1. La publicació i l’avaluació de la recerca Biblioteca ETSAV SantCugat del Vallès, febrer 2011

2. Sumari

3. La recerca en arquitectura “«Quèvoldirrecercaenarquitectura?»... Es fa recerca en cada obra plantejada, en cada obra treballada, en cada obra acabada. No és una recerca sistèmica de la que se’ndeduirà una lleivàlida per a futuressituacionsanàlogues, com en el cas de la recerca científica, inductiva primer i deductiva després. És la recerca puntual i arriscada, a la qual ha de seguir la resplendor d’una harmonia. La recerca artística és, per tot això, absolutament subjectiva i mínimament objectiva. “ (Ribas i Piera, 2005, pàg. 639) Ribas i Piera, Manuel . “Arquitectura i urbanisme”. A: Reports de la recerca a Catalunya: 1996-2002 [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2005, pàg. 625-651. [Consulta: 25 gener 2011]. Disponible a: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041%5C00000029.pdf

4. La recerca en arquitectura “Take the example of the design of an accessible play area for children: the project could be a contribution to academe through a critical review of the literature; the identification of a defined goal (in this case, maximizing learning and play opportunities for physically challenged, blind, and deaf children); and the evaluation, synthesis and integration of the relevant literature.” Milburn, Lee-Anne S.; Brown,Robert D.; Mulleya, Susan J.; Hiltsc, Stewart G. (2003). “Assessingacademiccontributions in landscapearchitecture”. Landscape and Urban Planning [en línia], vol. 64, núm. 3, pàg. 119-129. [Consulta: 2 febrer 2011]. Disponible a: doi:10.1016/S0169-2046(02)00204-9

5. L’avaluació de l’activitat científica (Moya ; Gross, 2010, p. 2) “La recerca és una activitat acumulativa, que es construeix sobre elsresultats i els avenços que s’han obtingut en el passat. ” “ Les notes a peu de pàgina o finals i les referències bibliogràfiques que s’inclouen en els articles científicsreconeixen i agraeixenaqueststreballs font. Les publicacions científiques molt rellevants són seguides per la comunitat científica i se citen extensamentcom a fonts.” “ La freqüència en la citació testifica la influènciaintel∙lectual, i les citacionsinternacionals posen en relleu la visibilitat de la investigació científica més enllà de les fronteres institucionals o nacionals.” MoyaAnegón, Félix de; Gros, Begoña (dir.). Indicadorsbibliomètrics de l’activitatcientífica de Catalunya (Scopus, 2003‐2008) : Síntesi [en línia]. Granada: Scimago Group, novembre 2010. [Consulta: 24 gener 2011]. Disponible a: http://www.uoc.edu/portal/_resources/CA/documents/sala_premsa/noticies/Catalunya_ResumenSCHIMAGO_CA.pdf

6. L’avaluació de l’activitat científica

7. L’avaluació de l’activitat científica Entre aquestsindicis [qualitat de l’activitat investigadora], els objectiusindicadorsmésacceptatssón: Els índexs d’impacte de les revistes científiques, calculats fonamentalment a partir de les citacions que reben els articles que publiquen; les citacions o el reconeixement internacional que reben altres publicacions, com ara llibres o les ponències d’un congrés en determinades especialitats; el valor econòmic de la patent activa aconseguida a través de la recerca aplicada; els premis i altres formes de reconeixement social que poden rebre les obres literàries, artístiques i arquitectòniques. Catalunya. IUE/3543/2009. DOGC [en línia], 4 de desembre 2009. [Consulta 26 gener 2011]. Disponible a: http://www.aqu.cat/doc/doc_33595588_1.pdf

9. Conèixerequips que treballen en temes que t’interessen.

10. Suggeriments per a un article posterior.

11. Difusió limitada.

12. Crear una xarxad’afinitats.

13. Investigacionsacabades

14. Difusióàmplia entre la comunitatacadèmica.

15. Publica per primer cop una recerca original.

17. Estratègies per a publicar Col·laboració “La distribuciódelstipus de col∙laboració sol tenircorrespondènciaambl’evoluciódelsindicadors de visibilitat.” “Si hi ha participacióestrangerajuntamentambcol∙laboradorsespanyols, la visibilitatdelstreballss’incrementa i és un exemplemés de l’efectepositiu que té la creaciód’equipsmultinacionals sobre l’impacte i la visibilitatdelstreballs.” “Es posa en relleu la baixavisibilitat que s’obtéambcol∙laboracionsdutes a termeambinvestigadors de l’àrea luso‐llatinoamericana(Portugal, Mèxic, Argentina, Brasil), siguimitjançantcomptabilitatsabsolutes o mitjançant el càlcul de la visibilitat a partir de la citacióobtinguda per documents.” (Moya ; Gross, 2010, p. 11) MoyaAnegón, Félix de; Gros, Begoña (dir.). Indicadorsbibliomètrics de l’activitatcientífica de Catalunya (Scopus, 2003‐2008) : Síntesi [en línia]. Granada: Scimago Group, novembre 2010. [Consulta: 24 gener 2011]. Disponible a: http://www.uoc.edu/portal/_resources/CA/documents/sala_premsa/noticies/Catalunya_ResumenSCHIMAGO_CA.pdf

18. Estratègies per a publicar Totes les revistes sóniguals? Mónacadèmic Divulgació Mónprofessional Normes de publicació Anglès Puntualitat Revisió per parells Comité internacional Criteris de selecció per avaluar revistes

19. Estratègies per a publicar Sensebibliografia Articles per encàrrec Sense normativa autors

21. Instruccionsalsautors

22. Procésd’avaluació i revisió

24. Autorsexterns al comité editorial

25. Periodicitat

26. Anonimat en la revisió

27. ConsellassessorsensevinculacióQualitat informativa 75% delsarticles

28. Estratègies per a publicar RESULTATS DE LA RECERCA Peer review ARTICLE REVISTA Article en procés de revisió. Font: http://bibliotecnica.upc.edu/e-portals/comunicacio_cientifica EDITORIAL REBUIG Procés de revisió (peer review) AVALUADORS (referees) ACCEPTACIÓ = publicació

29. Estratègies per a publicar Importànciad’una revista dinsd’unaàreatemàtica Índex d’impacte + impacte + difícil de publicar + tempsd’espera + difusió

30. Einesd’anàlisi

31. Einesd’anàlisi ScienceCitationIndex Social ScienceCitationIndex Arts & HumanitiesCitationIndex

32. Einesd’anàlisi Producció científica en mobilitat urbana a Europa: institucions

33. Einesd’anàlisi Producció científica en mobilitat urbana a Europa: revistes

34. Einesd’anàlisi Autor Congrès País Tipus de document Institució Llengua Any de publicació Revista Matèria

35. Einesd’anàlisi Mesura la influència de les revistes científiques de cada àmbit de recerca. Basada en dades de citació. La posició relativa de les revistes serveix per qualificarprojectes i curriculums.

37. Identificar les millors revistes per a publicar el nostre article.Com es calcula?

38. Einesd’anàlisi Quartils 3 1 quartil: 15/4* 1=3,75 2on quartil: 15/4*2=7,5 7 Càlcul del quartil: (Nombre de revistes de la disciplina / 4) * quartil = Resultat en números enters 11 3er quartil: 15/4*3=11,25 4er quartil: 15/4*4=15 15

39. Visibilitat OBJECTIU: Oferir a la comunitat universitària de la UPC una eina electrònica per publicar els seus treballs acadèmics, en accés obert i en text complet a Internet. Incrementar l’impacte, la valoració i el reconeixement de la producció científica. Promocionar la visibilitat de la Universitat. Gestionar, organitzar i preservar la documentació. Garantir l’accés perpetu.

40. Visibilitat Campus digital DRAC Sistemes d’informació UPC Integració amb altres sistemes Scirus Google Scholar OAIster ScientificCommons Etc. Recercat RACO TDX CBUC/CESCA UPCommons Recolecta REBIUN/FECyT

41. Sanz Esquide, José Ángel; Merino, José Luis. El Arte de José Ramón Anda. [Bilbao] : Fundación Bilbao Bizkaia Kutxa, BBK, DL 2006. Préstecs des de juliol 2008: 8 [dades febrer 2011] Visibilitat Impacte Visibilitat

42. Visibilitat Portal de recollida d’informació que dóna accés als diversos dipòsits oberts de la UPC. Arxiu gràfic E-prints Materials visuals Treballs acadèmics Materials docents Videoteca Revistes i congressos TDX La Farga

43. Visibilitat 2.0 Web 2.0 + Ciència Ciència 2.0 Crear nous mitjans per comunicar les troballes Eines per gestionar els fluxos de treball Facilitar la cerca d’informació pertinent

44. Visibilitat 2.0

45. Visibilitat Gestors de referències Producte d’Elsevier per a compartir referències Gestor social de referències, patrocinat per Springer. 2.0 Extensió de codi obert per al navegador Firefox. Producte de Nature Publishing Group. Gestor social de referències acadèmiques

46. Visibilitat Espais per compartir Entorn virtual d’investigació orientat principalment a la creació de diagrames i representació de fluxes de treball d’experiments. Per a compartir materials. 2.0 Permet pujar vídeos i presentacions d’experiments per part d’investigadors.

47. Visibilitat Xarxesacadèmiques Xarxessocials 2.0 Xarxa generalista Xarxaprofessional

48. Reputació Visibilitat Visibilitat Privacitat 2.0 Aquests tres aspectes són claus en l’articulació d’una presència eficaç a la xarxa.

49. Visibilitat Visibilitat Participació activa a la xarxa Som més o menys coneguts a la xarxa? Nom Bibliogràfic Únic (NBU). Com signem les nostres publicacions? 2.0

51. Etiquetant i valorant determinats materials i continguts.

53. Visibilitat 2.0 Privacitat “The best way to protect your online privacy is to assume you have none, and modify your online behavior accordingly.” O’Reilly, Dennis. “Five ways to protect your privacy online”. Workers’ Edge [en línia], December 17, 2007. [Consulta: 25 gener 2011]. Disponible a: http://news.cnet.com/8301-13880_3-9834148-68.html. Aquestaqüestióésespecialmentrellevant en l’ús de les xarxes socials iaplicacions del web 2.0.

54. Resum La recerca en arquitectura Recerca artística Recerca acadèmica

55. Resum Avaluació de l’activitat científica Índex d’impacte Col·laboració internacional Criterisd’avaluació

56. Resum Estratègies per a publicar Col·laboració Congressos i Revistes Revistes acadèmiques Revisió per parells

57. Resum Einesd’anàlisi Web of Scienceper trobar i analitzar la literatura rellevant. JournalCitationReportsper analitzar la importància de les revistes

58. Resum Visibilitat UPCommons Ciència 2.0 Gestió de la identitat digital.