3. Característiques dels vertebrats
● Són els animals d’organització més complexa.
● Tots presenten un esquelet intern format per :
○ la columna vertebral al voltant d’un cordó nerviós,
○ el crani en posició anterior on se situa el cervell
com a centre de control nerviós
○ i els ossos de les extremitats i de la cua.
● Viuen en una gran diversitat d’ambients, tant
aquàtics com terrestres i aeris. La varietat
d’hàbitats, les diferents maneres de viure i el tipus
d’alimentació provoquen que existeixi gran
diversitat d’espècies. Es coneixen unes 50.000
espècies.
4.
5. Característiques dels vertebrats
● Els sistemes interns són clarament diferenciats :
respiratori, digestiu, excretor i locomotor (muscular i
esquelètic).
● Els òrgans dels sistemes interns estan coordinats pels
Sistema nerviós i el Sistema endocrí (Hormones). Són
els animals amb el Sistema nerviós més desenvolupat,
amb potents òrgans sensorials que permeten ràpides
respostes.
● El sistema circulatori per repartir els nutrients eliminar
els residus és tancat, amb un cor que bombeja la sang
que recorre venes, artèries i capil·lars.
● La Respiració es pot fer per pulmons o de brànquies o,
en alguns casos, a través de la pell.
● El sistema excretor presenta ronyons o altres òrgans
semblants.
● Es protegeixen per una pell que els protegeix de
l’exterior i pot ser coberta esquames o plomes
6. Característiques dels vertebrats
● La reproducció és sexual amb un aparell
reproductor diferenciat formats per òrgans que
produeixen gàmetes.
● La fecundació pot ser :
○ Externa : els gàmetes són alliberats al medi
estern. Com les Granotes i la majoria de
peixos
○ Interna : Els gàmetes masculins
(espermatozoides) s’introdueixen al cos de
la femella on trobaran els gàmetes femenins
(òvuls). Aquest procés d’introducció dels
gàmetes masculins s’anomena copula.
7. Característiques dels vertebrats
● El desenvolupament de l’embrió pot ser de tres
tipus:
○ Vivípara : L’embrió es desenvolupa a dins
del cos de la femella, com en el cas de la
immensa majoria dels mamífers (inclosos
els humans).
○ Ovípara : L’embrió es desenvolupa en el
medi extern, a fora del cos de la femella,
protegit a dins d’un ou. És el cas de la
majoria de peixos, les aus, la majoria de
rèptils i els mamífers monotremes.
○ Ovovivípara: l’embrió es desenvolupa a
dins d’un ou, però aquest s’incuba a dins
del cos del la femella, la desclosa es
produeix just abans o just després de la
posta. És el cas d’alguns peixos o rèptils
(com algunes serps)
12. Els peixos
Els peixos són animals aquàtics,
poiquiloterms amb respiració branquial i
amb el cos fusiforme (hidrodinàmic) i
recobert d’escames (o escates) que els
impermeabilitzen. L’aigua entra per la boca,
travessa les brànquies i surt per dues
obertures anomenades opercles.
Poden tenir una bufeta natatòria que és un
òrgan arrodonit que conté aire que poden
omplir o buidar per controlar la profunditat
sense esforços musculars.
En lloc de potes presenten aletes :
Pectoral, Pelvianes, Caudal, Anal i Dorsal
13. Els peixos
Relació
Presenten una línia lateral, formada per unes
cèl·lules sensorials que permeten percebre les
vibracions de l’aigua causades per altres
animals. Per això poden formar bancs de peixos
amb moviments gairebé sincronitzats.
La reproducció
La fecundació és externa o interna, i molts
peixos son ovípars.
14. Grans grups de peixos
● Els peixos ossis (Tonyina, Salmó)
tenen esquelet d’ossos o espina amb
bufeta natatòria. Es reprodueixen per
ous i amb fecundació externa: la
femella pon els ous i el mascle aboca
l’esperma a sobre.
● Els peixos cartilaginosos (Taurons,
Rajades) tenen esquelet format per un
cartílag endurit i no tenen bufeta
natatòria. Es reprodueixen per ous i
amb fecundació interna amb còpula.
16. Els anfibis
Van ser els primers vertebrats a adaptar-se al
medi terrestre però sense abandonar totalment el
medi aquàtic perquè la seva pell no està
protegida contra la dessecació i necessiten
l’aigua per reproduir-se.
Una de les característiques dels amfibis és que
fan la metamorfosi (transformacions que
pateixen des de que surten de l’ou fins que es fan
adults). Ells són animals terrestres quan són
adults i aquàtics durant el desenvolupament, són
poiquiloterms, amb respiració pulmonar i cutània,
la pell és permeable a l’oxigen i diòxid de carboni,
mentre es fan adults desenvolupen els pulmons.
17. Els anfibis
Relació
El cap dels amfibis no té mobilitat i està directament unit amb
al tronc, no tenen coll. La boca té unes dents petites i una
llengua musculosa. Els ulls són sortints i amb parpelles mòbils.
No tenen orella externa però si que tenen un timpà.
Els mascles de les granotes tenen uns sacs bucals que els
permeten emetre sons (raucar) per atraure les femelles.
No presenten escames ni pèl però si tenen la pell recoberta
d’unes glàndules que segreguen una mucosa.
Alguns amfibis poden fer salts gràcies a les llargues les potes
posteriors (granotes i gripaus ). Tenen 4 dits a les potes del
davant i cinc al darrera units amb una membrana interdigital
per facilitar-los el nedar.
Els capgrossos de granotes i els gripaus tenen una cua que
perden la cua quan es fan adults. Les salamandres si
presenten cua.
18. Els anfibis
Reproducció
La fecundació dels amfibis és externa en cas de
les granotes i els gripaus però interna en cas de
la salamandra. La majoria dels amfibis són
ovípars, solen posar ous en basses o estanys i
en surten capgrossos. Algunes espècies de
salamandres que són ovovivípares.
La reproducció dels amfibis ocorre en medi
aquàtic on dels ous surten larves (s’anomenen
capgrossos en granotes i gripaus) amb
brànquies.
21. Els rèptils
Els rèptils van ser els primers vertebrats a
colonitzar plenament el medi terrestre
independitzant-se de l’aquàtic. Durant el període
Mesozoic (fa 250 milions d’anys) van dominar la
part terrestre del planeta.
L’adaptació al medi terrestre va ser possible
gràcies a:
● Impermeabilització del cos amb una pell
coberta amb escates seques i dures.
● Reproducció mitjançant fecundació
interna i desenvolupament de l’ou dins un
ou amb uns embolcalls protectors que
protegeixen l’embrió de la deshidratació.
22. Els rèptils
En el cos hi distingim :
Cap unit al coll de manera que permet una certa
mobilitat. Boca amb dents que poden comunicar amb
glàndules que produeixen verí. Dos orificis nasals amb el
sentit de l’olfacte molt desenvolupat. Els ulls dels rèptils
presenten una membrana transparent anomenada
membrana nictitant.
Tronc amb quatre extremitats amb cinc dits acabats amb
ungles, excepte les serps. Musculatura desenvolupada.
Cua va des de l’orifici excretor fins al final.
Són animals terrestres poiquiloterms i per tant busquen
la calor del Sol per escalfar-se. Durant l’hivern romanen
molt inactius amb respiració pulmonar i amb la pell sense
glàndules i recoberta d’escames còrnies dures, és
desplacen per reptació.
24. Grans grups de rèptils
● Hi ha quatre tipus de rèptils:
● – Els saures que tenen quatre extremitats i
una cua distingible del cos i tenen la capacitat de
regenerar-la. Inclou els llangardaixos, les
sargantanes, dragons, iguanes i camaleons
● – Els quelonis tenen el cos protegit per una
closca òssia recoberta on poden amagar el cap i
amb grans escames còrnies. Tenen un bec corni i
no tenen dents. Hi ha tortugues d’aigua dolça,
marines i terrestres.
● – Els ofídis o serps no tenen extremitats i
el cos es distingible del cos. Tenen un crani molt
modsificat que les permet engolir preses més
grans que ells sense afectar al cervell. Tenen dos
hemipenis per a la còpula. Són exemples la
colobra, l’escurçó, la cobra … .
● – Els cocodrilans tenen una forma
semblant a les saures i tenen una longitud que
pot arribar als 10 m. Viuen en ambients aquàtics
però respiren per pulmons i poden caminar per
terra ferma.
26. Els ocells
● Els ocells són animals terrestres, en coneixem gairebé 9000 espècies, es creu que van evolucionar
a partir dels dinosaures amb plomes, d’aquí les semblances amb els rèptils.
● Són homeoterms (regulen la temperatura del seu cos) amb respiració pulmonar, amb la pell
recoberta de plomes i adaptades al vol i sovint migren.
27. Els ocells
Cap: Està unit al tronc per un coll articulat. La
boca té un bec corni sense dents adaptats a
diversos tipus d’alimentació. El sistema nerviós
de les aus està més desenvolupat que el dels
rèptils amb una visió molt desenvolupada en
algunes espècies i l’ull té una membrana
nictitant serveix per netejar-lo durant el vol.
L’orella té un orifici auditiu i un sol os a cada
orella.
Tronc : Amb un esquelet intern robust però
lleuger i les extremitats davanteres
transformades en ales i les posteriors són les
optes amb 4 dits acabats en ungles. Els dits es
troben recoberts per escames com les dels
rèptils.
28. Els ocells
Els potents músculs de les ales s’insereixen en
l’estèrnum, un ós ample que fa de quilla. Les plomes
possibiliten el vol i permeten conservar la calor.
Tenen un glàndula a la base de la cua que segrega
un greix que els serveix per impermeabilitzar les
plomes.
Per tal de nodrir d’oxigen la musculatura durant del
vol disposen d’un sistema circulatori amb un cor que
batega molt de pressa i un sistema respiratori molt
eficaç amb uns sacs aeris connectats als pulmons.
El sistema digestiu es caracteritza per tenir un pap
que els permet emmagatzemar menjar per alimentar
els pollets i un pedrer, un estómac potent que els
permet triturar aliments que engoleixen sense
triturar. L’orifici de sortida de les femtes és la cloaca.
29. Els ocells
Reproducció
Els mascles atrauen les femelles amb el
cant. La fecundació és interna i es duu a
terme aproximant les cloaques del
mascle i femella, ja que els ocells no
tenen penis. Són Ovípars però
construeixen nius per pondre i els adults
cuiden els pollets durant uns 6 mesos.
L’ou de les aus és molt semblant al dels
rèptils.
33. Els mamífers
Els mamífers són animals
majoritàriament terrestres, però també
voladors i aquàtics. Es van formar per
evolució d’un grup de rèptils. Hi ha unes
3000 espècies. Són homeoterms amb
respiració pulmonar, amb la pell amb
glàndules i coberta de pèl, i amb
glàndules mamàries que produeixen llet.
34. Els mamífers
El seu cos està dividit en tres parts.
- Cap: Hi tenen el cervell, la boca, els ulls, el nas i
les orelles
- Tronc: Hi tenen la columna vertebral i ossos
que són diferents a cada espècie. Acaba en una
cua, què els hi pot faltar, com el goril·la; pot ser
una aleta, és el cas de la balena; o també pot ser
prensil, com les mones aranya, que els serveix
per agafar-se a les branques.
- Extremitats: En els terrestres, són les potes, els
serveixen per caminar, córrer...; en els aquàtics
són les aletes, per moure's amb habilitat; i en els
aeris, només el rat penat, són unes potes que els
ajuden a agafar'se a les branques i girar-se del
revés.