1. Banc de temps:
Aquesta nota presenta la síntesi de documents web trobats amb una recerca efectuada a partir de
l’expressió: “ Banc de Temps” realitzada en els dominis francès, anglès, espanyol i català. Es
trobarà al final d’aquesta nota la weblist de les pàgines consultades, i també els documents de
treball realitzats per tal de redactar aquesta nota.
L’objectiu d’aquesta nota és destacar els elements que cal tenir en compte a l’hora de posar en
marxa un banc de temps. La reflexió s’organitza en tres direccions: Què? Qui? Com? Abans
d’explorar quins són els actors dels bancs de temps i com s’organitza el seu funcionament,
analitzarem el que s’intercanvia.
-------------------------------------
1Què?
Quan explorem la literatura web ens adonem que en els bancs de temps no
només s’intercanvien uns serveis contra una moneda que seria el temps, sinó
també uns valors compartits.
1.1Valors
El banc de temps com a iniciativa social neix com una reacció a l’aïllament.
“Són espais en que persones d'un mateix barri o localitat intercanvien serveis
gratuïtament”. Sovint, al principi, l’objectiu és que la gent conegui i confiï en
els altres per resoldre necessitats de la seva vida diària. El que uneix les
persones que inicien o participen són valors. Comparteixen un cert esperit de
promoció de la convivència i la solidaritat entre les persones. Unes entitats
franceses arriben a posar com a eslògan: “l'enllaç més que els béns”. Al final,
l’intercanvi, a més de ser la transmissió d’uns coneixements, té una plusvàlua
social, un important factor de cohesió per a la comunitat.
1.2El ventall de coneixements i serveis
El ventall de coneixements és molt gran. Des d’un curs de balls de saló fins a la
formació en l’ús de programes de disseny gràfic. Com a mercat d’ofertes i
demandes és dinàmic i varia, no proposa unes possibilitats d’intercanvi estable
al llarg del l’any. Llegint els testimonis de participants o d’equips de gestió ens
adonem que una de les característiques dels bancs de temps és que permet
que coneixements o habilitats que no estan valorats pel mercat ordinari puguin

2. ser útils. A més a més, podem destacar com a important que el banc de temps
no només ofereix serveis que es podrien comprar amb diners sinó que permet
també la innovació creant ofertes pròpies que no existien al mercat ordinari.
1.3Hores
El tret més característic dels bancs de temps és que funcionen sense diners i la
unitat d'intercanvi és l'hora, independentment del tipus de servei. Internet
ofereix en molts fòrums l'ajuda mútua, hi ha milers de persones que ajuden als
que troben dificultats per utilitzar un programa, una aplicació informàtica o
qualsevol altra cosa. Aquestes ajudes són puntuals i més difícils de trobar si
l'ajuda necessita hores.
El principi és que tothom té el seu temps com a recurs, com a possible moneda
d’intercanvi i la llibertat en la manera de usar-lo. Els intercanvis participen
d’aquesta lògica. El temps de cadascú en un dia és igual per a tots i cadascú
l’utilitza segons diferents activitats al llarg del dia que tenen una durada i
demanen recursos diferents. El banc de temps permet utilitzar el temps lliure
de treball salarial, per a continuar produint riquesa, aquest cop, però, sense
diners.
2Qui?
El banc de temps permet l’optimització del temps, és una interfaç que
possibilita els intercanvis triangulars. Cada hora donada dóna dret a rebre una
hora de servei, i la persona ajudada no ha de ser necessàriament la mateixa
que després aportarà ajuda a la persona qui la va ajudar.
Els participants són individus en el sentit que són propietaris dels seus
coneixements, avaluen ells mateixos les necessitats que tenen a l’hora de
utilitzar el temps que tenen de crèdit. La motivació també és individual perquè
s’hi inscriuen lliurement. Aquesta pot variar: una eina de formació, la
possibilitat de fer-se ajudar, un club per trobar-se, un mitjà per guanyar temps,
una solució per estalviar o una altra cosa.
Pel bon funcionament del banc de temps, la participació implica la definició de
drets i de deures. A més d’inscriure’s en un marc legal, com la propietat
intel·lectual o la protecció de dades, aquests drets i deures vehiculats al banc
de temps han de ser acceptats pel participant per tal d’assegurar un bon
funcionament.
La delimitació del drets i deures dels participants d’un banc de temps és molt
semblant a les d’altres organitzacions d’intercanvis triangulars com són Loquo
o Ebay. Per tal d’assegurar la possibilitat del servei, la responsabilitat individual
del usuari és total. És ell qui és el responsable del seu compte, del seu perfil,
de la seva disponibilitat, de la redacció dels seus anuncis, d’acceptar o no una
transacció, de posar-se d’acord amb l’altre usuari sobre els termes de
l’intercanvi, del cost...
Els drets i deures varien entre els bancs de temps en funció del lloc o de la
natura dels intercanvis (deixar uns mitjans com l’ús d’una màquina poden tenir

3. un equivalent en hores, en altres bancs només s’intercanvien serveis).
L’adopció i el respecte d’aquestes normes és la responsabilitat d’un equip de
gestió. Existeixen diferents models sovint vehiculats en els orígens del banc de
temps. Generalment una junta s’encarrega de fer les normes i de prendre les
grans decisions. Una secretaria s’encarrega de l’execució i del funcionament
del dia- dia del banc de temps. La seva feina és assegurar que els processos
dissenyats per la junta puguin tenir una realitat (acollida de nous socis, posar
al dia el check-list de participants, gestió del catàleg d’ofertes i demandes,
gestió de la comptabilitat dels intercanvis, actes de reunió, butlletí intern per
informar de les novetats, ajudes en cas de conflicte, organització
d’esdeveniments ( reunions, activitats festives, etc).
Malgrat la manera com es defineixen generalment les responsabilitat dels
participants, la secretaria generalment és reserva el dret de intervenir en els
intercanvis com a facilitador o mediador en cas de conflicte.
Com?
La feina de la secretaria és possible mitjançant el disseny de processos que
proporciona una eina informàtica.
La gestió informàtica d’un banc de temps és molt similar a la gestió d’un banc
de dades i permet la gestió dels processos. Els intercanvis es troben facilitats
per la possibilitat per a part de tots els participants d’accedir als serveis que
proposa el banc de temps en funció del grau de transparència que proposen les
normes.
De tots els processos que pot dissenyar l’equip de gestió del banc de temps,
l’acollida apareix com un procés clau. La secretaria realitza una entrevista que
permet, a més de presentar la utilitat i les normes del banc de temps, la
constitució d’un perfil de participant que farà possible els intercanvis.
Existeixen diferents possibilitats més o menys operacionals de definir el perfil.
De vegades es pot resumir a “nom, dni, adreça, telèfon de contacte, correu
electrònic, què vull oferir i què estic interessat en rebre”. O, altres vegades, ser
més complets, explorant les competències en camps determinats (amb la
llibertat de crear nous camps), nivells i restriccions que un hi vol posar a
l’usuari. En aquests cas, com en les xarxes web 2.0, els participants poden
transformar la gestió del seu perfil en la seva eina per intercanviar.
La possibilitat d’intercanviar està condicionada per la visibilitat i accessibilitat
al servei que ofereix el banc de temps. En general, la secretaria gestiona un
mercat d’ofertes i demandes sota la forma d’anuncis que estan vinculats als
perfils dels participants, és a dir, en funció de les competències, d’un nivell i
de condicions que el perfil permet. Un catàleg al dia pot així donar visibilitat a
possibles intercanvis. La secretaria pot també gestionar els feedbacks i
realitzar relats d’experiències amb l’objectiu constant d’estimular el mercat.
L’èxit d’un banc de temps depèn molt de la motivació dels participants que
s’inscriuen lliurement però també molt del grau d’organització del banc en sí.
L’estímul constant per part de la secretaria apareix com una condició d’èxit.

4. En moltes experiències s’incrementa l'ús per part dels participants com a
centre de recursos, però no l'autonomia en el seu ús. Per a garantir un bon
funcionament cal una bona diversitat de les ofertes, un esforç pedagògic, un
funcionament democràtic, ocasions de trobades, una bona circulació de les
informacions, una comptabilitat transparent i suport.
---------------------------
A l’hora de posar en marxa un banc de temps existeixen diferents models
possibles que varien en funció de la geografia, de la història, dels valors, del
grau de transparència, del nombre de participants, de les normes definides, del
rol de la secretaria.... Sembla molt important tenir clar per tal de dissenyar una
banc de temps particular la definició d’aquests elements comuns que són els
què, qui i com d’un banc de temps.
No puc evitar unes reflexions relacionades a Ammfeina com organitzador d’un
banc de temps.
Si els objectius i les condicions necessàries semblen reunits per poder posar en
marxa una eina d’intercanvi, falta que l’agrupació dissenyi els seus processos
propis en funció de les seves característiques per a garantir el màxim èxit del
projecte. Per tant, ha de donar resposta a diferents elements que formen el
seu què, qui i com.
Què?
Apareix com a evident que Ammfeina i totes les entitats que la formen,
reuneixen els valors necessaris per posar en marxa un banc de temps. La
motivació dels iniciadors sembla igual a la de tots els que inicien un banc de
temps. Cal destacar que a més de trencar l’aïllament i buscar la plusvàlua
social, factor de cohesió per a la comunitat, el resultat és que millorarà de
manera indirecta l’atenció que rebran els usuaris de les diferents entitats.
Sembla important definir el més clarament possible el ventall de coneixements
i serveis que es podran intercanviar gràcies al banc de temps d’Ammfeina que,
com a banc professional, estarà per essència més tancat que un banc
tradicional.
A l’hora de dissenyar un llistat provisional d’intercanvis possibles s’ha de
vetllar per conservar la possibilitat de valorar continguts que no són valorats
pel mercat ordinari de coneixements i de crear ofertes que no es poden
comprar al mercat ordinari ( per a exemple, al mercat ordinari no és pot
comprar una ajuda de 3 hores per a fer una demanda de beca de la Caixa).
Si el tret més característic dels bancs de temps és que justament el temps és
la unitat que permet l’intercanvi, cal definir com es comptabilitzaran aquestes
hores. El banc de temps tradicional, organitzat a nivell d’un barri o d’una
ciutat, té com a objectiu trencar un aïllament que és sobretot social i no
geogràfic. Sembla que Ammfeina, al contrari, ha de tenir en compte el fet que

5. els seus participants s’inscriuen en un territori molt gran, fet que implica un
temps de desplaçament. En efecte, les distàncies entre les entitats varien de
menys de 1km i un temps insignificant, a més de 260km que implica un temps
de desplaçament de 2 hores i 40 minuts. En general la norma diu que els
desplaçaments són a càrrec de la persona demanant el servei, però podem
imaginar que uns tipus d’intercanvis necessitin el desplaçament de la persona
que aporta la prestació.
Qui?
Per tal de crear aquest mercat triangular que permet el banc de temps, sembla
imprescindible definir clarament qui són els participants.
Un Banc de temps professional és molt diferent d’un banc tradicional pel fet
que aquí no és tracta d’individus que decideixen lliurement de l’ús del seu
temps per a continuar creant riquesa. El temps intercanviat en un banc
professional s’inscriu en el temps professional que no pertany a l’individu s sinó
a l’entitat per a qui treballa.
Sembla que s’hagi de triar entre dues possibilitats de models que es presenten
i que aquesta elecció serà determinant pel funcionament del banc de temps. La
posició que han de prendre els organitzadors ha de ser motivada pel seu
objectiu de fomentar al màxim d’intercanvis i serà determinant en termes de
motivacions.
El primer dóna la propietat del compte a cada de les 21 entitats. Són elles que
gestionen l’ús del seu crèdit i del que estan disposades a oferir. Dóna uns
avantatges en termes de gestió del banc per part dels organitzadors ( 21
interlocutors capacitats per decidir el que ja decideixen, és a dir l’ús del
temps del seus treballadors) .
El segon dóna la propietat del compte a cada un dels treballadors de cada
entitat i necessita que cada entitat els capaciti a participar reservant hores.
Sembla que aquesta segona opció presenta més dificultats per organitzar en el
sentit que demana trencar els motlles de l’organització vertical de les entitats i
implica en aquest sentit un grau de compromís més important per part de les
entitats però dóna més autonomia als participants i al final, més possibilitats
d’intercanvis.
Tant si es decideix l’una o l’altra opció, semblaria que un banc de temps
professional ha de limitar la seva intervenció a oferir una eina, i donar la
màxima responsabilitat als participants sense prohibir-se d’intervenir com a
mediador en cas de conflicte.
El model de l’equip de gestió és una de les coses que sembla important de
delimitar en primer lloc per tal de prendre les decisions i poder dissenyar els
processos imprescindibles. Com unes de les claus d’èxit d’un banc de temps
són la implicació, la transparència i la claredat, el model serà, per força,
democràtic. Queda decidir com s’organitza concretament el poder de decisió
( càrrecs, proposicions de normes, etc.) per tal de potenciar el treball d’una
secretaria eficient.
El projecte es pot comparar en molts aspectes als programes d’assistència que
presten les entitats que participen a Ammfeina. L’equip de gestió ha de
dissenyar processos amb els indicadors de qualitat equivalents des de
“l’acollida” al “tancament”.

6. Com?
Avui en dia, i cada dia més, l’informàtica apareix com a imprescindible en la
gestió de dades però també com a facilitador de comunicació.
Un banc de temps que es posa en marxa ha d’aprofitar al màxim les
possibilitats que ofereixen les noves tecnologies en termes de visibilitat i
accessibilitat.
S’ha de donar una atenció particular a la definició dels perfils dels participants
com un procés clau, tot decidint el grau de transparència que s’autoritza als
participants i definint clarament el “què” es podrà intercanviar. Així doncs, el
rol de la secretaria sembla molt important en aquesta fase perquè proporciona
una eina potent per a dinamitzar els intercanvis.
L’èxit del banc de temps del projecte Sincronia depèn molt del grau de
compromís que estan preparats a fer les entitats de l’agrupació. Des d’aquest
punt de vista, el disseny de processos operatius és tan important com l’esforç
pedagògic per explicar i una estratègia de comunicació clara i transparent.
------------------------------------------------
Per acabar, cal tenir clar que el model dels bancs tradicionals no és pot
plasmar directament en un banc de temps professional. Per tal de garantir un
màxim d’èxit al projecte cal tenir en compte les característiques pròpies
d’Ammfeina i donar forma a les diferents opcions triades. Això significa
dissenyar processos propis en el sentit que són les eines que fan possible
l’operativitat del banc.
Jérôme ROGER.