1. Les crisis ambientals
Els desastres ambientals cada vegada estan cada vegada més
presents en la nostra vida, ja no són un fet estrany.
Contínuament, estem sentint notícies sobre els desastres arreu del
món: el terratrèmol de Haití, el terratrèmol de Xile, els últims dies. I
també el tsunami que va haver-hi a Tailàndia fa un parell d’anys.
Això dóna a veure que no es tracten de accidents puntuals, sinó que
estem immersos en un profund desequilibri ambiental.
Gairebé totes les catàstrofes es produeixen per causes naturals, però,
en alguns casos aquestes crisis van ser provocades pels mateixos
grups humans.
La crisis ambiental continua avançant fent-se cada vegada més
complexa i globalitzada.
Si ens preguntéssim sobre la magnitud de la crisis ambiental podríem
proposar tres categories per trobar una possible resposta:
a) La crisis es pertorbadora per la vida,
empitjorant les condicions de moltes
poblacions, però sense amenaçar la
continuïtat de les especies humanes.
b) La crisis pertorba profundament el
ecosistema planetari, que serà capaç de
recuperar-se però exclourà la espècie
humana.
c) La crisis acabarà destrossant integralment el ecosistema
planetari, la Terra passarà a ser un planeta desert, tal i com es
defineix avui.
Algunes de les crisis ambientals viscudes per l’espècie humana són
les següents:
2. Període Esdeveniment Conseqüències
Fa 10000 anys Final de l’últim Extincions de grans
període glacial. mamífers.
Colonització de terres
fredes.
2700 aC Sequeres, salinització Col·lapse de la
dels sòls a l’Orient civilització sumèria.
mitjà.
1650 aC Terratrèmols, Col·lapse de la
erupcions volcàniques civilització minoica a
a l’Egeu. Creta.
100 dC-400 dC Creixement Crisi de l’Imperi
desordenat a Roma. Romà.
Ús alimentari del
plom. Migracions.
800 dC Superpoblació i crisis Extinció de la
de producció. civilització maia al
Yucatán i Guatemala.
1315-1317 Freds intensos. Milions de persones
moren de gana a
Europa.
1348-1351 Epidèmia. La pesta bubònica
mata més d’un terç
de la població
europea.
s. XV-XVI Els espanyols Contribució al
exporten malalties a col·lapse de les
Amèrica. civilitzacions asteca i
inca.
1845-1847 Crisi de producció de A Irlanda moren de
la patata. gana o emigren més
de 3 milions de
persones.
3. La crisi ambiental és la crisi del nostre temps. El risc ecològic
qüestiona al coneixement del món. Aquesta crisi se'ns presenta com
un límit en el curs de la història: límit del creixement econòmic i
poblacional; límit dels desequilibris ecològics i de les capacitats de
sustentació de la vida; límit de la pobresa i la desigualtat social.
Per això, la crisi ambiental és sobretot un problema del coneixement,
el que duu a repensar l'ésser del món compleix des d'allà obrir noves
vies del saber en el sentit de la reconstrucció i la reapropiació del
món.
Un dels més importants es el
canvi climàtic és el més gran
desafiament al que s'enfronta la
humanitat en el segle XXI.
Encara que molts estarien
d'acord a afirmar que el món
actualment gaudeix d'un clima
més o menys estable, les grans inundacions, les sequeres severes,el
descongelament dels glacials, l'avenç o retard de l'hivern, etc.,
Aquest són fenòmens climatològics reals que parlen per si mateixos, i
el responsable ,no és la pròpia naturalesa, sinó l'home.
El resultat i com a conseqüència de tot és un augment inevitable de
la temperatura global que desencadena una sèrie d'efectes sobre el
medi ambient.