28 de juny 2013 calisay con canciones originales de youssou n

221 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
221
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
74
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

28 de juny 2013 calisay con canciones originales de youssou n

  1. 1. 28 DE JUNY 2013 CALISAY SALA NOBLE 19:00 CINEFORUM PVioleta, Muketa i Buba volen tenir un futur millor. Sels ha venut als mitjansde comunicació que a la nostra societat ho aconseguiran. Sels facreure que la societat de consum és la felicitat, el consumisme els faràlliures; però no sels fa saber moltes altres coses. No sels hi diu si ellstindran accès al consum, a la llibertat, a la felicitat. Tampoc sels hi diua quines coses hauran renunciar, o fins i tot quants dells - La mort deMukela, personatge secundari que dos anys abans ja ho havia intentat, ésun recurs típic que accentua el dramatisme i subratlla un fet cert: són mésels que fracassen que els que ho aconsegueixen.-, es perdreran pel camí.Tampoc sens diu res a nosaltres dallò què perdrem amb el nostreviatge cap a Suècia, Alemanya o Austràlia. Mentre que a la Violeta se lifa creure que podrà ésser lliure, lliure dunes tradicions que lobliguen aaccedir a un matrimoni de conveniència, res se li diu sobre quin lloc serà elque la societat de consum li ha designat. Res no sap del valor real que lesdiferents persones que negociaran amb el seu cos, amb ella, lidonaran. Podran ésser màfies que lexplotaran sexualment, o tambéempresaris que la utilitzaran com a animal de càrrega als camps o alswàters del primer món. Es tornen transparents. La lliçó de la selvaLacandona és important. Tampoc saben res sobre si seran consideratspersones o simplement quan de temps sels deixarà ser al "paradís".Nois i noies que tenen estudis i uns mínims al seu país són "obligats" ainiciar el somni "americà". Ella escapa embolicada en un cos sexuat, elsaltres són els homes pobres i negres i ella és la pobresa, només li faltaentre els braços sostenir un nadó, aquest futur que moltes daquestesheroïnes abracen al travessar aquesta llarga autopista, on es paga unpeatge de vida o mort. Sembla que ens tocarà inspirar-nos-hi. Ara somnosaltres que hem de marxar a lestranger, encara que "amb papers",però sense drets: els amos dels minijobs o altres màfies pitjors ensesperen allà al Nord.Són molt diferents als nostres fills, i filles, o bé a nosaltres mateixosque som convidats a marxar a Alemanya o fins i tot a Lapònia a cercar"el paradís"?.El futur és al nostre país, és al seu país. Hem de defensar els nostresdrets, han de defensar els seus drets, i ho hem de fer junts, de lamateixa manera que les màfies i/o empresaris són també internacionalsa la seva explotació dels nostres somnis, dels nostres cossos, 14quilòmetres és la diferència entre la realitat, la concienciació, ladignitat, la lluita...i la resignació, la derrota, lesclavatge.Gerardo Olivares ens convida a la reflexió, i no precisament a aquella que alsistema li interessa. No hem de permetre que els nostres fillssavergonyessin de la nostra docilitat, de la nostra por. Tampoc hem depermetre que caiguin al comformisme, a lestupidització que el sistemadesitja. Un sistema que posa el focus dins del circ i no al carrer, ni Messi niCristiano Ronaldo, cada cop són més les persones decepcionades per lareducció dels drets aconseguits pels treballadors després danys i anys delliutes contra el poder que se subleven i reclamen el manteniment dunensenyament per a tots, dels drets humans iguals per a homes idones, de no posar-li fàcil a la mort als nostres hospitals; de garantirla sostenibilitat del medi ambient i mantenir el dret a lhabitatge.Paumontlliure 24-06-2013

×