2. POLÍTICA I GESTIÓ EDUCATIVA
INTRODUCCIÓ A LES VAGUES
QUÈ ÉS UNA VAGA
1
3. Què són les vagues
DRET HUMÀ
L’organització Internacional del Treball defineix la vaga com un “mitjà fonamental pel
qual els treballadors i treballadores i les seves organitzacions poden promoure i
defensar els seus interessos socials i econòmics” (OIT, s. f.). És també la manifestació
més visible de les accions col·lectives en cas de conflicte laboral, i se'l considera l'últim
recurs de les organitzacions de treballadors en la cerca de satisfacció de les seves
reivindicacions.
POLÍTICA I GESTIÓ EDUCATIVA
La Declaració Universal de drets Humans estableix la llibertat asociacional, sent el Dret
de Vaga una garantia asegurativa de la llibertat sindical (article 23, inc 4)
Per altra banda, l’article 28 de la Constitució Espanyola en el segon punt estableix que:
2. Es reconeix el dret a la vaga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos.
La llei que reguli l'exercici d'aquest dret establirà les garanties precises per a assegurar
el manteniment dels serveis essencials de la comunitat.
(Espinar, s. f.)
4. POLÍTICA I GESTIÓ EDUCATIVA
ORÍGENS DE LES VAGUES
Fa poc més d'un segle, el 1917, va tenir lloc la coneguda com a Declaració
Balfour, en la que el Regne Unit, en el moment mandataris de Palestina, va
recolzar formalment l'establiment d'una nació jueva al territori.
Va ser aquest el moment en el qual va néixer un moviment que s'oposava tant a
les ordres britàniques com a l'ocupació jueva.
Aquest moviment, exaltat per l'adquisició de territoris i armes palestines per part
de la immigració jueva, junt amb l'expulsió palestina de terrenys privats
facilitada pel govern britànic, va ser reprimit anys més tard.
Després d'entendre's les revoltes per territori D'Iraq, Síria i Egipte, el govern
britànic va optar per "sufocar" les protestes. El resultat va ser de més de 5000
morts, 10000 ferits i 5000 presoners. El descontentament va arribar al seu punt
àlgid, a escassos anys de començar la Segona Guerra Mundial.
La Gran Revolta Àrab en Palestina (1936-1939)
(Togni, 2021)
5. POLÍTICA I GESTIÓ EDUCATIVA
PER A QUÈ SERVEIXEN
LES VAGUES?
CONDICIONS DE TREBALL
MILLORES SALARIALS I
Les demandes relacionades amb salaris justos, beneficis laborals,
reducció de jornada laboral, descansos adequats i seguretat laboral solen
ser motius freqüents per a convocar una vaga general. Els treballadors
utilitzen aquesta mesura per a pressionar als ocupadors i aconseguir
millores significatives en les seves condicions laborals.
01
PROTESTA CONTRA POLÍTIQUES
GOVERNAMENTALS
Les vagues també poden tenir com a objectiu protestar contra polítiques
governamentals que afecten negativament a la població en general. Pot
tractar-se de reformes laborals, retallades en drets socials, canvis en els
sistemes de pensions o qualsevol altra mesura que perjudiqui els
treballadors.
02
SECTORS I MOVIMENTS
SOLIDARITAT AMB ALTRES
03
PRECARIETAT LABORAL
LLUITA CONTRA LA
04
A vegades, una vaga pot ser convocada en solidaritat amb altres grups o
moviments que estan lluitant pels seus drets. Les persones s'uneixen a
la vaga com a mostra de suport i per a generar un impacte més ampli
en la societat.
La lluita contra la precarietat laboral, l'ocupació informal i la falta de
protecció social també pot ser una motivació per a convocar una vaga.
La població busca que es reconeguin i es respectin els seus drets
laborals, així com una major estabilitat i seguretat en l'ocupació.
6. POLÍTICA I GESTIÓ EDUCATIVA
VAGUES ESTUDIANTILS
SÍNDICATS D’ESTUDIANTS
2
7. Vagues d’estudiants
Encara que la llei no reconeix el dret a vaga dels estudiants, sí que empara el
seu dret efectiu de manifestació, reunió i associació en tots els àmbits de la
vida educativa, limitant-los això sí aquests, a l'efectiva competència de la
regulació educativa quan s'exerceixin els drets dins de l'àmbit de protecció
de la mateixa i no a una altra mena de causes i atzars.
Per a l'educació superior, el Reial decret 1791/2010, del 30 de desembre, pel
qual s'aprova l'Estatut de l'Estudiant Universitari, també reconeix aquests
drets d'associació, manifestació i reunió en el seu article 7r, reconeixent que
els estudiants universitaris tenen els següents drets comuns, individuals o
col·lectius: A la llibertat d'expressió, de reunió i d'associació en l'àmbit
universitari, exempta de tota discriminació directa i indirecta, com a
expressió de la corresponsabilitat en la gestió educativa i del respecte
proactiu a les persones i a la institució universitària.
POLÍTICA I GESTIÓ EDUCATIVA
(Martín, 2019)
8. 26/10/2023
El Sindicat d'Estudiants sota el lema "Alto al genocidi
a Gaza!" ha convocat vaga general estudiantil per
aquest 26 d’octubre, en favor del poble palestí.
El poble de Palestina porta dècades sent perseguit,
atacat i massacrat per l'Estat d'Israel. Gaza s'ha
convertit en el major camp de concentració del món,
amb prop de dos milions de persones vivint en la
penúria, sense poder sortir del territori i patint
constants bombardejos que han causat milers de
víctimes en els últims anys. Davant d’aquesta situació
es reivindica el seu dret a una vida lliure d'opressió, a
la independència real, a la fi de l'ocupació i a poder
gaudir de justícia social.
Tarragona: 12h Plaça Imperial Tàrraco.
POLÍTICA I GESTIÓ EDUCATIVA
9. POLÍTICA I GESTIÓ EDUCATIVA
ASSISTÈNCIA A LA VAGA
Més d’un centenar d’estudiants de la
ciutat de Tarragona han participat en
la vaga general convocada pel sindicat
d’estudiants
+ 1XX
10. Vaga 26/10/2023
Més d’un centenar d’estudiants de Tarragona han respost a la crida i han
buidat les aules acudint a la manifestació i vaga convocada pel Sindicat
d’Estudiants en solidaritat amb el poble palestí.
El recorregut s’ha iniciat a la plaça Imperial Tàrraco i ha pujat fins al Balcó del
Mediterrani finalitzant a les portes de l’Ajuntament de Tarragona que ha
presenciat multitud de banderes de Palestina. A les portes de l’Ajuntament
s’han realitzat la lectura de parlaments per part de dos estudiants.
Els manifestants han cridat consignes com ara “Solidaritat amb el poble
palestí”, “Alto al genocidi a Gaza”, “Europa, responsable i Israel, culpable” ,
“Llibertat Palestina”, “Free free Palestina”, “No és una guerra, és un genocidi”
o “Europa patrocina Israel assassina”.
L’acte, on han participat majoritariament estudiants, també ha comptat amb
la participació de famílies i dones i homes de totes les edats, ha conclòs sense
cap complicació.
POLÍTICA I GESTIÓ EDUCATIVA
Alto al genocidi, no en el nostre nom!
Visca la lluita del poble palestí per la
seva llibertat!
Fora les tropes d'ocupació sionistes!
Lemes
Ajuntament de Tarragona
11. POLÍTICA I GESTIÓ EDUCATIVA
MOTIVACIÓ
Molts palestins van ser desplaçats durant la creació de l'estat d'Israel en 1948.
Aquest desplaçament va resultar en la creació d'una gran població de refugiats
palestins que han viscut en camps de refugiats en països veïns durant dècades.
Des de 1967, Israel ha ocupat territoris palestins, incloent-hi Cisjordània,
Jerusalem Est i la Franja de Gaza. Això ha portat a conflictes armats periòdics,
amb conseqüències devastadores per a la població civil palestina.
La Franja de Gaza ha estat subjecta a un bloqueig israelià des de 2007. Això ha
portat a una crisi humanitària, amb restriccions en el moviment de persones i
béns, així com limitacions en l'accés a serveis bàsics com a aigua, electricitat i
atenció mèdica.
12. POLÍTICA I GESTIÓ EDUCATIVA
MOTIVACIÓ
Israel ha construït assentaments en territoris palestins ocupats, la qual cosa ha
estat condemnat per la comunitat internacional com una violació del dret
internacional. Aquesta expansió dels assentaments ha portat a tensions i
conflictes locals.
Els palestins han enfrontat prohibicions pel que fa a l'accés a serveis bàsics,
educació i atenció mèdica a causa de l'ocupació i els conflictes. També s'han
reportat violacions de drets humans, incloent-hi arrestos i detencions, així com
limitacions a la llibertat de moviment.
Malgrat els esforços de mediació i les negociacions de pau, hi ha hagut un
estancament polític en el procés de pau entre Israel i Palestina, la qual cosa ha
portat a una prolongació del sofriment i la incertesa per a tots dos pobles.
13. POLÍTICA I GESTIÓ EDUCATIVA
ARREL RELIGIOSA
ISRAEL EL TERRITORI
Tant israelis com palestin
reclamen el territori de l’actual
Istrael com a Terra Santa.
En el cas dels israelis, per ser
descendents dels hereus; en el
dels palestins, per ser
descendents dels filisteus.
PALESTINA
Majoritàriament
de religió jueva
Majoritàriament
de religió musulmana suní
14. POLÍTICA I GESTIÓ EDUCATIVA
Jueus contemplats per si mateixos com a grup
nacional i no religiós i que, per tant tenien dret a
unes terres propies amb un estat propi (Sió o
Israel).
Pensament sota la consigna ultranacionalista: “Un
poble, un estat”
01 SIONISME ISRAELÍ (S.XIX)
Els jueus dessitgen tornar a Jesusalem, on ja
habiten petites comunitats jueves, per
motivació històrica.
L’imperi Otomà (actual terrritori Turc),
03
TORNADA ISRAELÍ A
TERRITORI PALESTÍ
(1882 - 1903) Primer Aliyah. 35.000 jueus
(1904) Segon Aliyah. Produït per
l’increment d’antisemitisme europeu i del
moviment sionista
02
ONADES MIGRATÒRIES
MASSIVES DE JUEUS
El Regne Unit prem el control de Palestina,
fet que incrementa encara més les onades
migratòries de jueus, agreujades pels
moviments feixistes europeus
04 GUERRES MUNDIALS
Punts clau en la gestació del conflicte
15. POLÍTICA I GESTIÓ EDUCATIVA
VALORACIÓ GRUPAL
VAGA GENERAL ESTUDIANTIL 26/10/2023
3
16. A escala global les protestes en contra del genocidi a Gaza han representat un port
impacte sobre els mitjans d'informació nacionals i internacionals, donant veu al suport
palestí per part del món occidental. Principalment, deixant en evidència el Govern de
diferents països davant el seu posicionament en el conflicte Israel-Palestina —entre ells
Pedro Sánchez, president del Govern espanyol—, difonent les ajudes armamentístiques i
estratègiques que estan rebent els genocides —definits com a tal en les mateixes
protestes— per part de persones i entitats que, anteriorment, s'han mostrat públicament
en contra d'aquest tipus de pràctiques.
POLÍTICA I GESTIÓ EDUCATIVA
Valoració
Nosaltres, com a petit grup d'estudiants que han decidit dedicar-se a l'educació
social, estem totalment en contra de qualsevol mena de conflicte armat. Creiem en
la mediació i el diàleg com a eines principals per a la resolució de conflictes, per
molt que aquests siguin internacionals.
Opinem que l'opinió pública està clarament posicionada per una de les parts, i convé
recordar que: En les guerres, tothom perd, més o menys, però perd.
26/10/2023
17. Bibliografia
https://www.ilo.org/static/spanish/dialogue/ifpdial/llg/noframes/ch5.htm
OIT. (s. f.). CAPITULO V Disposiciones sustantivas de la legislación laboral: El derecho de huelga.
Organización Internacional del Trabajo.
https://www.derechoshumanos.net/constitucion/articulo28CE.htm
Espinar, J. G. (s. f.). ARTÍCULO 28 de la Constituci n espa Ola - Derecho de huelga y sindicación -
Fundación ACCIÓN PRO DERECHOS HUMANOS (www.derechoshumanos.net).
https://hipertextual.com/2016/10/tiene-estudiantes-derecho-huelga
Martín, A. (2019, 5 febrero). ¿Tienen los estudiantes derecho a huelga? Hipertextual.
https://orientxxi.info/va-comprendre/la-gran-revuelta-arabe-en-palestina-1936-1939,4615
Togni, N. (2021, 19 mayo). La gran revuelta árabe en Palestina (1936-1939). Orient XXI.
