1. POLÍTIQUES PÚBLIQUES
E-LEARNING:
UNA VISIÓ COMPARATIVA

2. 1. L’E-LEARNING EN LES AGENDES POLÍTIQUES
• DEFINICIÓ:
Aprenentatge per mitjans electrònics que depén de:
a) La disponibilitat de continguts digitals.
b) La provisió de serveis personals de suport a l’usuari.
• DIMENSIONS:
a) Operativa (entren en joc els models de gestió i la posada en pràctica
dels programes)
b) Substantiva (té a veure amb els continguts i objectius de les
polítiques)
• EFECTES:
a) Actualització dels coneixements tecnològics dels ciutadans.
b) Igualtat d’oportunitats per a tothom.
c) Sistema educatiu més flexible i eficaç
d) Millora de la qualitat dels processos d’aprenentatge

3. 2. MARC PER A L’ANÀLISI DE POLÍTIQUES
E-LEARNING
• ENTORN ADDIENT:
- Condicions del mercat
- Marc regulador i legislatiu
- Infraestructures disponibles
• L’E-LEARNING COM A MERCAT
-Des de la perspectiva econòmica, funciona segons les lleis de l’oferta i
la demanda
-Des de la perspectiva política requereix:
Capital
Accessibilitat
Recursos humans qualificats

4. 3. POLÍTIQUES SECTORIALS SOBRE L’E-LEARNING
• ÀMBITS D’APLICACIÓ:
- Escolar
- Universitari
- Formació continuada
• CARACTERÍSTIQUES:
- Comunes:
Modalitat tradicional de formació, basada en la presencialitat
- Divergències:
El caràcter de la provisió
El mercat
El finançament
L’autonomia dels centres
Les capacitats d’intervenció política

5. ÀMBIT ESCOLAR
• FASES DEL DESENVOLUPAMENT POLÍTIC:
- Alfabetització informàtica
- Introducció de les TIC als programes escolars
- Potenciació d’un canvi educatiu amb les TIC com a eina
• ACTUACIONS:
- El ministeri dissenya el pla
- El ministeri nomena un grup de treball per a l’elaboració del programa
- El ministeri desenvolupa el programa però sol·licita a altra organització el
pla d’acció
- El ministeri d’indústria és el responsable per després elaborar una política
educativa coherent

6. • A L’HORA D’ELABORAR EL PLA S’HA DE TENIR EN COMPTE:
- Els objectius polítics
- La distribució de les competències
- Polítiques basades en:
 La creació de condicions favorables per a l’ús de l’e-learning:
Formació del professorat
Disponibilitat de continguts i aplicacions
Creació de xarxes de suport
Recerca i desenvolupament
 Dotació d’infraestructures i equipament als centres de formació
- Finançament i dotació d’infraestructures i equipament a l’hora d’elaborar el
pla
- Monitoratge dels processos, mecanismes d’avaluació i seguiment.

7. ÀMBIT UNIVERSITARI
• SUBSECTORS, ÈXITS I FRACASSOS
- FRACASSOS, tot i que es pensava que seria el sector que més profit trauria,
les característiques legals i organitzatives són reticents a introduir les tecnologies
- ÈXIT de les universitats a distància creades per aprofitar el potencial d’Internet i
capaces de salvar els condicionaments organitzatius i financers.
- SUBSECTORS:
Programes de formació continuada
Ensenyament de graus.
• ALTERNATIVES POLÍTIQUES
- No fer res, deixant total autonomia a les universitats per la dificultat d’assumir
les inversions addicionals requerides per l’e-learning.
- Promoure la creació d’universitats virtuals
- Crear sistemes d’incentius que afavoreisquen l’adopció de l’e-learning per les
universitats tradicionals.
- Condicionants:
Grau d’autonomia de cada universitat respecte l’estat
Disponibilitat de recursos financers.

8. ÀMBIT DE LA FORMACIÓ CONTINUADA
• DADES
- Lluny de la implantació, tot i els estalvis que comporta l’e-learning
• REGULACIÓ DE L’ÀMBIT
Les pràctiques es redueixen a dues:
a) No intervenció (tot i que els governs no poden evitar polítiques de formació
de recursos humans, imprescindibles a l’e-learning)
b) Polítiques intervencionistes per promoure les condicions que faciliten la
introducció de l’e-learning mitjançant:
- Condicionants materials
- Estímuls financers
• NECESSITATS DE MÀ D’OBRA QUALIFICADA
- Estratègies en dues àrees:
a) certificació formal de competències
b) Millora de les qualificacions tecnològiques
- Problema: falta de finançament públic
- Solució: iniciatives del sector privat

9. 4. POLÍTIQUES ALTERNATIVES
• FACTORS PER AL DESENVOLUPAMENT EN XARXA DELS PAÏSSOS I DE CADA
ÀMBIT:
- ENTORN DEL PAÍS, VARIABLES:
a) Mercat (Recursos humans, teixit empresarial o institucional)
b) Marc legislatiu i regulador
c) Infraestructures per accedir qualitativament a les tecnologies de
les quals depén l’e-learning
- PREPARACIÓ DELS CIUTADANS, LES EMPRESES I ELS GOVERNS PER A
UTILITZAR L’E-LEARNING
-L’ÚS, PER PART DELS INDIVIDUS, LES EMPRESES I ELS GOVERNS

10. • INSTRUMENTS POLÍTICS PER AL DESENVOLUPAMENT DE L’E-LEARNING:
- OBJECTIU
Donar suport a un desenvolupament impulsat pel coneixement,
promoure la qualitat, l’eficiència i l’equitat en l’educació.
- CAMINS A SEGUIR:
a) Garantia d’un marc polític coherent amb 4 camins:
- El suport a les institucions públiques
- El suport a les noves iniciatives
- Un escenari d’absència d’incentius públics
- Un escenari conservador, on s’alimenta un context
advers i hostil al creixement
b)Creació d’un marc regulatiu específic, que done importància a la
innovació
c) Oferta d’incentius financers en institucions educatives.

11. - ROL DELS GOVERNS:
- Canvia de productor a:
a) Facilitador, a l’hora de crear l’entorn apropiat per a la
innovació i el creixements de les activitats tecnològiques.
b) Líder, a través de:
- L’adopció de grans projectes
- L’adopció de les TIC als propis departaments.
- L’adopció de les estratègies de l’e-learning

12. I per acabar:
• Pel que fa als àmbits escolar i universitari, crec que són imprescindibles dos
elements en les polítiques estatals: l’alfabetització tecnològica de la totalitat del
professorat, i la dotació d’infraestructures i equipaments als centres. El
desconeixement per part del professorat del món de les TIC en general, i de l’e-learning
en particular, fa que la majoria de docents es mostren reticents a l’hora d’adoptar les
noves tecnologies en la seua tasca diària; ara bé, una vegada es supera aquesta
barrera, en trobem una altra: la manca d’infraestructures.
• Pel que fa a l’àmbit de la formació continuada, crec que els governs haurien de posar
èmfasi en facilitar el finançament de les empreses. De vegades, tot i els estalvis que
pot suposar la implantació de l’e-learning a les empreses per formar els treballadors
enfront l’ensenyament presencial, pot existir el cas de xicotetes empreses que no
tinguen recursos econòmics per poder portar endavant una iniciativa així, malgrat els
beneficis que, com s’ha demostrat, es poden obtenir. A més, resultaria important a
l’hora d’impulsar els treballadors a continuar la seua formació que els governs
impulsaren la creació de certificacions formals de competències que reconegueren
les qualificacions tecnològiques dels treballadors i les treballadores i els permeteren
augmentar el rol dins l’empresa corresponent, ja que s’ha demostrat que la inversió en
formació tecnològica de les persones es tradueix en beneficis per a l’empresa.