SlideShare a Scribd company logo
1 of 18
Curs bàsic Cures Pal·liatives
 Administració de fàrmacs amb l'objectiu de
reduir el nivell de consciència i així
disminuir o anul·lar la percepció per part
del pacient de símptomes que produeixen
un sofriment innecessari.
Curs bàsic Cures Pal·liatives
 Segons seu objectiu:

primària

secundària
 Segons la temporalitat :

contínua

intermitent
 Segons la intensitat : (Ramsay)

profunda (IV-VI)

superficial (II)
Curs bàsic Cures Pal·liatives
Nivell Situació del pacient
I Agitat, angoixat
II Tranquil, orientat i col·laborador
III Resposta agitada a estimuls verbals
IV Resposta ràpida i agitada a estimuls dolorosos
V Resposta lenta a estimuls dolorosos
VI No resposta
Curs bàsic Cures Pal·liatives
SEDACIÓ EUTANASIA
Intenció Alleugerir el sofriment
refractari
Provocar la mort per alliberar el
sofriment
Procés Fàrmacs ajustats a la resposta
del pacient
Fàrmacs a dosis letals per a garantir
la mort ràpida
Resultat No sofriment (doble efecte) La mort
Curs bàsic Cures Pal·liatives
 Administració de fàrmacs amb l’objectiu de:

reduir el nivell de consciència en situació
terminal,

alleujarant un o més símptomes refractaris.
 Es tracta d'una sedació primària que pot ser
contínua o intermitent, superficial o
profunda.
Curs bàsic Cures Pal·liatives
Tributaris de sedació pal·liativa:
La dispnea
El delírium
El dolor
Hemorràgies
El sofriment psicològic refractaris
Curs bàsic Cures Pal·liatives
 Sedació pal·liativa:

tan profunda com sigui necessari

per alleujar un sofriment intens, físic o
psicològic quand la mort es preveu molt
propera.
 Es tracta d'una sedació primària i contínua,
que pot ser superficial o profunda.
Curs bàsic Cures Pal·liatives
 Individualitzar la situació
 Valorar testament vital previ
 Principi d’autonomia
 Presencia de les persones adients
 Utilitzar llenguatge adecuat
 Revisable
Curs bàsic Cures Pal·liatives
 Midazolam
 Levomepromazina
 Fenobarbital
Curs bàsic Cures Pal·liatives
Altres
opcions de
tractament?
NO Assegurar-se:
-Compartir decisió
-Informar família
-Consentiment
-Enregistrar procés
SEDACIÓ
SI
Valorar la mes
adient
Dispnea
Dolor
Hemorràgia
Ansietat/pànic…
Deliri
o alcoholisme previ
Midazolam
Levomepromazina
Levomepromazina
Quin es el símptoma
o problema?
Curs bàsic Cures Pal·liatives
Benzodiacepina de vida mitja molt curta (inici d´acció 2-3
min amb duració màxima 5h)
- Indicacions:
-sedació en la fase agònica
-ansiolític en la disnea terminal
-convulsions i agitació
- Dosis s.c.: 15- 60 mgr/24h (dosis màx160 mgr)
- Efectes secundaris: risc de parada respiratoria,
a dosis màximes pot produir agitació paradògica
- Presentacions:
.amp de 5mg/5ml (1ml=1mg)
.amp de 15mg/3ml (1ml=5mg)
Curs bàsic Cures Pal·liatives
Fenotiacina amb acció antipsicótica, antiemética i
sedant (vida mitja plasmàtica 15-30h).
-Indicacions:
- Agitació amb deliri, consum previ de OH
- Fallida Midazolam
- Contraindicacions a BZD
-Dosis sc:
- inducció 25mg
- infusió continua 100mg/24h
-Efectes secundaris: hipotensió intensa
-Presentació: . amp de 25mg/ml
Curs bàsic Cures Pal·liatives
 Sense tractament previ amb BZD:

Inducció: 2,5 – 5 mg en bolus cada 15 min fins Ramsay II-III

Rescat: 2,5- 5 mg cada 6-8 h

Dosis 24h: 45-60 mg /24h
 Amb tractament previ de BZD:

Inducció: 5-15 mg en bolus cada 15 min
 Amb antecendent de alcoholisme, abús BZD...:

No midazolam, si levomepromazina (Sinogan)
Curs bàsic Cures Pal·liatives
 Si no resposta a Midazolam:

Primeres 24h, reduir a la meitat la dosis de
Midazolam (prevenció símptomes de
deprivació)
Curs bàsic Cures Pal·liatives
· Reafirmar l’importancia de la vida, considerant la mort com
un proces natural.
· Establir una estratégia que no accelere la mort ni tampoc la
posponsi.
· Proporcionar alivi del dolor i de símptomes angoixants.
· Integrar els aspectos psicológics i espirituals del tractament
dels pacients
· Ofrerir un sistema de suport per ajudar als pacients a dur una
vida lo més activa possible fins q’arrivi la mort.
· Extendre aquest suport a la família, perque pugui assolir la
malaltia de l’esser estimat i soportar el periode de dol.
Curs bàsic Cures Pal·liatives
 Malalt i familia = una sola unitat
 Impacte emocional
 Seguretat i serenitat
 Increment de les visites
 Indicadors de resposta impresió del
sofriment
Curs bàsic Cures Pal·liatives
Conclusions
Procediment terapéutic per alleugerar el sofriment
al final de la vida.
Requisits: símptoma refractari, malaltia terminal i
consentiment.
Maniobra de bona pràxis a l’entorn adient.
Requereix disponibilitat per acompanyar a la
familia.
Sedació pal·liativa no es eutanasia.
Curs bàsic Cures Pal·liatives

More Related Content

What's hot

What's hot (15)

Atenció al pacient geriàtric. Casos clínics
Atenció al pacient geriàtric. Casos clínicsAtenció al pacient geriàtric. Casos clínics
Atenció al pacient geriàtric. Casos clínics
 
Ppt trastorn obsessiu compulsiu
Ppt trastorn obsessiu compulsiuPpt trastorn obsessiu compulsiu
Ppt trastorn obsessiu compulsiu
 
Fundació Lauretum: Davant la malaltia de l'Alzheimer que podem fer?
Fundació Lauretum: Davant la malaltia de l'Alzheimer que podem fer?Fundació Lauretum: Davant la malaltia de l'Alzheimer que podem fer?
Fundació Lauretum: Davant la malaltia de l'Alzheimer que podem fer?
 
Vortioxetina (Infografia)
Vortioxetina (Infografia)Vortioxetina (Infografia)
Vortioxetina (Infografia)
 
BZD
BZDBZD
BZD
 
Trastorns de son en els nens
Trastorns de son en els nensTrastorns de son en els nens
Trastorns de son en els nens
 
Congrés alacant bzd presentació oral diapos power point
Congrés alacant bzd presentació oral diapos power pointCongrés alacant bzd presentació oral diapos power point
Congrés alacant bzd presentació oral diapos power point
 
Depressió i suicidi
Depressió i suicidiDepressió i suicidi
Depressió i suicidi
 
Epilèpsia 2016
Epilèpsia 2016Epilèpsia 2016
Epilèpsia 2016
 
MIS. Estudi deteriorament cognitiu
MIS. Estudi deteriorament cognitiuMIS. Estudi deteriorament cognitiu
MIS. Estudi deteriorament cognitiu
 
Tabac i psicofàrmacs: maneig i interaccions
Tabac i psicofàrmacs: maneig i interaccionsTabac i psicofàrmacs: maneig i interaccions
Tabac i psicofàrmacs: maneig i interaccions
 
Trastorn Obsessiu Compulsiu
Trastorn Obsessiu CompulsiuTrastorn Obsessiu Compulsiu
Trastorn Obsessiu Compulsiu
 
Alzheimer
AlzheimerAlzheimer
Alzheimer
 
Full del medicament. Símptomes de comportament en la demència
Full del medicament. Símptomes de comportament en la demènciaFull del medicament. Símptomes de comportament en la demència
Full del medicament. Símptomes de comportament en la demència
 
Analgèsi apenjar
Analgèsi apenjarAnalgèsi apenjar
Analgèsi apenjar
 

Viewers also liked

Neumonía adquirida en la comunidad.pdf nueva
Neumonía adquirida en la comunidad.pdf nuevaNeumonía adquirida en la comunidad.pdf nueva
Neumonía adquirida en la comunidad.pdf nuevaAran Nja
 
Situació ultims dies suap 20160502
Situació ultims dies suap 20160502Situació ultims dies suap 20160502
Situació ultims dies suap 20160502Aran Nja
 
Qué hacer con las urticarias en urgencias. Dr. Ignacio Torné
Qué hacer con las urticarias en urgencias. Dr. Ignacio TornéQué hacer con las urticarias en urgencias. Dr. Ignacio Torné
Qué hacer con las urticarias en urgencias. Dr. Ignacio TornéAran Nja
 
Full 20 2016 svmdo 2015 casos autoctons illes balears dades definitives
Full 20 2016 svmdo 2015 casos autoctons illes balears dades definitivesFull 20 2016 svmdo 2015 casos autoctons illes balears dades definitives
Full 20 2016 svmdo 2015 casos autoctons illes balears dades definitivesAran Nja
 
Sesion farmacos peri pcr 2015 2
Sesion farmacos peri pcr 2015 2Sesion farmacos peri pcr 2015 2
Sesion farmacos peri pcr 2015 2Aran Nja
 
Protocolo sedacion 2014 (1)
Protocolo sedacion 2014 (1)Protocolo sedacion 2014 (1)
Protocolo sedacion 2014 (1)Aran Nja
 
Manual de heridas del hospital universitario de móstoles
Manual de heridas del hospital universitario de móstoles Manual de heridas del hospital universitario de móstoles
Manual de heridas del hospital universitario de móstoles Aran Nja
 
atención al parto extrahospitalario
atención al parto extrahospitalario atención al parto extrahospitalario
atención al parto extrahospitalario Aran Nja
 
Rcp en suap
Rcp en suapRcp en suap
Rcp en suapAran Nja
 
Intoxicaciones agudas en el hogar exposición por inhalación
Intoxicaciones agudas en el hogar   exposición por inhalaciónIntoxicaciones agudas en el hogar   exposición por inhalación
Intoxicaciones agudas en el hogar exposición por inhalaciónAran Nja
 
2013 protocolo ab versión 5
2013 protocolo ab versión 52013 protocolo ab versión 5
2013 protocolo ab versión 5Aran Nja
 
RCP en embarazo
RCP en embarazoRCP en embarazo
RCP en embarazoAran Nja
 
formació pacient crònic
formació pacient crònicformació pacient crònic
formació pacient crònicAran Nja
 
Picaduras y mordeduras por animales de nuestro entorno
Picaduras y mordeduras por animales de nuestro entornoPicaduras y mordeduras por animales de nuestro entorno
Picaduras y mordeduras por animales de nuestro entornocosasdelpac
 
Calendario suap s'escorxador 2016.xls gener 2016
Calendario suap s'escorxador 2016.xls   gener 2016Calendario suap s'escorxador 2016.xls   gener 2016
Calendario suap s'escorxador 2016.xls gener 2016Aran Nja
 
Calendario docencia2016
Calendario docencia2016Calendario docencia2016
Calendario docencia2016Aran Nja
 
dermatologia
dermatologiadermatologia
dermatologiaAran Nja
 
apps en medicina
apps en medicinaapps en medicina
apps en medicinaAran Nja
 
kinesiotaping
 kinesiotaping kinesiotaping
kinesiotapingAran Nja
 

Viewers also liked (20)

Neumonía adquirida en la comunidad.pdf nueva
Neumonía adquirida en la comunidad.pdf nuevaNeumonía adquirida en la comunidad.pdf nueva
Neumonía adquirida en la comunidad.pdf nueva
 
Situació ultims dies suap 20160502
Situació ultims dies suap 20160502Situació ultims dies suap 20160502
Situació ultims dies suap 20160502
 
Qué hacer con las urticarias en urgencias. Dr. Ignacio Torné
Qué hacer con las urticarias en urgencias. Dr. Ignacio TornéQué hacer con las urticarias en urgencias. Dr. Ignacio Torné
Qué hacer con las urticarias en urgencias. Dr. Ignacio Torné
 
Full 20 2016 svmdo 2015 casos autoctons illes balears dades definitives
Full 20 2016 svmdo 2015 casos autoctons illes balears dades definitivesFull 20 2016 svmdo 2015 casos autoctons illes balears dades definitives
Full 20 2016 svmdo 2015 casos autoctons illes balears dades definitives
 
Sesion farmacos peri pcr 2015 2
Sesion farmacos peri pcr 2015 2Sesion farmacos peri pcr 2015 2
Sesion farmacos peri pcr 2015 2
 
Protocolo sedacion 2014 (1)
Protocolo sedacion 2014 (1)Protocolo sedacion 2014 (1)
Protocolo sedacion 2014 (1)
 
Manual de heridas del hospital universitario de móstoles
Manual de heridas del hospital universitario de móstoles Manual de heridas del hospital universitario de móstoles
Manual de heridas del hospital universitario de móstoles
 
atención al parto extrahospitalario
atención al parto extrahospitalario atención al parto extrahospitalario
atención al parto extrahospitalario
 
Rcp en suap
Rcp en suapRcp en suap
Rcp en suap
 
Intoxicaciones agudas en el hogar exposición por inhalación
Intoxicaciones agudas en el hogar   exposición por inhalaciónIntoxicaciones agudas en el hogar   exposición por inhalación
Intoxicaciones agudas en el hogar exposición por inhalación
 
2013 protocolo ab versión 5
2013 protocolo ab versión 52013 protocolo ab versión 5
2013 protocolo ab versión 5
 
RCP en embarazo
RCP en embarazoRCP en embarazo
RCP en embarazo
 
formació pacient crònic
formació pacient crònicformació pacient crònic
formació pacient crònic
 
Picaduras y mordeduras por animales de nuestro entorno
Picaduras y mordeduras por animales de nuestro entornoPicaduras y mordeduras por animales de nuestro entorno
Picaduras y mordeduras por animales de nuestro entorno
 
Calendario suap s'escorxador 2016.xls gener 2016
Calendario suap s'escorxador 2016.xls   gener 2016Calendario suap s'escorxador 2016.xls   gener 2016
Calendario suap s'escorxador 2016.xls gener 2016
 
Calendario docencia2016
Calendario docencia2016Calendario docencia2016
Calendario docencia2016
 
Esguinces
EsguincesEsguinces
Esguinces
 
dermatologia
dermatologiadermatologia
dermatologia
 
apps en medicina
apps en medicinaapps en medicina
apps en medicina
 
kinesiotaping
 kinesiotaping kinesiotaping
kinesiotaping
 

Similar to Sedació suap 20160502

Els grups psicoeducatius organitzats a les ABS per al tractament de l’ansietat
Els grups psicoeducatius organitzats a les ABS per al tractament de l’ansietatEls grups psicoeducatius organitzats a les ABS per al tractament de l’ansietat
Els grups psicoeducatius organitzats a les ABS per al tractament de l’ansietatPromoció salut
 
Toc per públic no especialista
Toc per públic no especialistaToc per públic no especialista
Toc per públic no especialistacavl
 
Guia tractament insomni bcn esquerra
Guia tractament insomni bcn esquerraGuia tractament insomni bcn esquerra
Guia tractament insomni bcn esquerraRaúl Carceller
 
Tractem bé el dolor? Aprenguem a fer-ho. Sabadell 15 de juliol de 2014
Tractem bé el dolor? Aprenguem a fer-ho. Sabadell 15 de juliol de 2014Tractem bé el dolor? Aprenguem a fer-ho. Sabadell 15 de juliol de 2014
Tractem bé el dolor? Aprenguem a fer-ho. Sabadell 15 de juliol de 2014esther limón ramírez
 
Convulsions, atacs d’ansietat i epilepsia
Convulsions, atacs d’ansietat i epilepsiaConvulsions, atacs d’ansietat i epilepsia
Convulsions, atacs d’ansietat i epilepsiaSofialba
 
Salut - Documento
Salut - DocumentoSalut - Documento
Salut - Documento20minutos
 

Similar to Sedació suap 20160502 (20)

Els grups psicoeducatius organitzats a les ABS per al tractament de l’ansietat
Els grups psicoeducatius organitzats a les ABS per al tractament de l’ansietatEls grups psicoeducatius organitzats a les ABS per al tractament de l’ansietat
Els grups psicoeducatius organitzats a les ABS per al tractament de l’ansietat
 
Presentaciómemoria psico 1 (1)
Presentaciómemoria psico 1 (1)Presentaciómemoria psico 1 (1)
Presentaciómemoria psico 1 (1)
 
Bipolaridad1(1)
Bipolaridad1(1)Bipolaridad1(1)
Bipolaridad1(1)
 
Transtorn Dependencia
Transtorn DependenciaTranstorn Dependencia
Transtorn Dependencia
 
Toc per públic no especialista
Toc per públic no especialistaToc per públic no especialista
Toc per públic no especialista
 
Com actuar davant l'estrès
Com actuar davant l'estrèsCom actuar davant l'estrès
Com actuar davant l'estrès
 
La depressió
La depressióLa depressió
La depressió
 
Guia tractament insomni bcn esquerra
Guia tractament insomni bcn esquerraGuia tractament insomni bcn esquerra
Guia tractament insomni bcn esquerra
 
Drogues
DroguesDrogues
Drogues
 
Malalties del sistema nerviós
Malalties del sistema nerviósMalalties del sistema nerviós
Malalties del sistema nerviós
 
La futilitat mèdica
La futilitat mèdicaLa futilitat mèdica
La futilitat mèdica
 
Tractem bé el dolor? Aprenguem a fer-ho. Sabadell 15 de juliol de 2014
Tractem bé el dolor? Aprenguem a fer-ho. Sabadell 15 de juliol de 2014Tractem bé el dolor? Aprenguem a fer-ho. Sabadell 15 de juliol de 2014
Tractem bé el dolor? Aprenguem a fer-ho. Sabadell 15 de juliol de 2014
 
Transtornbipolar psico
Transtornbipolar psicoTranstornbipolar psico
Transtornbipolar psico
 
Trastorn LíMit De Personalitat97
Trastorn LíMit De Personalitat97Trastorn LíMit De Personalitat97
Trastorn LíMit De Personalitat97
 
Sessio r1
Sessio r1Sessio r1
Sessio r1
 
Convulsions, atacs d’ansietat i epilepsia
Convulsions, atacs d’ansietat i epilepsiaConvulsions, atacs d’ansietat i epilepsia
Convulsions, atacs d’ansietat i epilepsia
 
Presentaciã³n1 (2)
Presentaciã³n1 (2)Presentaciã³n1 (2)
Presentaciã³n1 (2)
 
Psicoo
PsicooPsicoo
Psicoo
 
Salut - Documento
Salut - DocumentoSalut - Documento
Salut - Documento
 
L'Anorèxia
L'AnorèxiaL'Anorèxia
L'Anorèxia
 

More from Aran Nja

Agudizaciones epoc asma dx-tto feb 2019
Agudizaciones epoc asma dx-tto feb 2019Agudizaciones epoc asma dx-tto feb 2019
Agudizaciones epoc asma dx-tto feb 2019Aran Nja
 
Guía farmacológica pediatría
Guía farmacológica pediatríaGuía farmacológica pediatría
Guía farmacológica pediatríaAran Nja
 
Sesion intraosea
Sesion intraoseaSesion intraosea
Sesion intraoseaAran Nja
 
Erradicación vih
Erradicación vihErradicación vih
Erradicación vihAran Nja
 
Patologia de la mano 3
Patologia de la mano 3Patologia de la mano 3
Patologia de la mano 3Aran Nja
 
Ine causas muerte_2015
Ine causas muerte_2015Ine causas muerte_2015
Ine causas muerte_2015Aran Nja
 
Fuller taller practic sva suap
Fuller taller practic sva suap Fuller taller practic sva suap
Fuller taller practic sva suap Aran Nja
 
Antidepresivos
AntidepresivosAntidepresivos
AntidepresivosAran Nja
 
gripe 2015-2016
gripe 2015-2016gripe 2015-2016
gripe 2015-2016Aran Nja
 
Manejo glucemia-urgencias-2016
Manejo glucemia-urgencias-2016Manejo glucemia-urgencias-2016
Manejo glucemia-urgencias-2016Aran Nja
 
Caso clínico
Caso clínicoCaso clínico
Caso clínicoAran Nja
 
Diptico toxicos2016 (ed)
Diptico toxicos2016 (ed)Diptico toxicos2016 (ed)
Diptico toxicos2016 (ed)Aran Nja
 
Diptico antibioterapia 2016
Diptico antibioterapia 2016Diptico antibioterapia 2016
Diptico antibioterapia 2016Aran Nja
 
Tce leves a propósito de un caso
Tce leves a propósito de un casoTce leves a propósito de un caso
Tce leves a propósito de un casoAran Nja
 
2015 12 tce leves criterios de traslado
2015 12 tce leves criterios de traslado2015 12 tce leves criterios de traslado
2015 12 tce leves criterios de trasladoAran Nja
 
Full 50 2015 tos ferina epidemiologia control programes vacunacio part 2 de 2
Full 50 2015 tos ferina epidemiologia control programes vacunacio part 2 de 2Full 50 2015 tos ferina epidemiologia control programes vacunacio part 2 de 2
Full 50 2015 tos ferina epidemiologia control programes vacunacio part 2 de 2Aran Nja
 
Normas actuacion prevención riesgos
Normas actuacion prevención riesgosNormas actuacion prevención riesgos
Normas actuacion prevención riesgosAran Nja
 
Politrauma prehospitalario
Politrauma prehospitalarioPolitrauma prehospitalario
Politrauma prehospitalarioAran Nja
 
Full 33 2015 svmdo 2014 tos ferina a les ib resum dades definitives
Full 33 2015 svmdo 2014 tos ferina a les ib resum dades definitivesFull 33 2015 svmdo 2014 tos ferina a les ib resum dades definitives
Full 33 2015 svmdo 2014 tos ferina a les ib resum dades definitivesAran Nja
 
Ficha alerta servicios. acetilfentanilo
Ficha alerta servicios. acetilfentaniloFicha alerta servicios. acetilfentanilo
Ficha alerta servicios. acetilfentaniloAran Nja
 

More from Aran Nja (20)

Agudizaciones epoc asma dx-tto feb 2019
Agudizaciones epoc asma dx-tto feb 2019Agudizaciones epoc asma dx-tto feb 2019
Agudizaciones epoc asma dx-tto feb 2019
 
Guía farmacológica pediatría
Guía farmacológica pediatríaGuía farmacológica pediatría
Guía farmacológica pediatría
 
Sesion intraosea
Sesion intraoseaSesion intraosea
Sesion intraosea
 
Erradicación vih
Erradicación vihErradicación vih
Erradicación vih
 
Patologia de la mano 3
Patologia de la mano 3Patologia de la mano 3
Patologia de la mano 3
 
Ine causas muerte_2015
Ine causas muerte_2015Ine causas muerte_2015
Ine causas muerte_2015
 
Fuller taller practic sva suap
Fuller taller practic sva suap Fuller taller practic sva suap
Fuller taller practic sva suap
 
Antidepresivos
AntidepresivosAntidepresivos
Antidepresivos
 
gripe 2015-2016
gripe 2015-2016gripe 2015-2016
gripe 2015-2016
 
Manejo glucemia-urgencias-2016
Manejo glucemia-urgencias-2016Manejo glucemia-urgencias-2016
Manejo glucemia-urgencias-2016
 
Caso clínico
Caso clínicoCaso clínico
Caso clínico
 
Diptico toxicos2016 (ed)
Diptico toxicos2016 (ed)Diptico toxicos2016 (ed)
Diptico toxicos2016 (ed)
 
Diptico antibioterapia 2016
Diptico antibioterapia 2016Diptico antibioterapia 2016
Diptico antibioterapia 2016
 
Tce leves a propósito de un caso
Tce leves a propósito de un casoTce leves a propósito de un caso
Tce leves a propósito de un caso
 
2015 12 tce leves criterios de traslado
2015 12 tce leves criterios de traslado2015 12 tce leves criterios de traslado
2015 12 tce leves criterios de traslado
 
Full 50 2015 tos ferina epidemiologia control programes vacunacio part 2 de 2
Full 50 2015 tos ferina epidemiologia control programes vacunacio part 2 de 2Full 50 2015 tos ferina epidemiologia control programes vacunacio part 2 de 2
Full 50 2015 tos ferina epidemiologia control programes vacunacio part 2 de 2
 
Normas actuacion prevención riesgos
Normas actuacion prevención riesgosNormas actuacion prevención riesgos
Normas actuacion prevención riesgos
 
Politrauma prehospitalario
Politrauma prehospitalarioPolitrauma prehospitalario
Politrauma prehospitalario
 
Full 33 2015 svmdo 2014 tos ferina a les ib resum dades definitives
Full 33 2015 svmdo 2014 tos ferina a les ib resum dades definitivesFull 33 2015 svmdo 2014 tos ferina a les ib resum dades definitives
Full 33 2015 svmdo 2014 tos ferina a les ib resum dades definitives
 
Ficha alerta servicios. acetilfentanilo
Ficha alerta servicios. acetilfentaniloFicha alerta servicios. acetilfentanilo
Ficha alerta servicios. acetilfentanilo
 

Sedació suap 20160502

  • 1. Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 2.  Administració de fàrmacs amb l'objectiu de reduir el nivell de consciència i així disminuir o anul·lar la percepció per part del pacient de símptomes que produeixen un sofriment innecessari. Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 3.  Segons seu objectiu:  primària  secundària  Segons la temporalitat :  contínua  intermitent  Segons la intensitat : (Ramsay)  profunda (IV-VI)  superficial (II) Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 4. Nivell Situació del pacient I Agitat, angoixat II Tranquil, orientat i col·laborador III Resposta agitada a estimuls verbals IV Resposta ràpida i agitada a estimuls dolorosos V Resposta lenta a estimuls dolorosos VI No resposta Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 5. SEDACIÓ EUTANASIA Intenció Alleugerir el sofriment refractari Provocar la mort per alliberar el sofriment Procés Fàrmacs ajustats a la resposta del pacient Fàrmacs a dosis letals per a garantir la mort ràpida Resultat No sofriment (doble efecte) La mort Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 6.  Administració de fàrmacs amb l’objectiu de:  reduir el nivell de consciència en situació terminal,  alleujarant un o més símptomes refractaris.  Es tracta d'una sedació primària que pot ser contínua o intermitent, superficial o profunda. Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 7. Tributaris de sedació pal·liativa: La dispnea El delírium El dolor Hemorràgies El sofriment psicològic refractaris Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 8.  Sedació pal·liativa:  tan profunda com sigui necessari  per alleujar un sofriment intens, físic o psicològic quand la mort es preveu molt propera.  Es tracta d'una sedació primària i contínua, que pot ser superficial o profunda. Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 9.  Individualitzar la situació  Valorar testament vital previ  Principi d’autonomia  Presencia de les persones adients  Utilitzar llenguatge adecuat  Revisable Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 10.  Midazolam  Levomepromazina  Fenobarbital Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 11. Altres opcions de tractament? NO Assegurar-se: -Compartir decisió -Informar família -Consentiment -Enregistrar procés SEDACIÓ SI Valorar la mes adient Dispnea Dolor Hemorràgia Ansietat/pànic… Deliri o alcoholisme previ Midazolam Levomepromazina Levomepromazina Quin es el símptoma o problema? Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 12. Benzodiacepina de vida mitja molt curta (inici d´acció 2-3 min amb duració màxima 5h) - Indicacions: -sedació en la fase agònica -ansiolític en la disnea terminal -convulsions i agitació - Dosis s.c.: 15- 60 mgr/24h (dosis màx160 mgr) - Efectes secundaris: risc de parada respiratoria, a dosis màximes pot produir agitació paradògica - Presentacions: .amp de 5mg/5ml (1ml=1mg) .amp de 15mg/3ml (1ml=5mg) Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 13. Fenotiacina amb acció antipsicótica, antiemética i sedant (vida mitja plasmàtica 15-30h). -Indicacions: - Agitació amb deliri, consum previ de OH - Fallida Midazolam - Contraindicacions a BZD -Dosis sc: - inducció 25mg - infusió continua 100mg/24h -Efectes secundaris: hipotensió intensa -Presentació: . amp de 25mg/ml Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 14.  Sense tractament previ amb BZD:  Inducció: 2,5 – 5 mg en bolus cada 15 min fins Ramsay II-III  Rescat: 2,5- 5 mg cada 6-8 h  Dosis 24h: 45-60 mg /24h  Amb tractament previ de BZD:  Inducció: 5-15 mg en bolus cada 15 min  Amb antecendent de alcoholisme, abús BZD...:  No midazolam, si levomepromazina (Sinogan) Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 15.  Si no resposta a Midazolam:  Primeres 24h, reduir a la meitat la dosis de Midazolam (prevenció símptomes de deprivació) Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 16. · Reafirmar l’importancia de la vida, considerant la mort com un proces natural. · Establir una estratégia que no accelere la mort ni tampoc la posponsi. · Proporcionar alivi del dolor i de símptomes angoixants. · Integrar els aspectos psicológics i espirituals del tractament dels pacients · Ofrerir un sistema de suport per ajudar als pacients a dur una vida lo més activa possible fins q’arrivi la mort. · Extendre aquest suport a la família, perque pugui assolir la malaltia de l’esser estimat i soportar el periode de dol. Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 17.  Malalt i familia = una sola unitat  Impacte emocional  Seguretat i serenitat  Increment de les visites  Indicadors de resposta impresió del sofriment Curs bàsic Cures Pal·liatives
  • 18. Conclusions Procediment terapéutic per alleugerar el sofriment al final de la vida. Requisits: símptoma refractari, malaltia terminal i consentiment. Maniobra de bona pràxis a l’entorn adient. Requereix disponibilitat per acompanyar a la familia. Sedació pal·liativa no es eutanasia. Curs bàsic Cures Pal·liatives

Editor's Notes

  1. En el context de les Cures Pal·liatives s'entén per sedació, l'administració de fàrmacs adequats per reduir el nivell de consciència amb l'objectiu de disminuir o anul·lar la percepció per part del pacient de símptomes, que per la seva elevada intensitat o nul·la resposta als tractaments habitualment emprats, produirien un sofriment innecessari.
  2. Segons seu objectiu, en sedació ‘primària’ (buscada com a finalitat) o ‘secundària’ (somnolència com a efecte secundari d'un tractament). Segons la temporalitat, en sedació ‘contínua’ (sense períodes de descans), o ‘intermitent’ (permet períodes d'alerta). Segons la intensitat, en sedació ‘profunda’ (no permet la comunicació del pacient), o ‘superficial’ (permet la comunicació del pacient).
  3. Un dels punts crucials en el debat ètic sobre la sedació és la identificació que en ocasions es realitza entre sedació i una “eutanàsia lenta”, la qual cosa ha generat una gran controvèrsia. La distinció entre sedació i eutanàsia recau essencialment en els següents aspectes: Intenció: – En la sedació el metge prescriu fàrmacs sedants amb la intenció d'alleujar el sofriment del pacient enfront de determinats símptomes. En l'eutanàsia l'objectiu és provocar la mort del pacient per alliberar-li dels seus sofriments (pacient, familia, profesional….entorn?) – La sedació altera la consciència del pacient buscant un estat de disminució de la percepció enfront del sofriment o amenaça que suposa el símptoma. – Quan la sedació és profunda, es perd la vida conscient. L'eutanàsia elimina la vida física. Procés: – En la sedació ha d'existir una indicació clara i contrastada. Els fàrmacs utilitzats i les dosis, s'ajusten a la resposta del pacient enfront del sofriment que genera el símptoma. Això implica l'avaluació contínua d'aquest procés (tant des del punt de vista de la indicació com del tractament) i el registre en la història clínica. – En l'eutanàsia es precisa de fàrmacs a dosis o combinacions letals, que garanteixin una mort ràpida. Resultat: – En la sedació, el paràmetre de resposta és l'alleujament del sofriment, que ha de contrastar-se mitjançant la seva avaluació. En l'eutanàsia el paràmetre de resposta és la mort. – S'ha objectat que la supervivència és molt breu des de la indicació d'una sedació terminal. Els treballs disponibles mostren que no existeixen diferències significatives en la supervivència dels pacients que van precisar ser calmats enfront dels quals no van requerir sedació. (hi ha poca evidencia al respecte, probablement per els dilemes étics que suposa aquests tipus d’estudis al nostre entorn)
  4. És l'administració de fàrmacs, per reduir la consciència d'un pacient en situació terminal, per alleujar adequadament un o més símptomes refractaris (impossible de aconseguir amb altres mesures), amb el seu consentiment. Es tracta d'una sedació primària que pot ser contínua o intermitent, superficial o profunda.
  5. És la sedació pal·liativa que s'utilitza en l'agonia (com a situació irreversible), i que és tan profunda com sigui necessari per alleujar un sofriment intens, físic o psicològic, en un pacient on la mort es preveu molt propera. Es tracta d'una sedació primària i contínua, que pot ser superficial o profunda (respecte a la voluntad expresada pel pacient)
  6. IINDIVIDUALITZAR SITUACIÓ: pacient, familia, revisar com s’ha arribat a l’estat actual. Efectes esperats, milloria del distrés tot i que provoquen perdua de comunicació verbal, perdua de ingesta. VALORAR TV: escrit o verbalitzat PRESENCIA DE PERSONES ADIENTS: respectar la voluntat del pacient. Si no está en condicions, valorar l’entorn mes proper PRINCIPI D’AUTOMIA: adeus pendents? LLENGUATGE ADECUAT: missatges curts, senzills i repetir, respondre a dubtes, mites i llegendes de la sedació
  7. Algorritme
  8. Participación de enfermería en los cuidados paliativos A través de la historia de enfermería se ha identificado el CUIDADO como el ser y la esencia de la profesión y se entiende como todas las acciones que realiza el profesional de enfermería con el fin de incentivar o potencializar los recursos individuales y colectivos de la persona o de los grupos; de manera que se constituya en un agente central, activo, decidido y autónomo de su propia salud. Se da a partir de la comunicación y relación interpersonal humanizada entre el profesional de enfermería y el sujeto de cuidado (persona, familia o grupo) en las distintas etapas de la vida, situación de salud y del entorno. Implica un juicio de valor y un proceso dinámico y participativo para identificar y dar prioridad a las necesidades y decidir el plan de cuidado de enfermería con el propósito de promover la vida, prevenir la enfermedad. Intervenir en el tratamiento, en la rehabilitación y dar cuidado paliativo con el fin de desarrollar en lo posible, las potencialidades individuales y colectivas.[3] El interés y motivación de la enfermera por brindar un cuidado integral a la persona al final de la vida se remonta a los orígenes de la profesión, bien es sabido como Florence Nightingale cuidaba de los soldados heridos en la guerra de Crimea proporcionandoles medidas de confort orientadas a mantener un entorno agradable manteniendo una adecuada ventilación, calor, luz, dieta, limpieza y aislamiento del ruido; los acompañaba al bien morir incluso durante la noche, por eso se le conoce como la dama de la lámpara. Pero quizá es a partir de Cecily Saunders, mencionada anteriormente, que dicho interés y preocupación se ha hecho más evidente, es así como diferentes enfermeras al profundizar en sus modelos y teorías enfatizan la importancia del cuidado a las personas que viven esta etapa; entre ellas se mencionan las siguientes: Virginia Henderson considera que la función de la enfermera es ayudar a la persona enferma o sana en la “realización de aquellas actividades que contribuyen a su salud, a su recuperación o a una muerte tranquila y que el realizaría sin ayuda si tuviera la fuerza, voluntad o conocimientos necesarios”. Ida Jean Orlando en uno de sus supuestos hace énfasis en el significado del dolor y en su alivio, considera que hay pacientes que no lo expresan y llegan a angustiarse de ahí la importancia que la enfermera fortalezca la relación interpersonal con ellos y observe detenidamente su conducta verbal y no verbal. Joyce Travelbee definió la enfermería como un proceso interpersonal de ayuda a la persona, familia o comunidad para prevenir o afrontar la experiencia que le provoca la enfermedad y a encontrarle significado a dicha experiencia. Analiza los conceptos de sufrimiento, dolor, esperanza y desesperación y la intervención terapéutica de la enfermera para contribuir a su alivio. Colliére considera que los cuidados son universales, todos aparecen y se elaboran alrededor de dos grandes momentos de la vida que son el nacimiento y la muerte, por lo tanto hay que cuidar de la vida para que permanezca, se afirme, se desarrolle, disminuya y se acabe. La vida es el camino que conduce hacia la muerte, que constituye la última etapa. La autora analiza la naturaleza de los cuidados de enfermería de acuerdo a la finalidad que se propongan y entre estos incluye los cuidados de sosiego o cuidados de relajación que “aportan la tranquilidad, la liberación de las tensiones y de este modo apaciguan las turbulencias emocionales y contribuyen a calmar el dolor o al menos a atenuarlo”. La autora analiza el sentido original de los cuidados enfermeros y concluye que CUIDAR es: · Permitir nacer…y renacer a la vida; vivir la propia muerte. · Encontrar la dimensión simbólica de los cuidados…el sentido de lo sagrado: lo que da sentido a la vida en su inserción social. · Ayudar a pasar… rebasar… fallecer, en este sentid las enfermeras son los barqueros de la travesia.[4] Calixta Roy[5] como resultado de sus estudios e investigaciones afirma que el objetivo de las enfermeras es mejorar el nivel de adaptación de los individuos y grupos de personas en cada uno de los cuatros modos de adaptación (fisiológico y físico, autoconcepto de grupo, desempeño del rol e interdependencia) y así contribuir a tener una buena salud, una buena calidad de vida y a morir con dignidad. En sus últimos escritos escribe “La salud no consiste en liberarse de la muerte, las enfermedades, la infelicidad y el stress, sino que es la capacidad de combatir todos ellos del mejor modo posible” En nuestro medio la enfermera Nelly Garzón[6], plantea que el cuidado de enfermería, además de ser profundamente humanizado, debe basarse en conocimientos sólidos y actualizados, en valores personales y en una filosofía de enfermería, en esta caso en una definida concepción filosófica que oriente el cuidado al paciente terminal y a su familia. Por otra parte la Declaración del CIE[7] con respecto a “La función de la enfermera que dispensa cuidados a los pacientes moribundos y a sus familias” afirma que las enfermeras están preparadas para ofrecer cuidados compasivos, aliviar el dolor y el sufrimiento de las personas en la fase final de la vida y brindar apoyo a la familia; respetando sus valores culturales y el derecho a tomar decisiones informadas, a recibir o rechazar un tratamiento y a tener una muerte digna. Mantiene Además que las enfermeras son miembros claves en los equipos interdisciplinarios que brindan cuidados paliativos. Por lo anterior se concluye que el cuidado de enfermería a la persona al final de la vida se fundamenta en una relación interpersonal paciente, familia, enfermera; que permita la expresión libre de dudas, temores y sentimientos. Es importante tener presente que la forma de reaccionar cada persona esta influenciada por sus características personales. Dado que en la mayoría de situaciones la persona se siente desamparada es importante el acompañamiento por parte de la enfermera. Al respecto I. Delisle-Lapierre, enfermera canadiense define el concepto de acompañar en estos términos: “Acompañar quiere decir llevar unidos, avanzar con la otra persona, a su ritmo, ayudarla en lo que es ella, con lo que es. Es también comprender el misterio del otro”. Para Verspieren, citado por Torralba, el acompañamiento consiste en aportar una ayuda discreta a cada uno de los estadios evolutivos de la persona, de forma tal que jamás se abandone a su soledad, ni se hunda en la desesperación, sino que sea capaz de superar su experiencia dolorosa.[8] El “dolor total” llamado así por Cecily Saunders causado por una afección orgánica y corporal se conjuga con el sufrimiento psíquico y social de la persona al final de la vida. Su control incluye la valoración, por parte de la enfermera, de las causas que lo producen, identificación de sus características, implementación del tratamiento farmacológico y no farmacológico y educación al paciente. Es importante que la enfermera dentro del plan de cuidados incluya acciones que estimulen la independencia de la persona en las actividades de la vida diaria, tanto como sea posible; esto contribuye al fortalecimiento de su autoestima y por tanto al manejo de la depresión y tristeza entre otros. El cuidado de la persona al final de la vida incluye también a su familia y dentro de esta al cuidador principal (quien en muchas ocasiones es una mujer) que al asumir este rol se responsabiliza de la vida del enfermo, va perdiendo paulatinamente su independencia y se desatiende así misma (abandona proyectos, amigos, aficiones…). Para apoyarlo la enfermera debe enseñarle los cuidados de la piel del paciente, la movilización, aseo corporal, alimentación y otras actividades que le proporcionen comodidad y si es necesario la administración de algunos medicamentos. Teniendo como referencia lo planteado por Garzón y el resultado de algunas investigaciones realizadas en nuestro medio como la de Francis Velásquez[9], se mencionan algunos dilemas éticos que se le presentan a la enfermera al dar cuidado paliativo. Iniciar y retirar el tubo para alimentación por gastroclisis y la aplicación de hidratación venosa. Información al paciente y su familia acerca de su evolución, efectos del tratamiento. Administración de sedantes, especialmente cuando se tienen dudas sobre la necesidad del paciente de estar consciente y alerta para cuestiones legales, para practicar su religión, para hacer actos de reconciliación que le pueden estar preocupando. Aplicación del código de no reanimación y la familia no ha aceptado la idea de que ya no hay nada que hacer por su ser querido. Para finalizar quisiera resaltar que el cuidado de enfermería al final de la vida se desarrolla en una relación interdisciplinaria. Es necesario promover la integración en el plan de estudios de pregrado y postgrado de enfermería temas relacionados con los cuidados paliativos, entre estos, la aceptación de la finitud de la condición humana, la capacidad de evaluación y tratamiento del dolor, el respeto por los valores culturales, el derecho de los pacientes moribundos a tomar decisiones informadas y el derecho a una muerte digna Para finalizar esta exposición cito a Guy de Maupassant quien afirma: “La persona razonable sabe amar la vida, pero también sabe respetar la muerte”
  9. La sedación es la mejor herramienta disponible para aliviar el trance de morir, pero no evita que este proceso pueda percibirse como desagradable. Se trata de un organismo gravemente enfermo que en el plazo de horas a días continúa deteriorándose progresivamente hasta la extenuación, hasta que por una insuficiencia respiratoria, cardiaca o multiorgánica, falla definitivamente. La implicación emocional de los allegados al paciente es intensa, las horas se hacen en ocasiones interminables y la presencia del equipo sanitario, especialmente de enfermería, acompañando, trasmitiendo seguridad y serenidad es determinante para aliviar esta experiencia.
  10. Conclusiones 1. La sedación paliativa es un procedimiento terapéutico de indicación médica destinado al alivio de los síntomas refractarios que pueden aparecer en el contexto del enfermo al final de la vida. 2. Los motivos más frecuentes son delirio, dolor y disnea, en la mayoría de los casos los síntomas son concurrentes. 3. Se deben cumplir los siguientes requisitos: síntoma refractario, enfermedad terminal y consentimiento, y en lo posible estar avalada por una segunda opinión médica. 4. Es una maniobra relativamente frecuente y constituye una buena praxis cuando está indicada. 5. Se debe monitorizar el proceso y debe quedar registrado en la historia clínica; esto constituye la mejor garantía ética. 6. Se debe estar atento y disponible para acompañar a la familia. 7. La sedación paliativa no es eutanasia y las diferencias están en el objetivo, el proceso y el resultado.