Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Tecnoantropologia como nueva ciencia del diseño

66 views

Published on

Diversos articulos sobre etnografia i la cultura digital

Published in: Design
  • Be the first to comment

Tecnoantropologia como nueva ciencia del diseño

  1. 1. etnologiarevista d’etnologia de catalunya Juliol 2012 Segona època Cultura Popular i Tradicional Núm.38 dossier Etnografia de la cultura digital Ciutadania i noves tecnologies Viatge a la societat de la innovació El fons fotogràfic de Claudi Gómez Grau: una mirada etnològica
  2. 2. REVISTA D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA Número 38. JULIOL de 2012 Edició Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Direcció General de Cultura Popular i Tradicional Editor Lluís Puig i Gordi Director Lluís Calvo Consell de redacció Jaume Ayats, Lluís Calvo, Roger Costa, Josep Fornés, Joan Prat, Ma Carme Queralt Consell assessor Jordi Abella, Joan Lluís Alegret, Elisenda Ardèvol, Jaume Badias, Carme Bergés, M. Jesús Buxó, Víctor Bretón, Manel Català, Marta Comas, Jesús Contreras, Josep Crivillé, Manuel Delgado, Jaume Espinagosa, Elena Espuny, Àlex Farnós, Carles Feixa, Rafel Folch, Carles García, Inma González, Verònica Guarch, Montserrat Iniesta, Dolors Llopart, Josep Manyà, Josep Martí, Miquel Martí, Joaquim Mateu, Eloi Miralles, José Luís Molina, Bienve Moya, Pepa Nogués, Salvador Palomar, Montserrat Perelló, Adrià Pujol, Xavier Roigé, Josefina Roma, Joan Soler-Amigó, Montserrat Soronellas, Jordi Tura, Montserrat Ventura, Ramon Vilar Coordinadora Cristina Farran Coordinació del dossier M. Jesús Buxó i Rey Administració Francesc d’A. López Sala, Judith Coronado Realització editorial Roger Jiménez Disseny gràfic anversal.com Coberta © Westend61 / Getty Images Contacte Direcció General de Cultura Popular i Tradicional Plaça Salvador Seguí, 1-9 08001, Barcelona Telèfon 93 316 27 20 Fax 93 567 10 02 “cpcptc.cultura@gencat.cat http://gencat.cat/cultura/cpcptc Les opinions expressades en els diferents treballs que es publiquen són exclusives dels seus autors. En cap cas no implica necessàriament que la revista o el mateix Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació les comparteixin. The opinions expressed in the works published are those of the author(s) and do not necessarily reflect the views, either of the Magazine or of the Ministry of Culture and the Media. Dipòsit legal: B-46.605-2010 ISSN: 2014-6310
  3. 3. 3 Lluís Puig i Gordi Director General de Cultura Popular i Tradicional l número 38 de la Revista d’Etnologia de Catalunya (REC) és el primer número que es publicaúnicamentiexclusivaenformatdigital.Pertant,éslaculminaciód’unatransformacióen profunditatqueesvainiciaralnúmero36iquevainclouretantaspectesformals(compaginació, fotografia i altres) com aspectes de contingut. Amb el pas al suport digital, amb tot el que com- porta de disponibilitat, gratuïtat i accessibilitat, es tanca aquesta nova etapa de la REC. S’hadetenirencompte quelaRevistad’EtnologiadeCatalunyafaenguanyvintanysdepre- sència continuada, la qual cosa és una fita. La REC ha fet i continuarà fent una llarga travessa, perquè ha superat esculls, tempestes, encalmades... Però la llarga travessa ha estat possible sobretot gràcies a l’equip humà que de bon començament hi ha hagut re- re el projecte. Un equip humà que en vint anys, com és lògic, ha anat canviant. Per veure’n l’evolució és molt il·lustratiu l’article de Lluís Calvo d’aquest número. En aquest sentit és de justícia felicitartots els qui, des del lloc que sigui i durant aquests vint anys, han fet pos- sible l’aparició de la REC i agrair-los la feina feta. Com també és de justícia encoratjar tots aquells que a partir d’ara pilo- taran la nau, perquè la Revista d’Etnologia de Catalunya (REC) és una publicació de futur. Només una dada, la REC va serel2011lapublicaciómésconsultadadeRACO(RevistesCatalanesd’AccésObert),queagrupatoteslespublicacions digitals de la Generalitat de Catalunya. En aquests darrers mesos ens han deixat d’acompanyar dues persones molt estimades i apreciades per tot l’equip humà del Centre. En Manel Català i en Josep Crivillé no segueixen al nostre costat, si bé en el cor i en el cap de tots no- saltres sempre hi tindran un bri de record, un somriure als llavis i un pensament d’agraïment per tota la feina tan ben feta i per la companyia amb què ens han obsequiat. Encarem aquests nous temps amb un traspàs de competències sobre el patrimoni etnològic immaterial a la Direc- ció General de Patrimoni Cultural dins del procés d’endreça i millora de la gestió de tota l’Administració. Amb la creació de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural també neix la nova Direcció General de Cultura Popular iTradicional que comptaambtoteslespersonesqueestemaravinculadesalCPCPTC,denomimpronunciable,tambéanomenades“tra- dipops”,ique,totitenirlamateixainterlocucióamblaculturatradicionalil’associacionismecultural,ensagafemaquest canvi de nom i d’imatge amb ganes i energies renovades de servei públic a la nostra cultura. Gràcies a tothom per aquests vint anys i bona REC nova en la nova singladura. E
  4. 4. 4 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 PRESENTACIÓ 3 Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular i Tradicional 8 Lluís Calvo, Director de la REC 12 Centre de Documentació de la Direcció General de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. DOSSIER ANTROPOLOGIA DEL disseny, del consum i de l’empresa M. Jesús Buxó i Rey (Coord.) 20 Presentació. M. Jesús buxó i rey (Coord.) Universitat de Barcelona 24 Els nous actors de la revolució digital. Desenvolupament del concepte d’envelliment productiu. carlos beZos daleske ValueCreation 34 Comunitats de coneixement i informació. Tasques de la tecnoantropologia com a nova ciència del disseny. Artur serra hurtado Fundació i2CAT 44 La Internet de les persones! Les TIC, tecnologies de la informació i la comunicació, al servei dels ciutadans. Ricard faura i homedes Secretaria deTelecomunicacions i Societat de la Informació 50 Els nous laboratoris. La tecnocultura i la seva democratització. ramon sangüesa Universitat Politècnica de Catalunya 66 Cocreació. La mirada antropològica: una palanca d’innovació. joan VINYETS I REJÓN A Piece of Pie 76 Viatge de la societat de la innovació. Coneixement i participació dels ciutadans en les noves tecnologies. jordi colobrans Universitat de Barcelona, Fundació i2CAT, Citilab 88 Scrum. Metodologies àgils de desenvolupament i organitzacions intel·ligents. pau contreras Universitat de Barcelona 99 Per saber-ne més. jordi vinyets i rejón A Piece of Pie MIscel·lània 102 Barcelona 1700: una ciutat de festes. La societat barcelonina del segle xviii. albert garcia espuche 110 La festa glocal. Modernitat extrema i experiència festiva. joaquim capdevila Universitat de Lleida RECERQUES ETNOLÒGIQUES A CATALUNYA ANÀLISI 126 De cara al mar. Estudi etnològic dels ports de Cambrils i Arenys de Mar. enric garcía Museu Marítim de Barcelona 132 L’aigua a la Catalunya seca. El seu aprofitament històric i les perspectives... ignasi aldomà buixadé 140 L’estany d’Ivars i Vila-sana. Els antics usos socials i econòmics abans de la seva dessecació. roser miarnau pomés, maribel pedrol esteve 143 Cants tradicionals a l’Alt Pirineu. Construcció social dels pobles pirinencs. jaume ayats Centre Art i Natura de Farrera Universitat de Barcelona 149 Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera. El cas del Sénia. raimon collet Grup de Recerca Etnològica Catalana DOCUMENTACIÓ 154 Pescadors i mariners als Alfacs. Inventari de fons etnològics per al Museu de la Mar de l’Ebre. elena juncosa vecchierini antoni cartes reverté Sumarinúm.38-JULIOL2012
  5. 5. 5 158 Construccions en pedra. Construccions menors de pedra al Parc Natural dels Ports. gemma aldea, rosa candela 162 Catalogació de les falles al Pirineu. Descripció dels processos i elements fallaires. oriol riart arnalot, sebastià jordà ruiz 174 Arqueologia visual de l’exili català. Arribada i establiment d’exilitats catalans a l’Argentina. diana arias, jorgelina barrera Contraplano Lad. 179 Oficis tradicionals en fires i mercats de l’Empordà. Ús social i econòmic del patrimoni etnològic. antoni rojas, eliseu carbonell, gabriel alcalde Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural 184 El Fons Fotogràfic de Claudi Gómez Grau. Una mirada etnològica. montse graells vilardosa Museu Comarcal de Cervera BEQUES 2010 190 «Abans era diferent...» Un recorregut per la Casa de Beneficència de Tarragona. Mercedes gonzález 205 El ciclisme a la tardor. Mites i fetitxes de l’esport de la bicicleta. emilio suárez ortega 207 Espais de socialització. Moments i llocs per trobar-se en un poble sense carrers. esther miralles 211 La Pasquala i el seu llibre de música. El paper de la guitarra a la Barcelona del segle xix. martí beltrán 215 Què s’hi pot fer. Documentació històrica de la vida quotidiana al Voltreganès. aitor antolín peña 218 La Flama del Canigó i les Cremades de Falles d’Andorra. Les falles pirinenques. xavi farré i sahún 221 El Maig. La festa i el ritual de la plantada a Òrrius. eva cerveto vidal mireia roca escoda 225 Filant prim. Memòria oral de les dones treballadores a la indústria tèxtil de Cardedeu. maribeltovar mercè falguera 228 «El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer». Patrimonialització de la natura a les Illes Medes. begoña vendrell simón 232 Abans tot això eren camps. Procès de transformació urbana i social de Barcelona. adriana salvat 237 La mort genealógica. Ritualitzar la mort en context migratori. jordi moreras,ariadna solé 240 La vida en un museu. L’arxiu d’August Panyella Gómez i Zeferina Amil Mengual. jordi panyella carbonell 243 Els luthiers. Orígens de l’ofici de la guitarreria a Barcelona. jordi pizarro valero 246 «Volem un barri digne». Usos i convivència en l’Espai Públic. nilde muraro giraud bernat fàbregas oliveras 249 La festa dels Tonis de Manlleu. Entre la devoció i la gresca. joan arimany juventeny ETNOMÓN exposicions 254 Una nova etapa. El making off de l’àrea d’Amèrica del Museu Etnològic de Barcelona. isabel bargalló, montserrat bargalló, victòria solanilla Comisàries de l’exposició 258 L’Estudi de la Masia Catalana. josep font senties activitats 262 Visita de l’Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya a Andalusia oriental. roger costa solé Servei de Patrimoni Etnològic obituaris 265 Manel Català Viúdez 266 Josep Crivillé i Bargalló
  6. 6. 6 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Table of contentsno.38-JULY2012 PRESENTATION 3 Lluís Puig i Gordi, Director General de Cultura Popular i Tradicional 8 Lluís Calvo, Director of the REC 12 Reference Center of the Direcció General de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. DOSSIER ANTHROPOLOGY OF DESIGN, CONSUMPTION AND ENTERPRISE M. Jesús Buxó i Rey (Coord.) 20 Introduction. M. Jesús Buxó i Rey (Coord.) University of Barcelona 24 The new players in the digital revolution. Development of the productive ageing concept. Carlos Bezos Daleske ValueCreation 34 Information and Knowledge Communities. Techno-anthropological tasks as a new science for design. Artur Serra Hurtado i2CATFoundation 44 People’s Internet! ICT, Information and Communication Technology at the citizens service. Ricard Faura i Homedes Secretary ofTelecommunication and Information Society 50 The new laboratories. Techno-culture and its democratitzation. Ramon Sangüesa Politechnic University of Catalonia 66 Co-creation. An anthropological look: an innovation lever. Joan Vineyts i Rejón A Piece of Pie 76 The travel of the Innovation Society. Knowledge and participation of citizens in new technologies. Jordi Colobrans University of Barcelona, i2CAT Foundation, Citilab 88 Scrum. Agile development methodologies and intelligent organizations. Pau Contreras University of Barcelona 99 To learn more. Jordi Vinyets i Rejón A Piece of Pie Miscellany 102 Barcelona 1700: a city of festivals. The Barcelona society in the XVIIIth century. Albert García Espuche 110 The glocal party. Extreme modernity and festive experience. Joaquim Capdevila University of Lleida ETHNOLOGICAL RESEARCH IN CATALONIA ANALYSIS 126 Facing the sea. An ethnological study of the harbours of Cambrils and Arenys de Mar. Enric Garcia Barcelona Maritime Museum 132 Water in the dry Catalonia. Its historical use and outlook... Ignasi Aldomà Buixadé 140 The ponds of Ivars and Vila-sana. Its former social and economical use before they dried. Roser Miarnau Pomés, Maribel Pedrol Esteve 143 Traditional Songs in the High Pyrenees. The social building of the Pyrenean villages. Jaume Ayats Farrera’s Art and Nature Centre University of Barcelona 149 Community boundaries, border community. The case of Sénia. Raimon Collet Catalan Ethnological Research Group REFERENCES 154 Fishermen and sailors in Alfacs. An ethnological background inventory for Ebre Maritime Museum. Elena Juncosa Vecchierini Antoni Cartes Reverté
  7. 7. 7 158 Stonebuilding.Minorstone buildingsinNaturalParkofPorts. Gemma Aldea, Rosa Candela 162 Classifying the faults of the Pyrenees. Description of the process and elements of the faults. Oriol Riart Arnalot, Sebastià Jordà Ruiz 174 Visual archaeology of the Catalan exile. Arrival and settling down of Catalan exiled people in Argentina. Diana Arias, Jorgelina Barrera Contraplano Lad. 179 Traditional trades in fairs and markets in the Empordà county. The social and economical use of the ethnological heritage. Antoni Rojas, Eliseu Carbonell, Gabriel Alcalde Catalan Institute for the Cultural Heritage Research 184 The Photographic background of Claudi Gómez Grau. An ethnological look. Montse Graells Vilardosa Cervera County Museum GRANTS 2010 190 «It used to be different...» A tour round the Charity House in Tarragona. Mercedes González 205 Cycling in autumn. Myths and fetishes of the sport of cycling. Emilio Suárez Ortega 207 Socialization spaces. Time and places to meet each other in a village without streets. Esther Miralles 211 Pasquala and her book of music. The role of the guitar in Barcelona in the XIXth century. Martí Beltran 215 What can be done. Historical Reference of the daily life in the Voltreganès county. Aitor Antolín Peña 218 The Flame of Canigó and the Burning of Faults in Andorra. The Pyrenean Faults. Xavi Farré i Sahún 221 The month of May. The party and the planting ritual in Òrrius. Eva Cerveto Vidal Mireia Roca Escoda 225 Refining. An oral history of working women at the textile industry in Cardedeu. MaribelTovar Mercè Falguera 228 «El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer». The nature heritage of the Medes Islands. Begoña Vendrell Simón 232 In the past there were fields. The process of urban and social transformation of Barcelona. Adriana Salvat 237 Genealogical death. Death ritual in an immigration context. Jordi Moreras Ariadna Solé 240 Life in a museum. The August Panyella Gómez and Zeferina Amil Mengual Archive. Jordi Panyella Carbonell 243 The luthiers. The origins of the guitar trade in Barcelona. Jordi Pizarro Valero 246 «We want a worthy neighbourhood». Uses and coexistence in public spaces. Nilde Muraro Giraud Bernat Fàbregas Oliveras 249 The Tonis’ party in Manlleu. Between devotion and joy. Joan Arimany Juventeny EXHIBITIONS 254 A new stage. The making off of the American area at the Ethnological Museum of Barcelona. Isabel Bargalló, Montserrat Bargalló, Victòria Solanilla Exhibition Commissioners 258 Study of the Masia Catalana. Josep Font Senties ACTIVITIES 262 Visit of the Observatory for Ethnological Research of Catalonia in Eastern Andalusia. Roger Costa Solé Ethnological Heritage Service obituariEs 265 Manel Català Viúdez 266 Josep Crivillé i Bargalló
  8. 8. 8 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 gut durant dues dècades més enllà de qualsevol personalis- me per l’esforç i el concurs generós de moltes persones tot cercant la generació de noves iniciatives, fent articles inno- vadorsiaconseguinttraslladaraquestsconeixementsaam- plis sectors de la ciutadania en presentacions, conferències i debats públics. Estudiosos i professionals de diverses especialitats i trans- fonsinterdisciplinaris,associacionsimuseushancontribuït a fer el que s’ha fet i això esdevé la clau de volta d’un pro- jecte ben viu amb una projecció cada cop més forta i amb una capacitat manifesta d’afrontar desafiaments culturals i científics. En aquest sentit, i tot cercant alguns exemples, desafiaments com les noves configuracions socials de la fa- mília,l’impactedelesbiotecnologies,lesnovesperspectives del turisme, la transcendència d’expressions culturals com el hip-hop o el grafit o, com en aquest volum 38, la creació digital esdevenen un instrument de primer ordre per a la innovació social i cultural. En honor a la justícia, no es pot deixar d’esmentar dues persones —i a redós d’elles, els seus equips humans— que hanestatclauenferdelaRECelqueavuiés,personesque, malauradament, avui no poden celebrar els vint anys de la publicació i la seva nova etapa en el món digital: Antoni Anguela i Joan Llobet (epd), caps del Servei de Patrimo- ni Etnològic del CPCPTC i del Servei de Publicacions del Departament de Cultura, respectivament. L’AntoniAnguela(1) ,arrandel’èxitdelamostra«ElMónde JoanAmades»el1990(2) ,vaacollirambinusitadaalegriala proposta de creació de la revista l’any 1991: fou la persona quesemprevaser-hialdarrere.L’AntoniAnguelail’Eduard E ls mals fats de la història contemporània de Catalunya (dictadures, Guerra Civil espanyola...) han fet que molts projec- tes, de tot ordre, nascuts en el país hagin tingut com una de les seves constants la discontinuïtat i, a la vegada, una volun- tat expressa per recuperar-les. En aquest sentit, quan el 21 de juny de 2010 es va inaugurar en el Palau Moja de Barcelona l’exposició «Del Plom al Dígit» com a reco- neixement a la tasca editorial del Servei de Publicacions del Departament de Cultura de la Generalitat de Cata- lunya en els darrers trenta anys, es va posar de manifest que la continuïtat de la tasca esmentada ha estat la clau de l’èxit assolit per les publicacions del Departament. La lliçó que se n’extreu és que assumir la història pròpia, a més d’honorar les persones, esdevé la clau de futur de qualsevol projecte col·lectiu, ja sigui cultural, científic o de qualsevol mena. AquestfettéunrelleuespecialenelcasdelaRevistad’Etno- logia deCatalunya (REC): des de la seva creació l’any1992 hatingutelprivilegidegaudirdelsuport,entotselsordres, dels diferents responsables del Departament de Cultura i delCentredePromociódelaCulturaPopulariTradicional Catalana. En un temps en què l’acceleració de la història ésundelsdiacrònicsquemarquenlanostraèpoca,aquesta continuïtat i aquest suport no és simplement una declara- ció d’intencions que navega en una sola direcció sinó el re- querimentpergenerarcomplicitatsentreelscontribuïdors que permetin conjuminar un ànim constant de superació —la constància, el compromís, la confiança i la responsa- bilitat— amb una capacitat per vincular idees i projectes i fer-losviables.AquestéselcasdelaREC,ques’hamantin- De l’ahir, de l’avui i del demà d’un projecte antropològic i cultural: la Revista d’Etnologia de Catalunya Lluís Calvo (IMF-CSIC) Presentació
  9. 9. 9 Carbonell, aleshores director general de Patrimoni Cultu- ral,iendarrerainstància,JoanGuitartcomaconseller,van creureenlainiciativa:elsuportilaconvicciópermanentde l’Antoni Anguela al llarg dels anys van ser un factor de pri- merordreperalasevacontinuïtat.Ellvaserlapersonaque va permetre que aquella proposta inicial anés creixent, any rereany,guanyanttant la confiança politico i institucional com també la dels professionals de l’antropologia i de l’etnologia catalana i d’arreu. Al seu costat cal esmentar i agrair la feinadeSalvadorSorrosal,DolorsVall,Ramon Vilar,JosepM.Crivillé,Francescd’AssísLópez Sala, Judtih Coronado i, ja molt més recent- ment,deVerònicaGuarch,RogerCostaiCris- tina Farran, la persona que des del CPCPTC havetllatperquèlaREC,editorialment,anés endavant amb un nou horitzó formal. Per la seva banda, en Joan Llobet i el seu equip, de manera especial Santi Pau i Joana Roch, van ferque,desdelprimervolum,laRECtingués un to veritablement diferenciat en l’àmbit de les publicacions etnològiques, la qual cosa es concretà en aspectes com el diàleg entre l’art català contemporani, tot concretant-se en les cobertesdelapublicació.Gràciesalseuesforç, saviesaiprofessionalitatesvasuperarunacer- ta desconfiança inicial sobre si seria possible editar dos volums anuals. La ferma creença i l’estímul decidit d’Anto- niAnguelaiJoanLlobetvanferquelarevista anés veient, any rere any, la llum: l’agraïment no solament és personal, ja que, com va dir Agustí Pons en el funeral d’en Joan Llobet, aquests civil servants van contribuir, de manera ben sòli- da, a construir una «arquitectura institucional» cada cop més normalitzada: a ells i als seus equips, i a tots els autors i col·laboradors de la revista, sinceres gràcies. La Revista d’Etnologia de Catalunya com a projecte antropològic(3) Unadelesafirmacionsque,d’unamanerageneralitzada,fa anys que és present en el món antropològic és aquella que diu que «o l’antropologia s’aplica i es professionalitza o no serà».Mésenllàdelesadhesions,ono,aaquestasentència, síquehihauncertconsensenelfetquel’antropologia,més enllà de ser una disciplina bàsica per al coneixement de les estructures i dinàmiques socioculturals de les comunitats humanes, ha de replantejar el seu paper professional en el marcdelesproblemàtiquesdelasocietatd’avui.Peraquesta raó, la REC es va plantejar no solament com una publica- cióetnològicamés:tenintbenpresentl’expressiód’Alberto Cardín sobre la necessitat de tenir sempre ben presents els «interessos no tematitzats», la REC, des dels seus inicis, es va proposar combinar diversos interessos i crear espais en els quals el diàleg entre disciplines, estudiosos i entitats fos la clau de volta. La publicació va voler esdevenir una eina de reflexió del coneixement científic i de la construcció social i cultural de la realitat i, a la vegada, va voler acollir-se al sentit més in- teractiudel’aplicacióilaintervenciód’acord amb les necessitats que, a principis de la dè- cada del 1990, eren ben presents en el món que s’anava globalitzant i en una ciutadania querequeriaassentarialhoraenriquirelsseus referents culturals. Aquesta raó última és la que explica el perquè de la línia editorial al llarg de vint anys de la publicació. Per tot ai- xò, un dels primers aspectes sobre el qual es posà un més gran èmfasi des de l’inici fou la necessitat de combinar en una mateixa pu- blicació els interessos i els sabers produïts en el món acadèmic amb els generats des del mónassociatiu:caliaposarencomútotesles possibilitats que estaven presents i que, ma- lauradament,nohavientingutlapossibilitat de tenir una plataforma comuna. Cercar les potencialitats entre aquests àmbits fou, i és, undelsdesafiamentsalquallarevistahavol- gutdonarrespostadesdelconvencimentque lessinergiesentreambdósmónssónmésque positives,talcoms’haposatdemanifestatra- vésdel’InventaridelPatrimoniEtnològicde Catalunya(IPEC).Enaquestsentit,larevista ha estat també un portaveu de les actuacions d’estímul en l’àmbitetnològicquedesdelDepartamentdeCulturade laGeneralitatdeCatalunya(4) s’handutaterme:primer,a travésdelCentredeDocumentacióiRecercadelaCultura (1) Vegeu Calvo, L. «Antoni Anguela i Dotres. La passió per la cultura popu- lar i tradicional i el patrimonio etnològic de Catalunya». Revista d’Etnologia de Catalunya (Barcelona, 2010), 37, p. 192-194. (2) Vegeu Calvo, L.; Mañà, J. (ed.). El món de Joan Amades. Barcelona: Departament de Cultura, 1990. (3) Per a una anàlisi sobre com i per què es va configurar la REC, vegeu Roma, Josefina. «La Revista d’Etnologia de Catalunya y la antropología». Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, vol. LVII-1 (Madrid, 2002), p. 259-270. (4) Vegeu Calvo, L. «El patrimonio etnológico: perspectivas desde la expe- riencia de Cataluña». A: González Alcantud, J. A. (ed.) Patrimonio y plurali- dad: nuevas direcciones en antropología patrimonial. Granada: Diputación Provincial de Granada, 2003, p. 271-294, i Català, M.; Costa, R.; Folch, R. «Balanç de catorze anys de l’IPEC». Revista d’Etnologia de Catalunya, 33 (novembre de 2008), p. 118-141. D’ençà el primer volum, la REC ha volgut incardinar-se en el coneixement entre passat i present i entre tradició i innovació.
  10. 10. 10 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 TradicionaliPopular(CDRCTC)i,apartirdel1993,del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana(CPCPTC).Demaneraespecial,larevistahaes- tatunaeinaperdonaraconèixerlatascaquedesdel1993 està fent l’IPEC que, a hores d’ara, ja s’ha consolidat com un instrument cabdal per a l’anàlisi, la documentació i la difusió de la cultura preindustrial, de les seves transicions i també d’algunes de les realitats actuals de Catalunya i d’arreu. Si aquests aspectes van ser importants en el momentdecreaciódelaREC,potserelrepte més destacat que es va haver d’afrontar, i al qualhaderespondrediaadialarevista,haes- tateld’oferirunaeinaquepermeticonèixer, a partir de la recerca antropològica, què ha estatelpaís,coms’haorganitzatsocialment, culturalmentoeconòmicament,quineshan estatlesestructuresfamiliars,lesformesd’ajut mutu, les creences, les músiques, en defini- tiva, les formes de viure. Aquests aspectes, però, no solament s’han vist en clau de pas- sat sinó, sobretot, de present i de futur i tot aixòdesd’unaperspectivainterdisciplinària, laqualcosahafetqueantropòlegs,historia­ dors, psicòlegs, sociòlegs, músics, biòlegs i molts altres especialistes, hagin participat en els volums de la REC. Aplegar aquests esforços i voluntats era i és important per explicar fenòmens com les migracions, les identitats, l’espai urbà, els sistemes polítics, els moviments socials, els sentits, el temps, l’art, l’alimentació, les societats multicultu- rals, les cultures populars en la societat de la informació i molts altres temes. Amb tot, ha estat necessari anar més enllà per fer que l’oferta de la REC fos veritable- ment un instrument al servei del coneixe- mentcultural,socialipolíticperalaCatalu- nyaactualiladelfutur.Iperaixòs’haviade posarenvalorlaclaudiferencialqueaporta l’etnologia:lacomparaciócultural.Aquesta és la raó per la qual ha volgut reflexionar i presentar estudis sobre la representació de la identitat al Japó, el multiculturalisme a Suècia, la globalització a Zàmbia o Mon- gòlia o sobre les conseqüències culturals i socials que han tingut les transformacions polítiques a l’Europa de l’Est, temes que, cal no oblidar-ho, s’han barrejat amb textos sobre les ermites al Montsant, els camins ramaders o les feines tradicionals a Catalunya. Abordartemàtiquescomlesdescriteshasignificat,alavega- da, cercar la col·laboració de professionals propis i aliens, la qualcosahapermèsquealllargdelsanysunamuniód’estu- diosos, propis i forans, hagin col·laborat en la REC; cal es- mentarautorscomClaudeLévi-Strauss,AnthonyGiddens, AlanDundes,LucaCavalli-Sforza,RamonMargalef,Néstor GarcíaCanclini,MichelWieviorka,CarmeloLisónTolosa- na, Claudi Esteva, Marc Abélés, Julian Pitt- RiversoJulioCaroBaroja,entremoltsaltres. Autors com aquests, al costat de molts altres, sónl’autènticvalordelarevista:compartirel seuconeixementhaestatunadelesvirtutsde lapublicació,ihapermèsqueelsdossiersdela REC hagin aportat noves perspectives. Unadimensióalaquals’havolgutdonaruna atenció especial és el fet que a més de dispo- sar de la més que inestimable col·laboració i participació dels professionals reconeguts, s’ha volgut afavorir la participació de joves investigadors: aplegar voluntats i combinar la saviesa dels professionals amb l’empenta delsjovesestudiosostambéhaestatunaaltra tasca de la REC. La Revista d’Etnologia de Catalunya i els reptes socials del segle xxi Arribar als vint anys és motiu de goig, però, sobretot,d’estímulpercontinuartreballant, tot cercant noves perspectives sobre les cir- cumstàncies que marquen l’avui de la nos- tra societat, com és la doble tensió que es genera entre el que significa la globalització i la recerca de la identitat pròpia. En aquest sentit, cal no oblidar que, a hores d’ara, hi ha un seguit de fenòmens que marquen la nostra època com són: n Una creixent anihilació de l’espai, és a dir, la distància és cada cop més petita entre els nuclis de població, entre els centres de pro- ducció o entre les mateixes persones, la qual cosa comporta... n L’aparició de la multidimensionalitat en les relacions polítiques, econòmiques i so- cioculturals, fet que està possibilitant el trencament de la clàssica dimensió euclidiana basada en la bipolaritat: es passa d’una dimensió binària a una de caràcter multidi- mensional: ara ja no es pot parlar solament d’un centre i una perifèria, plantejament que genera... De dalt a baix: Julio Caro Baroja, Claudi Esteva, Carmelo Lisón Tolosana, Claude Lévi- Strauss i Anthony Giddens, autors que han esdevingut referents dels estudis antropològics i sociològics han col·laborat en la REC, tot fent d’ella un focus actual de reflexió i coneixement.
  11. 11. 11 n La periferització del nucli, és a dir, la implosió de les pe- rifèries en els centres, situació que fa que les realitats de les perifèriescadacops’insereixenmésenlanostrarealitatdiària com a conseqüència de les migracions, els mercats globals, Internet, les xarxes socials o, fins i tot, els conflictes (Iraq, Afganistan...).(5) n L’alteraciódel’estructurasocialquevanéixeramblaRevo- lucióIndustrial,alteracióqueesconcretaenladissolucióde laclasseobreracomaclassesocialcomaconseqüènciadels nivells de benestar assolits, difícilment imaginats en temps nogairellunyans,situacióques’hafetméspalesaamblair- rupció del low cost en molts àmbits de la nostra societat. Aquestes realitats han tingut una resposta en una creixent afirmació de les identitats col·lectives i en el desenvolu- pament de nous àmbits d’estudi com el del patrimoni etnològic. Els nous escenaris socials, culturals, polítics i econòmics generen nous reptes per als antropòlegs i els estudiosos: avui, atès l’augment de les variables de tot or- dre, potser més que mai cal oferir eines per al foment de polítiquesactivesciutadanes,propicianteldiàleginterge- neracionaliintercultural,estimulantlaconfiançailaparti- cipaciósocialidemocràticai,endarrerterme,contribuint a un desenvolupament econòmic sostenible i global. En aquest sentit, el dossier d’aquest volum 38, coordinat per Maria Jesús Buxó, és un reflex fidel d’aquests aspectes ja que posa de manifest com l’etnografia pot esdevenir una eina d’innovació econòmica. Amblaintenciódedonarrespostesadientsalsnousescena- ris socioculturals, polítics i d’altres tipus, la revista, a partir del volum 36, va voler fer un pas endavant i fer un canvi formal —que ara s’ampliarà amb una més gran incidència en el món digital. Es vol aprofundir i oferir noves perspec- tives sobre noves problemàtiques, cercant de manera molt més decidida la connexió amb la realitat del país i oferint elements per tal que els ciutadans, a més de conèixer-les, tambépuguinconstruirdemanerasòlidaopinionsbenfo- namentades.Tal com diu M. Jesús Buxó, la creació de lob- bies ciutadans en què els reclamants-ciutadans puguin par- ticipar en la definició i en la resolució dels problemes per tal de crear debats socialment informats esdevé un compro- mís per a totes les institucions i, en concret, per a la Revista d’Etnologia de Catalunya. A mode de reflexió final Tal com s’ha dit, la REC és el resultat de moltes voluntats i esforçosque,generosament,hanvolgutcontribuirafer-ne una publicació, en bona mesura, de referència tant a Cata- lunya com a l’Estat i, encara que de manera incipient, en altres indrets. En aquest sentit, hi ha un seguit d’aspectes col·laterals que van més enllà dels valors científico-cultu- rals de la publicació. En primer terme, el fet que sigui una publicació editada íntegrament en català. Aquest aspecte resta, de vegades, amagat o és poc considerat sobre el que ha significat i està significant la REC en el panorama inte­ l·lectual i democràtic espanyol: normalitzar el català com a instrumentdecomunicaciócientíficaenaltrescomunitats autònomes o més enllà, esdevé una contribució que, amb el temps, caldrà valorar de manera significativa. En segon terme, la revista ha estat quelcom més que una producció intel·lectual d’una comunitat professional: de manera modesta, però amb convicció profunda, la publi- cació ha volgut esdevenir una eina per fer Comunitat, per aportar eines intel·lectuals, tan potents com sigui possible, alsestudiososialsciutadans,quepropiciïnelconeixementi lareflexiócontrastadestotfomentantunesperitcríticinfor- mat:apartirdel’experiènciadel’Altre,propiciareldisseny d’estratègies de reflexió i actuació col·lectives per afrontar els reptes de la globalització.Tal com deia Marc Augé en el volum 12 de la revista, si no és així, els nostres patrimonis, materials i immaterials, poden caure en les lògiques sim- plistes i banalitzadores de la societat de consum i en la més pura mercantilització. Una darrera precisió: l’any 2009 es va celebrar el 650è ani- versari de la constitució de la Generalitat de Catalunya; aquest fet és, possiblement, un dels signes més visibles i fe- faentsdelquehaestatiésCatalunyaalllargdeltemps:una voluntat col·lectiva de fer-se present en el món en totes les sevesdimensionsapartirdelfetdiferencialquesignifiquen un seguit de trets com són una llengua pròpia o un sistema sociojurídic específic històricament reconegut. En aquest sentit i amb relació al projecte de la Revista d’Etnologia de Catalunya,totseguintaquestexemplecol·lectiu,calrepetir quesenseeldeciditigeneróssuportdemoltesvoluntatsno s’hauria assolit aquesta petita fita històrica per a l’antropo- logia i la cultura catalanes. LaRevistad’EtnologiadeCatalunyaalllargdelsdarrersvint anys ha volgut presentar a la societat catalana, però també d’arreu, aquella tensió, sempre necessària, que vertebra el futur de qualsevol societat i col·lectivitat: viure en la tradi- ció per projectar-se en el present i en el futur a través de la innovació des d’un territori i un país concret com és Ca- talunya. Potser la millor definició que es pot fer del que ha estat i és la REC és aquella sentència de J. V. Foix que diu: «m’exalta el nou i m’enamora el vell». n (5) Kearney, M. «The local and the global: the Anthropology of Globalization and Transnationalism». Annual Review of Anthropology, XXIV (1995), p. 550-554.
  12. 12. 12 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 El fons s’estructura en els següents apartats: Llibres: obres procedents de les biblioteques històri- ques dels folkloristes Joan Amades, Jaume Vilalta,Tomàs i Pares, a més d’edicions contemporànies. Premis Nacionals de Recerca Etnològica Joan Ama- des: treballs premiats en les tres edicions del certamen. Fullets, catàlegs i biografies: conjunt de documents menors, amb informacions complementàries dels apar- tats precedents. Recursos digitals: elements divulgatius sobre temes d’interès etnològic, en cd-rom i més de 1.000 DVDs on destaquen les gravacions de les manifestacions festives populars. Hemeroteca:col·lecciódemésde130revistesnacionals i estrangeres, publicacions periòdiques en dipòsit i publi- cacionsperiòdiquesencurs.DestacalaRevistad’etnologia de Catalunya, accessible també al repositori de Revistes Catalanes d’Accés Obert (RACO). Els serveis que ofereix el Centre de Documentació són: Informació i consulta a sala personalitzada, prèvia cita i visites guiades per a grups. Consulta telefònica, correu postal o correu electrònic Difusió selectiva de la informació (DSI) Consulta al catàleg en línia i al fons documental Accés a l’arxiu gràfic o banc d’imatges de la DGCPT, consultable en breu també des d’Internet Informació bibliogràfica i llistats temàtics Butlletins de darreres adquisicions Préstec interbibliotecari Reprografia E l Centre de documentació forma part del Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de la Cultura Popu- lar i Tradicional Catalana i engloba en la seva denominació tres entitats dife- renciades: n la Biblioteca de Patrimoni Etnològic n l’Arxiu de Patrimoni Etnològic i n la Fonoteca de MúsicaTradicional Catalana (FMTC) Com a Centre de documentació s’adreça a un públic es- pecialitzat amb unes necessitats d’informació molt espe- cífiques, són en la seva majoria investigadors en folklore i etnologia, experts o col·leccionistes en imatgeria popu- lar, etnomusicòlegs, historiadors, antropolègs, etc. Tan- mateix, el Centre de documentació està obert a qualsevol persona interessada en la cultura popular i tradi­cional del territori. Biblioteca de Patrimoni Etnològic La Biblioteca de Patrimoni Etnològic neix l’any 1988 en l’aleshores anomenat Centre de Documentació i Re- cercadelaCulturaTradicionaliPopular(CDR-CTP).La missió de la biblioteca és recopilar, sistematitzar, catalo- gar i difondre la màxima informació sobre cultura popu- lar i tradicional catalana. L’especialització de la Biblioteca es basa en la temàtica de l’etnologia i la cultura popular i tradicionaldelterritoriirecull12.000documentsinèdits oeditatsendiferentsformats.LaBibliotecaformapartde la xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat deCatalunya(BEG),ielfonsespotconsultarmitjançant el seu catàleg bibliogràfic comú. EL CENTRE DE DOCUMENTACIÓ DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE CULTURA POPULAR ITRADICIONAL Manel Català i Verònica Guarch Presentació
  13. 13. 13 Arxiu de Patrimoni Etnològic L’ArxiudePatrimoniEtnològic,reculllafeinadutaater- me en els darrers vint-i-cinc anys per tal de bastir un fons documentalsobrelaculturapopularitradicionalcatalana. Els arxius que configuren aquest fons s’ordenen temàtica- ment de la següent manera: n Arxius personals n Arxius musicals n Arxius de danses n Recerques promogudes per la DGCPT n Arxiu gràfic o Banc d’imatges de la DGCPT n Arxiu sonor Els llibres que per la seva antiguitat formen part dels arxius personalssóncatalogatstantalCatàlegBEGcomal«Catálo- go Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español», atès que formen part del patrimoni històric espanyol. EntreelsArxiuspersonalsdestacal’ArxiuAmades.Elre- culldocumentalfetperJoanAmadesiGelats(1890-1959) ésundelselementsclausperalainterpretacióil’estudidela culturatradicionalcatalana,principalmentdelsseglesxixi xx. El folklorista va tenir dues grans passions relacionades entresí,unavaserl’estudiirecercadelscostumsitradicions catalanesil’altreaplegartotelmaterialrelacionatamblate- màtica,fetquecomportaqueelseullegatha estatiésencara avuiendialabasedemoltsestudiososdeltema.Lasevaobra comafolkloristasesustenta,enbonapart,enaquestampli compendi d’informacions i coneixements que s’atresoren enelfonsdocumentalqueellmateixvarecopilaralllargde la seva vida. Es compon de les següents parts: Obra pròpia de Joan Amades, 268 documents. Biblioteca privada, 1.887 documents. Hemeroteca privada: Consta de 192 revistes i anuaris en català, castellà, francès, italià i esperanto, entre d’altres. Destaquen: Arts et traditions populaires, Revista de dialecto- logíaytradicionespopulares, Folklorerivistadetradizionipo- pulari, Catalunya esperantista, etc. Col·lecció de fullets, 704 documents. Estampesiimpresosd’imatgeriapopular.14.000do- cuments Col·lecció de postals i fotografies antigues, 7.000 do- cuments,tractaespecialmenteltemadelesdanses,elsballsi elsentremesospopularsdeCatalunya,amésdejocs,oficis, festes, retrats de tipus popular i costums. Textos i notacions, més de 6.000 documents. Epistolari,constadelescorrespondènciaquevarebreel mateix Joan Amades i la que varen rebre la seva vídua En- riqueta Mallofré i la cunyada Consol Mallofré. Dóna idea de l’activitat intensa que dugué en una bona part de la seva De dalt a baix: sala de consulta, fons documental, biblioteca, arxius personals i arxiu gràfic
  14. 14. 14 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 vida, la quantitat i qualitat de relacions professionals –fol- kloristes, filòlegs, músics i antropòlegs-, familiars i d’amis- tat que mantingué. Objectes personals: màquina d’escriure, putxinel·lis, boixos gravats d’una auca, etc. Altres fons també importants que conformen l’Arxiu són: L’ArxiumestreJoanTomàsiParés (1896-1967), arxiu personal del mestreTomàs que consta de les seves compo- sicions musicals i harmonitzacions, llibretes de camp amb melodiesrecollidesenlessevesnombrosesmissionsetnomu- sicològiques,fotografiesd’informantsidelessevesactivitats musicals professionals, biblioteca i hemeroteca personals, anotacions sobre pedagogia musical i epistolari. L’ArxiuVilarmau(JosepM.VilarmauiCabanes,1900- 1947), exhaustiu recull etnogràfic de l’àrea geogràfica del Lluçanès amb un recull de més de 800 melodies i cançons, 350 rondalles, refranys, aforismes, entreteniments, jocs i danses,creencesisupersticionspopulars.L’arxiutambées- tà microfilmat. L’ArxiuVilalta (Jaume Vilalta i Sadurní), arxiu extens i variatsobrelatemàticadelasardana.Constadelessegüents parts: biblioteca personal, biografies, hemeroteca, carnets delsardanista,arxiumusicalambmésde800partituresila vida sardanística de moltes poblacions catalanes. L’Arxiud’ArturQuintanaiEsterLimorti,conjuntdels materialsoriginalssobrelaliteraturapopularvalencianad’El Carxe, regió de Múrcia en la que es parla el català, recollits per Artur Quintana i Ester Limorti. L’ArxiuMañosas(EnricMañosasiBarrera,1927-1996), que conté alguns materials microfilmats de temàtica fol- klòrica catalana de la col·lecció bibliogràfica del seu titular a Castellterçol. L’Arxiu Antoni Fortuny i Feliu, conjunt d’estampes marianes, caramelles (textos) i havaneres. L’ArxiuOriolEspinàsiMassip,deixadesardanes,par- titures i fotos acolorides de festes populars de Catalunya. Pel que fa als Arxius musicals, aquests estan formats per: L’Arxiudel’ObradelCançonerPopulardeCatalunya (OCPC). Microfilmació de l’arxiu de l’Obra del Cançoner PopulardeCatalunyadipositatal’AbadiadeMontserrat,des- tacal’importantmaterialdecançons,rondalles,etc.deMarià AguilóiFuster,elsrecullsprocedentsdelsconcursosconvocats per la mateixa Obra, i els del Llegendari popular de Catalu- nya. Són 97 rotlles de microfilms amb un total de 158.000 documents; a banda també s’ha digitalitzat la incorporació de nous materials de l’Obra rebuts fa quatre anys. L’ArxiuSala(MossènJoanSalaiSalarich),ésunrecull de cançons obtingut de diferents informadors elaborat en- tre els anys 1933 i 1936 per Mossèn Joan Sala en diverses missionsdecamp.Aplega427cançonspopularsamésd’un apèndixambaltres84melodiesqueconstitueixenunpetit cançoner fet pel propi Mossèn i d’un acurat índex nume- rat amb breus comentaris. L’arxiu també està microfilmat. L’Arxiu del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, con- té més de 130 hores d’enregistraments fonogràfics efectuats durant els estius de 1982 i 1983 en diversos municipis dels Lluçanès.Elmaterialespresentaen90cintesdecassetien10 volumsdedocumentacióambelsíndexstemàticsperordrede fonogrames i dues llistes resum de fonogrames i de pobles. L’Arxiumusicaldecomposicionsdemestresdirectors de l’Orfeó de Sants, microfilmació de les composicions musicals escrites pels mestres directors de l’Orfeó de Sants i que formen part del seu arxiu. L’Arxiu musical de composicions de mestres direc- tors de l’Orfeó NovaTàrrega, microfilmació de les com- posicions musicals escrites pels mestres directors de l’Or- feó Nova Tàrrega i que formen part de l’Arxiu Comarcal deTàrrega. L’Arxiu mestre Antoni Botey i Badia (1896-1939), grup d’obres simfòniques d’aquest compositor i fundador de l’Orfeó Badaloní. Llibres d’orgue del Monestir de Montserrat, consta d’unrotllemicrofilmatambunasèriededocumentsmusi- calsipartituresdellibresd’orguequeesconservenal’Arxiu Musical del Monestir de Montserrat. L’ArxiudelaCoblaOrquestradeBarcelona,contédo- cumentació diversa relacionada amb aquesta històrica for- mació instrumental: llibre d’homenatge, carpeta d’adhesi- ons,placacommemorativaidossobresambdocumentació legal, escriptures, etc. L’ArxiumusicaldeLaBegudaAlta(Anoia), consta de partitures reprografiades de cançons, valsos i sardanes can- tades amb motiu de les caramelles per la Sociedad Recrea- tiva Unión Begudense. L’Arxiu de Porrera (Priorat), partitures reprografiades provinents d’entitats musicals locals i de repertori d’esglé- sia. L’Arxiu musical general, que consta de 1.791 partitu- rescatalogadesdetemàticadiversaprovinentsderecerques, deixes i intercanvis arribats en els darrers vint anys a la Di- recció General de Cultura Popular iTradicional. Pel que fa als Arxius de danses, fem menció de: L’Arxiu Bial (Joan Bial i Serra, 1888-1970), recull de dadesidocumentaciódiversasobre1.121dansestradicionals dels Països Catalans elaborat per aquest estre de dansa. L’Arxiu Comas (Joan Comas i Vicens, 1909-1977), arxiu temàtic sobre balls i danses tradicionals (362 sobres), amb programes, anotacions d’audicions i ballades de sar-
  15. 15. 15 danes,articlesiconferènciessobretemesdiversoscomballs populars, costums, etnografia, folklore, cròniques del nai- xement del primer Esbart de dansaires de Catalunya, pro- grames d’aplecs, festes majors, programes de la Caravana de la Sardana (1967-1978) i un Projecte sobre un museu d’etnografia i folklore. L’Arxiu Castells (Josep M. Castells i Andilla, 1897- 1988),quecontérecullsdiversosambdadesidocumenta- ció sobre 140 danses tradicionals dels Països Catalans. L’ArxiudedansesvivesdeCatalunya,35dansesvivesde diferentslocalitatsdeCatalunyarecollidesentre1989i1991 a través de les convocatòries de les beques d’investigació. L’Arxiudemúsicaperacoblaidesardanesdel’Agru- pacióCulturalFolklòricaBarcelona,constade25rotlles demicrofilmambuntotalde5.000sardanes,unrotlleamb 41 peces de música per a cobla, un rotlle amb 22 sardanes revesses i un rotlle amb l’índex d’autors. L’Arxiu musical de l’Obra del Ballet Popular (OBP), microfilmaciódel’importantArxiudeSardanesipartitures de tota mena de l’Obra del Ballet Popular. Conté un total de 2.300 sardanes a més de composicions simfòniques per a una, dues o tres cobles, partitures de sardanes antigues, obres per veus mixtes, etc. L’ArxiudelaCoblaOrquestraLluïsosdeTaradell,ar- xiu microfilmat de prop de 5.000 sardanes i partitures di- verses del fons de l’entitat. L’Arxiu Pere Comas i Oliveres, arxiu personal d’aquest mestresardanistadeSantaColomadeFarners,elqualconsta dedocumentaciósardanísticadelapoblacióiconcretament de les colles Flor de la Selva i Dansaires Farnenses. L’Arxiu de les Edicions musicals ARRAHONA, col· lecció de 120 danses arranjades per a cobla pel mestre Da- niel Sanahuja Capella. El fons de les Recerques promogudes per la DGCPT consta de documentació provinent de les beques d’investi- gaciósobreculturapopulardesdel’any1985,reculldema- terial documental, oral, fotogràfic, etc, i de documentació provinent de les recerques de l’IPEC des de l’any 1995. La tipologia documental de que està format aquest fons es la següent:bibliografies,informes,monografies,conferèn­cies, comunicacionsiarticles,inventarid’elementspatrimoniet- nològic, notes procés de recerca, estadístiques, prospecció documental, qüestionaris, projectes de recerca, gestió ad- ministrativa, documentaciórelacionadaamblarendibilit- zació de la recerca, material oral i fotogràfic. Els elements de l’inventari del patrimoni etnològic estan catalogats amb la base de dades MuseumPlus. Són més de 17.000 elements organitzats en les següents categories: re- meis,bénsmobles,festes,bénsimmobles,activitatseconò- miques, jocs, alimentació, danses i documents. L’Arxiu gràfic o Banc d’imatges de la DGCPTC està di- vidit en quatre fons, consultables a la seu del Centre i en breu disponible a través d’Internet. Fons recerca, amb més de 35.000 imatges procedents dels programes de recerca IPEC Anàlisi i Documentació i delesbequesatorgadesperlaDGCPT.Endiversossuports com ara diapositives, negatius i fotografia digital. Fonspersonals,alvoltantde25.000imatges(plaquesde vidre,negatius,còpiesenpaper)procedentsdelsfonsperso- nalsdel’ArxiudePatrimoniEtnològic:FonsJoanAmadesi Gelats, FonsTomàs i Parés, Fons Joan Vilalta, etc.) Fonsinstitucional,imatgesprocedentsd’aquellesactivitats realitzades per les institucions relacionades amb la Direcció General de Cultura Popular iTradicional (noms anteriors: ServeiCulturaTradicional;DireccióGeneraldeDifusióCul- tural;SecretariadeDifusióCultural;DireccióGeneraldePa- trimoniCultural;CentredePromociódelaCulturaPopular iTradicionalCatalana)endiversossuportscomaracòpiesen paper, negatius, contactes, fotografia digital. Fons imatgeria, 14.000 estampes procedents majori- tàriament del Fons Joan Amades i Gelats, amb la següent classificació: goigs,romanços,ventalls,auques,retallables, papers de rengle (soldats), ombres xineses, estampes, fulls religiosos, teatres de paper, estampes, sainets, cançons, eti- quetes,exlibris,jocsinfantils,cobertesdecartipàs,cromos de picar, cobertes de llibrets de paper de fumar, llufes d’in- nocentsivellesquaresmes.Unbonnombred’estampesxi- logràfiques,majoritàriamentreligioses,estrobenacolorides a mà, ja sigui al bac, a la trepa, o a la morisca. RecentmenthaestatadquiritperlaDGunconjuntdedo- cumentsquevenenaampliarelfonsJoanAmadesexistenti queamplialacol·lecciód’arxiuspersonals.Aquestmaterial, que pertanyia a la col·lecció particular del Sr. Albert Mar- tí de Palau, consta de fons únics i rars, com per exemple el joccompletdecartesgravadespelxilògrafvalenciàBaltasar Talamantes, el 1797 i pintades a mà. Fitxa IPEC Museum Plus
  16. 16. 16 Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 L’arxiu sonor està estructurat en dos fons diferenciats, el delaFonotecadelaMúsicaTradicionalCatalana(FMTC) i el de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). Pel que fa al fons provinent de l’IPEC hi ha un total de 3.028 entrevistes procedents dels programes de recerca IPEC –tant de la seva modalitat recerca-anàlisi com de la derecerca-documentació,aixícomdelesbequesderecerca atorgades per la Direcció General-. En aquest moment es disposa de 2.105 entrevistes en format digital, mentre que larestaestàenprocésdedigitalització.Aquestesentrevistes sónhistòriesdevida,entrevistesenprofunditat,entrevistes temàtiques i entrevistes grupals. Pel altre part tenim el fons de la FMTC, tambè en procés dedigitalització.Elfonsestàformatperl’arxiusonorinèdit amb els màsters de 22.000 fonogrames. Fonoteca de Música Tradicional Catalana (FMTC) LaFMTCesalhoraunprogramaderecercaetnomusicolò- gica,unfonsfonogràficiunsegelldiscogràfic.Vainiciar-se el 1987, dins el Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular (CDRCTP), i té per objec- tiuslarecerca,l’inventari,laconservació,lainvestigacióila difusiódematerialsdemúsicatradicional.Escompond’un fons editat i d’un fons inèdit. Elfonseditatconstade1.616materialssonorssobremúsi- capopularitradicionaleditatsendiferentssuports:95discs de 78 rpm; 222 discs de vinil de 33 rpm; 216 singles de 45 rpm sobre la Nova Cançó; 183 cassets i 900 CD. I el fons inèditconstade22.000fonogramesprovinentsdelstreballs de camp duts a terme per l’equip de la pròpia Fonoteca de MúsicaTradicionalCatalana,elstreballsdecamprealitzats pelsequipsd’investigadorsquehanestatbecatspelDepar- tament de Cultura i Mitjans de Comunicació, les adquisi- cions de diferents arxius de la mateixa temàtica i les dona- cionsdematerialssonorsenregistratsabansdelacreacióde la Fonoteca de MúsicaTradicional Catalana. Destaca també la Base de Dades de MelodiesTradicionals de més de 3.000 registres i l’esmentat Arxiu musical general, amb més de 1.500 partitures. LaFMTCtambéhacreatunacol·lecciódiscogràficadese- gell propi, dividida en cinc sèries: Documentstestimonials,recercadirecta:Edicióselec- cionadadedocumentssonorsobtingutsentreballsdecamp que testimonien una pràctica o funcionalitat de la música Relació d’algunes peces destacades als Arxius personals: n Col·lecció de co- bertes de llibrets de paper de fumar (més de 30 fulls en rama, alguns pintats a mà) n Litografia (incu- nable litogràfic) del campament sanitari establert a Barcelona al peu de Montjuïc, durant la pesta groga de començament del segle xix. n Gravats profans es- tampats al bac (vaixell, parella ballant amb violinista) n Salvaguarda reial per als baciners de l’Hospital de la Santa Creu del segle xvii. n 2 fulls de naips (joc complert) gravats per Baltasar Talamantes el 1797 pintats a mà n Primer full de sol- dats conegut (peça d’artilleria), imprès a Barcelona ca. 1790 per Pere i Josep Simó n Àlbum de dibuixos originals de Joan G. Junceda n Romanços del segle xvii. n Dibuixos d’Albiñana sobre el ball de bas- tons, mitjans del s. xix n Col·lecció d’auques del sol i la lluna (s. xix-xx) n Romanços de la “Fiera malvada” s. xviii al xx) n Col·lecció de jocs de l’oca (s. xix-xx) n Col·lecció de capses de llumins (s. xix-xx) n Cobertes de cartipàs (s. xix-xx), entre les que destaquen les dels quatre evangelis- tes pintades a mà. n Retallables Paluzie (nines, joanots d’ai- gua, teatres) s. xix-xx n Llufes i velles qua- resmes (s. xx) n Col·lecció de ventalls (s. xix-xx) n Instruments musi- cals (primer terç del s. xx) n Titelles (s. xx)
  17. 17. 17 de tradició oral que tant es pot haver perdut, com que en- cara sigui vigent. Són, per tant, materials de primera mà, enregistratsdemaneradirectasensel’ajutd’espaisespecials per a l’enregistrament ni assajos previs per part dels infor- mants. Darrer volum editat: Temes monogràfics: L’objectiu d’aquesta sèrie és oferir estudis aprofundits sobre temàtiques concretes de música tradicional, com per exemple: cançons de treball, música relacionada amb les noces, la Setmana Santa a Catalunya, la cançó curta, els goigs, etc. Festes tradicionals: Es tracta d’una sèrie adreçada a di- vulgarelsdocumentsmusicalsisonorsdefestesdetermina- desque,perlasevasignificacióiforçaidentificatives,ultra- passenl’àmbitlocalperconstituir-seenpuntsdereferència ètnogràfics que articulen un cert llenguatge o teixit festiu propi de la manera de ser plural del nostre país. Els contin- guts d’aquesta sèrie combinen l’enregistrament d’estudi i el directe, per tal de ser tan fidels com sigui possible als do- cuments que ofereixen Documentsrecuperats: La sèrie es planteja un objectiu doble: d’una banda reconstruir aquells documents vocals, instrumentals,etc.quehavienformatpartdelnostrepatri- moni popular i, de l’altra, reeditar enregistraments antics efectuats per grups significatius d’un moment determinat que les tecnologies ens permeten de recuperar. Mostresdemúsicatradicional:Sèriequeesnodreixdel repertoripropideformacionsinstrumentalsovocalsdemú- sicatradicional,enregistratenocasiód’algunesdeveniment rellevant. Igualment es preveu l’oportunitat de difondre el repertori de grups instrumentals o vocals que hagin estat mereixedorsd’algunpremiconvocatperlaDireccióGene- ral de Cultura Popular iTradicional. Des de la FMTC també s’ha coordinat i participat en la col·lecció Calaix de Solfa, de DINSIC Publicacions, i que ja consta de 14 títols. Accions presents i de futur A banda de continuar amb les tasques pròpies de la bibli- oteca, arxiu i fonoteca, i atès el nou emplaçament a la seu del Raval de Barcelona i l’augment d’espai que es disposa, es vol reactivar l’augment dels fons personals, ja sigui mit- jançant donatiu, cessió o compra. Es seguirà treballant en la digitalització d’aquells docu- ments que per la seva singularitat i riquesa així ho preci- sen, en l’actualització de formats i en repositoris digitals –en l’àmbit català amb el Departament de Cultura i amb el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya mitjançant la Memòria Digital de Catalunya (MDC)-. Pel que fa l’entorn 2.0 l’objectiu del Centre de Docu- mentació es continuar mantenint viva i actualitzada la pàgina a Facebook i la col·laboració amb el Twitter de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional, amb el Bloc d’etnologia de l’Observatori per a la Recer- ca Etnològica a Catalunya, amb la pàgina Facebook de l’Inventari del Patrimoni Etnològic i amb les eines De- licious i Slideshare. Prenent com a exemple el Museu de la Paraula-Arxiu de la Memòria Oral Valenciana del Museu Valencià d’Etnolo- gia, es veu necessari potenciar tot el fons oral del Centre de Documentació, amb la finalitat de difondre el ús i garan- tir-ne la conservació. Amb l’estreta col·laboració del Servei de Suport Tècnic i Inventari del Departament de Cultura es treballarà amb el repositori Calaix i amb l’edició delTesaurus del Patrimoni Cultural, concretament en l’àmbit de l’etnologia d’aquest tesaurus. Des del Centre de Documentació s’ha impulsat enguany la creació de la Xarxadebibliotequesicentresdedocu- mentacióespecialitzatsenculturapopularitradicional, funcionamentbasatenlacol·laboracióieltreballenxarxa, ambl’objectiudedifondreipotenciarelsfonsdocumentals de diferents entitats catalanes. El llistat és obert, tot i que de moment la Xarxa està formada per: n CentredeDocumentaciódelaDireccióGeneraldeCul- tura Popular iTradicional Catalana n Arxiu de la Memòria Popular n Arxiu Festiu de Catalunya n Associació Cultural Joan Amades n Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore n Carrutxa, Centre de Recerca i Difusió n Centre de Documentació Castellera de Catalunya n Centre d’Estudis Passionàrium n Centre Excursionista de Catalunya n CentreTitelles de Lleida n Coordinadora de Pastorets de Catalunya n Esbart Català de Dansaires n Fons Casteller Emili Miró n Fundació Cultura iTeatre n Fundació Ernest Morató n Grup de Recerca Folklòrica d’Osona n Músics per la Cobla n Orfeó Manresà El Bages: cançons, tonades i balls populars (Sèrie 1, volum 4)
  18. 18. Fest cat’12! escolesfestcat@gencat.cat www.escolesfestcat.cat cultura.gencat.cat/cpcptc/campus Campus de cultura popular de Catalunya Inscripcions i informació: 935 565 197
  19. 19. ETNOGRAFIA, INNOVACIÓ I EMPRESA Dossier 20Presentació M. jesús buxó i rey 24Els nous actors de la revolució digital carlos bezos daleske 35 Comunitats de coneixement i informació artur serra hurtado 44La Internet de les persones! ricard faura i homedes 50Els nous laboratoris ramon sangüesa 66Cocreació Joan Vinyets i rejón 76Viatge a la societat de la innovació jordi colobrans 88Scrum pau contreras 99Per saber-ne més
  20. 20. 20 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 D es que l’anomenada societat de la in­ formació i després societat del conei­ xement varen donar els seus primers passos en el darrer quart de segle, tot raonamentiactivitathabuscatferca­ mí amb el segell de la innovació. No solamentelprocésdedissenyifabricaciódelshardielssoft, sinótambélaimplementacióielprocéssociald’assimilació iadopciód’aquestesnovestecnologiess’haentèscomacan­ vi social innovador. Cal recordar, això no obstant, que des d’aleshoress’haqüestionatelcaràcterautomàticd’aquestfet comaresultatd’experiènciesempresarialsieducatives,que ja indicaven aleshores que introduir els ordinadors (ara se­ rienmòbilsiiPhones)noerasuficientpercrearunambient social propici a la innovació, és a dir, aportar idees i cons­ truir un entorn cultural que afavorís el desenvolupament d’aplicacions i valors afegits —flexibilitat, connectivitat, productivitat, entre d’altres— a l’empresa, la indústria, el sistema educatiu i, no cal dir-ho, al món de l’art i als estils de vida. En aquest sentit, hi va haver a Catalunya iniciati­ ves pioneres com Logic Control i el Centre Divulgador de laInformàtica,dirigitperSantiGuillén,quialertavasobrela rellevància de saber prèviament les necessitats i els proble­ mes de les empreses per orientar quin tipus d’informàtica els era adient instal·lar atès que s’hi feien inversions de les quals no derivaven els rendiments esperats ni es feien més eficients les condicions de l’entorn. Enelmateixperíode,desenvolupadorsdeMac,comAlfons Almendros,tambédiscutiensobrelaimportànciadedefinir els problemes i les iniciatives dels usuaris abans de desenvo­ luparprogramesinformàticspertald’aconseguirireforçarel lemadeusersfriendly.Enaquelladècadadelsvuitanta,aquests plantejamentssobrelaconsideraciódeltransfonsculturalper definirientendrelesimplicacionssocialsdelsproblemesiper dissenyarlestecnologiesqueajudarienaresoldre-les,vanser motiudelnaixementd’unnucliderecercadorsqueorganit­ zaren jornades experimentals sobre els «Models del Futur. Noves Tecnologies i Tradició Cultural» a la Universitat de Barcelona (1988); seminaris al Centre d’Etnologia Penin­ sular,CSIC(1987);debatsalaUniversitatCatalanad’Estiu XXIIIiXXIV(1991,1992),ireunionsal’Institutd’Estudis Catalans,GrupdeculturestelemàtiquesperorganitzarCAT­ COM(1992,1993).I,alhora,endegarenprojectesderecerca perentendrelaculturadelesnovestecnologies,elsseusnín­ xols de recerca i creació de patents, el desenvolupament de propostes pedagògiques i el conjunt d’estils de vida que en sorgienjaquecaliaesbrinaraspectesdelasocialitzaciótecno­ lògica,lesdificultatsielsavantatgesd’aquestaassimilacióiels enllaçosamblesnecessitatsielsinteressosdelasocietat.Ino solamentaCatalunyasinótambéauniversitatsderecercaals Estats Units, com Carnegie Mellon University. D’aleshores ençà s’han fet avenços que són el motiu de la presentació dels articles d’aquest número, i que han estat triats perquè procedeixen de la recerca d’antropòlegs a Ca­ talunya, algun d’ells autodenominats tecnoantropòlegs, i també per la dimensió aplicada del seu treball professional en la direcció d’impulsar iniciatives socials, institucionals i empresarials,generarproductesiserveiscomercials,educa­ tius,dejocidereconstrucciópatrimonial,iseguirapostant per fer seminaris i debats en els centres de recerca i, entre d’altres activitats, presentar la candidatura per organitzar a Barcelona el congrés internacional EPIC —Ethnographic PraxisinIndustryConference—,creatipatrocinatperMi­ crosoft i Intel amb la col·laboració de l’American Anthro­ pological Association, un fòrum on debatre les aplicacions de l’etnografia a la innovació empresarial i industrial. M. Jesús Buxó i Rey Universitat de Barcelona Etnografia i innovació cultural: dissenyar i emprendre Presentació
  21. 21. Dossier 21 Crearunambientderecercaiaplicacióenaquestadirecció no és tasca fàcil, no tant per la crisi econòmica, que no és unanovetatenl’àmbitdelarecerca,sinópelmateixentorn del’antropologiaacadèmicaalesuniversitatsespanyolesque noacabadeferseva,noacabad’interessar-s’hiod’acceptar- la, l’aplicació de les tècniques, els mètodes i les teories per treballar professionalment a les comunitats, les empreses i les institucions. Hi roman una actitud prejudicial envers l’antropologia aplicada (AA) que no aconsegueix surar da­ vantelprestigiromànticdelstreballsdecampexòticsalhora que sobrevola la idea d’intromissió en el territori dels altres com a pecat original del fet etnogràfic. Controlat amb tècniques i mètodes i superat emfatitzant la teoria crítica i rebutjant tot allò que sembli, encara que no ho sigui, neoliberal i capitalista, ara s’afegeix en el tre­ ball de camp i les activitats professionals la regularització del consentiment informat, la confidencialitat de les dades i el reconeixement de les coautories. Havent comentat els viaranys de l’AA en altres escrits (Buxó, 1997), el fet inte­ ressantd’enfocarlaunitatdeteoriaipràcticaésqueungran nombre de disciplines i centres de recerca en noves tecno­ logies, especialment al fil de la modernitat on la transdisci­ plinarietat oblige, fan ús de les tècniques etnogràfiques i les teoriesculturalsperemmarcarlesvariablesielscontextoson identificar, analitzar i desenvolupar la innovació. Des dels estudis de ciència i tecnologia, els estudis culturals i d’or­ ganitzacions, la sociologia, la filosofia, la psicologia, entre d’altres, s’incorpora l’etnografia i els conceptes antropolò­ gics com a eines no solament per construir els problemes i teoritzar, sinó també per cercar vies d’innovació en l’àmbit professional. De vegades simplement segueixen el model clàssic de fer etnografia, fins i tot utilitzant la idea canònica de cultura, mentre que d’altres incorporen l’evolució crítica dels anys vuitanta i s’acomoden al concepte de cultura entesa com una realitat multivocal, fragmentada i contestada, i també als canvis metodològics envers una orientació més reflexi­ va i dialògica, alhora que crítica sobre l’autoria i l’autenti­ citat.Finsitots’atreveixenadenominar-honovaetnografia (Hess,1992),iabastenmultimètodesimultisituacionsper observar laboratoris, empreses, telecentres i xarxes de tota mena, i captar interaccions entre actants i seleccions temà­ tiques via blogs, facebooks o twitters, per mencionar-ne uns pocs. Amb sorpresa, doncs, els antropòlegs hem après que el coneixement etnogràfic no és propietat d’una disci­ plina, i es pot considerar més aviat una expertise oportuna per treballar en la direcció de la innovació en tots els esce­ naris i territoris. I ara amb més raó en estar mediatitzats o trastocatsperlarealitattecnològica,financeraidelsmitjans de comunicació la qual cosa obliga a innovar la marca re­ gistrada de l’eficiència, la productivitat, el benestar social i la qualitat de vida. En el sentit comú, s’apel·la a la innovació quan s’entén que cal modificar condicions per resoldre problemes encallats per la rutina i la ineficàcia, sigui la utilitat d’un producte, els horaris per a la conciliació familiar, els serveis públics, l’organitzacióempresarial,ounacrisieconòmica.Ambfre­ qüèncialaviaésrespondreambcanvisd’imatgeenelspro­ ductesilespolítiquesiambregulacionsqueimposennous controls per incentivar o restringir les activitats i les provi­ sionsdebenestar.Enquedarcomamecanismespremi-càs­ tig,bonus-malusiennofertransparentelprocésiaclarirles fites, és a dir, fer disseny cultural en lloc i temps, aquestes modificacions, i no innovacions, resulten insuficients per reformular els problemes i dinamitzar alternatives d’acció per la família, les institucions i les empreses. Si mirem la història de l’antropologia, el concepte d’inno­ vació ha estat tractat en l’àmbit del canvi cultural. L’any 1953 va ser motiu d’un títol Innovation: The basis of Cul- tural Change. El seu autor, H.G. Barnett, va obrir un espai dereflexiósobrelanaturalesadelainnovació,elsprocessos ielsincentius,lescondicionsilesconseqüènciesdel’accep­ tacióielrebuig.Noesfixatantenelproducteielsresultats com en la configuració on hi juguen el context, la qualitat, la necessitat social i les limitacions de l’entorn considerant quehihavariablesincommensurablesquenoesdespleguen fins que el comportament o el producte entra en acció. De la seva anàlisi en resulta que la innovació és un constructe mentalquepotfer-sesensibleotangible,noestractad’una facultat ni tampoc d’un instrument específic, més aviat hi ha condicions, influències i variables que afavoreixen el sorgiment d’idees, o constel·lacions d’idees, i la generació d’expressionsobertesencomportamentsiobjectesqualita­ tivamentdiferents.Pertant,l’interèsantropològicperlain­ novaciónofareferènciaalsproductesresultantssinóalque mouen.Ésrellevantlacreaciód’ideesiobjectes,deprogra­ mesimodels,quefinsitotespodenencabirenelsconcep­ tesd’invencióicreativitat,aixònoobstantelquecalenfocar és l’acte innovador. És a dir, com es modulen les idees per generarvalorsafegitsielsprocessosdereactivaciósocialvia actituds i canvis en la presa de decisions. Breument, d’un espot publicitari, que és una creació, en resulten símbols o metàforesquetransmeteninformació,emperòelqueinte­ ressa és assolir l’acte innovador de virtualitzar valors afegits i desenvolupar actituds que activin respostes individuals i públiques, siguin de rebuig o d’acceptabilitat. Quinpaperfa,doncs,l’etnografiaenelterritoridelainno­ vació?Quinéselpotencialdel’etnografiaperaaquellspro­ fessionals que tenen la innovació com a horitzó per refinar Presentació
  22. 22. 22 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 les fites culturals i activar les decisions? Per saber les con­ dicions d’un problema, per tal de definir-lo i seleccionar- ne les variables, i fer-ne un disseny, cal seguir les passes o la metodologia qualitativa de l’observació. Romandre, parti­ cipar i distanciar-se, seleccionar entre tot l’aparell de tècni­ ques i instruments per mesurar, administrar qüestionaris i entrevistes, interactuar i dialogar in situ sobre les relacions socialsilespràctiqueslocals,i,finalment,registraraquestes dades via diari primer per transitar després envers l’escrip­ tura analítica on es rumien, es creuen i s’afinen les catego­ ries i les classificacions, els conceptes i les interpretacions. Aquestesromanenobertesperquèsempresónpotencialment reinterpretables segons els marcs teòrics i les metodologies comparativestriadesperfixarelscriterisheurísticsquehan de permetre abastar l’objecte d’estudi, contrastar les dades i assolir els objectius proposats. Sens dubte totes aquestes observacions i criteris analítics busquen afinar la descripció i extreure’n les regles que go­ vernen les accions i les pràctiques, però l’estil interpretatiu és clau ja que, com assenyala Geertz (1973), l’interès de l’empresaetnogràficanoéstantpelsmètodesitècniques,la seleccióieltractamentdelesdadesatranscriure,lacodifica­ ció de regularitats abstractes, les narratives quadriculades i les progressions estructurals, sinó per l’esforç intel·lectual i l’acte imaginatiu d’aventurar-se a fer elaboracions (elabo- rateventure).Assolir,endefinitiva,unadescripciódensaon adquireixen rellevància les hipòtesis provisionals, les espe­ culacions temptatives, les intuïcions de sentit comú i tota menadepressuposicions,adiferènciad’aquellsparadigmes etnogràficsontotsaquestsaspectessónmésaviatconsiderats subordinats a la restricció del mètode i les tècniques. Cap interpretació esgota el potencial simbòlic d’una realitat etnogràficajaqueennoencabir-seenunretratrobot,sempre ésinterpretabledenouiromanobertaalainnovació.Queda, doncs,enrerelasuposicióqueunabonaideaderivadad’una interpretacióallaitdesoiperdeclarar-seinnovadora.Mésaviat el paradigma etnogràfic per la innovació reclama completar la intel·ligibilitat del diagnòstic i el disseny de models incor­ porantl’experiènciaoperacionaldelesidees,lesmotivacions i els propòsits, fins i tot considerant la responsabilitat de les formulacions i les accions. Es tracta d’un procés que s’inicia com una descripció i un sistema d’interpretacions de les da­ desqueserveixenperelaborarmodelsiescenarisdiagnòstics i,siesvol,potarribarafuncionarcomaprescripciósobrel’ús de les coses i les accions a fer. En aquest cas, seria semblant a les instruccions d’ús d’aparells —termòmetres, marcapas­ sos,cotxes—onelscriterisilesguiesdemanipulaciósónper aconseguir la funcionalitat i la seguretat. Hi ha, doncs, en el dissenyunpaquettancatd’intencionsontoteslesaccionsque s’han de fer permeten l’automatisme i la rutina, és a dir, una implicació mínima dels individus. Com si en dissenyar un jardípúblic,laintenciódelgaudimentjaestiguésinscritaen elscaminsperons’hadepassejar,elsbancsperseure,lesflors que han de seduir i els paisatges per deturar-se, fins al punt queenelsaspectesnormatiusd’aquestdissenyhiconstenles avaluacionsderisciseguretatdelrecinte,peròtambélesres­ ponsabilitatsdelciutadàalhoraquelesprohibicionsisancions encasdemanifestarconductesincorrectes.Són,pertant,dis­ senysfetscomaplansd’execucióonlesinstruccionsorienten els moviments i les accions en els contextos d’ús. Una cosa diferent és el disseny innovador on la idea, els ar­ tefactesielsescenarisromanenoberts,ielsubstratetnogrà­ ficnoéssimplementunarepresentació,sinóunamatriude pràctiquessocialsquehandepermetrerealitzariactivarmo­ dels alternatius d’acció. Res a veure amb les planificacions o les utopies socials d’antuvi, o les biologies predictives de l’eugenèsia; no es tracta de predir el futur, sinó de pensar el futur pel present. La innovació en disseny cultural és més exploratòria que predictiva, se’n fan models i escenaris que permetenexplorarsituacions,icomaalternativesculturals no són solucions, sinó models probables que poden arri­ bar a succeir per elecció de l’individu o del col·lectiu social apartirdelageneraciódefitespròpies.Elsobjectiusnosón tancatsperquèlesinformacionssónvariablesienevolució, i endemés els judicis, els interessos i les necessitats canvien d’individu a individu i de grup a grup. El disseny ha d’ajudar a generar idees de contrast i conjec­ turesracionalitzadesquepermetinarticularelsdesitjosper­ sonalsiomplir-losdecontingutienfer-hoaixítransformar laidea,elsimpulsosil’activitatenpropòsit.SeguintDewey (1967)nos’hadeconfondrel’impulsdefer,laforçademou­ re’s, amb el propòsit que requereix la formulació de judi­ cis i l’anticipació intel·lectual per activar les decisions i les accions,considerantfinsitotque,sinos’actuaenllibertat, les accions no es poden considerar responsables. Per tant, unapartimportantdeldissenyinnovadors’orientaaactivar eljudiciintel·ligentidesenvoluparpropòsitslaqualcosano vol dir seguir instruccions i generar restriccions, sinó més aviat activar l’autonomia i la capacitat de decidir, passar de serciutadàpassiu,receptoripacientaclientiusuari,ésadir, dellegiraescriure.Aconseguir,endefinitiva,quelaseguretat inscritaeneldissenynogenerisimplementrepeticióiauto­ matismes sinó que el disseny ofereixi endemés alternatives obertes al control responsable de l’usuari i els gestors, tant pel que fa a l’ús de productes i serveis com a la gestió d’em­ preses i l’administració de les institucions públiques. La crisi i els conflictes del món d’avui, i tots els fenòmens d’incrementdelacomplexitatcomlaconnectivitatglobal, els canvis a la biosfera i els impactes de la bio i les nano­
  23. 23. Dossier 23 tecnologies, per mencionar-ne uns pocs, situen al límit el poder de la innovació interdisciplinària i intercultural. I és en aquest sentit que el paradigma etnogràfic és una aposta interessant per omplir de continguts el disseny d’alternati­ ves culturals i també organitzatives en l’àmbit de la recerca i l’empresa. Certament, hi ha grups i webs —www.massi­ vechange.com— que proclamen que davant el canvi mas­ siu i la realitat sense fronteres, s’obre un període sense pre­ cedents per desenvolupar el disseny innovador, però en el marc de la crisi, sobresurten els col·lectius que emfatitzen les crítiques i les protestes, com els ciutadans anomenats indignatsilasevaamplificacióenlesxarxessocialsielsmit­ jansdecomunicació.Sienaquestessituacionsdominenles emocions,comensindicaBauman(2011),lesideesquees barallen són episòdiques, bullen i tendeixen a refredar-se, de manera que resulten poc aptes per construir res que si­ gui coherent i durable. Laqüestióés,doncs,comaprendrearedefinirelsproblemes que es plantegen i dissenyar propostes que generin noves condicionsmésadientsperaconseguirelbenestarsocialila qualitatdevidaentermesderesponsabilitatsocial,especial­ mentenl’úsdelsrecursospúblics.Potserels«co-»culturals de la coparticipació, la cooperació, el copagament podrien guiar els models per innovar el finançament dels projectes de recerca, agilitzar les estratègies empresarials i activar la conversa publica envers les decisions deliberatives (Buxó, 2002). En aquest sentit s’observen models de co-working d’emprenedors on el fet de compartir espais mínims, cos­ tos,connexionsicombinatslaborals,generaideesdiferents i agrega valors que superen la ineficàcia de vells models empresarials individualistes.Vinyet en el seu article aporta casos de gran interès sobre la rellevància de l’etnografia de l’experiència com un facilitador en la cocreació de produc­ tes i serveis. En el desenvolupament de dispositius mòbils, Contrerasdescriulaimplantaciód’unametodologiaàgilon l’etnografia aporta pistes clau per entendre la creació d’es­ pais de col·laboració on activar l’actitud innovadora dels equipsfetad’autonomia,competènciaimotivació.IFaura distingeixunafiguracol·laborativaenxarxa,elsconnectors, usuariscabdalsenprojectes,associacions,clubsitelecentres, entre d’altres, que permeten transformar la xarxa estricta­ ment tecnològica en social. No cal dir que del munt d’indignats de la ciutadania tam­ bé se n’esperen respostes, especialment dels joves que una societatbenestanthaviaanomenatninis.Ara,mésenllàdel discursdelsocialismeutòpic,itrencantbarreresdegènerei edat,s’enténquehauriendecol·laborarentreballsvolunta­ ris per etnografiar sectors laborals i serveis aportant dades i idees de contrast per dissenyar com organitzar equips i co­ operatives laborals. Sens dubte això requereix coordinació i diàleg públic, per tant la implicació de les institucions, com la universitat que també hauria d’innovar assignatu­ res i encoratjar grups de recerca interdisciplinaris orientats apromocionarnovesdemandesdesaberifer.BezosDales­ ke explica un projecta ciutadà d’innovació, SeniorLab, per modificar les condicions de l’envelliment assistit envers un envelliment actiu i productiu que no solament incremen­ ta la integració social sinó que genera recursos socials.Tan­ mateix Colobrans descriu projectes d’innovació al Citilab deCornellànosolamentperdivulgarlaculturadigitalsinó per generar etnografies de la innovació que permetin con­ juminar la participació de ciutadans de totes les edats amb els usos eficients de les tecnologies. I Serra ens aporta una experiència etnogràfica directa de la confluència de pro­ postesentrelarecercadelesnovestecnologiesieldesenvo­ lupament d’institucions, i2cat, Citilab, que constitueixen livinglabsorientatsainnovarenprojectesd’accésaInternet i la consolidació de xarxes ciutadanes. Certament,nohihareceptes,nitampocxarxesoncaureper no equivocar-se. Socialment i per compartir només tenim un suport comú que també demana dissenys complemen­ taris,allòquese’ndiuculturacívica,principisintel·lectuals i les seves bases morals, que cal omplir de continguts i pro­ pòsits. Si la crisi és de tots, cal anar més enllà d’assenyalar lesraonsielsdretsquesónpuntsdepartida,peròques’han d’elaborarperaccediralesdecisionsdeliberatives,lajustícia distributivailaconciliaciódelesfitescol·lectives.Inocom a conceptes, sinó com a etnografies on explorar les vies de laconfiança,elcompromís,lesconviccionsilaconvivència pertaldeferdissenysqueajudinaactivarlesideesenaccions responsablesenl’úsdelsrecursospersonals,privatsipúblics. EnacabarsempreésborecordarlasentènciadeSènecaque ens diu: «No hi ha bon vent si no sabem on anem». n Presentació Bibliografia Barnett, H. G. Innovation: The basis of Cultural Change. Nova York: McGraw-Hill, 1953. Bauman, Z. 44 cartas desde el mundo líquido. Madrid: Paidós, 2011. Buxó Rey, M. J. «Antropología Aplicada. Razón Crítica y Razones Prácticas». A: Actas III Congreso de Historia y Antropología Aplicada. Vol.II.SantiagodeCompostela:InstitutoPadreSarmiento(CSIC),1997, p. 385- 407. Buxó Rey, M. J. «La conjunció aplicada dels “co-”: comités, col· laboracions,col·legues,cooperacions,cogeneracióicogestiódedadesi problemes».Revistad’EtnologiadeCatalunya.[Barcelona](2002),núm. 20, p. 130-140. Dewey, J. Experiencie and Education. Nova York: Collier Books, 1967. Geertz, C. Tras los hechos. Dos países, cuatro décadas y un antro- pólogo. Barcelona: Paidos, 1996. Hess,D. J.«Introduction:theNewEthnographyandtheAnthropology of Science and Technology». A: Hess, D. J.; Layne, L. L. Knowledge and Society:TheAnthropologyofScienceandTechnology.Vol.Greenwich: JAI Press, 1992.
  24. 24. 24 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 Carlos Bezos Daleske ValueCreation madrid_espanya noves tecnologies i gent gran Els nous actors de la revolució digital Desenvolupament del concepte d’envelliment productiu: projecte SeniorLab
  25. 25. Dossier 25 L’autor Doctor en Antropologia per la Universitat Autònoma de Madrid. Director general de ValueCreation, empresa d’innovació centrada en l’usuari i en els living labs, treballa amb l’etnografia i altres eines del camp de l’antropologia aplicades als processos d’innovació. SeniorLab és un projecte ciutadà de Citilab que ha aconseguit d’obtenir impor- tants resultats d’integració social a través de la innova- ció amb gent gran. Aquest laboratori ciutadà permet observar com es pot passar d’un envelliment assistit a un d’actiu, per finalment de- sembocar en un envelliment socialment productiu i valuós. És a dir, la gent gran, en lloc de consumir recursos socials, poden crear-los. L’antropo- logia i l’etnografia tenen un paper determinant a l’hora d’incorporar participativament la gent gran a les dinàmiques d’innovació social. SeniorLab is a citizen project from Citilab which has been able to achieve important results in social integration through innovation with seniors. This city laboratory allows us to see how we can move from an assisted ag- ing to an active one, which eventually leads to a socially productive and valuable ag- ing. That is to say, instead of the elderly using social resources, they can create them. Anthropology and ethnography play an impor- tant role in incorporating the elderly through participation into the dyna­mics of social integration. La idea del «co-working» (etnografía+noves tecnologies+gent grant) esdevé clau per a la creació de nous projectes innovadors com el SeniorLab. CITILAB Noves tecnologies i gent gran L agentgranpotserprotago­ nista de la revolució digital i de la innovació tecnolò­ gica? El projecte Senior­ Lab és una demostració que l’acció conjunta de la gent gran que té interès en el seu creixe­ mentpersonal,eltreballetnogràficilaco­ l·laboraciód’uncentred’innovacióoberta poden aconseguir que la gent gran sigui capaç d’innovar. Malgrat això, sembla que són pocs els que es fan aquesta pregunta; més aviat la pre­ guntasecentraacomreduirlabretxadigi­ tal de la gent més gran de 65 anys. Sembla queaquestésl’objectiudemoltesadminis­ tracionspúbliquesiobressocialsdecaixes d’estalvis,comtambélapreocupaciósocial reflectida des dels mitjans de comunica­ ció. Almenys això és el que es desprèn de l’anàlisi dels programes d’alfabetització digital de gent gran. Davydd Greenwood (1999) introdueix la noció de les preguntes correctes a l’hora de resoldre problemes socials. I en efecte, el tipus de pregunta condiciona la respos­ ta. En el cas de la gent gran, les preguntes queesfanlesinstitucionsquetreballenen l’àmbitdel’envellimenttenenmoltaveu­ re amb la construcció social de la persona gran com a «improductiva» i dependent (classes passives). Per tant, des d’aquesta construcció, la resposta ha de ser necessà­ riament assistencial. Les institucions, una vegadas’haidentificatunproblemacoma bretxa digital el conceptualitzen com un problema més d’assistència (malaltia, so­ ledat, dependència, etc.) i dissenyen pro­ grames dels quals la gent gran són recep­ tors passius. El treball etnogràfic que ha fet SeniorLab demostra per contra, que la gent gran no ténecessàriamentlapercepciódesimatei­
  26. 26. 26 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 xa—la identitat—que li és assignada so­ cialment i que, lluny de ser una classe pas­ siva, és un grup socialment productiu. Marc teòric: la construcció social de la persona gran com a «improductiva» Percomprendrecoms’haarribataunaiden­ titat de la gent gran com a dependent i ne­ cessitada d’atenció és necessari entendre el concepte de fordisme o d’economia indus­ trial, que malgrat tots els canvis que s’han produït en el tipus de producció capitalista capaformesfinanceres,continuadominant l’imaginari i la forma de pensar d’empreses i institucions, incloses les institucions mè­ diques. Naturalmentqueelconcepteassistencialde vellesaestàinfluïtpelfetincontrovertiblede la degeneració física del cos i la disminució delesfacultatsmentals.Aquestapautas’em­ marcadinsdelqueesconeixcomadiscrimi- nacióperl’edat,ésadir,elsestereotipsopre­ judicissocialsaplicatsaunapersonaacausa de la seva edat. (Losada Baltar, 2004). Tanmateix, a aquesta categoria cronològi­ ca (i si es vol també mèdica) s’assignen un seguit de valors simbòlics—generalment negatius—relacionats amb la decadència físicaimental,lamalaltia,lamort...ilaim­ productivitat. Improductiu és un concepte que neix de l’economia industrial o fordisme. Segons Jessop(1991)elfordismecomprènunpro­ cés de mecanització i divisió del treball, un règimd’acumulació,unmodederegulació (normes, institucions) i una ordenació de l’espai al voltant de la producció. La mecanització defineix com a productiu totallòquereverteixenlaproducció,jaque en els sistemes industrials clàssics produc­ ció és igual a benefici. Per tant, tot el que escategoritzacomaimproductius’equipa­ ra a despesa. D’aquesta manera, els equips de producció, la inversió en fàbriques i el treball directe de producció entren en la categoria de productiu, mentre que, per exemplelacomptabilitat,eltreballindirec­ (1) La Carta d’Atenes publicada per Le Corbusier és un dels documents en els quals s’aprecia més clarament la transferència de la metàfora industrial i la pro- ductivitat a l’habitatge i a l’espai personal i íntim de les persones. te (formació, manteniment) esdevindrien improductius. Aquest no és el lloc per discutir això, però s’ha de dir que en el sistema fordista s’esta­ bleix una jerarquia en la qual el que és pro­ ductiumanaperdamuntdelqueésimpro­ ductiuiqueelqueesconsideraimproductiu es dota de significats socials i simbòlics ne­ gatius (Bezos Dalesque, 2004). Aquesta forma de veure el món, malgrat que el capitalisme és ara més financer i que moltesorganitzacionsnosónfàbriques,s’ha traslladat com a metàfora al treball d’ofici­ na, al treball científic (funcionalisme), a la universitat,al’escolaialesadministracions públiques,alshospitalsialsorganismesque treballen en l’àmbit de la vellesa.(1) El treball etnogràfic permet dissenyar estratègies innovadores per tal que col·lectius inicialment allunyats de les tecnologies de la informació esdevinguin nous actors i usuaris de la revolució digital. CITILAB
  27. 27. Dossier 27 Si pensem en el fordisme com en un tipus de regulació, va donar llum a diverses insti­ tucions: el diàleg social entre el capital (or­ ganitzacions d’empreses) i el treball (orga­ nitzacionsdetreballadors)amblaintercessió del’estat,comtambélesassegurancessocials públiquesiprivades,tantsanitàriescomde pensions. Les assegurances s’encarreguen precisament d’administrar l’àmbit impro­ ductiu: desocupació, malaltia i vellesa. Alsdesocupats,malaltsivellshomelsnega­ va la capacitat de ser productius i, per tant, depoderferaportacionsdevalorsocial.Per això,lespolítiquesdissenyadesdesdeltipus deregulaciófordistasónanomenadesassis­ tencials,perquèassisteixenaaquellesperso­ nesquesesuposaquenopodenvaler-seper ellesmateixes.Així,lesinstitucionsassisten­ cialsfacilitenalagentgranquatretipusd’as­ sistència:assistènciaeconòmica(pen­sions), assistència mèdica, assistència en cas de de­ pendència i assistència d’oci (viatges IM­ SERSO, centres de gent gran, etc.). Són quatre eixos d’assistència que neixen de l’economia industrial fordista. Cal pen­ sarqueenunaeconomiafinancera,digitali deconeixementpuguinsorgirnovespolíti­ quesperalespersonesgransmésarreladesen l’economia digital i del coneixement. De la dependència al valor de l’envelliment La vellesa ja no es concep únicament com l’avantsala de la mort i com un estat mera­ ment improductiu. De fet, el 1999 l’Orga­ nitzacióMundialdelaSalutvaincorporarel concepte d’envelliment actiu. D’acord amb Pilar Regato Pajares (2003) en un docu­ mentdeL’IMSERSO:«perl’OMS,l’envelli­ mentactiuéselprocésd’aprofitaralmàxim les oportunitats per tenir un benestar físic, psíquic i social durant tota la vida. L’objec­ tiu és estendre la qualitat, la productivitat i l’esperança de vida a edats avançades. [...] Aquesttermefouadoptatperl’OMSafinals del1990.L’objectiuerabuscarunmissatge més ampli que el de l’envelliment saludable i reconèixer l’impacte d’altres factors i sec­ tors a més del sistema sanitari. Intenta ex­ pressar la idea de la implicació contínua en activitats productives i treball significatiu. Així, la paraula actiu es refereix a una con­ tínua implicació social, econòmica, espiri­ tual, cultural i cívica i no simplement a la capacitatd’estarfísicamentactiu.Mantenir laindependènciaésl’objectiuprincipaltant peralsindividuscomperalspolítics.Lasalut quefapossiblelaindependènciaéslaclauo el mitjà per envellir activament». Aquestaaproximaciómodificaelfocusme­ ramentassistencialista;detotesmaneres,les institucions que han de fomentar l’envelli­ mentactiucontinuenestantvinculadesala salutil’assistència.Ésadir,nohihainstitu­ cions no assistencials ni polítiques no assis­ tencialspertreballaramblagentgran.Seni­ orLab és un laboratori on es poden crear. Aquest canvi d’enfocament es pot trobar relacionat també amb noves maneres de producció i règims d’acumulació en el ca­ pitalisme. D’una banda, des dels anys vui­ tantadelseglexxl’economiaadquireixdues dimensions que la distingeixen de l’econo­ mia industrial clàssica: la financera i la tec­ nològica. Aladimensiófinancera,elsmercatsdecapi­ talssónunafontdefinançamentalternatiui complementari als bancs des del segle xvii, però en fer-se possible amb la desregularit­ zació dels mercats (Luttwak, 2001; Klein, 2007; Marazzi, 2010) el comerç amb pro­ ductesfinancersideuteaunaescalaglobal, elsactorsfinancershanadquiritunaposició dominanttantsobrelescompanyiesproduc­ tives (en són els accionistes), com sobre els governs (en són els finançadors). Perlasevabanda,aladimensiótecnològica totiqueneixencomunpasmésenladinà­ micadelfinançamentfordista,lestecnologi­ esdelainformacióhancanviatradicalment les formes de produir i treballar, de manera que com deia Robert Reich (1991) es pot parlar, més que de treballadors, d’analistes simbòlicsodetreballadorsdelconeixement (Drucker, 1993). Enelcapitalismefinancer,elconceptecen­ tral no és el de productivitat, sinó el de va­ noves estratègies culturals i socials es generen a partir de la vinculació entre innovació i etnografia Noves tecnologies i gent gran
  28. 28. 28 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Juliol 2012 Núm. 38 lor.Mentrequeenelmodelproductivistala productivitatéscentralperquègaranteixmés ingressosperunitatmonetàriainvertida,en elcapitalismefinancerelvalor—entèscom a promesa de dividends futurs—garanteix mésingressosperunitatmonetàriainvertida. Ésunconceptedevaloraltamentespecula­ tiu, projectat cap al futur, i per això és molt important representar el valor mitjançant un joc complex d’informació en el qual es barregen dades objectivades, representació a través de mitjans audiovisuals, Internet i màrqueting. Aquest producte és crucial perquè el valor es lliga a la imatge i la imatge al valor. La construcciódelaimatgesocialestàlligadaa laconstrucciódevaloriviceversa.Tornem al capitalisme financer. Qui són els actors dominants? Els fons de pensions. Qui són els seus clients? Els pensionistes actuals i els futurs: un mercat creixent que escla­ tarà a causa de l’evolució demogràfica. La gentgranadquireixaixíunvaloreconòmic (especulatiu, projectat cap al futur) i, per tant, la imatge de la gent gran comença a adquirir connotacions positives com a en- velliment actiu. Almateixtemps,latecnologiadigitaldesen­ volupada per automatitzar la producció de coneixement, permet a la gent gran sortir dels àmbits tutelats que els havia assignat el model assistencial: ara poden informar-se sense que les seves famílies, els metges, les residències i els ministeris de salut hagin de fer-losdemitjancers.Nosolamentinformar- se; poden associar-se, vincular-se i també posar en valor la seva experiència vital com a individus i com a col·lectiu. Etnografia i innovació El projecte SeniorLab és el fruit d’una d’aquestes institucions no assistencials i no productivistes de la societat del conei­ xement.EstractadeCitilab,unespaid’in­ novacióciutadanaquesorgeixdelaconver­ gènciadelsmovimentsquevannéixerenla L’Etnografia permet conceptualitzar amb més precisió les potencialitats de la gent gran Deixar de ser «objecte» d’estudi per a pasar a ser «subjecte» és clau en el disseny de noves estratègies. CITILAB
  29. 29. Dossier 29 dècada dels setanta i vuitanta en el cinturó industrialdeBarcelona,ambelsmoviments nascuts a la dècada dels noranta al voltant d’Internet com a espai ciutadà. Tot i que vanèixerconceptualmentel1996,Citilab va iniciar la seva trajectòria oficial el 2007. Avui s’ha convertit en el centre de conei­ xement i d’innovació social de referència a Espanya. Citilabvaapostardesdelcomençamentper l’etnografia com a eina d’innovació, ja que en la tradició del design thinking i en el de­ senvolupamentdesistemesinformàtics,en moltes companyies dels EUA des dels anys noranta s’usaven antropòlegs per conèixer els ecosistemes d’informació (Nardi, 2000; Nardi i Engeström, 1999; Hepsø, 2009), és a dir, les dinàmiques socials complexes queesproduïendinsdelesorganitzacions(2) i que es diferencien molt del que descriuen els manuals de processos i les descripcions de llocs de treball. El paradigma de la innovació oberta que vanpopularitzarChesborough(2003)iVon Hippel (2005), i que en part ha donat lloc al moviment dels living labs, ha donat ales al’úsdel’etnografiacomaeinaclauperco­ nèixer què fan els usuaris, què creuen, com viuen, com pensen, quins codis utilitzen... En definitiva, el que clàssicament s’ha co­ negutcomaexperiènciaúnicaiaïllada—el treball de camp—troba ara un espai on es potferd’unamanerasistemàtica.Escombi­ nenaixí,elsenfocamentsdelacièncianatu­ ral(ellaboratori),ambelsdelaciènciasocial (l’etnografia). Tanmateix, res d’això no podria funcionar sense emprar estratègies d’investigació ac­ cióparticipativa;ésadir,involucrarelsma­ teixos actors (o usuaris, en el llenguatge de lainnovacióoberta)enlainvestigacióienla definiciódelspropiscontingutsdelprojecte. Una aproximació híbrida (Hepsø, 2001) i no positivista (Greenwood, 2007) permet donarelprotagonismealsparticipants,que d’aquestamaneradeixendeserobjected’es­ tudiipassenasercosubjectesd’investigació (Greenwood,2007)ocodissenyadorsoco­ innovadors. SeniorLab: innovació amb gent gran La idea central sobre la qual se sustenta el projecteSeniorLabésquelagentgrandispo­ sa d’actius de coneixement suficients, d’ex­ periènciaidecapacitatcomperferinnovació tecnològica,encaraquenotinguilaforma­ cióespecíficaoelcontactesuficientambles tecnologies de la informació. La hipòtesi és que aquesta innovació es pot obtenir mit­ jançant un living lab de gent gran. Un living lab exigeix tres tipus d’enfoca­ ments complementaris: en primer lloc la metodologia de disseny que aporta la Fun­ dació I2CAT i que és pròpia de les engi­ nyeries de la informació i la comunicació. Aquestes disciplines creen constantment nous artefactes tecnològics físics i virtuals: maquinari, programari, xarxes..., a l’espera del que pugui ser útil als usuaris. Tanmateix, el model de disseny que Se­ niorLab pot explorar és el contrari: disse­ nyar un artefacte social nou, el SeniorLab, perquè les persones puguin definir quins artefactes necessiten. Ensegonlloc,ésimportantprioritzarlain­ novació social i observar quins canvis són necessaris en les tecnologies per adaptar- se millor a les necessitats de les persones. En particular, d’aquelles que no es troben connectades en xarxa, les que menys con­ tacte tenen amb l’àmbit TIC. En primer lloc ve la innovació social i després la tec­ nològica. Per això cal una metodologia d’escolta, d’oberturaidecomprensió.Peraquestaraó s’utilitza una estratègia d’investigació acció participativa: es tracta de saber què vol la gent gran, quines són les seves demandes, i queellsmateixosfacinaquestdiagnòstic,en funció del qual posin en marxa accions. Finalment, s’ha d’afegir que la gent ja fa in­ novacionsconstantsenlasevapràcticadià­ ria.ExemplescomlaUniversitatdelaGent Granindiquenunavoluntatd’encararlave­ llesa molt més enllà de la mera actitud pas­ siva i assistencial. Noves tecnologies i gent gran (2) Els antecedents poden trobar-se ja al llarg dels anys setanta en els treballs de Peter Checkland.

×