Article que resalta i analitza el aper que juguen els seguidors en el desenvolupament del lideratge.

1. LIDERATGE I SEGUIDORS
Si cerquem a Google la paraula “leadership” (lideratge) apareixen aproximadament 126 milions
de referències; si ho fem a la llibreria virtual amazon.com apareixen gairebé 75.000 llibres o
articles. Per contra, si cerquem a Google el terme “followership” (seguiment) apareixen
126.000 referències i a amazon.com només 169. Avui en dia el lideratge està de moda i es
parla i s’escriu molt dels grans líders però massa sovint s’oblida el paper que juguen els
seguidors.
Hem d’entendre que no hi ha lideratge sense seguidors. El lideratge no és una cosa que el líder
fa als seus seguidors, sinó que ho fa amb ells. En l’estudi del lideratge és molt important
analitzar no només les característiques i el comportament del líder sinó també les expectatives
i necessitats dels seguidors. Apareix d’aquesta forma un visió molt “marquetiniana” del
concepte lideratge: el líder com a identificador i satisfactor de les necessitats dels seus
seguidors en vista a la consecució d’uns objectius comuns.
Segons alguns estudis publicats recentment, l’aspecte que més valoren els seguidors dels líders
és l’autenticitat, és a dir, que siguin honrats i fidels a les seves conviccions. En segon lloc,
valoren la passió, que el líder sigui capaç de transmetre entusiasme, optimisme, energia
positiva. En tercer lloc apareix la capacitat de donar sentit a la tasca que estan fent els
seguidors. En quart lloc, destaca la capacitat de fer grup, d’aglutinar esforços en busca d’un
objectiu comú. Si ens en adonem, les capacitats més valorades i més demandades pels
seguidors als líders, tenen a veure, bàsicament amb la relació. En aquesta línia, els
coneixements tècnics resten en un segon terme i els seguidors aposten per líders que
gestionen eficientment la relació amb ells. El lideratge és bàsicament una relació personal.
Tot i que l’estudi del seguiment o followership és encara molt desconegut, no és pas un tema
recent. De fet, l’any 2000 els professors britànics Robert Goffee i Gareth Jones van publicar a la
prestigiosa revista Harvard Business Review un article titulat “Why should anyone be led by
you?” (Per què algú hauria de ser liderat per tu?) Aquesta és la primera pregunta que feien als
directius quan es reunien amb ells. Gairebé tots es quedaven en blanc i no sabien que
contestar. I, tal i com diuen, els líders no poden fer res sense els seguidors. Aconsellen que els
directius s’esmerin en trobar formes per motivar els seguidors i aconseguir el seu compromís
per assolir els objectius de l’empresa. (Anys més tard, l’article es convertia en un best-seller
sobre lideratge a nivell mundial).

2. Arrel d’això van començar a investigar i es van adonar que, a part de les tasques i
responsabilitats tradicionals i ja conegudes dels líders (visió, energia, autoritat, direcció
estratègica...), els líders inspiradors també compartien 4 característiques certament
sorprenents. La primera d’elles és la de reconèixer la seva feblesa. Aposten per que el líder
reconegui algunes debilitats, ja que a la gent no li agrada treballar amb líders perfectes. La
segona característica identificada és la capacitat de captar i interpretar subtils senyals
personals que permetin al líder entendre realment el que està passant i així poder deixar fluir
la seva intuïció. En tercer lloc trobem la pràctica de la empatia. Els autèntics líders es
preocupen realment pels seus treballadors i s’esforcen en donar al seus seguidors no el que
aquests volen, sinó el que necessiten per aconseguir el seu màxim rendiment. Com a darrera
característica identificada, i sota el meu parer, la més important, tenim la capacitat dels líders
d’atrevir-se a ser diferents. Capitalitzar les pròpies singularitats ajuda al líder a reforçar el seu
lideratge i motiva els seguidors a rendir més.