4. Hola a tots! El meu nom és Miquel
Rocaplana i durant els mesos de
primavera la meva família i jo vivim a la
zona que avui en dia anomeneu la
Garriga.
A la diapositiva següent teniu una
imatge del que es veu des del refugi on
vivim.
5.
6. El nostre refugi és una petita cova del bosc del Malhivern
on cacem tota mena d’animals. Ens encanta la carn d’ós i
la de cérvol, però la nostra preferida és la de mamut, tot i
que no és gens fàcil caçar-ne un. Ens ho mengem tot dels
animals que cacem: el fetge, el cor, els pulmons, els
intestins... no en deixem ni el moll dels ossos! A més a
més, ho aprofitem tot: els ossos, les banyes, les pells…
També pesquem a les aigües del riu Congost i hi agafem
algun crustaci: als meus fills els hi encanta xuclar els caps
dels crancs de riu. Tot això, acompanyat de fruits i arrels
dels arbres i plantes de la zona.
7. Recordo que quan era petit tots aquests aliments ens els menjàvem crus,
però des de que vam descobrir el foc, la nostra vida va canviar completament.
El foc serveix per moltes coses!
8. A més a més, durant el poc temps lliure que ens
queda ens dediquem a empastifar les parets del
nostre refugi amb tota mena de dibuixos i
símbols estrafolaris. Som uns autèntics artistes!
1
10. Bon dia! Em dic Josep Rocaplana i en
Miquel
Rocaplana
era
el
meu
rerererererererererere...rebesavi per part
de pare. Jo no el vaig conèixer ja que va
viure fa molt de temps.
Us imagineu com ha canviat la nostra vida
des d’aleshores per aquí a la Garriga?
11. Visc amb la meva dona i els meus sis fills, dos nens
en Josep i en Quim, i quatre nenes, la Laia, la
Muntsa, la Cinta i la Mika, en una confortable
cabana com aquesta. Vivim amb altres deu famílies,
formant un petit poblat a tocar del riu Congost.
12. Entre tots plantem cereals, principalment blat i civada, i tenim un corral amb uns
quants animals. També tenim un gos, en Bub, que és molt juganer i ens fa molta
companyia.
Tot i que estem molt ocupats, sempre que podem sortim
a caçar o ens acostem al riu per pescar alguna cosa.
13. La nostra vida no és pas fàcil, treballem de sol a sol i quan acaba la jornada, a
la vora del foc, hem de continuar polint les eines i reparant els estris de fang.
A més a més, avui uns quants homes del poblat hem anat fins al Tagamanent
per construir un dolmen, estic ben baldat!
De totes maneres no em queixo, el meu rerererererererere...rebesavi ho
passava molt pitjor!
2
15. Ei, que tal! Soc la Tina Punta de Rocaplana, i
la meva rerererebesàvia era cosina d’en
Josep Rocaplana i, tot i que d’això ja en fa
molt de temps, la nostra família encara avui
en dia viu a la llera del riu Congost, ben a
prop d’on en Miquel Rocaplana tenia el seu
refugi al bosc del Malhivern.
16. La nostra vida no ha
canviat gaire des de
l’època de la meva
rerererebesàvia.
Continuem cultivant
el camp, cuidant els
ramats, fent estris de
ceràmica, adobant les
pells i de tant en tant
també anem a caçar.
La diferència principal
és que ara tenim
eines molt millors!!!
Les eines de pedra ja han passat a la
història, ara utilitzem materials molt
més durs i resistents.
17. Però no només les eines han canviat!
Ara enterrem els nostres morts d’una manera ben
diferent. Els cremem, posem les seves cendres en
una urna de ceràmica ben maca i després les
colguem sota terra, així ja no hem de gastar tant
de temps fent grans monuments de pedra.
3
18. Ara que ja coneixeu alguna
cosa més sobre la Prehistòria a
la Garriga, ja podeu començar
a treballar!
Salut a tots i fins la propera!
