Presentació per al debat sobre sobirania de dades al 10è Laboratori d'Arxius Municipals amb Marius Boada, de l'Oficina de dades de l'Ajuntament de Barcelona

1. La societat arxiu:
vigilància o
sobirania?
Vicenç Ruiz
AAC-GD

2. Infoesfera i capitalisme de vigilància

3. Creadors
Estructures
Agències
Actors
Clients
Ciutadans
Col·lectius
Empreses
Patrons
socials
Funcions
Programes
Activitats
Macro avaluació:
•El context funcional de
creació i l’ús contemporani
dels documents/dades
determinen el seu valor
•Dóna prioritat estratègica a
les funcions i processos, ja
que filtren els patrons socials
a les organitzacions

4. Quins “patrons socials” predominen avui?
Infoesfera: “l’entorn informacional constituït pel conjunt d’entitats
informacionals, les seves propietats, interaccions, processos i relacions
mútues” (L. Floridi)
Societat xarxa: “societat on les estructures i activitats fonamentals
estan organitzades al voltant de xarxes d’informació processada
electrònicament” (M. Castells)
Capitalisme de vigilància: “forma del capitalisme que, a través de
l’extracció massiva de dades, intenta preveure i modificar el
comportament humà com a mitjà per produir beneficis i control del
mercat” (S. Zuboff)

5. ARXIU
Infoesfera
Capitalisme
de
vigilància
Societat
Xarxa
L’arxiu fonamenta una nova lògica social: passa de reflex de l’activitat de
les organitzacions a mitjà de producció, acumulació i control

6. Transaccions de
negoci digitals
Sensors (IoE)
Bases de dades
institucionals
Càmeres
Activitats no
mercantils
La població és el recurs
(subjectivitat esdevé
mercaderia)
Independència estructural
entre empreses CV i
treballador/consumidor
Manca de control públic
sobre activitats empreses
CV
Monitorització s’imposa al
consens com a fonament
del contracte social
Els components del big data

7. El procés
d’acumulació
de capital
de vigilància

8. La lògica no és la rendibilitat, sinó la despossessió:

9. A qui beneficia la “maduresa” en open data?

10. Arxivística i sobirania de dades

11. • J. Bastian (2003): “la suma de documents generada per múltiples capes d’accions i
interaccions entre la pròpia gent i entre aquesta i les institucions dins d’una
comunitat, que n’esdevé la seva provinença”
Comunitat de
documents
• E. Ketelaar (2001): “l’elecció conscient o inconscient (determinada per factors
socials i culturals) per considerar quelcom arxivable”Arxivalització
• E. Ketelaar (2001): “cada interacció, intervenció i interpretació del document fet
pel creador, usuari i arxiver”Activació
• Evans et alii (2015): “la capacitat per a individus i comunitats de participar, amb la
seva pròpia veu, en la gestió documental i arxiu per motius d’identitat, rendició de
comptes i memòria”
Autonomia
arxivística
Sobirania de dades, des de la teoria arxivística:

12. Computational Archival
Science
Recordkeeping Informatics
Participatory Recordkeeping
Continuum Model
Activist Data Archiving
CoPs

13. Computational Archival Science (Arxivística Computacional):
“camp interdisciplinari que estudia l’aplicació de mètodes i recursos
computacionals a la gestió, anàlisi, preservació i accés de documents a escala
massiva, amb la intenció de millorar l’eficiència, productivitat i precisió en suport
de l’avaluació, ordenació i descripció, així com les decisions sobre preservació i
accés”
Objectius:
•Contribuir al desenvolupament dels fonaments teòrics d’una nova trans-disciplina
de ciència arxivística i computacional.
•Dissenyar els fonaments educatius i fornir aprenentatge perquè es pugui aplicar
en qualsevol indústria i camp
•Desenvolupar un laboratori virtual i físic per testejar i aplicar els avenços científics
en un ambient col·laboratiu

14. Archival Concepts Computational Methods
Going from paper catalog entries to digital catalogs, Matching
records in distributed databases.
Graph and Probabilistic Databases
Enriched Archival Science concepts Linguistic Models and Graph Theory
Provenance in terms of why, who and how Abstraction and ontology construction
Appraisal
Analysis Tab — File Format Characterization, File Format
policies, Bulk extractor (Identifies PII), Content Preview, Tagging
Trusted digital repositories (TDR), OCR, cultural heritage
platforms
EUDAT automated scalable e-infrastructure, integrated
computation services
Support accessibility to large historical archival holdings Topic Modeling for concept extraction
Recordkeeping
Auto-categorization, auto-classification, e-discovery, machine
learning
Structured data interfaces to archival materials APIs for cultural heritage materials, graph databases
Decentralized recordkeeping Blockchain, secure computing, trustworthiness
Recordkeeping, digital preservation, archival trust
Blockchain, computational validation, distributed ledger,
computational trust

15. Continuum
+
Metadata
Accés
Procés de
negoci
Cultura
Informació
Recordkeeping Informatics:
•Garantir control i rendició de comptes, però també
el punt de vista ciutadà (fer-lo conscient i partícip de
la creació de documents que l’afecten)
•Trencar amb els sistemes d’informació
autocontinguts (un per organització) i adoptar
arquitectures que defineixin relacions socials i
accions institucionals
•Centrar-se en el ciutadà: l’arxiu no només l’integra
en el procés de negoci de l’administració, el
representa i registra mitjançant documentació
•Co-creació: l’arxiu no tant com reflex de
transaccions, sinó com a part crítica de la identitat
de la persona

16. Model
d’arxivística
participativa
basat en el
continuum
(Rolan 2017).
En relació al
grau de
participació
dels actors
representats
en les dades

17. Dimensions:
•Experiència: participants que són objecte de l’activitat representada per
les dades (han de poder dissenyar creació i avaluació)
•Identificació: participants que se senten representats per l’activitat de
les dades (han de poder controlar descripció i accés)
•Relació: no hi ha experiència directa, però sí vinculació amb moment de
creació o productors (aportar material auxiliar)
•Recerca: participants interessats intel·lectualment amb l’activitat que les
dades representen (usuaris)