016 La Transició democràtica a Espanya i Catalunya
Pont caixes08
1. El Pont de les Caixes
Aqüeducte romà
Municipi de Constantí
Presentació pública 17 d’abril de 2008
a càrrec de Cristóbal Ramírez (alcalde de Constantí)
i Josep Anton Remolà Vallverdú (arqueòleg)
Adjuntem CD amb els següents arxius:
· PDF amb text i fotografies de baixa resolució
· JPG’s de fotografies alta resolució (per imprimir)
· EPS i JPG plànol accés des de Constantí a la zona
· EPS i JPG plànol detall situació del Pont de les Caixes
2. Roda de premsa
Dia: 17 d’abril de 2008
Hora: 12 h
Lloc: Aqüeducte romà del pont de les Caixes (Constantí), veure plànol de situació.
Tema: Presentació del recentment descobert aqüeducte romà del pont de les Caixes,
proper a la vil—la romana de Centcelles.
Convoca: Ajuntament de Constantí
Façana oriental del Pont de les Caixes.
Façana oriental del Pont de les Caixes.
Pont de les Caixes des del nord.
3. L’aqüeducte romà del Pont de les Caixes (Constantí): un nou aqüeducte romà als
voltants de Tarragona (Tarraco) i de la vil—la romana de Centcelles.
El recent esfondrament parcial d’un tram del parament oriental i l’inici dels treballs previs a
la consolidació del, fins ara, pont medieval de les Caixes han permès observar que l’obra
medieval és, en realitat, una reforma d’un pont precedent, d’època romana. Un aqüeducte
romà, possiblement privat i hipotèticament relacionat amb la propera vil—la romana de
Centcelles, del que fins ara no existien noticies i que representa una excepcional descoberta
tant des del punt de vista científic com patrimonial. L’atzar, en forma d’esfondrament –
paradoxalment arran d’unes intenses pluges –, ha tret a la llum un tresor que fins ara s’havia
mantingut ocult sota successives reconstruccions.
A poc més de mig quilòmetre al noroest de la vil—la romana de Centcelles, un dels
monuments arqueològics més emblemàtics del territori de Tarraco (ambdós declarats
Patrimoni Mundial l’any 2000), discorre una sèquia medieval (anomenada dels Molins) que
proporcionava, a més d’aigua de rec pels conreus d’aquesta banda del riu, energia als molins
medievals situats als termes municipals de Constantí i Tarragona. En aquesta derivació de
l’aigua del riu s’inclouen la Resclosa (lloc de captació situat al terme de la Pobla de
Mafumet, en el lloc anomenat La Siquieta), la bassa, el rec – o canal, que discorre al llarg de
més de tres quilòmetres pel marge dret del Francolí fins a retrobar-se amb el riu ja en el
terme de Tarragona – i els molins de Constantí (c. 1380-1407), paperer (inicis del segle
XV?), de Reus (anterior a 1471), del Maset (anterior al segle XVI) i de l’Horta (segles
XIV/XV?).
La part arquitectònicament més rellevant d’aquesta canalització és el pont (conegut com
“Pont de les Caixes”) que travessa la part més profunda del barranc de la Ferrerota
(l’extrem oriental, menys profund, se salva mitjançant un terraplè atalussat), l’únic
inconvenient topogràfic significatiu en aquest tram del marge dret del riu Francolí. El pont,
de poc més de seixanta metres de llargada i traçat sinuós, sustenta la caixa per on passava
l’aigua i presenta tres obertures: la més meridional, amb arc ogival, permetia el pas de la
riera, mentre que les més septentrionals, amb arc de mig punt, deixaven pas pel camí
medieval de Montblanc (via publica qua itur a Montblanch), veritable eix vertebrador de les
comunicacions entre Tarragona i les planes de l’interior fins al segle XIX i que segueix,
aproximadament, el traçat de la via que ja en època romana portava des de Tarraco cap a
4. Lleida (Ilerda) i Saragossa (Caesaraugusta). El pont mostra les empremtes deixades per les
distintes reformes i reparacions dutes a terme al llarg del segles com a conseqüència de
l’intens desgast al que estaven sotmeses aquestes obres hidràuliques (contraforts,
modificacions del traçat de la canalització, recreixements de la caixa, arcs de reforç, etc).
A partir de l’any 2005 s’han dut a terme diverses actuacions adreçades a la posada en valor
del pont, un element fonamental per a la creació d’un parc cultural que, seguint el
recorregut de la sèquia, explicaria, des d’un punt de vista històric, l’aprofitament de l’aigua
en època medieval (i romana, a partir d’ara), incorporant en el seu discurs edificis tant
significatius com els molins medievals i la mateixa canalització, així com el tractament
paisatgístic d’un entorn agrícola que forma ja part del passat. Tot això pivotant al voltant
d’un monument cabdal com la vil—la romana de Centcelles que actuaria com a veritable
dinamitzador d’aquest futur parc. També és una part important d’aquest conjunt el tram de
camí de Montblanc encara existent entre Centcelles i el pont, per facilitar l’accés a tots els
elements històrics i arqueològics que en formen part.
Les diverses actuacions, promogudes per l’ajuntament de Constantí i finançades per Repsol
S.A., han consistit, bàsicament, en el soterrament de la canonada existent davant de la cara
meridional del pont, la neteja, sanejament i documentació gràfica i fotogràfica del pont, la
realització de rases de verificació de les fonamentacions, etc.
Els treballs que s’estan realitzant actualment, a càrrec de l’empresa Codex-Arqueologia i
Patrimoni, ens permeten començar a traçar les línies generals de l’evolució del monument:
• La major part de la de la meitat inferior del pont actual correspon a època romana,
incloent la caixa revestida amb opus signinum i la continuïtat de la canalització cap a
l’est per sota del terraplè medieval. La diversitat de paraments (opus vittatum i
maçoneria amb còdols i pedres irregulars) podria indicar distintes fases o la
hipotètica existència d’un arc a l’extrem septentrional del pont per on,
presumptament, podria haver passat la via romana. Les reformes posteriors – tant
en aquest punt com a l’altre extrem, on es localitzaria l’arc de pas de la riera – fan
difícil, ara com ara, determinar aquestes qüestions.
• En època medieval (segle XIV?) es recreix el pont aproximadament un metre
disposant una nova caixa – amb laterals de carreus i paviment de còdols – sobre els
5. sediments que omplien la caixa romana i es repara un tram de l’extrem
septentrional, que hem trobat, caigut, al peu de la façana oriental. Aquesta pujada
de nivell s’ha de relacionar, probablement, amb la necessitat de portar l’aigua fins a
una cota més elevada que permetés a l’aigua adquirir prou força per moure les
moles dels molins que es va construint a partir d’aquest moment.
• En època medieval o a inicis de l’era moderna, es torna a recréixer el pont
(aproximadament mig metre), s’obren els dos arcs de mig punt a l’extrem
septentrional i, probablement, es reconstrueix part de l’extrem meridional incloent
l’arc, que es fa de nou en forma ogival (i amb sòl de lloses de pedra; la resta del
canal es pavimenta amb còdols). Totes aquestes modificacions van acabar per
emmascarar completament l’obra romana que va quedar absorbida dins del nou
pont.
• En èpoques posteriors es documenta la construcció de dos contraforts atalussats en
el pilar que comparteixen els arcs de mig punt i l’ampliació de la caixa per la banda
occidental amb l’afegit de dos arcs de mig punt adossats als existents. També
s’aprecien les múltiples reparacions, de divers abast i qualitat, realitzades en
moments difícils de determinar.
Paral—lelament als treballs d’excavació i documentació que s’estan realitzant, s’ha iniciat el
procés d’incoació de la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), per part del
departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i la redacció d’un avantprojecte del Pla
Director, impulsat per l’ajuntament de Constantí, que ha d’establir les línies d’actuació tant
del pont com de la resta d’elements patrimonials vertebrats a l’entorn de la sèquia dels
Molins. Un document de base fonamental per afrontar la preservació del patrimoni cultural
i natural en un moment on s’estan executant o projectant diverses infraestructures que
modifiquen profundament aquesta part del territori i que requeriria l’aplicació de l’1%
cultural per intentar minimitzar les conseqüències.
