1. c3) El funcionament de
l’enteniment humà
• Si el nostre enteniment és capaç de construir Judicis
Científics Sintètics a Priori (JSP) és perquè en el
nostre coneixement NO tot procedeix de la
experiència.
• Això suposa la negació de la “Tabula Rasa” dels
empiristes
• La tasca que es proposarà Kant d’ara en endavant
serà descobrir quins són aquests elements “a priori”
o “purs” (per tant, universals i necessaris) de la
nostra consciència que fan possible els JSP i, per
tant, la ciència

2. • Aquests elements a priori es poden
considerar les condicions del coneixement
científic, ja que sense ells la ciència no
podria produir els seus judicis
• Però que Kant no accepti la “tabula rasa”
dels empiristes, no vol dir que estigui
d’acord amb l' innatisme dels racionalistes
• Encara que l’enteniment necessiti elements
a priori , només amb aquests elements no
podria produir coneixement

3. " Ho confesso amb franquesa: fou l’advertència de David Hurne la que, ja
fa molts anys, ern despertà de l’endormiscament dogmàtic i la que
donà una direcció enterament diferent a les meves investigacions en el
camp de la filosofia especulativa. Era jo ben lluny, però, d'admetre les
seves conclusions, que resultaven simplement del fet que ell no es
representava el problema en la seva totalitat, sinó que en va prendre
només una part que, sense relacionar-la amb el tot, no pot donar cap
aclariment. (...) (Prolegòmens a tota metafísica futura. Pròleg Ed.
Laia)
• L’enteniment no comença mai a pensar per si
mateix: necessita que le siguin donades
impressions sensibles des de l’exterior per poder
començar a funcionar
• Per tant, primer l’enteniment és receptiu
(“passiu”)

4. “És indubtable que tot el nostre coneixement comença amb
l'experiència. Com podria desenvolupar-se la nostra facultat de
conèixer sinó mitjançant objectes que afecten els nostres sentits i
que ara produeixen per ells matei-xos representacions, adés posen
en marxa la capacitat de l'enteniment per comparar aquestes
representacions, per enllaçar-les o destriar-les i elaborar així la
matèria bruta de les impressions sensibles, amb vista a un
coneixement dels objectes denominat experiència? Per tant, en
l'ordre temporal, cap conei-xement precedeix l'experiència i tot
coneixement comença amb ella.
Però encara que tot el nostre coneixement comenci amb
l'experiència, no per això tot ell en procedeix. En efecte, podria
esdevenir-se que el nostre coneixement empíric fos una
composició del que rebem mitjançant les impres-sions i del que la
nostra facultat de conèixer produeix (simplement motivada per les
impressions) a partir d'ella mateixa. En tal supòsit, no distingiríem
aquesta addició respecte a consemblant matèria fonamental fins
que un pro-longat exercici no ens hagués ajudat a fixar-nos-hi i no
ens hagués ensinistrat a destriar-la.” (Crítica de la raó pura).

5. • Gràcies a les impressions sensibles podem
mantenir una relació directa (intuïtiva) amb
el Món
• Però les impressions sensibles per si soles
tampoc poden constituir (“construir”)
l’objecte conegut: fa falta que el subjecte
que coneix aporti els seus a priori que
unifiquen, ordenen i elaboren la matèria
bruta, caòtica, que arriba mitjançant les
impressions

6. • Ex.: ordinador i base de dades i/o Sistema
Digestiu
• Aquests a priori són formals, no de
contingut:
• Un a priori de contingut seria aquell que té
un contingut empíric, és a dir, que ell tot sol
ens dóna informació sobre alguna
característica de la Realitat (per exemple,
les idees innates de Descartes serien a
prioris de contingut)

7. • Però Kant no creu que existeixin a prioris de
contingut, sinó només a prioris formals
• Un a priori formal és només la forma, l’estructura,
l’ordre que el nostre enteniment dóna, per tal de
poder-les entendre, a les impressions sensibles que
arriben des de fora.
• Per tant, sense impressions que venguin de fora de
l’enteniment, aquest seria buit, no podria produir
coneixement
• Exemple ordinador software-dades

8. • D’aquesta manera, l’objecte que acabam coneixent
és el resultat d’un procés, en el qual les
impressions sensibles (matèria) ens són donades
empíricament a través dels sentits, i posteriorment
són ordenades, relacionades i unificades pels a
priori (forma) del nostre enteniment
“La capacitat de pensar l’objecte de la intuïció és l’enteniment
[...].Sense sensibilitat cap objecte no ens seria donat ni sense
enteniment no seria pensat. Els pensaments sense contingut són buits;
les intuïcions sense conceptes són cegues. Per això és tan necessari fer
sensibles els conceptes (és à dir, afegir- los l'objecte en la intuïció)
com fer intel·ligibles les intuïcions (és a dir, sotmetre-les als
conceptes). Les dues facultats o capacitats no poden intercanviar les
seves funcions. Ni l'enteniment pot intuir res ni els sentits poden
pensar res. El coneixement únicament pot sorgir de la unió d'ambdós.”
(Crítica de la raó pura).

9. • Això suposa, per tant, que per Kant l’objecte conegut, és a
dir, la Realitat tal i com noltros la coneixem, és un
compost d’elements a priori (estructures formals del nostre
enteniment) i a posteriori (impressions sensibles)
• Així Kant crea una tercera opció, diferent del
Racionalisme i de l’Empirisme, a l’hora d’explicar com
funciona l’enteniment quan coneix: ell dirà que l’objecte
conegut és transcendental, ni immanent (intern) a la
consciència, ni transcendent (extern) a ella
• A la vegada Kant supera, amb aquesta teoria, l’anomenat
“realisme ingenu”
• Arribats a n’aquest punt, ja és ben hora que Kant concreti
quins són aquests elements a priori sense els quals no seria
possible el coneixement del Món

10. • Kant pensa que s’han de considerar d’una banda
els a priori de la sensibilitat (estudiats a la part de
la CRP anomenada “Estètica transcendental”), i de
l’altre els a priori de l’enteniment (estudiats a la
part de la CRP anomenada “Analítica
transcendental”)
ESTÈTICA TRANSCENDENTAL:
• Pel que fa als a priori de la sensibilitat, Kant dirà
que són l’espai i el temps
• En ser a priori, significa que l’espai i el temps no
procedeixen d’impressions sensibles, sinó que les
precedeixen: són les condicions de tota impressió
sensible(sense elles no hi haurien impressions
sensibles) ¿com demostra això Kant?

11. • Sense espai ni temps no res podria ser sentit: tot
allò que és sentit a través de la sensibilitat ho és en
un temps(“sensibilitat interna”) o en un temps i en
un lloc (“sensibilitat externa”)
• Per això són condicions de tota sensibilitat (són
universals i necessàries)
• Kant, en molts dels seus textos, anomena a l’espai
i al temps “formes a priori de la sensibilitat” i
també “intuïcions pures”; anem a veure què vol
dir amb aquestes expressions:

12. • Són formes ja que no són impressions sensibles de
quelcom concret i material (algú ha vist mai
l’espai i el temps?), sinó la manera (forma,
estructura) en què sentim les impressions d’allò
concret (d’una poma, per exemple): tot es sentit en
l’espai i/o en el temps, i sense ells no res es pot
sentir
• Són a priori (ja explicat)
• De la sensibilitat, és a dir, són formes a priori del
coneixement sensible
• Són Intuïcions ja que no són conceptes: espai i
temps són únics, no el resultat d’una abstracció
conceptual a partir de múltiples espais i temps

13. • Són pures perquè espai i temps són com
coordenades buides (sense contingut
empíric) en les quals anam ordenant les
impressions sensibles que rebem a través
dels sentits (recordar exemple de
l’ordinador). Així, seria possible imaginar-
se un espai i un temps on no res succeeix,
però no al revés
• A l’Estètica transcendental Kant també
estudiarà com són possibles els JSP en la
Matemàtica, és a dir, com aquesta pot fer
judicis científics

14. • Per Kant l’espai és la condició que fa possible la
Geometria, i el temps fa possible l’Aritmètica
• Sense espai la Geometria no podria desenvolupar
els seus teoremes sobre l’estructura dels cossos pel
que fa al seu volum; sense el temps l’Aritmètica
no podria desenvolupar les seves successions
numèriques i, per tant, no seria possible.
• Com que la Matemàtica està composta bàsicament
per Geometria i Aritmètica, la Matemàtica té com
a condicions de possibilitat l’espai i el temps.
• Kant, sorprenentment, fa dependre la Matemàtica
de la Sensibilitat i no de l’Enteniment.

15. • Reflexió: per què coincideix sempre
l’estructura geomètrica de les coses
sensibles amb les lleis que la Geometria ha
descobert prèviament (a priori)? (pensar,
per exemple, amb el Teorema de Pitàgores)
• Kant anomenarà fenomen a la realitat espai-
temporal producte de la nostre sensació, és
a dir, la nostre realitat és sempre
fenomènica ja que necessàriament tenim
accés a ella a través de la sensibilitat

16. ANALÍTICA TRANSCENDENTAL:
• Amb la sensibilitat percebem els fenòmens espai-
temporals
• Però percebre els fenòmens no és comprendre’ls
• Per comprendre un fenomen ha d’actuar
l’Enteniment, no hi ha prou amb la sensibilitat
• Per entendre els fenòmens l’enteniment fa servir
els conceptes (recordar exemple de la radiografia,
el fillet i el metge), elaborant judicis. Aquesta
activitat serà la que s'estudiarà a l’Analítica
• Però hi ha dos tipus de conceptes, dels quals
només un tipus interessarà a Kant:

17. -els conceptes empírics, apresos a través de
l’experiència (p.e., el concepte de poma) servirien
per entendre els fenòmens, però no serien ni
universals ni necessaris. No són els conceptes que
vol trobar Kant, ja que ell està fent, no ho
oblidem, una crítica de la raó pura
-els conceptes purs o a priori, anomenats per Kant
categories: aquestes són posades a priori pel
nostre enteniment i, per tant, són universals i
necessàries
• A l’igual que l’espai i el temps, les categories són
estructures formals, sense contingut, que ens
permeten ordenar, relacionar i comprendre els
fenòmens que provenen de la sensibilitat

18. • En la sensibilitat el subjecte es mostra passiu,
receptiu; en l’enteniment és actiu i espontani,
doncs produeix i aplica espontàniament les
categories sense rebre-les de l’experiència
• Com que les categories són condicions a priori de
l’enteniment, això significa que sense elles els
fenòmens no podrien ser pensats
• Segons Kant hi ha 12 categories:
-de quantitat: Unitat, Pluralitat,
Totalitat
-de qualitat: Relació, Negació,
Limitació

19. -de relació: Substància, Causalitat,
Acció recíproca
-de modalitat: Possibilitat, Existència,
Necessitat
• Per explicar el funcionament d’aquestes categories
ens concentrarem en una d’elles, la de causalitat
• Com és que quan volem explicar un fenomen,
sempre cercam un altre fenomen que en sigui la
causa? Perquè el nostre enteniment, per poder
explicar els fenòmens, aplica a priori l’estructura a
priori (categoria) de la causalitat
• Per tant, el Món és causal perquè nosaltres li
posam aquesta estructura causal per tal de poder-
lo explicar (“obligam” als fenòmens a relacionar-
se causalment entre ells)

20. • La causalitat no és, per tant, una característica del
Món que nosaltres coneguem a posteriori, a través
de l’experiència, sinó que és el nostre enteniment
que, per poder “pair”, comprendre els fenòmens,
primer els ha d’estructurar de forma causal
“Per representar un exemple clar, prenem el següent: Quan un raig de
sol cau sobre una pedra, aquesta s’escalfa. Aquest és un judici
merament de percep-ció i no conté cap necessitat; puc haver fet
freqüentment aquesta observació, qualsevol altre també pot haver-la
fet; les percepcions es troben solament enlla-çades d'aquesta manera
comunament. Però si dic: el Sol escalfa la pedra, lla-vors a
l'observació s'afegeix el concepte de causa, el qual enllaça necessà-
riament el concepte de raig de sol amb el de calor, i el judici sintètic
es fa necessàriament vàlid en general i, per tant, objectiu, i una
percepció esdevé una experiència.” (Prolegòmens a tots metafísica
futura)

21. • A l’igual que passava en el cas de la sensibilitat, les
categories per si soles no ens donen informació del Món si
no són aplicades a una matèria, en aquest cas els
fenòmens; i aquest no serien comprensibles, si no fossin
ordenats sota una forma a priori (categories), presentant-se
com un caos de fenòmens
“La capacitat de pensar l’objecte de la intuïció és l’enteniment
[...].Sense sensibilitat cap objecte no ens seria donat ni sense
enteniment no seria pensat. Els pensaments sense contingut són buits;
les intuïcions sense conceptes són cegues. Per això és tan necessari fer
sensibles els conceptes (és à dir, afegir- los l'objecte en la intuïció)
com fer intel·ligibles les intuïcions (és a dir, sotmetre-les als
conceptes). Les dues facultats o capacitats no poden intercanviar les
seves funcions. Ni l'enteniment pot intuir res ni els sentits poden
pensar res. El coneixement únicament pot sorgir de la unió d'ambdós.”
(Crítica de la raó pura).

22. • Les categories no tenen aplicació vàlida, si
és que volem obtenir coneixement científic,
més enllà dels fenòmens (serien estructures
“buides”)
• Per això també els JSP a la Física són
possibles gràcies als a priori (categ.). Les
hipòtesis, lleis i teories de la Física sempre
s’expressen donant per suposat l’estructura
causal del Món: tot fenomen o és causa o és
efecte.

23. • Llavors Kant criticaràHume per la seva concepció de la
causalitat: la causalitat és necessària i universal ja que no
és apresa a posteriori, sinó que és aplicada a priori als
fenòmens
“De bell antuvi, doncs, vaig assajar de veure si l’objecció de Hume no
es podia representar de manera general, i aviat vaig veure que el
concepte d'enllaç de causa i efecte era lluny d'ésser rúnic concepte
mitjançant el qual l'entenirnent pensa a priori els enllaços dels
objectes; és més, ben aviat vaig veure que tota la metafisica n'està
constituïda d'aquests con-ceptes. Vaig cercar d’assegurar-me del seu
nombre i ho vaig aconseguir segons el meu desig, això és, per un
principi únic; i vaig procedir a la deducció d’aquests conceptes, que
estava segur ara que no es derivaven de l’experiència, com Hume
havia temut, sinó que tenen llur origen en l'enteniment pur. Aquesta
deducció, que li semblava impossible al meu sagaç predecessor i que a
ningú llevat d'ell no se li havia acudit, (...) era la cosa més difícil
d'escometre en pro de la metafísica." (Prolegòmens a tota metafísica
futura. Pròleg Ed. Laia)

24. • Així són les categories, com ara la de causa,
les que donen al nostre enteniment la
possibilitat de produir judicis científics,
universals i necessaris

25. c4) Fenomen i noümen
• Ja hem vist que “fenomen” és tota aquella
realitat que, en ser sentida, és espai-
temporal, és la “Realitat per a nosaltres”
• Llavors Kant anomena noümen (o númen) a
la “cosa en si”, és a dir, a la realitat quan
aquesta no cau sota els a priori de la
sensibilitat i de l’enteniment i, per tant no
ens és coneguda

26. •
• “Ja des dels temps mes antics de la filosofia, els que es
tenien per investigadors de la raó pura han concebut,
ultra els ens sensibles o fenòmens ("phaenomena") que
formen el món dels sentits, ens intel·ligibles particulars
("noumena") que haurien de constituir un món
intel·ligible i, com que confonien els fenòmens amb
l’aparença (cosa que es ben perdonable en una apoca
encara inculta), només concedien realitat als ens
intel·ligibles.
De fet, si considerem, com és just, els objectes dels
sentits com a simples fenòmens, confessem tanrnateix
també, arnb això, que tenen com a fonament una cosa en
si, encara que no coneguem com és en ella mateixa, sinó
només el seu fenomen, és a dir, el mode com els nostres
sentits són afectats per aquest quelcom desconegut".
(Prolegòmens a tota metafísica futura, segona part)

27. • Això no vol dir que el fenomen sigui una
realitat “falsa” o “inventada” per nosaltres,
sinó que és la mateixa realitat transcendent,
però tal i com nosaltres l’assimilam després
d’aplicar-li els nostres “a priori”
• Recordar exemples digestió i ulleres blaves
• El noümen o “realitat en si” mai no podrà
ser coneguda per nosaltres, ja que si ho fos
ja seria fenomen, no noümen

28. • Per tant no es pot respondre a la pregunta de
si el noümen té les mateixes propietats
(espai, temps, causalitat) que el fenomen
• El noümen representaria també el límit del
coneixement humà, allò que no pot ser
conegut

29. c5) Conclusions
• Les categories no tenen aplicació vàlida
més enllà dels fenòmens; per tant, només
produeixen coneixement (en forma de JSP)
quan són aplicades als fenòmens
• I la Metafísica, pot emprar les categories
per produir coneixement científic?
• Analitzem algunes de les afirmacions més
famoses de la Metafísica:

30. • “La Idea del Bé és l’origen del Món sensible”
o “El motor immòbil és l’origen del moviment
de la Physis”
• En ambdós casos, el subjecte del judici no és
un fenomen, ja que tant “la idea del Bé” com el
“motor immòbil” no són realitats que hagin
estat percebudes en un temps i en un espai.
• Quan en els dos casos s’aplica la categoria de
causa per relacionar subjecte i predicat, s'està
fent un ús il·legítim de les categories, ja que
s’estan aplicant a realitats no fenomèniques

31. • Per tant, encara que pugui semblar que per la
seva estructura els judicis de la Metafísica són
científics, en realitat no ho són
• En conclusió, la Metafísica no és i no pot ser
ciència perquè els seus judicis no compleixen
les condicions de tot judici científic: que les
categories siguin aplicades a fenòmens
• Abans d’acabar s’ha de fer referència, també, a
la denominació que Kant dóna a la seva
filosofia, “Idealisme transcendental” , diferent
de l’Idealisme

32. • "L' idealisme consisteix en l’afirmació que no hi ha altres éssers que
els éssers pensants; les altres coses que nosaltres creiem percebre en la
intuïció serien només representacions en els éssers pensats, a les quals
no correspondria, de fet, cap objecte existent fora d' aquests. En canvi,
jo dic: ens són donades coses com a objectes dels nostres sentits i
existents fora de nosaltres, però no sabem res de que puguin ser en
elles mateixes; nosaltres no en coneixem més que els fenòmens, és a
dir, les representacions que produeixen en nosaltres en afectar els
nostres sentits. Segons això, confesso doncs que hi ha cossos fora de
nosaltres; és a dir, coses que, malgrat ésser-nos enterament desconegut
allò que poden ésser en elles mateixes, coneixem a través de les
representacions que ens proporciona llur acció sobre la nostra
sensibilitat, i a les quals donem la denominació de cossos, paraula que
significa, doncs, simplement el fenomen d'aquest objecte que ens és
desconegut però que no per això és menys real. Es pot anomenar això
“idealisme”? Més aviat n'és el contrari". (Prolegòmens a tota
metaftsica futura, primera part).

33. • Per acabar s’ha d’explicar també per què la filosofia
de Kant va representar una autèntica “Revolució
copernicana”: segons Kant, si el coneixement del
Món ha de basar-se exclusivament en l’objecte
sensible, és impossible que el coneixement del Món
sigui universal i necessari (tindria raó Hume)
• Per tant, la solució trobada per Kant consistirà en
donar completament la volta (“revolució”, a l’igual
que va fer Copèrnic amb el geocentrisme) a
l’anterior: és l’objecte sensible el que s’ha de basar
en els a priori del subjecte que coneix
• Llavors sí serà possible trobar les propietats
necessàries i universals de la Realitat, justament
aquelles propietats (espai, temps, causalitat) que
noltros li hem posat a priori per poder-la conèixer