1. UN GRAPAT DE CONTES
Col·legi Públic Bisbe Climent
Castelló de la Plana
2013
2. UN GRAPAT DE CONTES
Contes dels estudiants del cinqué curs
d’Educació Primària
Coordinació: Ferran Ortiz i Ana Páez
Col·legi Públic Bisbe Climent
Castelló de la Plana
2013
7. 9
Presentació
El volum que teniu entre les mans és un llibre escrit per xiquets
i xiquetes de deu i onze anys, que han posat tota la seua il·
lusió en llurs produccions, i no vol ser res més que un instrument
per a motivar l’alumnat de cinquè a llegir i escriure, i alhora, tenir
un record del seu pas per l’escola.
Llegir, gaudir de la imaginació d’altres i desenvolupar la prò·
pia; visitar altres móns desconeguts, reals o fantàstics; viure
situacions i vides alienes; saber resoldre conflictes imitant els
personatges; aprendre noves paraules; aprendre, aprendre. I tot
sense moure’s de casa.
Escriure, enfrontar-se amb el paper en blanc; desenvolupar
la imaginació, aplicar les tècniques i les normes apreses sobre
narrativa, ortografia, puntuació, lèxic... I tot açò de manera ame·
na i amb el desig de fer-ho ben fet.
Recordar, amb el pas dels temps, la seua infantesa. Els anys
que, creixent i aprenent, van passar a l’escola.
Però, potser us pregunteu com ha estat possible la realitza·
ció d’aquest exemplar. La història és la següent: el professorat
tutor de cinquè, per tal d’encoratjar l’alumnat a produir textos,
van inscriure el Centre al concurs de redacció «Sambori». El
pare d’unes alumnes se’n va assabentar, i va oferir al col·legi la
possibilitat de que tots els participants «tingueren premi» amb
la publicació de tots els treballs en aquest llibre, trencant així les
tanques de la competitivitat. I dit i fet. Els xiquets i les xiquetes,
8. 10
a escriure, i la mestra i el mestre a repassar i suggerir correc·
cions i modificacions que milloraren els escrits. I el resultat és
aquest.
No podem acabar la presentació sense donar les gràcies a
totes les persones que han col·laborat en el projecte: una idea
pedagògica convertida en una realitat literària. A Lluís Meseguer,
catedràtic de la Universitat Jaume I, per la idea i la col·laboració
en el procés de realització del llibre col·lectiu; a Màxim Albella,
tipògraf, que ha fet desinteressadament i amb qualitat tot el tre·
ball tècnic de disseny i maquetació del volum; a la directora del
Col·legi Públic Bisbe Climent, Mª Teresa Dos, que des del primer
moment va donar suport a la idea. I en definitiva, als quaranta-
tres joves protagonistes, que han realitzat el treball de creació,
d’escriptura i d’il·lustració: un grapat compartit de contes.
Ferran Ortiz i Ana Páez
Professors del Col·legi
Públic Bisbe Climent
9. 11
El creuer encantat
Violeta Alagarda Fernández
L’ any passat Clàudia, Marc i els seus pares se’n van anar de
vacances d’estiu a un creuer. El primer dissabte del mes
d’agost van agarrar el tren fins al port, d’on partia el vaixell.
Només arribar, a cadascú li van donar un paper on posava les
normes del creuer. Els dos xiquets les van llegir i en una d’elles
deia: «No es pot anar a l’última planta, està prohibit.» Els ger·
mans van sentir molta curiositat; per això van planejar que per
la nit, quan els seus pares ja estigueren adormits, anirien allí. Va
arribar el moment i silenciosament es van dirigir cap a l’última
planta, però en arribar, només van vore una gran reixa amb un
cadenat que els impedia passar. Clàudia i Marc estaven tornant
a les seues habitacions tots decebuts, quan, al girar el cantó,
van vore al capità que li deia a un altre home que si ell tenia la
clau ningú la trobaria. Els dos germans de seguida van pensar
que possiblement aquella clau seria la que obria el cadenat de
10. 12
l’última planta. Al dia següent anaven a intentar fer-se’n amb la
clau de la zona prohibida. Quan el capità va eixir del seu despa·
tx, Clàudia i Marc van entrar. Ho van mirar tot i no trobaven res,
però, de sobte, van sentir que algú entrava. Es van amagar dins
un armari i van veure pel forat del pany com el capità amagava
la clau darrere un quadre. Aleshores Clàudia va dir:
—Amb raó no la trobàvem, si encara no estava ací.
Els dos xiquets, només van tindre la clau, van tornar a l’úl·
tima planta. Com suposaven aquella clau va obrir la reixa. De
moment, pareixia ser tot normal, però, de sobte van sentir uns
sorolls i poc després els mobles que hi havien van començar
a volar. Els sorolls que sentien es tornaven cada vegada més
forts... Pareixia que aquella part del vaixell estiguera encantada!
Els dos germans es van quedar al·lucinats i no donaven crèdit
al que veien, però com també tenien por se’n van anar corrent
amb la mala sort de que es van oblidar la clau dins i van tancar.
Com que era l’única clau que obria aquella reixa, ningú va poder
entrar mai més dins. Quan van arribar a la seua casa van anar
directes cap a l’ordinador per a buscar informació sobre aquell
creuer. Van ficar el nom del vaixell: Atlàntic, però no van trobar
res del que buscaven. Era com si no existira i com si tot el que
havien viscut haguera sigut un somni. Si no és perquè els dos
havien estat junts i els dos havien vist el mateix, jurarien que no
era possible.
Després de huit anys, Clàudia i Marc se’n van anar de viatge
de fi de curs de creuer amb els companys de l’institut. Quan
van arribar al port no podien creure els seus ulls. Davant d’ells
van vore que eixe era el mateix creuer al qual van pujar amb els
seus pares. Aleshores els dos van recordar la fantàstica aven·
tura que van viure.
Conte contat, ja s’ha acabat, i espere que us haja agradat.
11. 13
Un concurs de música
Ana Maria Theodora Antofie
Ana, Andrea, Antonio i Marta tenen un concurs de música.
Ana, una nena tramposa, volia fer trampes per a guanyar.
Andrea, Antonio i Marta sabien que Ana volia fer trampes per
que sempre en feia. Abans del concurs, Ana volia agarrar tots els
instruments dels altres xiquets para trencar-les. Andrea, Antonio
i Marta, es van adonar que Ana anava a trencar-los. Després
que Ana trencara els instruments, Andrea i Marta van agafar uns
altres instruments i els van posar al seu lloc. Al final el concurs
començà i Ana va vore que els instruments estaven funcionant.
Al final del concurs Ana no va guanyar i es va entristir moltíssim
per fer trampes. Andrea Antonio i Marta li van dir a Ana que
quan fas trampes a vegades no ixen. Quan Ana va anar a casa,
la seua mare i el seu pare li van dir que mai més faria trampes
perquè mai guanyaria res. Ana es va adonar de que no es fan
trampes perquè mai es guanya res.
12. 14
Hana i el tsunami
Adela Archilés Segarra
Hana era una xiqueta de deu anys, que vivia en Liverpool una
ciutat del Regne Unit. Un dia va anar al col·legi i li toca·
ven les seues assignatures preferides: matemàtiques, ciència,
geografia i informàtica. Eixe dia en la classe de geografia van
explicar que era un tsunami, com es formaven, com diferenciar-
los de les ones, com salvar-nos d’un,...
Dos mesos després eren les vacances d’estiu i se’n van anar
de vacances a Osaka, una ciutat de Japó amb els seus pares i
la seva germaneta.
13. 15
Van anar a fer turisme per Osaka. Un dia van anar a la platja,
feia un dia fantàstic. Unes hores després el mar estava brau,
després d’uns minuts el mar quasi no es veia de tan lluny que
se n’havia anat, aleshores, Hana va recordar el que havia aprés
en la classe de geografia i va dir:
—Ràpid! Correu en direcció a l’hotel i pugeu a l’última planta,
és un tsunami!
Quan tot el món va arribar a l’última planta, el tsunami va
arribar a la platja. Tot s’havia trencat, les palmeres, la piscina de
l’hotel, el bar de la platja,... però al menys, tota la gent estava
viva.
Els pares i la germana de Hana li van dir:
—Estem molt orgullosos de ti per que ens has salvat a nosal·
tres i a tota la gent de la platja.
—Gràcies, Hana.
En setembre de 2010 van anar a Londres a una cerimònia
commemorativa d’allò que va passar i un senyor li va dir:
—Gràcies, Hana, per haver fet que tots ens salvarem, per
favor agafa esta medalla com agraïment.
—Gràcies.
—Vols dir alguna cosa o donar-li les gràcies a algú?
—Sí! Gràcies al meu professor de geografia, sense la seua
explicació no hauria aconseguit salvar ningú.
Quan Hana va tornar a casa, els seus amics estaven espe·
rant-la en la porta perquè havien vist el seu discurs per la tele.
Uns dies després, van fer un reportatge sobre el tsunami de
Osaka i la xiqueta que va salvar a les persones de la platja.
Després de les vacances Hana va anar al collegi i tots volien ser
els seus amics, gràcies al seu acte, quan va arribar a classe
14. 16
Joan
Adrián Archilés Segarra
Hi havia una vegada un xiquet que es deia Joan. De xicotet
anava a la platja tots els dies. Un dia va veure un senyor
amb una milotxa.
Per la nit va somniar que anava a la platja i un senyor li va
deixar una milotxa, i ell la va fer volar com si ja ho haguera fet
altres vegades.
Quan va complir nou anys li van regalar una milotxa i a Joan li
va agradar molt. En la platja la milotxa va volar com en el somni
que va tindre aquell dia.
Quan es va fer adult va decidir anar a Tarifa perquè en Barcelona
no feia vent. A ell li va costar acomiadar-se de la seua família.
Joan va descobrir un esport que mai havia vist, era esquí-
surf, que es practicava amb una milotxa i una taula.
En Tarifa, Joan, anava esforçant-se practicant aquell esport i
somniava per a que li agafaren per a les olimpíades.
15. 17
Un dia va rebre una carta, en la qual li comunicaven que
aniria a les olimpíades de Brasil. En aquell país feia un clima
perfecte, però també havia molt bons esportistes en la seua ca·
tegoria. Ell desitjava rebre representar Espanya en la modalitat
de esquí-surf.
En la primera regata va guanyar una medalla d’or, era molt
feliç perquè havia treballat dur però havia aconseguit una me·
dalla.
Quan va arribar a Tarifa, va conèixer una xica, que també
li agradava el esquí-surf i el practicava i van decidir fer-se no·
viis.
16. 18
Una mentida duradora
José Luis Artero Bayarri
Hi havia una vegada tres germanes. La primera es deia Paula,
que era estudiosa, jugadora i endimoniada. La segona es
deia Marta, que era estudiosa, jugadora i angelical. I l’última
es deia Anna que era un poc estudiosa, molt malfaenera i feliç
sempre.
Un dia les tres germanes estaven jugant a la corda, Marta
i Anna van anar a la cuina a per el berenar i Paula va fer una
trampa.
Anna es va adonar i li ho va dir a la seua germana Marta i
elles dues li ho van dir a Paula, però Paula deia que això era
mentida.
Així que les dues germanes es van enfadar amb Paula , elles
dues van aconseguir que a l’ escola no ningú jugara amb Paula.
Finalment Paula va dir la veritat, les seues germanes la van
perdonar i ella va dir que no ho tornaria a fer.
Conte contat, ja s’ha acabat.
17. 19
Els conills contra els humans
Víctor Artola Quereda
Hi havia una vegada un camp molt bonic on vivien molts co·
nills i entre ells hi havia un que podia parlar amb els hu·
mans.
Un dia van arribar uns xics que volien matar tots els conills
per poder construir una gran fàbrica. Entre tots els homes hi
havia un que no era com els altres, era simpàtic i amable i es
deia Carles.
El conill que podia parlar va explicar a Carles el que estava
passant, però Carles no va aconseguir fer parar els homes. El
conill que podia parlar va dir als xics que farien una lluita i el
que guanyara se n’aniria d’aquell lloc. Els xics pensaven que
els conills no eren forts i que ells anaven a guanyar.
Quan va començar la lluita els homes perseguien els conills,
però com els conills eren llestos van fer túnels per la terra i quan
els xics estaven cansats els conills van aprofitar per atacar.
18. 20
A la fi els conills van guanyar. Però al cap d’un temps els
homes van tornar a fer una altra lluita. Però els conills sabien
que algú tornaria i ja tenien preparada una bona arma, que era
com una catapulta, la qual llançava troncs de fusta ardents.
Els homes també venien preparats, portaven pistoles i això als
conills no els va fer gens de gràcia. Quan va començar la lluita
els homes van matar cinc conills a tirs i els conills van deixar
inconscients a cinc humans amb troncs amb foc. Com ja estaven
morint i fent-se mal van decidir que quedarien en empat. Així
que els conills es van quedar mig camp i els homes un altre mig
camp per a construir.
19. 21
La salvació dels peixos
Luis Balaguer Ruiz
Hi havia una vegada un xiquet que es deia Pau. Tots els dies
Pau pensava amb coses que pogueren servir per a salvar
la terra de la destrucció dels homes. Un bon dia va somniar
que es trobava amb un amic seu, que es deia Marc, en una illa
de l’oceà Pacífic, i els dos junts van decidir pujar a un vaixell
gran per a arrimar-se a una altra illa veïna on vivia moltíssima
gent. Aquest lloc estava ple de fàbriques que llançaven fum a
l’atmosfera per uns grans fumerals de ferro, pels carrers es tro·
baven molts cotxes que anaven i venien contínuament sense
aturar-se, les persones que allí vivien tiraven fem a contenidors.
Tota la contaminació que es produïa en aquella illa va fer que els
peixos que vivien en aquella zona, estigueren a punt de morir.
Pau i el seu amic Marc es van ficar a bussejar i van traure de
l’interior del vaixell una gran xarxa. Després van entrar al fons de
la mar i van agafar espècies molt interessants. Van decidir ficar
20. 22
els peixos dins d’unes urnes de cristall amb aigua salada i se’ls
van emportar a un laboratori que es trobava a una ciutat dels Es·
tats Units , allí els van netejar de les substàncies contaminants.
Per a poder fer el que volien, van analitzar tranquil·lament tots
els peixos i van separar els que estaven sans dels que esta·
ven malalts. Després els van soltar a un altre mar nou i net de
contaminació, per a que pogueren seguir vivint. Pau, quant va
despertar, estava molt content perquè havia aconseguit salvar
aquells peixos de la mort i, amb la seua forma de actuar va evi·
tar que desapareguera l’espècie.
Pau va pensar que en arribar a classe contaria el somni al
seu mestre i als seus companys, per a que tots junts pogueren
fer realitat aquest somni.
21. 23
La casa embruixada a Castelló
i els cinc xiquets
Javier Beltran Montes
Un dia en Castelló hi havia una casa embruixada que estava
en el carrer Marqués Embruixat.
En aquella casa per fora, es veien finestres trencades, els
balcons estaven tots trencats, la casa no tenia porta per tant es
podia vore l’interior.
El que es veia per la porta eren cadires trencades, taules
fetes pols.
Un dia uns xiquets van anar a una escola, i van fer un pacte,
els donaven 125 euros per entrar a la casa embruixada, per
passar de les deu de la nit fins a les 9 del mati, el pacte serà el
tres de Gener del 2013. Ho siga demà.
Per fi va arribar el dia mes important de tots, el de guanyar
l’aposta. Els 5 xiquets estaven molt nerviosos. Són les 9:30 i els
xiquets del pacte estan molt nerviosos.
22. 24
Els que van a participar són 5: Carles, Marc, Martí, Àlvar i
Pere. Són les deu comença l’aposta, els xiquets entren a la casa
embruixada, els 5 xiquets veien que en la casa hi han cadires
trencades, llums foses i van vore una taula penjada de la teula·
da. Carles se’n va anar a una habitació on hi havia una taula
penjada, menys mal que estava en el que tenia que estar que
quasi se li cau una una taula al cap.
Després de que a Carles quasi li caiga la taula al cap. Marc
estava en la cuina i va vore una cosa molt estranya, una paella
voladora, la paella voladora es dirigia al cap de Marc, per sort
Marc es va agenollar per a que la paella no li donara al cap.
Martí cridà els 5 xiquets per a reunir-los i donar l’hora el re·
llotge de Martí marcaven les 2:30 de la matinada.
Martí després va anar al menjador i es va trobar amb una
televisió que llançava descàrregues elèctriques. A Martí li va
donar una descarrega elèctrica, se li van posar tots els pels de
punta.
Àlvar se’n va anar al garatge, allí els objectes corrien a 30
kilòmetres per hora, quan Àlvar va obrir la porta tots els objectes
anaven a per ell. Àlvar va tancar la porta només vore-ho.
Martí va reunir a tots per dir l’hora que era. El rellotge de
Martí marcava les 7 del mati.
Pere se’n va anar a una habitació on hi havia de tot. Com era
el més sabut no es va posar dins. Finalment eren les 9 del mati.
Van guanyar l’aposta.
Conte contat, conte acabat.
23. 25
Isa i Bela
Abdennour Bouchkhachekh Sadequi
Hui compleixen 5 anys Isa i Bela, les rates bessones. Han
agafat flors del jardí per a adornar la taula de la festa, i en
aquest moment estan preparant tot. La seua mare ha fet la coca:
bé, dues coques bessones!
Ja han arribat els seus invitats! L’elegant Ferreret, la Musa·
ranya, la Merla, l’Esquirol. De prompte, ha començat a ploure.
—Ràpid, a casa!
Mare Rata, coberta amb un gran paraigües, posa a bon
recer.
24. 26
Corren i rient, cridant i trompejant, Isa i Bela i els seus amics
recullen totes les coses.
—Aniversari feliç! –criden tots.
Apaguen els ciris.
I comencen a jugar.
25. 27
El mag patinador
Hajar Boufrid
Hi havia una vegada un home que sabia patinar i fer màgia. Un
mati volia practicar les dues coses a la vegada i ser el mag
patinador.
Volia tindre un circ i el va tindre. En el circ treballava molta
gent de molts països diferents. Quant ja estave tot preparat va
començar el primer espectacle.
El primer de tot el mag patinador va saludar el públic i des·
prés va fer el seu circuit. Va començar fent volteretes, volar per
el escenari, fer aparéixer animals, objectes i persones. A la gent
li va agradar molt. El mag patinador es va emocionar molt i va
guanyar molts diners.
26. 28
Durant molts anys pels matins practicava per a fer l’espectacle
cada vegada millor.
Un dia, com sempre, va saludar tots i va començar l’actuació.
Volia fer la voltereta triple, però com era major, quant va fer la
segona voltereta es va trencar la ma i el coll i li va dir el metge
que no fera mai més volteretes.
El pobre mag patinador es va posar molt trist perquè li agra·
dava molt patinar i fer màgia. Al dia següent va tancar el circ i
de tant de pena, es va morir.
27. 29
Una sorpresa i una aventura
Jia Jia Chen
Hi havia una vegada una xiqueta major que s’anomena Paulina.
S’havia despertat pel matí i se n’havia adonat que era una
xiqueta i va dir:
—Soc una xiqueta xicoteta!, però ara que faré?
La xiqueta no sabia què fer. Va fer una poció per a tornar-la
com abans. Encara que no era tan bona en les ciències, però
no va funcionar. Així que li havia preguntat al seu pare si podia
fer una poció per a ella, i l’hi havia dit que ella era la seua filla,
que al despertar-se pel matí ja era així. El seu pare que de xi·
28. 30
cotet era molt bo en ciències, li va fer una poció, però tampoc
va funcionar i els dos al mateix tems havien dit:
—Però com que no ha funcionat?
—Pare.
—Si.
—Tu no eres el millor de la classe en ciències?
—Si, però no se què ha passat.
Més tard, Paulina va recordar que en algun lloc havia un
diamant màgic que concedia tres desitjos i un ja havia desitjat
dos desitjos i faltava un tercer. També havia descobert que es·
tava en una illa Fantasmal, que anomenaven així perquè l’illa
desapareixia en deu minuts. Paulina li va preguntar al seu pare
si coneixia eixa illa. Ell li va dir:
—L’illa Fantasmal?
—Si, tu en coneixes alguna? Perquè tu m’havies dit que sa·
bies molt d’illes.
—Si, jo crec que si.
—De veritat?
—Si.
—Aleshores em pots dir a on es troba ara?
—Ara no, però pel matí si.
—Aleshores em pots acompanyar pel matí?
—Clar.
Al dia següent Paulina i son pare havien anat al lloc on es
trobava l’illa Fantasmal.
—Pare.
—Si.
—Tinc...
—Tens què?
—Tinc un poc de por.
—Tranquil·la estas amb mi.
—D’acord.
Quan Paulina i son pare van entrar en l’illa Fantasmal, el pare
de Paulina va dir:
—Para, Paulina, jo he llegit en un llibre, que en aquesta illa
Fantasmal hi ha moltes trampes.
29. 31
I Paulina va dir al seu pare.
—A mi no m’agraden les trampes.
Paulina i el seu pare estaven intentant no caure en les tram·
pes, però en un lloc la terra s’estava separant i Paulina va caure
i el seu pare la va agafar. Paulina estava molt esglaiada, però
se feia la valenta davant del seu pare.
—Pare falta molt?
—No, mira ja estem en la sala del diamant.
—Uaaauu, es preciós i brillant, però ací hi ha molts diamants!
Com sabrem quin és el diamant màgic?
—Perquè el diamant màgic és el més brillant, més gran i té
una forma d’estrela.
Els dos estaven buscant i buscant fins que el van trobar,
Paulina va dir:
—Pare, ja lo he trobat!
—Molt bé, ara has de demanar un desig sol un.
—D’acord, desig...desig...desig...desig...que pares de donar-
me amb la lampadeta no, no, no, no, no!!! Eixe no era el meu
desig!!!
—Ho sent Paulina, ara no podem fer res.
—Però estaré així tota la meva vida?
—Jo crec que si, hem d’anar a casa.
—Ja vaig.
Després quan havien arribat a casa i ja eren les nou Paulina
va tornar a ser com al principi, una xiqueta major.
30. 32
Els fantasmes
Li Li Chen
Hi havia una vegada, en el futur, uns fantasmes, feien por als
xiquets, xiquetes..., però uns dies després, tot el món del
futur, ja no tenien por dels fantasmes.
-Ja no tenen por dels fantasmes. Què farem?-Va dir l’avi d’un
fantasma xicotet anomenat Carles.
Tots es van posar a pensar i a buscar informació. Després de
14:24 h, va dir el fantasma més malcriat i desobedient anomenat
Scrauer:
—Ja ho tinc!
31. 33
—El què!-van dir tots els fantasmes molt contents.
—Ja, ja, ja! Mireu la vostra cara!-va dir Scrauer.
I va repetir. Però ningú el va creure. Després va dir:
—Ah! Uns humans!
—Aaaaaaaaah! –van dir els fantasmes– ja, ja, ja! Què divertit
és això!
—Això no és divertit!
—Para de fer això!-va dir el pare de Scrauer.
I tots es van a posar a buscar informació en la biblioteca.
-—No hi ha res! –va dir el pare de Carles.
—Oh! Què farem? –va dir un fantasma.
Van anar d’una biblioteca a l’altra, però no hi havia res. Van
anar a la seua casa, va dir un un fantasma:
—No us rendiu! Encara hi ha esperança per a tots.
Tots van murmurar. I un fantasma el va dir:
—No tenim esperança!
El fantasma es va posar a pensar i els altres també. Carles
va dir:
—I per què no parlem amb els humans?
—Perquè no! –van dir tots.
Dos xiquetes van anar allí, i van vore els fantasmes.
—Què estan tramant? –va dir una xiqueta.
—No ho sé!
-Anem-nos-en abans que ens vegen.
Al dia següent, van anar a vore’ls, però, no estaven. Van
esperar i esperar. I van tornar a oir:
—Ja ho tinc!-va dir un fantasma.
—El què! –van dir tots molt contents.
—Els humans tenen por de les zombis, bruixes...!
—Tenen por de les zombis, bruixes...?
-Si nosaltres som més...!
La xiqueta va dir:
—Oh no! A mi em fan molta por els zombis!
—A mi també!
—Què farem?
—No ho sé.
32. 34
—Ja ho sé! Parlarem amb ells.
—Val.
I els van dir:
—Per què voleu disfressar-vos? –va dir la xiqueta.
—Perquè no teniu por de nosaltres. –va dir un fantasma.
-Doncs fem un tracte. Vosaltres no us disfresseu, i nosaltres
farem com si ens donareu por. D ‘acord –va dir la xiqueta.
—D ‘acord! –va dir un fantasma.
I, fantasmes, humans i animals van ser feliços per a sem·
pre.
33. 35
Les plomes infectades
Iulia Cretu
Hi havia una vegada una gallina que va tindre un pollet. El pollet
no tenia plomes al nàixer, però quan ja tenia un any tampoc
li havien crescut les plomes.
La seua mare es va preocupar bastant. El va portar a la infer·
meria per vore que li passava. El metge va dir que el pollet tenia
una malaltia molt greu. La gallina es va preocupar molt quan va
escoltar això. El metge va dir que tindria que deixar-lo amb ell,
per que seria molt perillós que el portara a la seua casa. Podria
contagiar tot el món.
34. 36
Després d’una setmana la gallina va anar a d’infermeria per
a veure com estava el seu pollet.
I el doctor va dir:
—Segons els científics, el seu pollet té un problema que és
diu «plomitis».
—Això que és?
—Això és que cau la ploma molt sovint li hem d’injectar un
líquid, que impedisca que cauen més plomes.
-—I quan és farà això?
—És farà en vint-i-quatre hores.
—Vindré demà.
I això va ocórrer, el doctor el va curar i tot va tornar a la nor·
malitat. Passat un temps el pollet era preciós amb les seues
plomes noves i la mare estava feliç de vore’l.
35. 37
Dos regnes units
Celia Flores Batanero
Hi havia una vegada en un regne anomenat Celestí, una prin·
cesa que volia casar-se. Els seus pares la volien casar amb
un príncep d’un altre regne, però ella no l’amava.
Un bon dia, va visitar la princesa Teresa a una família reial, i
l’hereu era un príncep anomenat Josep. Teresa es va enamorar
ràpidament de Josep, i aleshores va decidir casar-se amb ell.
Teresa va saber que Josep també l’amava. El dia preparat
del casament reial, Josep va vore que Teresa no se sentia feliç
de casar-se amb ell.
36. 38
Van parlar els dos. El que li passava a Teresa era que s’havia
mort la seua mare i estava molt trista, però Teresa en veritat sí
que volia casar-se amb Josep.
Es va celebrar el casament, i des d’aquell dia el príncep Jo·
sep i la princesa Teresa van ser molt feliços.
I els regnes de Teresa i Josep es van unir per a sempre.
37. 39
El drac que no podia llançar foc
Brian Johan Galvis Mejía
Això era un drac que es deia Fogós i no podia llançar foc,
vivia en un món fantàstic. Un dia la seua amiga Fum, va
preguntar-li si estava bé, i ell va li respondre:
—No, no estic gens bé, perquè no puc llançar foc.
Ella li va dir:
—No passa res, anem a la muntanya on viu el meu iaio i li
preguntarem que és el que podem fer per a que pugues llançar
foc.
Van arribar a la casa del iaio de Fum. Ho van explicar tot a
Llamp, que era el iaio de Fum, i ell els va dir:
38. 40
—Has d’anar al Volcà del Terror i menjar un poc de pedra
volcànica, i així llançaràs foc.
Això van fer, van anar al Volcà del Terror. Van arribar, però
no els van deixar passar, hi havia un drac que protegia el volcà,
dels dracs que no eren fiables, Fogós va haver de lluitar. Va
guanyar i es va adonar que aquell drac, era el rei dels dracs.
Va poder pujar i des d’aquell dia va poder llançar foc, com va
guanyar al rei, que era el drac més fort de tots, també va ser el
rei del món fantàstic dels dracs, i va conquerir el món dels dracs.
Un dia un home va anar al palau reial, li va dir al rei Fogós que
hi havia un drac que deia ser més fort que ell, i el rei li va dir:
—Això no pot ser, jo soc el drac més fort perquè jo vaig lluitar
amb el rei i li vaig guanyar, des que sóc rei ningú ha vingut a
lluitar amb mi, així que anirem on viu aquell drac tan fort i lluitaré
amb ell, d’aquesta manera sabrem qui es més fort. Quan van
arribar on vivia aquell drac que deia ser tan fort, sabia que aquell
era el rei i li va dir:
—Sóc jo a qui busques.
El rei Fogós el va reconéixer, es van preparar per a lluitar.
Van començar a lluitar i el rei, va donar-li un bon colp amb la cua
però el drac el va esquivar, el rei el va agafar amb la cua, i el va
immobilitzar, al final el drac va perdre i es va disculpar amb el
rei. Així va guanyar, als dos anys es va casar i va tindre dos fills
que van ser bons prínceps.
39. 41
Titina i Clara
Ruth García Cáceres
Titina era una tortugueta d’aigua i Clara era la seua ama i la
seua millor amiga. Un dia estaven les dos avorrides i Clara
li va comentar a Titina:
—Juguem a amagar?
La tortugueta Titina va assentir amb el cap. Començaren a
jugar per tota la casa. Titina s’amagava i Clara la buscava. Clara
la buscava davall del llit, darrere de les cortines, en la banyera.
Clara no la trobava i va eixir a la porta de la seua casa pensant
que pot estar pell jardí, va mirar darrere dels arbusts, entre les
plantes. Adonant-se que no la trobava, pensà:
-S’haurà escapat a la casa del veí, va veure un gos, era gran,
va pensar que era un bòxer americà negre i molt fort.
Clara es va apropar al gos amb molta cura perquè era un gos
estrany. Quan es va apropar va veure que era un bon gos i va
començar a jugar amb ell. Primer va acariciar-lo perquè era molt
40. 42
dòcil, i al final el gos va xuplar-li tota la cara. Se’l va emportar a
la seua casa. Quan van arribar els seus pares van dir-li que no
podia quedar-se el gos, i li van recordar que era molta la seua
responsabilitat.
En aquell moment li van preguntar per la tortuga Titina, li van
recordar que havia d’anar a buscar-la. La mare va començar
per la cuina i es va adonar que la llavadora no estava com ella
la havia deixat; dins estava Titina.
Clara molt trista de no haver pogut quedar-se amb el gos
se’n va adonar que havia de créixer per a poder tindre cura dels
seus animals.
41. 43
Arnau, el xiquet que no tenia regals
Vera Garcia Ros
Era una vegada un xiquet que es deia Arnau , tenia deu anys.
Arnau tenia els cabells de color marró i els ulls verds, però
Arnau no era un bon xiquet, sempre es portava molt mal, no
anava a l’escola, no feia cas als seus pares ni a la seua germa·
na major que es deia Ana i tenia 16 anys.
Va arribar Nadal, el Pare Noel va mirar la llista dels xiquets
que s’havien portat bé i Arnau no estava. Va arribar la Nit de Na·
dal i el Pare Noel va portar regals a Ana, als pares , als iaios i als
oncles, però no a Arnau. Arnau es va posar molt trist perquè no
tenia regals. Aleshores va pensar que encara li quedava temps
per a portar-se bé, per a que els Reis Mags li portaren regals, i
es va portar de meravella .
Va arribar el 6 de Gener i va tindre molts regals , però també
li van deixar els Reis Mags un poc de carbó i una noteta que
deia: «Hola Arnau, t’hem donat molts regals perquè t’has portat
aquests últims dies molt bé, però t’hem donat un poc de carbó
42. 44
perquè abans et portaves molt mal». De part dels Reis Mags,
de repent a Arnau se li va ocórrer una idea; era que es portaria
molt mal durant tot l’any, així quan arribara Nadal posaria el seu
nom en la llista dels xiquets bons, d’aquesta manera li portarien
molts regals tots els anys ho va fer així. Va arribar un altre Nadal
i ell va anar al Pol Nord a posar el seu nom a la llista dels xiquets
bons i esborrar el seu nom de la llista dels xiquets roïns. Però
el Pare Noel tenia una pantalla molt gran per vore el que feien
els xiquets de tot el món i va vore que Arnau estava en la sala
de les llistes, però no es veia molt bé el que feia; aleshores el
Pare Noel va decidir anar-hi, però Arnau quan va escoltar que
la porta s’obria es va amagar darrere d’un armari que hi havia
davant d’un ordinador; el Pare Noel com no va vore res en la
sala de les llistes va decidir anar-se’n. Arnau va tirar una pedra
per a que no es tancara la porta, així podria escapar-se. El Pare
Noel com era amic dels Reis Mags es va dir als tres que açò no
podia seguint passant. Aleshores van fer un pla, que era anar
un dia qualsevol a la casa d’Arnau i explicar-li que si era així de
roin, en la seua vida no li donarien regals.
Arnau va reflexionar el que li van dir els Reis Mags i el Pare
Noel i es va portar molt bé durant tots els anys. Com va ser tan
bo li van regalar un viatge al Pol Nord una setmana amb els
seus pares i la seua germana Ana. Després, el Pare Noel, el
va deixar pujar al seu trineu, però la seua germana també volia
pujar-hi. Aleshores van pujar els dos i els Reis Mags el van
deixar pujar als tres camells. Li va agradar el camell de Melcior
i no li va agradar gens el de Gaspar. Arnau, els seus pares i la
seua germana els van donar les gràcies. Arnau es va portar molt
bé i tots van ser molt feliços.
43. 45
La xiqueta de la casa d’orfes
Zaira Gil Galán
Una xiqueta que es deia Lusi, tots els Nadals els passava ma·
lament, molt malament, perquè es quedava sola i ningú li
feia cas.
Tots els xiquets s’ho passaven molt bé, però ella no. Inclús
alguns eren adoptats. A Lusi quan va vindre Santa Claus no li va
deixar res i ella va començar a plorar. De sobte, va vore una estre·
la fugaç i va demanar un desig. El desig era que l’adoptaren i que
fóra feliç per a sempre. El dia dels Reis Mags la van adoptar i li van
portar molts, molts regals i no va sofrir mai més en la seua vida.
44. 46
El jardí i la meua veïna
María González Catalán
Fa molt de temps en un país llunyà, vivia una família que tenia
un hort preciós, on mai eixien flors ni herbes roïnes. A soles
creixien arbres que abans de que creixera la flor, ja havia eixit el
fruit i això també passava amb totes les plantes que cultivaven.
Un dia, el fill menut va voler plantar un gira-sol, perquè do·
nara moltes pipes, ja que al seu germà major li agradaven molt.
Però el problema era com aconseguir les llavors.
Al costat de sa casa tenien una veïna que cultivava moltes
coses al seu jardí, i quan va haver de anar-se’n de viatge va
anar a preguntar si podien cuidar de les plantes, i ells de segui·
da, van dir que sí.
Quan va tornar i va vore que estava perfecte, Lola, que aixi es
deia la seua veïna, els va regalar llavors de gira-sol, i els va aconse·
llar que les ficaren en un lloc ben gran i on els donara molt el sol.
I això van fer amb totes les llavors que tenien.
I van menjar pipes sempre que volien.
45. 47
El xiquet sense casa
Àlex Gragero Morcillo
Era una vegada un xiquet molt pobre que tenia 8 anys i
s’anomenava Albert. La roba que portava Albert era una
caixa de cereals buida que la portava de samarreta, un sac
de creïlles que l’utilitzava de pantalons i de cinturó un corda
trencada i ple de nucs, i el que menys li agradava era que tenia
molt mala sort.
Una nit estava dormint, de sobte es va despertar i va mirar al
cel. Va vore una estrela fugaç. Albert al vore l’estrela fugaç va
demanar un desig, el desig era que no tornara a tindre mala sort,
Al dia següent quan es va despertar es va posar a caminar i va
entropessar. De seguida va pensar que continuava tenint mala
46. 48
sort , però es va adonar que s’havia entropessat amb un maletí.
es a posar a buscar a l’amo i per la nit el va trobar.
L’home, en agraïment, el va invitar a la seua casa. Quan van
arribar a sa casa van sopar i l’home va obrir el maletí. Dins hi
havia roba i molts diners. L’home li va donar roba i diners i Albert
li va dir que no li devia donar res, però l’home s’ho va pensar
millor i li va preguntar:
—On vius?
Albert li va contestar:
—No tinc casa, visc en el carrer.
L’home es va quedar callat mirant-lo i li va dir:
—Jo no tinc fills i m’avorrisc molt, et podries quedar amb mi.
Tu tindrás casa i jo no m’avorriré.
I així va ser, Albert i l’home es van abraçar.
Conte contat, aquest conte s’ha acabat.
47. 49
Pau i el gos perdut
Adrián Guinot Alonso
Pau era un xiquet de huit anys, que un dia, es va trobar un gos
enmig del carrer que duia collar. En arribar a casa , els seus
pares li van prohibir quedar-se amb el gos i que si no trobava al
seu propietari en dos dies, el farien fora de la casa. Va buscar
per tota la ciutat fins que van trobar a una persona que recorda·
va el gos, però després li va dir que no era seu.
Al dia següent, van tornar a buscar, però tampoc van trobar
el seu propietari.
A l’últim dia el van trobar i li van tornar el gos. Però la pregun·
ta és: «Per què l’altre home el coneixia?»
El senyor els va dir que era el seu germà, per això el coneixia
tant.
I conte contat, conte acabat.
48. 50
La guerra dels magnífics mags
Denis Andres Ion
Fa mil anys, hi havia dos mags magnífics enemics, que cada
dia feien una guerra per a vore qui era el millor, però de
sobte, cada dia ells sempre empataven. Un dia, una senyora
va anar a cridar al primer bruix que se li va ocórrer, perquè un
drac està atacant la ciutat. Quan l’altre mag es va assabentar
del drac, va anar ell també. Després, els dos mags es van trobar
i van fer una guerra per a vore qui s’encarregaria de matar el
drac. Però de sobte una senyora va dir:
—A vore si ja sabeu que aneu a empatar, perquè no us voleu
unir?
I això es el que van fer, però no va servir de res, ho van in·
tentar tot, atacar-lo amb els millors poders màgics que tenien,
van unir els poders i els van convertir en super poders, però
res, no va funcionar. Després, amb els seus poders màgics van
fer dos mags més per a ajudar-los, però tampoc va funcionar,
el drac era invencible. Més tard els mags van anar al riu per
49. 51
agafar peixos i convertir-los en taurons terrestres i carnívors,
però tampoc va funcionar, el drac va cremar els 25 taurons que
hi havien.
Quan els homes ja estaven farts, cada un va anar a sa casa
per a agafar el ganivets, els martells... i tots junts van poder des·
truir el drac. Després de la batalla com tenien fam i les tendes
estaven totes destruïdes, van menjar el drac i després, els dos
mags enemics es van fer amics.
I conte contat, conte acabat.
50. 52
El rei i els xiquets
Jesús Jiménez Gabarri
Fa molt de temps, uns xiquets que eren germans van anar a
una ciutat encantada, que era d’una Reina. Els xiquets pas·
sejaven per la ciutat, i la Reina va agafar a un d’ells. Els xiquets
van buscar el seu germà amb molta velocitat. Un conill que
estava caminant va trobar-se amb els xiquets i els va dir:
—No podeu anar a la ciutat, perquè la Reina us matarà.
I els xiquets li van dir:
—Què podem fer?
El conill els va dir:
—En una altra ciutat del Rei, hi ha molt de menjar.
Els xiquets van anar a la ciutat.
Els xiquets van dir al Rei:
—La Reina va caçar un germà.
El Rei va pensar.
51. 53
El Rei va dir-li al seu missatger:
—Digues-li a la Reina que vinga per parlar amb el xiquet.
Va dir el Rei a la Reina:
—Per què has agafat el xiquet?
- Perquè vull matar-lo, segons la tradició de la meua ciutat.
El Rei li va dir a la Reina:
—Em tem que hem de parlar a soles.
I li va dir la Reina:
—Val.
Després d’uns minuts, va eixir i el Rei va dir:
—El xiquet està sa i estalvi.
Però el Rei va donar la seua vida pel xiquet. Fa dos dies, van
matar el Rei.
Però el xiquet va salvar al Rei i va matar a la Reina. El Rei
li va dir al xiquet:
—Gràcies, m’has salvat.
El Rei li va donar la corona al xiquet perquè el va salvar.
52. 54
Anna i els seus amics
Amaya Jiménez Hernández
Anna era una xiqueta molt llesta i com era tan treballadora els
seus pares li van regalar un mòbil.
Al dia següent va anar a l’escola i es va portar el mòbil. Ales·
hores, Anna va mostrar als seus amics el mòbil en classe, i la
seua mestra li va dir preguntar:
—Anna, que portes en la mà?
I va respondre Anna esglaiada:
—No tinc res a la mà.
53. 55
Després la mestra va anar a la taula d’Anna i va veure el
mòbil i li’l va agafar. La mestra, complint les normes del col·legi,
va cridar els pares d’Anna i els va dir:
—La seua filla ha portat el mòbil a classe, i la meua obligació
és informar la família. Què opineu al respecte?
I el pare va contestar:
—No tornarà a passar, té tota la raó.
Després la xiqueta va arribar a casa i ella va dir:
—Hola, ja he arribat.
Els pares no li van fer cas. Després, li van llevar el mòbil.
54. 56
Sara està trista
Isabel Jiménez Hernández
Això era una vegada una xiqueta que s’anomenava Sara. Ella
estava molt contenta, però els seus pares Josep i Rosa se’n
van anar a Portugal, i per eixe motiu Sara estava trista.
I la seua iaia sempre anava als metges i mai la podria vore.
Després d’uns dies van vindre els pares de Sara. Doncs Sara
estava molt alegre i els seus pares també.
Després Josep i Rosa se’n van anar a Alemanya per motius
de negocis, imentrestant pel camí van tindre un accident.
I Sara estava molt trista i se’n va anar a casa amb la idea:
Perquè han de fer els viatges, no ho entenc! Però ella sabia que
55. 57
sempre els seus pares estaran amb ella. I per la nit va anar a
casa i la seua iaia estava molt disgustadaamb ella, perquè Sara
se n’havia anat sense dir-ho a la seua iaia. I va dir la iaia:
—Escoltam, no te’n vages sense dir m’ho!
I ella va contestar :
—Val iaia, no ho faré més.
I es van donar un abraç, molt contentes.
56. 58
L’actuació
María Jiménez Martínez
En un bonic camp als afores hi havia una xiqueta que somiava
ser una estrella, ballarina i cantant.
Un dia la xiqueta es va alçar del llit molt contenta perquè tenia
la seua primera audició.
En el cartell ficava :L’amor .
La seua primera audició amb 11anys. Va cantar la cançó:
Adéu bonica.
Va passar l’audició.
Ja va ser el dia de l’actuació.
La xiqueta era Lucia, una xiqueta pobre i Iker un xiquet ric
que s’enamoren. El pare no vol que ells estiguen junts i al final
el pare se n’adona que fan una bona parella.
Conte contat, ja s’ha acabat.
57. 59
Les tres proves del drac
Rubén Manquillo González
Fa molt de temps, en un poble menut de muntanya, vivien dos
germans a una casa d’orfes molt humil. Els seus pares van
morir a causa d’una de les malalties que voltaven aquelles co·
marques per aquella època. S’anomenaven Joan i Josep. Josep
era el més gran i també era el més sensat. Joan era el menut
i més pillo, per això el seu germà sempre acabava traient-li les
castanyes del foc. Però es volien molt ja que només es tenien
l’un a l’altre i ningú donava res per ells. Les preocupacions
principals dels habitants de la població eren les malalties o els
dracs, que de quan en quan eixien dels seus amagatalls per
devorar algun habitant despistat que anava de nit pels boscos
propers a la muntanya.
Una vesprada d’hivern Joan i Josep estaven jugant als coni·
llets amagats prop del bosc i Joan, fart de pagar sempre, es va
amagar dins del bosc, al que estava prohibit arrimar-se. Josep
el va buscar per tots els llocs i no el va trobar de cap manera.
58. 60
Mentre, Joan reia darrere d’un arbre veient al seu germà des·
esperat buscant-lo i pensava:
—Esta vegada guanyaré jo, hi hi hi…!
Però no es va adonar de l’hora i es va fer de nit.
Justament aqueixa nit va despertar amb molta fam un drac
que vivia en una cova dins de la muntanya, prop del bosc on
jugaven els germans. En dos moviments d’ales, que eren tan
grans com dels avions, va eixir volant a vore què podia engolir-
se. Després d’una estona revolotejant pel bosc es fixà en l’arbre
on s’amagava Joan. El va vore i de seguida va baixar el cap i
es va tirar directe cap a ell, però Josep, que encara buscava el
seu germà, va vore el monstre que baixava del cel ràpidament i
mirant on anava va vore el seu germà amagat darrere de l’arbre.
Josep intentà advertir-lo, però no li va donar temps. Abans de
que Josep obrira la boca, el drac ja havia agafat Joan i estava
de volta al seu amagatall. Josep va seguir el drac mirant cap
al cel fins que va vore que entrà dins d’una cova. Era una cova
molt gran i profunda. Era molt fosca i tenia por d’entrar però se’n
recordà del seu germà i això li donà forces per endinsar-se. Va
caminar uns minuts en una total foscor fins que va vore al final
del túnel una claror, era l’amagatall del drac. Era una gran cova
amb una muntanya de tresors. El drac estava esc0pint foc a uns
troncs d’arbres que tenia amuntegats a un racó i al costat estava
el seu germà dins d’una gàbia sense parar de plorar. Amb la
valentia que et dona la desesperació va entrar a l’amagatall i li
va cridar al drac:
—Ei, drac!! Deixa lliure el meu germà o patiràs les conse·
qüències. El drac sorprés al vore a Josep, va soltar una riallada
que ressonà per tota la cova.
—Ha, ha, ha! Eres molt graciós. A mi ningú em pot fer res.
Soc un drac molt fort. Però si tens interés en alliberar el teu
germà i deixar-me sense sopar et propose un tracte. Hauràs
que superar tres proves que jo et diré. Si les superes, tu i el teu
germà podreu anar-vos-en, però si no, els dos sereu el sopar
meu.
—Que dius, valent? –li va preguntar el drac.
59. 61
—Tracte fet. Quines proves son? –li contesta Josep amb de·
cisió.
—Molt bé. La primera prova es tracta de disparar amb un arc
des de cinquanta metres a una branca d’un arbre, la segona
prova hauràs d’aconseguir una escata d’un peix anomenat «foc
daurat» i en la tercera prova hauràs de tractar d’aconseguir la
clau per a obrir la gàbia que tinc amagada per la cova.
Amb astúcia i una miqueta de sort va superar totes les pro·
ves i Josep va poder alliberar el seu germà Joan. Però el drac,
que era molt roin i estava furiós perquè anava a perdre el seu
sopar, va bufar amb el seu alé de foc cap als germans per tal
d’impedir que escaparen. Josep, que no se’n refiava, es va girar
a temps de vore el bufit del drac i poder amagar-se amb el seu
germà darrere una roca. Mentres el drac no parava de bufar,
Josep es fixà en la foguera que havia fet el drac a l’entrar a la
cova i que estava molt a prop del drac. Li va demanar a Joan
que li ajudara a espentar una pedra, per a que caiguera damunt
la foguera i esta damunt del drac. I així ho van fer. La foguera
caigué damunt del drac i el va matar. Els germans van agafar
els tresors i van tornar al poble. I mai més van patir fam ni tindre
por dels dracs.
60. 62
Roma
Enric Martell Lázaro
Hi havia una vegada un home que volia ser arqueòleg. Havia
anat a Roma perquè volia demanar permís per excavar a
Herculà. Pensava que si anava en esta època de l’any nou en·
contraria el que buscava en les seues excavacions, una imatge
d’una família amb els seus xiquets que celebren el comença·
ment de l’any nou. Havia pensat anar a Herculà perquè era una
ciutat coberta per les cendres i lava del volcà Etna.
Alguns mesos després quan començava a desmoralitzar-se,
un bon dia va notar que la seua ferramenta no entrava en la
terra i tot emocionat va començar a traure terra, fins que va arri·
bar a un forat molt gran i, «Miracle», el que havia buscat tants
anys allí estava, una escena familiar magnifica, dos xiquets i dos
adults d’amunt d’una taula. És veritat que havien mort, però per
la posició dels cossos es veia que havien mort en un moment.
61. 63
Tres muntanyes en New York
Júlia Meseguer Corbatón
Prop d’Andorra la Vella, als Pirineus, hi havia tres muntanyes:
l’una es deia Maria, a la que li encisava anar de compres i
viatjar. L’altra es deia Marta, que era molt intel·ligent i li encan·
tava també viatjar. Per últim, Marc,al que li agradaven molt les
llengües i també viatjar. Com veieu, a tots els agrada viatjar, fins
i tot a les muntanyes, que fora d’aquest conte, sempre s’estan
quietes.
Un dia, farts d’estar asseguts sempre al mateix lloc, van de·
cidir anar-se’n de viatge, i Maria va proposar:
—Si voleu que anem de viatge, jo voto per New York. És
molt divertit i podríem anar a Manhattan i veure l’estàtua de la
Llibertat... O anar a comprar!
Tots hi van estar d’acord: Marta per a conèixer la ciutat més
famosa del món, i Marc, perquè no li entusiasmava la idea d’anar
a comprar, però li encantava la idea de veure Manhattan i un
partit de futbol americà.
62. 64
Van caminar, a la seua manera, molts quilòmetres per terra,
fins que van arribar a l’Oceà Atlàntic. Marc coneixia a una altra
muntanya que es deia Pau, i que tenia uns cascs especials,
dotats d’una hèlix com la d’un helicòpter que els permetia volar.
Li’ls van demanar, i se’ls van posar. Les hèlixs van començar a
rodar a un mateix ritme. Ni se n’havien adonat, que ja estaven
enmig de l’Oceà Atlàntic!!!
Van travessar-lo en un tres i no res. Van gaudir de la vista des
del cel, van mirar cap avant, i sí, allí estava New York!
No sabien per on començar, però van decidir de quedar-se
a Manhattan. Van aterrar al mig del Central Park. Entremig de
l’admiració de la gent, es van parar a esmorzar. Cadascun duia
un entrepà de roses, margarides; se’l van menjar i es van beure
un glop de boira. Quan van acabar, van anar a veure l’estàtua
de la Llibertat. Ells, com eren muntanyes, quasi eren de l’alçada
de l’estàtua. Marc es va apropar per a veure-li millor la cara, i
va jurar que li havia fet l’ullet. Maria i Marta no s’ho creien , però
es van apropar i va tancar els dos ulls. Tots tres, incrèduls, van
veure que l’estàtua tenia al costat un forat bastant gran, amb
unes escales gegants. Primer va baixar-les Marta, després Ma·
ria i per últim Marc.
Caminaven amb un poc de por, però només baixar huit esca·
lons, ja tocaven terra... Allí, caminar durant tres quarts d’hora per
terra plana, fins que van arribar un ascensor de DOS-CENTS
MIL PISOS. Van pujar al pis dos-cents mil, i es van trobar amb...
una altra muntanya!!! Van comprovar que no eren les primeres
muntanyes que havien anat a New York. Marc, que era aven·
turer, li va dir:
—Tu qui eres? D’on has vingut? Què fas ací?
—Em diuen Raquel, vaig vindre de Polònia, i visc ací –els
va contestar.
—Per què vius ací? –li va preguntar Maria.
—Perquè vaig vindre de viatge i em vaig sentir molt còmoda
ací dins. I vosaltres d’on veniu? –continua dient.
—Venim d’Andorra la Vella, que està al mig de les muntanyes
dels Pirineus.
63. 65
—Això d’Andorra, m’han dit que és molt bonic, que té molta
neu i molts visitants. Per què us n’heu anat?
—Perquè estàvem avorrits de ser només el paisatge de les
persones, però és veritat que enyoro a la meua família -va dir
Marc.
—Sí, jo també, i els amics –va afegir Maria.
—Sí, teniu tota la raó –va continuar Marta. I tu, no enyores
a la teua família de Polònia?
—La veritat és que sí, fa temps que no sent parlar polonès,
però viure ací dins és genial, perquè com jo vaig inventar el nom
de l’estàtua, tots l’adoren. Gràcies a mi, quan visita la gent New
York, a més d’anar a comprar, els agrada la Llibertat.
Durant uns minuts tots van estar en silenci, i després van
cridar: Visca la Llibertat! Visca New York!
Raquel, amb entusiasme, els va proposar:
—Ei! Voleu quedar-vos a viure amb mi? Així jo no estaré tan
sola i damunt és tan divertit viure ací, que te n’oblides d’estar
trist per la teua família, i fas un bon treball per la humanitat:
recordes a tots la llibertat.
—Ens deixaries quedar-nos? Gràcies! –van dir entusias·
mats.
I des d’aquell dia Marta, Marc, Maria i Raquel van ser els
millors amics per sempre més. A més de l’anglès, practicaven
les seues llengües. Allí es van quedar.
Si aneu a Andorra, veureu que, entre muntanyes, hi ha algu·
nes valls molt amples: d’allí van eixir les muntanyes viatgeres
que volien conèixer New York.
I si, quan aneu a visitar l’Estàtua de la Llibertat, no les veieu,
és perquè en aquell moment deuen estar uns moments de com·
pres, passejant per Manhattan, o en un partit de futbol americà.
Visca la Llibertat.
64. 66
El món dels animals
Laia Meseguer Corbatón
Això era i no era una ciutat que es deia El Món dels Animals.
Allí cada animal feia l’ofici més adient a les seues qualitats.
Per exemple, els talps feien de miners; les raboses eren lladres;
els lloros treballaven de mestres de llengua; els dofins, ensen·
yaven balls i danses; els linxs eren professors de matemàtiques;
els pardals que emigren quan canvien les estacions, com els
estornells, feien classes de coneixement del medi; les girafes
eren arquitectes, i construïen gratacels...
Un dia, un elefant que es deia Joan, anava a visitar un amic,
però es va equivocar de camí i va fer cap a una ciutat. Les
primeres persones que es va trobar eren dues xiquetes, que
sorpreses li van preguntar:
—Què fas ací, què fas ací, què fas ací?
—És que m’he perdut –va dir l’elefant lentament i amb triste·
sa, però content que li ho preguntaren tres vegades.
65. 67
—Com és que saps parlar? –li va preguntar una d’elles, que
es deia Carolina.
És que me n’ha ensenyat un lloro –va contestar l’elefant. On
jo visc, els animals que tenen una qualitat, com parlar, ballar,
pensar ràpid... la comparteixen amb els altres. Els seus oficis
tenen molt a veure amb les seues qualitats. Jo em dic Joan,
treballo de transportista i...
—I on viviu? –es va interessar l’altra, que es deia Maria.
—Vivim al Món dels Animals. M’agradaria tornar-hi, clar. Vol·
dríeu vindre-hi també? –Va proposar l’elefant.
—Sí, anem-hi. Ah! Jo em dic Maria.
—I jo, Carolina. I estudiem cinquè curs. Anem!
I van començar el camí cap al Món dels Animals. Quan es
cansaven les xiquetes, l’elefant se les carregava com a bon
transportista. Després d’un bon tros de territori del bosc, en arri·
bar, el primer que les va rebre va ser un talp.
—Xiquetes, ell és Supertalp –va presentar-lo Joan–. Treballa
de miner i ha fet la seua casa davall terra ell mateix. Clar, li ha
quedat preciosa... Supertalp, elles són Carolina i Maria, i estu·
dien cinquè.
—Hola, Maria, hola, Carolina. Ací teniu ma casa.
—Hola, gràcies –van respondre sorpreses.
—I ara, anem a conèixer més animals, no? –va dir l’elefant
Joan– Ara us presentaré les raboses, però alerta, que treballen
de... lladres!
Van caminar unes passes per un carrer ben aplanat per ell, i
va fer les presentacions:
—Hola Tiky, hola Miky, elles són Maria i Carolina.
—Teniu res d’important: diners, rellotges,or? –van preguntar
alhora amb avarícia.
Per si no era una broma, elles van amagar ràpidament
els seus rellotges, per si de cas, i van continuar el camí amb
l’elefant...
Van passar un dia de presentació en presentació, de sorpre·
sa en sorpresa, i d’alegria en alegria. Però havien de tornar a la
seua ciutat. Joan es va acomiadar:
66. 68
—Amigues, ja sabeu que podeu vindre quan vulgueu.
Les xiquetes van marxar, i seguint les petjades de l’elefant,
van arribar a casa. Poc després, ja descansades, es van trobar
un amic seu:
—Pau! Pau! Pau! Sabies que venim d’una ciutat on sols viuen
animals que parlen, i que treballen millor que una persona com
nosaltres? –Van dir-li entusiasmades.
—Esteu boges! Els animals no saben parlar, ni treballar sen·
se ordres dels amos –va corregir-les Pau.
-—Sí que parlen! –va respondre Maria.
—Si vols vindre i comprovar que el que diem és veritat, per
nosaltres bé! –va dir Carolina.
Van emprendre el camí una altra vegada cap al Món dels Ani·
mals. Quan van arribar-hi, Pau va veure-hi tota classe d’animals
parlant i treballant en diferents oficis.
—Com pot ser que parlen i treballen, els animals? -va dir,
pensant en veu alta.
Mentre els tres ho estaven comentant, va aparèixer Joan:
—Ja torneu a ser per ací! –va dir estranyat i content.
—Hem vingut perquè Pau creia que els animals no parlàveu
ni treballàveu -digué Maria.
—Per què no li proposeu a l’alcalde de la vostra ciutat que faça
un pont per a connectar el bosc amb la ciutat? –va proposar Joan.
Al dia següent, tota la colla, Pau, les xiquetes i Joan, van
tornar a la ciutat, i van anar a l’Ajuntament per a parlar amb les
autoritats.
—Què fa ací un elefant? –es va estranyar l’alcalde.
—Jo sóc Joan l’elefant, tant de gust. Vull proposar-li que con·
necte amb un pont la ciutat i el bosc del Món dels Animals.
Van dur l’alcalde de visita, i va poder comprovar que tots par·
laven, i treballaven en el seu ofici. Li va parèixer una gran idea,
la d’unir el bosc i la ciutat. Tots aprendrien molt.
Per això, ara, moltes ciutats tenen boscs molt bonics. O al·
menys, parcs. Com per exemple, el Ribalta de Castelló, o el
Central Park de New York... També a la teua ciutat?
I conte contat, ja s’ha acabat.
67. 69
El rei i els xiquets
Sara Mohamed Mohamed
Hi havia una vegada en una ciutat, una xiqueta que vivia amb
el seu germà. Menjaven el que els donava el rei.
Paula i Jordi volien treballar per al rei, per a aconseguir di·
ners.
Paula i Jordi treballaven tots els dies.
Els xiquets no podien anar amb els seus pares, perquè el rei
era molt egoista i no deixava que els pares anaren a la seua
ciutat.
Després el rei s’havia quedat assoles i havia decidit deixar als
pares anar a la seua ciutat. El rei va tindre un somni, ell era un
xiquet i un rei era molt egoista i sempre treballava per a ell.
Dos germanes van donar una idea al rei per a recompensar
als xiquets.
El rei va construir una ciutat preciosa per a famílies.
Tots es van posar molt contents
68. 70
Guerra virtual i mitològica
Enric Ortí Rovira
Hi havia una vegada, un estudiant d’informàtica que volia con·
querir Google. El seu pla era fer criatures mitològiques
virtuals que foren més fortes que els antivírics. Les persones
no sabien que els estava passant en Internet i amb els seus
ordinadors, portàtils, mòbils, etc… Però un dia mentre totes les
persones intentaven que els funcionara Internet els va arribar
un vídeo que deia:
—Hola amants d’Internet, voleu tindre connexió a Google?
Heu d’unir-vos a mi per a fer més virus.
El 75% es van unir però el 25% no. Van tindre un pla, fer an·
tivírics més grans i més forts però es tardava molt a fer-ne un.
En dos anys van fer 96 super-antivírics.
Era la guerra, però el que no sabien els antivírics és que
l’informàtic havia fet altres criatures mitològiques com Hidres,
Colossos, Grifs, Quimeres tiranes, Quimeres virtuals… I va
69. 71
començar la batalla, però després va haver dos batalles més,
l’última van guanyar els super-antivírics, però només quedaven
27 i l’estudiant d’informàtica es va escapar. Van passar 4 anys,
tot va tornar a la normalitat, però l’informàtic, amb ajuda de cien·
tífics, volia portar les criatures mitològiques a la realitat. Van pas·
sar 10 anys més, l’informàtic havia soltat dues Quimeres tiranes
i havien matat molta gent, deien que era una mescla entre lleó,
cabra i cobra, però els altres estaven bojos, deien:
—Ja ja ja, sí, claro, això soles passa en els contes de fades,
ja,ja.
I mentre s’estaven burlant d’ells un del grup va dir:
—Correu! Deien la veritat.
—Haaaaaaaaaaaaaaaaaa!
Tots estaven espantats. Ho van dir a les autoritats, i ho van
creure perquè a ells també els havien atacat.
Els policies i les persones van parlar amb un home molt ric
per a que el donaren diners per a comprar un exèrcit.
—Senyor Rico Ric Riquer, uns monstres ens han atacat. Per
favor, pot comprar-nos un exèrcit?
—Val, a mi fa uns dies també m’han atacat. Quants euros
necessiteu?
—Uns 4.000.000 de euros necessitem.
—Tan poc?
—Doncs, sí.
—Preneu
Les persones van comprar l’exercit. I va començar la guerra,
les criatures mitològiques van perdre i els humans van guanyar
. L’informàtic el van trobar i va estar 50 anys en la presó. Tots
estaven molt contents.
I conte contat, aquest conte ja s’ha acabat.
70. 72
L’amic invisible
Laura Rabassa Breva
Núria és una xiqueta espavilada, agraïda i que li encanta pintar.
En la seva classe han fet l’amic invisible i a ella li ha tocat
Neus, la xiqueta més presumida, desagraïda i mal educada de
la classe.
—L’amic invisible –ha començat a explicar la mestra– és un
joc en el qual s’ha de fer un regal a la persona que t’ha eixit
en el paperet, pensant en el seu caràcter, la seua afició, que li
agrada fer...
Tota la classe s’ha quedat callada pensant. De moment una
veu ha tallat el silenci:
—Que esteu tots dormint? –era Neus– ja són les cinc i jo
tinc presa. Dins de mitja hora he d’anar anar a la perruqueria , i
arribaré tard! Per cert ,quan s’ha de donar el regal?
Aleshores la mestra ha dit:
—Demà, i ara a la fila.
71. 73
Tota la classe s’ha posat en una fila, i han començat a baixar
per les escales. En arribar a casa, Núria ha sentit el telèfon i
l’ha agafat.
—Núria?
—Si, sóc jo,qui ets?
—Hola, sóc Neus.
—Neus? No anaves a la perruqueria?
vSi, i aquí estic però tinc una pregunta.
—Què vols? –ha preguntat Núria.
—Què vols que et regalen per a l’amic invisible?
—Doncs, llapisseres de colors.
—Val, gràcies, adéu! –s’ha acomiadat Neus.
—Adéu –ha contestat Núria.
A l’endemà han començat a donar els regals.
—Ara el de Neus –ha dit la mestra.
Aleshores Núria s’ha alçat amb una bosseta a la mà.
Quan Neus ha obert el regal, ha preguntat:
—Ja està? Açò és tot?
—Si. Hi ha una colònia i unes arracades –ha contestat Nú·
ria.
—Però si açò és més menut que la mà d’un bebè acabat de
nàixer! –ha protestat Neus.
—Hala! No exageres! –ha dit Núria.
—Més val una cosa menuda que es puga gastar –ha dit ales·
hores la mestra –que una de gran que no es puga gastar. I ara
prou de discussions i anem a veure el regal de Núria.
Quan ha vist el regal, Núria s’ha quedat bocabadada: dues
llapisseres de color gegants!?
Aleshores la mestra ha dit:
—Doncs ja hem acabat, ara anem a fer plàstica.
—Seguim pintant el dibuix de l’altre dia? –ha preguntat Núria.
—Si –ha contestat la mestra.
Núria ha provat de pintar amb les noves llapisseres, però ha
sigut un desastre, aleshores ha continuat pintant amb els vells.
Neus s’ha girat un segon, i al veure que Núria no pintava amb
les llapisseres noves li ha preguntat:
72. 74
—Per què no gastes les llapisseres que t’he regalat?
—Perquè són molt grans i no es poden manejar bé –ha con·
testat Núria.
—Però si quan els vaig comprar vaig pagar quinze euros –ha
dit Neus –segur que tu no.
—Jo em vaig gastar deu euros –ha seguit Núria– i es poden
gastar.
Aleshores Neus ha comprés que és igual el preu i el tamany,
que el que importa és que es puga gastar i que estiga comprat
o fet amb amor. I ha anat i s’ha disculpat amb Núria.
Des d’aquell dia, Núria i Neus, no es sap ben bé ni com ni
perquè, però són millors amigues, i, gràcies a Núria, el compor·
tament de Neus ha millorat molt.
I conte contat, conte acabat.
73. 75
L’illa
Beatriz Ramona Radu
Hi havia una vegada tres xiquetes que es deien Laura Sara i
Lucia. Laura sabia molt sobre tecnologia , Sara sobre flora
i Lucia sobre geografia. Elles volien anar a Nova York. Quan per
fi ho van a aconseguir es van preparar molt bé per al viatge:
Per al avió les xiquetes es van dur el seu llibre preferit per
a llegir.
Una senyora lels va dir:
—Oiva’l se’s allert. (en un altre idioma)
Elles no van entendre res, però quan van llevar la vista del
llibre van vore que l’avió s’estrelava. Laura va preguntar:
—On esta la gent?
—Crec que la senyora volia dir que l’avio s’estrelava.
Les xiques en van quedar naufragues en una illa. Aquella illa
era molt verda i molt gran.
—Per a sobreviure hem de construir un refugi -diu Laura.
74. 76
Les xiques van decidir que Laura faria una casa, Sara busca·
ria aliments i Lucia buscaria aigua. Quan es va fer de nit, les xi·
ques havien acabat el seu treball. Laura havia fet una casa, Sara
havia trobat menjar i Lucia havia trobat aigua. Apart de això,
Laura havia construït un aparell que detectava vida humana.
Un dia el detector va trobar vida humana. Les xiques van
veure que aquells homes no volien ser amics i van fugir, però
corrien més que elles i les van capturar.
—Laura, ¿què fas? –preguntà una d’elles.
—Descobrir com eixir d’ací.
—Sara mira, dalt hi ha un forat ¿Portes la liana que vas trobar
en el bosc?
—Sí.
Les xiquetes van eixir de l’habitació, es van allunyar d’aquell
lloc, i van construir un vaixell per arribar a Nova York.
Quan estaven viatjant pel mar va començar una tronada.
—Sara, tira l’aigua del vaixell!
—Això intente.
—Mireu, una illa!
Les xiques van parar en l’illa per agafar aliments.
—Sara, es Hawaii.
—Estem salvades.
Finalment, tota l’aventura havia eixit bé, i ara estan una altra
vegada en l’avió camí de Nova York.
75. 77
Els dos pobles
Daniel Rodés Adell
Hi havia una vegada, dos pobles, Benasucre i Benamunt. Be·
nasucre era molt ric, totes les seves cases eren castells
molt bonics, tenia els carrers molt amples, molts parcs, la gent
anava d’un lloc a l ‘altre amb limusina, cotxes esportius, en fi, hi
havia molt de luxe.
Benamunt era molt pobre, les cases eren de pedra i molt
menudes, els carrers empinats i estrets, la gent no tenia res per
a divertir-se, anaven d’un lloc a l‘altre amb bicicleta i amb cotxes
molt menuts.
Els dos pobles estaven separats per un riu molt ample. No hi
havia cap pont que comunicara els dos pobles, per això no es
coneixen els habitants dels dos pobles.
La gent de Benasucre era un poc malfeinera, no tenien tracte
els uns amb els altres, quasi no es coneixien i no s’ajudaven
76. 78
entre ells, eren molt desagradables, hipòcrites, deshonestos,
antipàtics...
La gent de Benamunt era com una gran família, s’ajudaven
entre ells, eren molt treballadors i estaven molt units, eren molt
amables, sincers, honests, simpàtics...
En Benasucre hi havia un xic que no li pareixia bé el com·
portament de la gent del seu poble. El xic volia anar-se’n
del seu poble, però no sabia on. Un dia per la nit va anar al
riu, estava mirant les estreles i de sobte va veure llums més
baixes, com si foren moltes estreles juntes i no li va parèixer
normal.
Es va posar a nadar al riu, i quan s’allunyava de la vora del
riu i tornà a mirar les estreles, li va parèixer que aquell grupet
d’estreles tan juntes es feien més grans i estaven més separa·
des. Va seguir nadant i nadant, quan quasi ja no li quedaven
forces va veure un poblet en la muntanya. Sense saber-ho havia
arribat a Benamunt.
Estava fent-se de dia i ell que com anava en banyador i tenia
molt de fred, no es decidia a eixir de l’aigua, perquè no sabia
que es trobaria en aquest poble.
Lluís i Anna són dos xiquets de Benamunt que tots els matins
anaven al riu a llavar la roba, aleshores van veure un xic que no
coneixien dins l’aigua. Es van arrimar a ell i li van preguntar.
—Qui eres?
El xic de Benasucre es va alegrar molt de veure algú i els va
contestar.
—Soc Rosendo i visc a Benasucre. On estic?
—En Benamunt –va contestar Lluís.
—Benamunt? No he sentit mai parlar d’aquest poble –digué
Rosendo.
—És el nostre poble, aquí vivim unes quantes famílies, ens
ajudem entre tots –li digué Ana.
—Necessites alguna cosa? –preguntà Lluís.
—M’aniria bé una tovalla per eixugar-me i roba per poder
eixir de l’aigua.
Els xiquets van buscar en la bossa que portaven i li van donar
una tovalla i roba del seu pare.
Quan ja estava vestit els va demanar anar a conèixer els
seus pares i familiars.
77. 79
Els xiquets el van portar a la seua casa i allí estaven els seus
pares, que es van quedar molt sorpresos, perquè normalment
no tenien visites.
Rosendo els va contar com havia arribat allí i el content que
estava d ‘haver-se trobat amb els xiquets.
Els pares de Lluís i Anna li van ensenyar el poble i li van
presentar la gent.
Rosendo es va quedar meravellat de que foren tan amables
amb ell, i del bonic que era tot. Va decidir quedar-se a Benamunt
i començar una nova vida.
Després de molts anys mai va trobar a faltar tots els luxes que
tenia a Benasucre, perquè on estava ara era tot molt millor.
78. 80
La vida de Pablo
Arantxa Romero Vilar
Hi havia una vegada un xiquet que es deia Pablo. Vivia en un
poble molt xicotet anomenat Aín.
Els seus pares van morir l’any passat i Pablo ara té dotze
anys. Els va complir fa dos dies.
Viu pel carrer, perquè no té casa.
Als seus pares li van llevar la casa fa un any i dos mesos,
quan encara estaven vius.
Un dia es va anar a l’escola i va vore un xiquet plorant i li va
preguntar:
—Què et passa?
—Uns xiquets m’han pegat i m’han fet molt de mal.
Va contestar Pablo:
—Tinc una caseta que m’he construït jo a soles, vine i et
curaré.
79. 81
Quan van arribar, Pablo, el va curar i li va preguntar que com
era el seu nom. El xiquet li va contestar que es deia Pablo.
Aleshores va dir el xiquet:
—Em dic Pablo però tot el món em diu Pau.
—Jo també em dic Pablo.
Van començar a parlar, es van fer amics. Quan ja tenien
confiança Pau li va preguntar:
—Per què no ens anem a viure a una altra casa millor?
Pau va contestar::
-—Val, però tenim diners?
Els dos amics es van anar a viure a una casa abandona·
da que era molt bonica, van anar al col·legi i les famílies dels
seus companys els ajudaven a tindre-la neta, les feien el men·
jar i cuidaven de la seua roba. Eren feliços i van tindre un fum
d’aventures amb els seus amics.
80. 82
Els caramels màgics
Shirin Sabir
Quim era l’home més feliç del mon. Li agradava el seu treball,
tenia amics i sabia gaudir de les coses senzilles de la seua
vida, com escoltar música o passejar.
Els companys de la fàbrica on treballava també se l’estimaven.
Era faener, simpàtic i sempre li agradava fer el menjar.
Un dia, la seu dona va aparéixer a casa amb un xiquet. Quan
Quim va vore-la, li va dir:
—¿Què fas amb un xiquet?
—No res, es que me’n vaig trobar un xiquet de cinc anys el
81. 83
cuidarem, l’alimentarem i el banyarem i després podrà veure
la televisió. I així el xiquet es feia més gran, era molt feliç amb
aquella família. Passat el temps els seus pares van morir i ell
es va posar molt trist.
Un dia va trobar Clara, una xica molt bona i molt guapa i es
va casar amb ella i van tindre dues filletes i van ser feliços.
82. 84
Els jugadors de tennis
Adrián Sales Rovira
Això era i no era un jugador de tennis, Joan, que era molt bon
jugador, Manel l’altre jugador era molt pitjor jugador que
Joan, el que més li feia enfadar era que sempre quedava l’últim
en les eliminatòries de tennis. El millor jugador de tennis Joan,
va eixir en les notícies i en una part de la notícia va dir que el
divendres hi havia una eliminatòria, també va dir, que amb la
seua raqueta tot anirà bé. Manel com va escoltar les notícies, va
pensar que canviar-li la raqueta guanyaria l’eliminatòria.
83. 85
Ja era divendres, el de l’eliminatòria, Manel va anar al vesti·
dor de Joan a canviar-li la raqueta, amb molt de silenci, despis·
tant els guàrdies que rodejaven la porta, no va ser fàcil, però al
fi va aconseguir canviar-li-la.
Va començar l’eliminatòria, Manel va començar el primer
partit i va guanyar pels pèls. Joan va jugar el segon i per supo·
sat va guanyar, però Manel no ho va entendre perquè deuria
d’haver guanyat el contrincant. Al final de l’eliminatòria van jugar
Joan contra Manel i va guanyar Joan, perquè el que importa és
l’esforç, no el tipus de raqueta.
Conte contat, conte acabat.
84. 86
La casa abandonada
Federico Suárez Safont
Carles era un xiquet alt, prim, pèl-roig i ple de pigues, era
molt simpàtic i xarrador i a més a més li agradaven molt les
aventures, era molt fantàstic!
Carles sempre somiava amb una casa que estava en mig
d’un bosc, era una casa abandonada, de fusta i amb un jardí
selvàtic.
Una vegada quan estava tornat cap a sa casa va agafar un
camí diferent i es va trobar aquella casa, va anar corrents a sa
casa i li va explicar als seus pares el que li havia passat. Els
pares li van explicar que aqueixa casa ell ja l’hauria vista algu·
na vegada de més menut i la recordava en els seus somnis, al
xiquet aqueixa explicació li va parèixer d’allò més lògic.
Una nit caminant pel carrer se’n va anar a investigar i es va
apropar a la casa que estava tota tancada, però Carles sabia
pels seus somnis que hi havia una porta darrere que estava mig
85. 87
oberta. Aleshores va empentar la porta i va entrar al menjador,
quan va encendre el llum va veure una habitació que estava
tancada i com no la podia obrir va tornar al menjador i allí va
mirar al sostre i va vore una porta falsa com si fos un sostre. Va
rebuscar per la casa per si trobava una escala de fusta per a
pujar i aleshores va sentir un soroll com de passes i que la porta
per on ell havia entrat es tancava de colp.
Carles pensava que allí vivia una persona que no tenia casa,
i va decidir anar-se’n perquè li donava una mica de por.
Quan anava a sortir es va trobar de cara amb un policia, i
aquest li va dir:
—En esta casa no pots estar perquè no es la teua.
Carles va sortir corrent i un altre dia va buscar la casa i
aquesta no estava, la havien enderrocat i això per a ell era como
si la casa li enviara un missatge d’auxili.
La casa abandonada sempre estaria en la ment de Carles.
86. 88
Un arbre verd amb una branca
blava
Paula Torres Claramonte
En un poble menut hi havia un arbre verd amb una branca
blava a la plaça principal, aquest era el lloc de trobament de
tots els xiquets del poble i de tots els seus habitants.
Els xiquets jugaven al voltant de l’arbre i les xiquetes també,
el majors sempre que eixien a pegar una volta, feien del lloc on
estava l’arbre el punt d’eixida.
Al cap del temps, aquests xiquets i xiquetes van tindre fills,
i més tard nets. El temps va passar per a tots, el poble tenia
noves generacions.
Els xiquets i xiquetes d’ara ja no jugaven al seu voltant, els
agradaven més les nines o els videojocs i poc a poc l’arbre va
quedar oblidat per tots aquestos joves.
87. 89
Un dia l’arbre va morir, però la branca blava va quedar intac·
ta, i aquests xiquets no hi van fer res perquè l’arbre per a ells
no era important i no li tenien estima, però els seus avis, que
eren els que jugaven al seu voltant i als que si que els importava
l’arbre , van cridar a uns especialistes en arbres per a demanar-
los ajuda i poder salvar-lo.
Els especialistes van dir que el que necessitava l’arbre era
un aigua molt especial que es trobava a molts kilòmetres. Els
avis van anar a buscar-la, la van dur, i van regar l’arbre amb
aquesta aigua.
La part morta del arbre es va convertir en cendra, la qual, junt
amb l’aigua, va fer que de la branca blava nasquera un arbre
totalment blau.
Tots van ser feliços perquè tornaven, a tindre a la plaça del
poble al seu arbre, encara que havia canviat de color, però això
va fer que molts curiosos vingueren al poble a vore l’arbre Blau,
punt de reunió de tots el habitants d’aquest poblet.
Conte contat, ja s’ha acabat
88. 90
Els quatre porquets
Maxim Varzari
Hi havia una vegada quatre germans que fugien d’un lleó. Un
dia va dir el germà major:
—Tinc una idea. Per què no fa cadascun la seua casa i
d’aquesta manera no ens menjarà el lleó?
Els quatre germans es van posar a fer cada un la seues ca·
ses. Els tres menors van acabar prompte. Per a poder dormir i
jugar. Mentrestant el germà major estava fent-se la seua casa.
Quan un dia va vindre el lleó i va destrossar totes les cases
excepte la del germà major. El lleó li va dir:
—Si no ixes me menjaré els teus germans.
Se’ls va menjar, després d’una estona va vindre i va dir:
—Entraré per la xemeneia.
Però el porquet estava fent-se una sopa, i quan va baixar el
lleó es va cremar i va dir:
89. 91
—Mai més menjaré porquets.
D’aquesta manera el germà major va dir:
—Ara jo tindré cura amb les persones.
90. 92
Una ciutat per a xiquets
Elena Ventura Dos
Hi havia una vegada una xiqueta que s’anomenava Sara, era
simpàtica, amable... a més de ser bona amb tots era molt
llesta. Sara no tenia moltes amigues. La seua única i verdadera
amiga s’anomenava Clara, ella també era prou llesta, generosa
i agradable. Un dia després de classe, estaven caminant per a
anar a casa de Sara, per a fer un treball de plàstica i van escol·
tar a l’alcalde dir:
—La ciutat que anem a construir no es farà assoles –va dir
l’alcalde a tots els científics,constructors, polítics i periodistes,
mentre llegia el seu discurs a l’aire lliure.
Les dues amigues es van quedar impressionades amb el que
van sentir dir a l’alcalde. Van estar callades fins arribar a casa de
Sara. Quan van arribar a casa van voler acabar el treball promp·
te per a poder parlar del que havien escoltat. Quan van acabar
de fer el treball van parlar de que volien saber on anaven a fer
91. 93
la ciutat, així que van eixir corrents per poder seguir escoltant
el discurs de l’alcalde.
De sobte van escoltar a l’alcalde dir:
—La nova ciutat per a xiquets estarà al costat de la nostra
ciutat. Primer els científics investigaran per si hi ha algun pro·
blema. Després els constructors faran la ciutat segura per als
xiquets. Aquest és el nostre pla.
En sentir la conversa van anar a casa de Clara.
Allí van agafar tot el necessari per anar a la ciutat per a xi·
quets.
Van caminar una bona estona fins que quasi es feia de nit,
van pensar que haurien de tornar a casa, quan de sobte van
vore una ciutat en construcció.
—BÉ!!! –van dir
L’ havien trobada.
Van pensar quedar-se en la ciutat per a xiquets i pel matí
tornar a les seues cases. Baixant per la muntanya per a anar a
la ciutat, era encara més bonica. Van buscar un lloc per dormir
ben calentes i còmodes, al estar tan cansades es van dormir
de seguida.
Al dia següent es van alçar prompte. Quan tornaven cap a
casa estaven un poc espantades perquè no li havien dit res als
seus pares. En arribar a casa es van adonar de que els seus
pares les estaven seguint tota l’estona, els van preguntar si es·
taven enfadats, quan anaven a contestar va sonar una música
en la radio que deia:
—Si teniu molt de treball i no podeu cuidar els xiquets, por·
teu-los a la ciutat per a xiquets.
Tothom treballava en una gran fàbrica de cotxes, i es treba·
llava des de molt prompte fins a molt tard. Els pares tenien poc
de temps per a cuidar els seus fills, així que a tota la ciutat va
parèixer una gran idea. Seria la solució perfecta.
Van fer una gran festa per a inaugurar-la, amb pallassos, un
castell de focs artificials i una festa de disfresses.
Conte contat, ja s’ha acabat.
92. 94
La pedra màgica
David Villalón Vilar
Hi havia una vegada un home que es va perdre per la muntan·
ya, i va arribar a un poblat.
Va entrar a una casa:
—Hola m’he perdut fa dos dies ,no he menjat res, però he
trobat una pedra màgica que fa el millor menjar del món: podria
fer un menjar en aquesta casa.
L’home que estava en aquesta casa li va deixar.
Va utilitzar el pernil més bo del poble, un caldo molt bo...
Ell va posar una cullera dins la cassola. Quan va provar,
estava boníssim!!!
L’home de la casa li va dir :
—Però com has fet per a que estiga tan bo?
—La pedra no ha fet res, el que passa és que al tindre tants
aliments el menjar ha sigut molt bo.
