2. JUSTIFICACIÓ
L’estudi és important per dues raons:
- per buscar la reducció del fracàs
escolar
- i perquè la comunicació ,la dedicació i
l’interés per part de l’escola i la família
són importatns per millorar
l’aprenentatge dels alumnes
3. OBJECTIU GENERAL
L’objecte d’estudi general és analitzar
la relació que hi ha actualment entre
les famílies i l’escola
4. OBJECTIUS CONCRETS
La freqüència de reunió entre famílies
i mestres
Si els familiars es mostren
receptius, si s’integren i col·laboren
Si els docents i el centre accepten les
propostes dels pares
Si la implicació dels pares és suficient
i positiva.
5. OBJECTIUS CONCRETS
Conèixer el recolzament dels pares
als fills
Diferències en el tractament entre
xiquets immigrants i natius
Si l’escola ha de realitzar la
socialització primària
Si les noves tecnologies són un
mètode eficaç per a establir vincles
entre la família i l’escola.
6. MÈTODE D’INVESTIGACIÓ
1. REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA
2. CONFECCIÓ DE QÜESTIONARIS
PER ALS DOCENTS I PER ALS
PARES I MARES
3. ANÀLISI DELS RESULTATS
OBTINGUTS
4. RELACIÓ AMB EL MARC TEÒRIC
BIBLIOGRÀFIC
8. Article: un espacio de comunicacón y crecimiento
múltiple: famílias y centros educativos.
Carles Parellada.
ICE de la Universidad Autónoma de Barcelona.
9. Pareix que conforme els xiquets i xiquetes
accedeixen a nivells superiors, les
famílies acudeixen menys a les
reunions i activitats organitzades i que
els docents se mostren menys
disponibles a mantindre oberts els
canals habituals de relació compartida.
La major intensitat es dona en educació
infantil, i en menor mida en l'educació
secundària obligatòria.
10. Seria bo que a mida que els
xiquets van fent-se majors ni
pares ni docents estiguen
desconcertats ni els abandonen .
Els mestres perden l'estela de les
seues necessitats bàsiques i els
pares es desvinculen dels
processos de creixement i
aprenentatges, sense
conscienciar-nos de què la nostra
societat va més ràpid.
11. FACTORS GENERADORS DEL
DESEQUILIBRI:
- L'estructura bàsica de les famílies
ha viscut una intensa transformació
- Alguns elements del currículum han
ajudat al desencontre
- En les escoles hi ha molta
burocràcia
- Imperatiu de què els centres
educatius són llocs on se done
cabuda i solució a un gran nombre
d'objectius transversals i
d'especialització
12. Acaba resultant que un espai
que hauria de ser
cooperatiu, se transforma en
un escenari de batalles amb
multitud d'acusacions creuades
on abunden els malentesos.
13. SUGGERIMENTS DE L’AUTOR
RECUPERAR ELS RITUALS
EMMARCAR EL CURRÍCULUM.
DESBUROCRATITZAR I
DESCENTRALITZAR ELS
CENTRES.
14. Maria Cabrera, La importància de la
col·laboració família escola en l’educació
Estratègies de col·laboració
proposades
A l’aula
AlCentre educatiu
A casa
15. LLIBRE: Escola Participativa i Democràtica
elaborat pels mestres de l’Escola d’Almoines
Al Consell Escolar
A les Comissions organitzades del
Centre
A l’A.M.P.A.
A l’aula
A la Junta de Menjador
A qualsevol activitat del Centre
16. LA INTEGRACION DEL ALUMNADO INMIGRANTE EN EL
CENTRO ESCOLAR. ORIENTACIONES, PROPUESTAS Y
EXPERIENCIAS
MªJosé Monton Sales
La relació família-escola és
necessària per a educar en la
diversitat. Està demostrat que
s’afavoreix a una millor integració i a
una millor consecució de
l’aprenentatge amb l’establiment de
relacions
afectives, gratificants, bidireccionals i
interactives, tant de la família com de
l’alumnat immigrant
19. RESULTATS QÜESTIONARIS
DOCENTS
Reunions: una per trimestre
El protocol surt de les reunions de cicle i
després s’aplica a cada classe
Les famílies en general són receptives
20. La implicació dels pares a l’escola es
produeix sobretot a l’aula
Diferents opinions pel que fa a la
influència de l’estructura familiar en
les relacions amb l’escola
21. No tenen molts immigrants però
coincideixen en que no s’ha de
generalitzar que per ser
immigrants, els familiars es
relacionaran menys
Els mestres tenen en compte les
opinions de familiars i
d’especialistes, no són els únics
que poden buscar solucions
22. Pensen que en moltes ocasions
duen a terme la socialització
primària, i justifiquen les causes
(ritme actual de vida, temps i
educació en valors)
La comunicació ara és més fàcil
que abans, però també és menys
directa (noves tecnologies)
23. Xiquets amb NEE, mateix
protocol però major freqüència
d’encontres entre
mestres, familiars i especialistes
En general no canvien cap cosa, i
si ho fan és en temes de
sobreprotecció dels pares sobre
els fills en territori escolar
24. RESULTATS QÜESTIONARIS
PARES/MARES
Dificultats per conciliar l’horari
d’atenció als pares amb l’horari
laboral
Llibertat per opinar sobre les
pràctiques educatives
Creuen que participar en activitats i
organs de govern ni beneficia ni
perjudica
25. En general estan contents amb els
mestres
Saben que els hàbits s’han
d’ensenyar a casa, encara que
diuen que l’ajuda escolar és molt
important
Tenen molta implicació a l’hora
d’ajudar en les tasques dels seus
fills i també en les activitats
extraescolars. Se senten integrats
26. En general, no dubten en fer
qualsevol pregunta
L’internet és utilitzat per la majoria
dels pares enquestats
Troben dificultats per motivar als
seus fills per a que no decaiguen en
les tasques
28. Si parlem de què conforme els
xiquets avancen de curs la
implicació dels familiars va
degradant-se (Parellada) en el
nostre estudi (on tenim l’anàlisi
establit per cicles) no notem una
degradació significant
29. Les famílies han viscut una
intensa transformació (Parellada).
Els mestres ens comenten que
en alguns casos, les estructures
familiars diferents a la família
tradicional tal i com la
coneixem, pot conduir-los a
situacions que malauradament no
voldrien tindre, ja que en casos de
pares separats la comunicació se
torna una mica més complicada.
30. Sobrecàrrega que sofreixen les
escoles perquè han de fer, en
algunes ocasions, tasques que en
realitat pertanyen als pares
(Parellada)
L’escola és l’encarregada, de
vegades, de portar a terme
aspectes de la socialització
primària, que ació en casa.
31. La majoria dels pares tenen clar
que la responsabilitat d’educar és
d’ells mateixos, almenys en valors i
responsabilitats, encara que també
pensen que la tasca de l’escola és
molt important.
Ací es reflexa una realitat que no
coincideix totalment amb el marc
teòric si tenim en compte l’opinió de
Carmen Diez, Savater o Antonio
Marina.
32. Pel que fa a les relacions amb els
immigrants, les respostes
verifiquen tot allò que el marc
teòric ens avançava:
Que les diferències culturals
interfereixen en les relacions
Que no es porta a terme cap pla
d’acollida i integració amb els
mediadors oportuns, d’aquestes
famílies
34. La comunicació és bona, tots són
receptius i estan disposats a
cooperar
No solen haver desencontres (si
n’hi ha, no ens els han concretat)
La participació és suficient
Mestres i pares solen estar
coordinats de cara a l’educació
dels xiquets
En general, tots estan contents
amb les relacions mantingudes
(sempre hi ha excepcions)
35. Considerem que, les conclusions
resulten molt positives si les
comparem amb el que es veu en el
dia a dia ja que entre pares i docents
continuen produint-se situacions de
disconformitat.
