, Barbara Strozzi, Stefano Landi i Tarquinio Merula
AAAA lalalala IIItàtàliliaa dedell seseglglee XVXVIIII aalglgununss dedelsls mmésé
grgrgrgrananananssss popop etete eses ii mmúsúsicicss dede llaa hihiststòròriaia ttrerebaballllene
plplplplplplpllegegeegege atatatatatts.s.s.s.s EEEEEEll reresusultltatat dd'a'aququesestata aassssocociaiacicióó ésés el
quququuquququeeeeee totototototststststststs eeeeeelslslssss ppinintotorsrs dd'a'aququesestt tetempmpss hahavivienen
bububububuububb scscscscscscatatatata ,,,, l'l'l'll exexexxxxprprpprpp esessisióó cocompmpleletata ddee leless ememococioionsn
huhuhuhuhuhh mamamamamammm nennenenes.ssss. EEststraranynyamamenent,t, nnomomésés eelsls mmúsúsicicss
vavavavavavannnn ararararriririririibababaabaaarrrr aa trtranansmsmetetrere-l-leses aambmb eelsls ccololorors
mémémémémémémmésssss viviviviviviusususuu iiiii llaa llllumum mmésés iintntenensasa.. CuCumm
CaCaCaCaCaCaantntnntnticiccici ooo usususus ccononvividada aarara aa rreveviuiurere aaququesestata
exexexexexexpepepepepep ririririririènènènènènènciciccicicia.a.a AA ttraravévéss dede llaa múmúsisicaca,, ii amambb ele ss
tetetetet xtxtxtxtxtx ososososos rrrecececititatatss enen ccatatalalàà peperr AnAnnana
YcYcYcYcYcY obobobobobbalalalalala zezez tata, sesereremm teteststimimononisis ddee l'l'ababraraçaçadda
apapapapaapasasasasaassisisisisionononnono adada aa dedelsls aamamantnts,s, ssenentitireremm lal
cacaacaarírírírírícicicicic aaaaa ddedededd llllll veventnt,, elel vvolol ddelelss ococelellsls ii,, aa cacauu
d'd'dd'd orororororrelelelelellalalalala,,,, unununununun dddddololcicissssimimoo sosospspiriro.o.
8 de setembre
a les 20.30 h
Església de Santa Maria
La Seu d’Ègara
Església de Santa Maria. La Seu d’Ègara
A l'espai on avui s'aixeca l'església romànica de Santa Maria, construïda a inicis del segle XII
i consagrada l'any 1112, és on es trobava la catedral que presidia el conjunt episcopal d'Ègara
al segle VI. Per evocar l'edifici original, hauríem d'imaginar un edifici molt més gran del que
indiquen les dimensions de l'edifici actual. La capçalera de l'església és la part més antiga de
l'edifici ja que pertanyia a l'antiga catedral del segle VI i en lloc de ser enderrocada com la
resta, es va mantenir tal com era, integrant-se en la nova església romànica. Els murs
d'aquest absis, els pilars que el sustenten i les tres finestres que donen llum a l'altar, són un
extraordinari exemple d'arquitectura cristiana del segle VI. L'absis conserva les pintures
murals originals, uniques a tota Europa en la seva categoria, presenten un conjunt d'escenes
religioses i cristològiques. També cal destacar a l'interior els vestigis d'un baptisteri del segle
IV, fragments d'un mosaic del segle VI i les pintures murals romàniques de l'absidiola del braç
sud del creuer amb la temàtica del martiri de Sant Thomas Becket.
XaXaXavivivierere PPPagagèsès, barírítotonnn
SaSaSantntntiii FiFiFigugguere as, tiorrbabaa iii gguiuitarra babarroca
AnAnAnnannaa YYYcococobabbalzl eta, acactrtriuiuiu
CuCuCummm CaCaCantntn icicoo ((“amb unnaa cacaançnççó”ó”ó )) nen ix quaann dos músics
amamambbb ununu aaa diddilalatatadaa carrer rara pproroofefef ssssional deecicideixen deedicar
elellsss seseeususs eeesfsfsfororo çoços a acononseeguguirir lllaa exexpressióó mmés viva i
cococorprprprerenenenedododorarar dde les emmococioionsnss hhumumanes, quuee trobem ttan
bebebellllllamama enennttt dedescrites a lala mmúsússicicicaaa vovocac l del babarroc.
ElElEl ssseueu ppriririmemmerr treball, CCanantststs dddeee lala CCatalunyaya del Barrroc,
haha ppogogoggututut sserere escoltat en vviuiu aarrrrr eueu del nostrtree país i
enenrereegigigiststrararatt ii didifóf s per Catatalulunynynyaa MúM sica ii per Radio
NaNaNacicicionoonalall dddee EsEspapaña. El 22010144 vavaa pproduirr ll’’espectacle
drdrd amamamatata ititi zazaatt 17171 1414, ElE Setgege ddee BBaBarcrcelona,, qque fou
prprp esesesenennentatatattt aa BaBaBarcrcelelona a leless DrDrasassasanen s Reeiaials i que vaa estar
seseeguguguititit uuunn anannyy enen gira perr CaCatatalulunynya. El pprimer
enenenreregigig ststraramemementntn ddisi cogràfàficic ddelell ggrurup,p Barrcecelona 17000,
ededititatatat pperere CCCololumumnan Mussicica,a, eeststàà obobtenintnt uuna magnnífica
acacolollililidadad pppererer ppparartt ded la crítíticicaa esespepeecic alitzazadad .

13. Cants dels trobadors Jaufre Rudel, Bernart de Ventadorn, Raimon de
Miraval, Marcabru, Guiraut Riquier, Giraut de Bornelh, Aimeric de
Peguilhan… i d’Ovadiah; anònims dels manuscrits de Ripoll
TROUBADOURS ART ENENSESEMBMBLELET
i Antot nii MMadadueñoño
Direrectctororor:: GéGérar rd Zucuchehehettttttooo
En elsls oorírígegensns ddee lala ppoeoesisiaa momodedernrnnr aaaa elellelelsssss trtrtrtrtrtrobobobobobobaaaaaa----
dod rs iinvnvenentetenn dudurarantnt eelsls ssegegleless XIXIXXIIII iii XIXIXIXIXIIIIIIIIIIIIII lllllll’a’aa’aartrtrtrtrrtt
líric dede llaa cacançnçoo d’d’amamoror ii ffononamamenenteteetennnnn lelelelesssss babababababaseseseseesesssss
dede laa popoesesiaia mmododerernana. AlAlhohorara eeelslslsls tttttrororororoobababbbaaadodododododod rsrsrsrsrsr
inveentntenen ll'a'artrt llíríricic ii rrevevololucucioionenenn pepeerr sesesesesempmpmpmpmpm rerererere lllllaaaaa
cançó,ó, eenn tototsts eelsls sseueuss asaspepectcteses,, sosociciialalss iiiii cucucucucuc ltltltltltuuuuu--
ralsls. DeDess dedell LiLimomoususinin aa VVenenècèciaia oo ddeeee ToToToToToolollolololosasasasassa aaaaaa
ToT ledodo,, ésés aa ttraravévéss dede llaa llllenenguguaa ococcicitataaaanananananaa qqqqqueuueueueue eeeelslsllsl
trobaddororss esesdedevevenenenn veveriritatablbleses ttraransnsnssnsmimmimimimisssssssss ororororro sssss dedededde
novess idideeeess cacarrrregegadadeses ddee vavalolorsrsrss sssssececececceculululullulararararara sssss iiii
huh maaniniststeses..
Troubabadours Arrtt EnEnEnsesembmble dirigit pperer GGGérérérarararddd
chetto, ha rreealitzat aactcttuauacicionons arreu dedell mómóónnn iii lelelesssZuc
creacions hahan estaatt reer prpresesenentades enen eelsls fffesesestititivavalslssseves
inteternacioionanalslss mmésés exigeenttss ii rerer llllllevevevanana tststs.
n aquest prprogo ramaa, elel ccanantt ded la sooprpranannooo SaSaSandndndrararaEn
ado-Ròs ammbb la colol·l·labba ororacacióió del canntatantnt,, múmúsisisiccc iiiHurta
còleg Antonini Madueeñoño eeess fafa rressò dee leless méméméss bebelllleseesmusic
elodies commpposadeess aa l’l’EuEuroropap de l’EdEdatat MMMititjajajananana..me
13 de setembre
a les 20.30 h
Església de Sant Pere. La Seu d’Ègara
Es tracta de l’edifici que, dins del complex conjunt episcopal egarenc, estava destinat al
culte quotidià de la comunitat de fidels que des d’antic i fins als nostres dies ha viscut al seu
entorn. L’església de Sant Pere que avui veiem és un edifici romànic, del segle XII, en el qual
s’han conservat alguns murs i elements de la construcció original del segle VI. L’accés a
l’església es fa per una portada romànica disposada a la façana sud i envoltada per quatre arcs
pràcticament sense decoració. Aquesta façana està rematada en la part superior per una
cornisa formada per mènsules amb rostres humans i, a sobre, relleus amb figuració animalís-
tica. A l’interior podem observar la nau amb volta de canó, i una nau transversal just abans
de l’absis que forma la planta de creu llatina. Destaca el retaule petri policromat ubicat rere
l’altar, únic al món per les seves singularitats.
Església de Sant Pere
La Seu d’Ègara
naat al
aal seu
l qual
cccés a
ee arcs
rr unau
mmalís-
aabanss
tt rererer

14. Preu entrades 10€
i Casa Soler i Palet
Divendres 13 de Juliol · 22 h
L’OCT48 i la veu de Mireia Pintó:
5 postals barroques
Mireia Pintó, mezzosoprano
Dissabte 14 de Juliol · 22 h
Música al gust de... Josep Pedrals
Josep Pedrals, poeta
Diumenge 15 de Juliol · 20 h
Els viatgers, MusiCàtnia 2018
Claudi Arimany, flauta
Enric Arquimbau, rapsoda
Festival d’Estiu
2018 Seu d’Ègara
www.festival.terrassa48.com
Informació i inscripcions
SERVEI DE CULTURA
(Font Vella, 28, Terrassa
T. 93 783 27 11)
+info: musica.classica@terrassa.cat
Informació i inscripcions
SERVEI DE CULTURA
(Font Vella, 28, Terrassa
T. 93 783 27 11)
+info: musica.classica@terrassa.ca
PREU CURS 300€
CURS D CANT
ANTIC ROMÀ
(s. VIII-XIII)
Les Vespres de Pasqua
Impartit per Marcel Pérès
dates: 3, 4, 5, 6 i 7 d’agost del 2018
horaris: Matins de 10 a 13.30 h
i tardes de 16.30 a 19 h
lloc: La Seu d’Ègara
Plaça del Rector Homs, s/n, Terrassa
Hi col·labora:
Parròquia del Sant Esperit
i Fundació Alba
AnnaAlàs,mezzosoprano
JordiReguant,clavecí
CONCERT COMMEMORATIU
DELS FETS HISTÒRICS DEL
4 DE SETEMBRE
I LECTURA DEL MANIFEST
Al Convent de Sant Francesc
ENTRADA LLIURE
Dimarts 4 de setembre
Horari a confirmar

15. LOCALITZACIONS
SEU D’ÈGARA
Plaça del Rector Homs, s/n
CONVENT DE SANT FRANCESC
Plaça del Dr. Robert, 1
CASTELL CARTOIXA DE VALLPARADÍS
C/ de Salmeron, s/n
TEATRE DE LA SOCIETAT CORAL ELS AMICS
C/ Panta, 57
JARDINS DE LA CASA ALEGRE DE SAGRERA
C/ Font Vella, 29
SALÓ DE CONCERTS DEL GRAN CASINO
C/ Font Vella, 72
CAPELLA DE TORREBONICA
Ctra. Torrebonica , s/n
1
2
3
4
5
6
LA RASA
DELNORD
RAMBLAD’EGARA
SAN
T
PAU
FONT VELLA
NOU
DE ST. PERE CREU
GRAN
SALMERÓN
AV. JACQUARD
TOPETE
PORTAL NOU
PLAÇA DR.
ROBERT
RBLA.D’EGARA
MAJOR
DEL VALL
1
2
3
4
5
6
ST.ANTONI
VENDA ENTRADES
PRPRPREUEUEU EEENTNTNTRARARADADADA::: 6€6€6€
PRPREUEUEU AAABOBOBONANANAMEMEMENTNTNT 111000 COCOCONCNCCERERERTSTS:: 5050€€
AnAntiticicipapadada ii aaboboonanan mementnt 111000 cococonncceerertststs:: aa lala CCasasaa SoSolelerr i Palelett
VeVendndaa enentrtradadeses pppererr iiintntnterere nenett a:a:
LeLes enentrtradadeses ttamambébé eess popodrdranan aadqdquiuiririrr ell mmatateieixx didiaaa dedell coconcnccerere ttt
(s(segegononss didispsponibibililititatat),), 33/4/4 dd’h’hororaa ababbana s dedell seseuu ininnicici.i.
AFFORORRAMAMENENTSTS LLIMIMITTITATATSS
ESGLÉSIA
Direcció Cicle Sons del Temps: Arturo Palomares
Direcció campanya Fem l’Estiu a Terrassa: Imma Vilches
Gestió administrativa: Montserrat Martín
Disseny gràfic: Ingenia Creatius
PANTÀ
7
N150 - CTRA. SABADELL
7
HOSPITAL
DETERRASSA
COMPLEX
FUNERARI
MUNICIPAL
CENTRAL
MOSSOS
D’ESQUARDA
XXXII CCCIIIICCCCLLLLEEEE SSOOOONNNSSSS DDDDDEEEELLLSS TTTEMMPPSS
CTRA.TORREBONICA
més informació a www.terrassamusicaclassica.cat Terrassa
Música Clàssica

16. creatcreaaiuss
AmAmAmAmbbbbb elelelell sssssupupupupupu orororortttt dededede
àràràràràreaeaeaeaea ddddddeeeee cucucucuc ltltlttururururu aaaa
CoCoCoCoCCol·l·l·ll lalallalaabobobboboborrrerereennnnn
OrOrOrOrgagagaganininiitztztzttzaaaa
CaCaCaCasasasasa SSSSololololerererer iii PPPPalalalaletetetet
FoFoFoFoFontntntntn VVVVelelelellalalala 2222288888 •••• 080808080808222222221111VVVVVVV TTTTTTererererrarararassssssssaaaaTTTTTT
TTTTTelelellele .. 93939393933 77777783838383 22227777TTTTTT 11111111 oooo bébébébéé ccccululululu tutututurararara.d.dd.ddisisisistrtrtrrtrriciciccctetetetes@s@s@s@s@teteteteerrrrrrrrrrasasasasassasasassaa.c.c.c.catatatatta
wwwwwwwwwwwwwwwww .t.t.ttererererrarararaassssssssssa.a.a.a.cacacacat/t/t/t/cucucucultltltltururururaaaaaaaaprprprprpp opopopop
PePePePePeP rrrrr aaaaa méméméméméssss ininininfofofoformrmmrmmacacacacccióióióióóó
Més a Prop
Terrassa