Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Direcció

306 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Direcció

  1. 1. UD2.LA DIRECCIÓ I EL LIDERATGE DE L’EMPRESA
  2. 2. • 1. La Direcció a l’empresa. • A. Direcció i lideratge • B. Funcions de la direcció • C. Habilitats directives
  3. 3. Amb caràcter general podem dir que els resultats obtinguts per les empreses estan condicionats per:  la qualitat del treball el comportament dels grups de persones, i de manera particular, pel nivell d’eficàcia de la tasca de la direcció.
  4. 4. Avui en dia, l’anàlisi de la direcció i el lideratge és un tema que està especialment relacionat amb les persones que realitzen funcions de l’àrea de secretariat, ja que aquests hauran d’actuar moltes vegades com “intermediaris “ del poder que emana la direcció de l’empresa.
  5. 5. L’estudi de Hay/Fortune • sobre les empreses més admirades conclou que: “el lideratge marca la diferència entre les empreses més admirades i la resta”.
  6. 6. Estudi realitzat per Artur Anderser Institute for Strategic Change de 2010 després d’analitzar l’evolució història de les majors companyies, va veure que: “ el valor de les accions de les organitzacions percebudes com ben liderades va créixer un 900% en 10 anys i un 74% a aquelles que no es percebien com ben liderades.
  7. 7. 1. La Direcció a l’empresa. Anteriorment l’acció directiva es limitava: a potenciar el poder personal dintre de l’empresa més que a facilitar el desenvolupament i progrés de l’equip humà i la utilització eficaç dels recursos materials.
  8. 8. Actualment com a conseqüència directa del dinamisme de l’entorn on es troben submergides les empreses apareix la necessitat d’un directiu professional que, estant en possessió de determinades capacitats i coneixements, deixa a un costat la mentalitat burocràtica i els criteris conservadors d’èpoques antigues.
  9. 9. Definir direcció Procés permanent que consisteix a obtenir uns resultats i objectius amb l’activa col•laboració d’altres persones, responent dels resultats aconseguits amb aquests col•laboradors.
  10. 10. a) L’element central de l’acció directiva és l’establiment i consecució d’uns objectius de treball. b) La consecució d’aquests objectius es realitza per mitjà d’una direcció participativa. c) El directiu realitza un judici pels resultats obtinguts, sense que pugui delegar aquesta responsabilitat.
  11. 11. A. La direcció i el lideratge. • Són dos termes que s’utilitzen indistintament en el llenguatge col•loquial, tot hi que existeixen diferencies entre ambdós noms, en el món laboral aquestes cada cop es van escurçant més.
  12. 12. • Els directius i comandaments ocupen a l’organització llocs de responsabilitat que els legitimen en el seu exercici per poder aconseguir els objectius empresarials. • Per això, diem que tenen poder legítim per exercir influència sobre una persona o grup.
  13. 13. Mentre que la direcció consisteix en realitzar una sèrie de funcions dintre d’una empresa, el lideratge és aquella part de les activitats del directiu mitjançant la qual es pot influir a la conducta de les persones i grups perquè voluntàriament conflueixin cap a aconseguir els objectius desitjats.
  14. 14. D´aquesta definició en destaquem dos aspectes fonamentals en el lideratge: • a) Per un costat, el procés intel•lectual de concebre les objectius de l’organització. • b) Per un altre, el factor humà, o sigui, influir a la gent perquè voluntàriament s’impliqui en aconseguir els objectius.
  15. 15. El procés d´influència dels líders: AUTORI TAT PODER
  16. 16. AUTORITAT el dret a prendre decisions que permetin aconseguir els objectius empresarials i el d’exigir plena obediència per dur a terme les decisions. PODER instrument que utilitza l’autoritat per influir sobre el comportament d’altres persones i aconseguir les finalitats marcades. El PODER, quant es legitima en el context de l’organització, es converteix en autoritat. Del que es desprèn que l’autoritat és concedida pels subordinats
  17. 17. Mitjans del líder Obligorietat Convenciment
  18. 18. Obligorietat LIDER influència obligorietat GRUP DE TREBALL
  19. 19. 1. OBLIGATORIETAT: • El líder realitza la seva voluntat directiva recorrent a la pressió i coacció sobre el grup. • El resultat de l’obligatorietat es fonamenta en la dependència dels subordinats. • La supeditació es produeix pel mitjà produït mitjançant: – el poder físic. – el poder social. – el poder econòmic – el poder espiritual
  20. 20. 2. CONVENCIMENT Es refereix a l’acceptació voluntària per part de l’influït del sotmetiment que persegueix el líder. La influència del lideratge es produeix: - per la confiança plena a la persona que realitza la influència - pel convenciment de les propostes i idees que realitza el líder.
  21. 21. B. Funcions de la direcció . • La tasca directiva ha de conduir al grup al que dirigeix a aconseguir uns determinats objectius. Per això, la direcció ha de desenvolupar una sèrie de funcions corresponents al càrrec que ocupa. • Algunes d’aquestes funcions depenen de l’activitat directiva, mentre que altres les ha d’aconseguir mitjançant la cooperació del grup de treball
  22. 22. DIRECCIÓ FIXACIÓ DE METES polítiques objectius CONTROL Verificació Correcció DIRECCIÓ DE PERSONES Selecció Formació Motivació Avaluació ORGANITZACIÓ Estructura orgànica. Funcions i responsabilitats Delegació d’autoritat CONEIXEMENTS DE FETS Previsió Diagnòstic ORDENACIÓ I VALORACIÓ DE MITJANS Programes pressupostos
  23. 23. C. Habilitats directives. • El poder del cap es guanya per les qualitats personals que aquest té, que el fan convertir en líder. • El subordinat s´hi sotmet voluntàriament i legitima el poder del cap, que adquireix així la seva autoritat.
  24. 24. • Per regla general aquesta autoritat l’aconsegueixen aquelles persones que poden sobresortir o destacar en algun d’aquests aspectes: • - Capacitat d’acció o competència: són persones que tenen un sentit de l’oportunitat, solen ser persistents i tenen una elevada capacitat de treball, són hàbils per a la gestió, tenen iniciativa, saben trobar recursos, són prudents. • -
  25. 25. • Capacitat intel•lectual: tenen coneixements i tècnica, enginy • - Capacitat de relació o trets destacats de la personalitat: són persones que tenen facilitat per establir relacions, simpatia, atractiu personal, “ saber estar”, són flexibles, sensibles,...
  26. 26. Estils de direcció: • Organitzador • Participatiu • Emprenedor • Realista • Maximalista • Buròcrata • Paternalista • Tecnòcrata • Oportunista • Utòpic
  27. 27. Estil O: organitzador: • La direcció estableix unes relacions jeràrquiques en què la posició i la funció de cada subordinat estan clares. • Aquest tipus de dirigent pensa que el que és essencial és que tot estigui previst i organitzat i que l’atzar hi exerceixi poca influència. • Pensa que els ascensos han d’estar ben establerts i han de ser justificats.
  28. 28. Estil P: participatiu • Les relacions que estableix són majoritàriament d’equip i de col•laboració més que jeràrquiques o impositives. • Entre els subordinats regne l’esperit de col•laboració i poden parlar i opinar lliurement amb els seus superiors. • Per aquest directiu el poder significa tenir la capacitat d’adaptar-se als individus i a les situacions. Accepta ser influenciat pels seus subordinats, atès que així ell també influeix en els altres.
  29. 29. Estil E: L’ estil emprenedor • El comandament consisteix a dirigir cadascun dels subordinats per obtenir-ne els millors resultats. • Exerceix gran influència sobre els seus subordinats i aquests , molt poca sobre ell. • Li agrada el poder sense vergonya i l’utilitza com un mitjà per a desenvolupar les seves idees.
  30. 30. L’ estil R: Realista: • La direcció estableix unes relacions jeràrquiques basades en la confiança i respecte mutus. • Intervé poc i deixa que els seus subordinats solucionin els seus problemes entre ells de forma natural i negociada i evitant formalitzar excessivament la resolució de conflictes. • Els seus subordinats tenen llibertat per expressar els seus desacords
  31. 31. L’ estil M: maximalista • Pertanyen a aquest tipus persones que han aconseguit bons resultats personals • Imparteixen ordres que s’evidencien com a vàlides, útils , necessàries i adaptades als individus i al context • Els conflictes són fenòmens normals que s’han d’utilitzar de la forma més eficaç possible. Prefereix que s’expressin de manera lliure els desacords perquè considera que l’enfrontament d’idees és enriquidor i permet solucions interessants.
  32. 32. L’ estil O: buròcrata • Ascendeix al poder per antiguitat. Viu bastant aïllat dels seus subordinats no li agrada que aquest exerceixin gaire influència. • Transmet correctament les decisions pensant que ell no n´és l’autor i que no les ha d’assumir necessàriament , però “ les coses estan establertes d’aquest manera. • Prefereix que les persones tinguin por de manifestar els desacords d i evitar els conflictes
  33. 33. L’ estil P´: paternalista i demagog • És el tipus de direcció que parla molt de democràcia i d’equip de forma ambigua • No li agrada parlar de poder i voldria que el perdonessin per haver de donar ordres i establir relacions jeràrquiques. Fa qualsevol cosa per satisfer els subordinats, és molt influenciable i pot ser manipulat amb facilitat • Es preocupa per les aspiracions del personal i procura satisfer-les, encara que pugui anar en contra del bé de l’empresa
  34. 34. L’ estil E´: tecnòcrata i autòcrata • Inverteix gran part del seu temps a reflexionar sobre els mitjans necessaris per mantenir el poder. És ambiciós i estableix unes relacions agressives i hostils amb els seus rivals, els quals intenta eliminar. • És autoritari i dictatorial. Els subordinats hi tenen pocs contactes , jeràrquic. • Allunya dels seu equip les persones que el molesten. És influenciable, dur i tolera malament l’oposició i que les coses no surtin com ell vol
  35. 35. L’ estil O´: oportunista • Estableix unes relacions amb els seus subordinats massa familiars i exteriorment por jerarquitzades • Això el porta freqüentment a no decidir res i a aparcar les solucions. • Els subordinats miren de complaure´l atès que mai no saben el que pot passar. Acostumen a criticar-lo secretament i no manifesten les seves opinions en llibertat.
  36. 36. L’ estil M´: utòpic modernista • No defineix amb claredat els objectius , i dóna una llibertat excessiva que desemboca en una certa anarquia. • Pensa que els desacords s’han de tractar en públic i que cadascú ha de dir el que pensa. A la pràctica això resulta massa utòpic i superficial. Explica les seves teories amb frases convincents però el seu idealisme no és suficient per resoldre els problemes concrets que planteja la feina
  37. 37. TEMPERAMENT POSITIU TEMPERAMENT NEGATIU Dirigir, aconsellar, administrar, formar Arrogant, liderar en excés, lluitar pel poder Ajudar, decidir, tutelar Rebuig, crítica, represàlia Felicitar, cooperar, mostrar-se proper Atacar, sancionar, criticar Respectar, donar confiança, admirar, demanar ajuda Renegar, rebutjar, refusar, explotar.

×